Viquipèdia

Usuari:Anskarbot/Traduccions/Charles Domery

< Usuari:Anskarbot‎ | Traduccions

{{Notes de traducció}}

Infotaula de personaCharles Domery
Biografia
Naixementc. 1778
Mortd. 1800
Dades personals
NacionalitatPolònia Polonesa
Es coneix perSu apetito voraz
Alçada1,91 m
Activitat
OcupacióSoldado

Plantilla:Artículo destacado

Charles Domery, també conegut com Charles Domerz ( c. 1778 – després de 1800), va anar un soldat polonès conegut sobretot per tenir un apetit inusual, apetit que ho va portar a devorar gats, rates, a més de que en una ocasió va intentar menjar-se una extremitat humana.

Charles Domery, también conocido como Charles Domerz (c. 1778 – después de 1800), fue un soldado polaco conocido sobre todo por tener un apetito inusual, apetito que lo llevó a devorar gatos, ratas, además de que en una ocasión intentó comerse una extremidad humana.

Mentre va estar allistat en l'exèrcit de Prusia que s'enfrontava a França en la guerra de la Primera Coalició, Domery va notar que les racions d'aliments pels prusianos eren insuficients, així que va desertar per incorporar-se a l'Exèrcit Revolucionari Francès a canvi de menjar.[1] Si bé estava saludable, solia tenir una gana voraç durant la seva permanència en les files franceses i menjava qualsevol aliment que estigués al seu abast. Quan les tropes estaven estacionades prop de París, existeix un testimoniatge que Domery va arribar a devorar 174 gats en un any i, encara que no li agradaven els llegums, podia ingerir d'1,8 a 2,3 kg de gespa al dia si no trobava un altre tipus d'aliment.[2][3] Inclusivament, mentre servia en la fragata francesa Hoche va intentar menjar-se la cama d'un membre de la tripulació, amputada per un cañonazo, abans que un dels seus companys ho impedís.[3][4]

Mientras estuvo alistado en el ejército de Prusia que se enfrentaba a Francia en la guerra de la Primera Coalición, Domery notó que las raciones de alimentos para los prusianos eran insuficientes, así que desertó para incorporarse al Ejército Revolucionario Francés a cambio de comida.[1] Si bien estaba saludable, solía tener un hambre voraz durante su permanencia en las filas francesas y comía cualquier alimento que estuviese a su alcance. Cuando las tropas estaban estacionadas cerca de París, existe un testimonio de que Domery llegó a devorar 174 gatos en un año y, aunque no le gustaban las legumbres, podía ingerir de 1,8 a 2,3 kg de césped al día si no hallaba otro tipo de alimento.[2][3] Inclusive, mientras servía en la fragata francesa Hoche intentó comerse la pierna de un miembro de la tripulación, amputada por un cañonazo, antes de que uno de sus compañeros lo impidiera.[3][4]

Al febrer de 1799, forces britàniques van capturar el Hoche i van portar a la seva tripulació, inclòs Domery, a Liverpool.[5][6][7] Aquí, el polonès va sorprendre als seus captores amb el seu apetit aparentment insaciable i, encara que li donaven de menjar l'equivalent a deu racions normals per a un sol presoner, ell encara seguia amb gana.[4] Se sap que es va arribar a menjar al gat de la presó i almenys fins a vint rates que van entrar a la seva cel·la, i fins i tot algunes veles.[6] El ces de Domery va atreure l'atenció de The Commissioners for taking Care of Sick and Wounded Seamen and for the Care and Treatment of Prisoners of War ('Comissionats per a la cura dels mariners malalts i ferits i per a la cura i el tracte dels presoners de guerra'), que era la institució encarregada dels serveis mèdics de la Marina Real Britànica al segle XVIII. Aquesta va realitzar un experiment per avaluar la seva capacitat d'alimentació.[8][9] En un sol dia, els seus empleats li van donar de menjar un total de 7 kg (16 lliures) de carn crua de la ubre d'una vaca, carn de res crua, vés-les de sèu i quatre ampolles de porter, i després d'ingerir tot l'anterior, no defecó, va orinar o si més no va vomitar.[9]

En febrero de 1799, fuerzas británicas capturaron el Hoche y llevaron a su tripulación, incluido Domery, a Liverpool.[5][6][7] Ahí, el polaco sorprendió a sus captores con su apetito aparentemente insaciable y, aunque le daban de comer el equivalente a diez raciones normales para un solo prisionero, él aún seguía con hambre.[4] Se sabe que se llegó a comer al gato de la prisión y al menos hasta veinte ratas que entraron a su celda, e incluso algunas velas.[6] El caso de Domery atrajo la atención de The Commissioners for taking Care of Sick and Wounded Seamen and for the Care and Treatment of Prisoners of War ('Comisionados para el cuidado de los marineros enfermos y heridos y para el cuidado y el trato de los prisioneros de guerra'), que era la institución encargada de los servicios médicos de la Marina Real Británica en el siglo XVIII. Esta realizó un experimento para evaluar su capacidad de alimentación.[8][9] En un solo día, sus empleados le dieron de comer un total de 7 kg (16 libras) de carne cruda de la ubre de una vaca, carne de res cruda, velas de sebo y cuatro botellas de porter, y tras ingerir todo lo anterior, no defecó, orinó o siquiera vomitó.[9]

Aparença i comportament modifica

Apariencia y comportamiento modifica

Charles Domery (també conegut com Charles Domerz)[6] va néixer en Benche, Polònia aproximadament el 1778.[2][Nota 1] Des de l'edat de 13 anys, Domery va tenir un apetit inusual.[2] Va tenir vuit germans, tots ells amb la mateixa condició de Domery, d'acord amb les seves declaracions.[8] També va esmentar que el seu pare solia menjar molt i, pel general, ingeria carn mitjà cuita, encara que era molt jove com per recordar quant era el que digeria exactament.[10] En la seva família no eren comunes les malalties, encara que Domery va recordar que quan era jove ell i els seus familiars van patir de verola, i es van recuperar temps després.[10]

Charles Domery (también conocido como Charles Domerz)[6] nació en Benche, Polonia aproximadamente en 1778.[2][Nota 2] Desde la edad de 13 años, Domery tuvo un apetito inusual.[2] Tuvo ocho hermanos, todos ellos con la misma condición de Domery, de acuerdo con sus declaraciones.[8] También mencionó que su padre solía comer mucho y, por lo general, ingería carne medio cocida, aunque era muy joven como para recordar cuánto era lo que digería exactamente.[10] En su familia no eran comunes las enfermedades, aunque Domery recordó que cuando era joven él y sus familiares padecieron de viruela, y se recuperaron tiempo después.[10] 

En un año devoró a 174 gatos vivos o muertos. Sentía remordimiento al destrozarlos, pues sentía los efectos del tormento por el que pasaban los animales en su propio rostro y en sus manos; a veces, los mataba antes de comérselos, pero si estaba muy hambriento, no se esperaba para devorarlos.[2]
— Testimonio de M. Picard, que estaba enrolado en l'ejército francés junto con Domery, además de ser prisionero en Liverpool.

Plantilla:Caja de cita

A pesar que tenia un comportament inusual quan havia menjada enfront d'ell, els doctors van considerar que no hi havia res anormal en el seu organisme,[8] si per ventura l'únic era una altura relativament superior a la comuna en aquesta època (mesurava 6 peus i 3 polzades, equivalents a 1,91 metres).[6][11] Tenia cabell castany i llarg i ulls grisos,[12] de pell tersa,[10] i de «bon rostre».[12] Van observar també que Domery no mostrava senyals de malaltia mental i, si bé era analfabet, els seus companys de tripulació i els doctors de la presó que ho van avaluar ho van qualificar amb una intel·ligència normal.[8][1] Malgrat ingerir notables quantitats d'aliments, mai va arribar a vomitar,[9] excepte quan menjava molta carn cuita o rostida.[1] Tampoc es veien en ell símptomes d'una salut deteriorada i els seus ulls s'apreciaven a bon estat igual que la seva llengua.[11] El seu pols era regular el 84 pulsacions per minut i la seva temperatura corporal era estable.[10] Els seus músculs mostraven una formació normal, encara que es va concloure que eren més febles del normal, tot i que en la seva estada en l'exèrcit va haver caminat 14 lleguas (aproximadament 25 millas o 42 km) en un sol dia, sense haver mostrat indicis de sentir-se malalt.[1][Nota 3]

A pesar de que tenía un comportamiento inusual cuando había comida frente a él, los doctores consideraron que no había nada anormal en su organismo,[8] si acaso lo único era una altura relativamente superior a la común en esa época (medía 6 pies y 3 pulgadas, equivalentes a 1,91 metros).[6][11] Tenía cabello castaño y largo y ojos grises,[12] de piel tersa,[10] y de «buen rostro».[12] Observaron también que Domery no mostraba señales de enfermedad mental y, si bien era analfabeto, sus compañeros de tripulación y los doctores de la prisión que lo evaluaron lo calificaron con una inteligencia normal.[8][1] A pesar de ingerir notables cantidades de alimentos, nunca llegó a vomitar,[9] excepto cuando comía mucha carne cocida o asada.[1] Tampoco se veían en él síntomas de una salud deteriorada y sus ojos se apreciaban en buen estado al igual que su lengua.[11] Su pulso era regular en 84 pulsaciones por minuto y su temperatura corporal era estable.[10] Sus músculos mostraban una formación normal, aunque se concluyó que eran más débiles de lo normal, aun cuando en su estancia en el ejército hubo caminado 14 leguas (aproximadamente 25 millas o 42 km) en un solo día, sin haber mostrado indicios de sentirse enfermo.[1][Nota 4]

Una altra observació mèdica era que, immediatament després d'anar-se al llit, pel general a les 8:00 p.m., començava a suar profusamente.[12] Després d'una o dues hores en què romania despert i suós, tornava a dormir-se per aixecar-se de nou a la 1:00 a.m., aproximadament, amb una gana extrema, a pesar que havia menjat just abans d'anar-se al llit.[12] En aquest instant menjava qualsevol cosa que tingués enfronti i, en ces que no hi hagués res que ingerir, fumava tabac.[12] Al voltant de les 2:00 a.m., tornava a dormir i es despertava una vegada més a les 5:00 i 6:00 a.m., suant en grans quantitats. Tan aviat com sortia del llit, la suor es detenia fins que tornava a menjar.[10]

Otra observación médica era que, inmediatamente después de irse a la cama, por lo general a las 8:00 p.m., comenzaba a sudar profusamente.[12] Después de una o dos horas en que permanecía despierto y sudoroso, volvía a dormirse para levantarse de nuevo a la 1:00 a.m., aproximadamente, con un hambre extrema, a pesar de que había comido justo antes de irse a la cama.[12] En ese instante comía cualquier cosa que tuviese enfrente y, en caso de que no hubiera nada que ingerir, fumaba tabaco.[12] Alrededor de las 2:00 a.m., volvía a dormir y se despertaba una vez más a las 5:00 y 6:00 a.m., sudando en grandes cantidades. Tan pronto como salía de la cama, el sudor se detenía hasta que volvía a comer.[10]

Servei militar modifica

Servicio militar modifica

Domery es enroló en l'exèrcit de Prusia als 13 anys d'edat i formava part de les tropes que van assetjar Thionville, durant la guerra de la Primera Coalició.[1] Per Domery era inacceptable que l'exèrcit prusiano tingués escassetat de racions, així que, immediatament després de la seva arribo a Thionville, es va rendir davant el comandant francès de la zona, que ho va recompensar amb un meló voluminós, el qual Domery l'hi va menjar a l'instant, amb pela i tot.[1] Això va ocórrer de forma idèntica amb una àmplia varietat d'aliments que li va proporcionar el general francès.[1]

Domery se enroló en el ejército de Prusia a los 13 años de edad y formaba parte de las tropas que sitiaron Thionville, durante la guerra de la Primera Coalición.[1] Para Domery era inaceptable que el ejército prusiano tuviera escasez de raciones, así que, inmediatamente después de su arribo a Thionville, se rindió ante el comandante francés de la zona, que lo recompensó con un melón voluminoso, el cual Domery se lo comió al instante, con cáscara y todo.[1] Esto ocurrió de forma idéntica con una amplia variedad de alimentos que le proporcionó el general francés.[1]

Poc després, el polonès va ingressar en les files de l'Exèrcit Revolucionari Francès,[1] on va impressionar als seus nous col·legues amb el seu inusual apetit.[2] Va tenir ració doble i comprava més menjada amb la soldada de l'exèrcit,[2] però així i tot seguia famolenc; mentre va estar en un campament de les tropes franceses, prop de París, va devorar a 174 gats en un sol any, deixant solament les seves pells i ossos, i ingeria diàriament d'1,8 a 2,3 kg de gespa quan no tenia gens per menjar.[2][3]

Poco después, el polaco ingresó en las filas del Ejército Revolucionario Francés,[1] donde impresionó a sus nuevos colegas con su inusual apetito.[2] Tuvo ración doble y compraba más comida con la soldada del ejército,[2] pero aun así seguía hambriento; mientras estuvo en un campamento de las tropas francesas, cerca de París, devoró a 174 gatos en un solo año, dejando solamente sus pieles y huesos, e ingería diariamente de 1,8 a 2,3 kg de césped cuando no tenía nada para comer.[2][3]

Preferia la carn crua en comptes de la cuita i el seu platet favorit era el fetge cru de bou. Així i tot, menjava qualsevol tipus de carn que li donessin.[8] Mentre estava de servei a bord de la fragata francesa Hoche CURSIVA,[5] un cañonazo amputó la cama d'un marí, i Domery va prendre l'extremitat danyada i va començar a menjar-la-hi. Domery no va detenir el seu afany canibalesco fins que un membre de la tripulació li va llevar per la força la cama per tirar-la al març[3][4] Cal afegir que les descripcions sobre els hàbits alimentosos de Domery abans del seu captura pels britànics provenen principalment d'un testimoniatge, obtingut durant l'interrogatori als marins del Hoche, per la qual cosa no pot verificar-se amb certesa. No obstant, donat el posterior comportament del polonès en el campament de l'exèrcit, els doctors que van avaluar a Domery van considerar que tals testimoniatges eren fidedignes.[13]

Prefería la carne cruda en vez de la cocida y su platillo favorito era el hígado crudo de buey. Aun así, comía cualquier tipo de carne que le dieran.[8] Mientras estaba de servicio a bordo de la fragata francesa Hoche,[5] un cañonazo amputó la pierna de un marino, y Domery tomó la extremidad dañada y comenzó a comérsela. Domery no detuvo su afán canibalesco hasta que un miembro de la tripulación le quitó por la fuerza la pierna para tirarla al mar.[3][4] Hay que añadir que las descripciones sobre los hábitos alimenticios de Domery antes de su captura por los británicos provienen principalmente de un testimonio, obtenido durante el interrogatorio a los marinos del Hoche, por lo que no puede verificarse con certeza. No obstante, dado el posterior comportamiento del polaco en el campamento del ejército, los doctores que evaluaron a Domery consideraron que tales testimonios eran fidedignos.[13]

Captura modifica

Captura modifica

 
La fragata HMS Hoche, en la qual Domery va ser capturat pels britànics.

A l'octubre de 1798, una esquadra de la Marina Real Britànica, encapçalada per Sir John Borlase Warren, va capturar el Hoche enfront de la costa de Irlanda,[5] i els tripulants van ser fets presoners, entre ells Domery, i portats a un campament a manera de presó, prop de Liverpool,[6][7] anomenat Borough Gaol.[14] Els guàrdies britànics d'aquí es van sorprendre davant l'apetit de Domery i van accedir a donar-li racions dobles.[8] No obstant, això era insuficient per sadollar la seva gana, per la qual cosa van incrementar les seves racions fins a arribar a ingerir, per dia, l'equivalent a les racions de deu homes.[4] En aquest temps, les racions per als presoners eren pagades per la nació en l'exèrcit de la qual haguessin servit aquests. La ració típica per a un presoner de guerra francès consistia el 740 g de pa, 230 g de llegums i ja anessin 57 g de mantega o 170 g de formatge.[15]

right|thumb|200px|La fragata HMS Hoche, en la cual Domery fue capturado por los británicos. En octubre de 1798, una escuadra de la Marina Real Británica, encabezada por Sir John Borlase Warren, capturó el Hoche frente a la costa de Irlanda,[5] y los tripulantes fueron hechos prisioneros, entre ellos Domery, y llevados a un campamento a modo de prisión, cerca de Liverpool,[6][7] llamado Borough Gaol.[14] Los guardias británicos de ahí se sorprendieron ante el apetito de Domery y accedieron a darle raciones dobles.[8] No obstante, esto era insuficiente para saciar su hambre, por lo que incrementaron sus raciones hasta llegar a ingerir, por día, lo equivalente a las raciones de diez hombres.[4] En ese tiempo, las raciones para los prisioneros eran pagadas por la nación en cuyo ejército hubiesen servido éstos. La ración típica para un prisionero de guerra francés consistía en 740 g de pan, 230 g de legumbres y ya fueran 57 g de mantequilla o 170 g de queso.[15]

La gana de Domery semblava insaciable; es té registre que, en alguna ocasió, es va menjar al gat de la presó i, com a mínim, 20 rates que van entrar a la seva cel·la.[6] També es va prendre els medicaments d'aquells presoners que refusaven ingerir-los, sense sofrir reaccions adverses a causa d'això.[4] Igualment, va arribar a menjar-se les veles de la presó i, quan se li acabava la cervesa, optava per prendre abundant aigua per passar els seus aliments.[4][Nota 5]

El hambre de Domery parecía insaciable; se tiene registro de que, en alguna ocasión, se comió al gato de la prisión y, como mínimo, 20 ratas que entraron a su celda.[6] También se tomó los medicamentos de aquellos prisioneros que rehusaban ingerirlos, sin sufrir reacciones adversas a causa de ello.[4] Igualmente, llegó a comerse las velas de la cárcel y, cuando se le acababa la cerveza, optaba por tomar abundante agua para pasar sus alimentos.[4][Nota 6]

Proves experimentals modifica

Pruebas experimentales modifica

El comandant de la presó li va informar de l'inusual presoner al The Commissioners for taking Care of Sick and Wounded Seamen and for the Care and Treatment of Prisoners of War (Comissionats per a la Cura de Marins Malalts i Ferits i la Cura i Tractament de Presoners de Guerra), organisme encarregat de tots els serveis mèdics en l'Armada Real i de vetllar pel benestar dels seus presoners de guerra. El doctor J. Johnston, integrant de dita comissió, juntament amb el doctor Cochrane, membre del Real Col·legi de Metges d'Edimburg, van dur a terme un experiment per avaluar la capacitat d'alimentació de Domery, així com la seva tolerància a menjars inusuals.[8][9] A les 4:00 a.m. del dia acordat per a la prova, 17 de setembre de 1799,[16] van despertar al polonès i li van donar de menjar 1,8 kg de la ubre crua d'una vaca, la qual va ingerir sense vacil·lar.[3] A les 9:30 a.m., li van proporcionar 2,3 kg de carn de res crua, dotze veles de sèu llargues que en total pesaven 453 g i una ampolla de porter, els quals va devorar íntegrament.[6][9] Gairebé 4 hores després, a la 1:00 p.m., Domery va menjar una altra porció de 2,26 kg de carn de res, 453 g de veles i tres ampolles llargues de porter.[3] En el transcurs de l'experiment, no defecó, va orinar o si més no va vomitar en cap instant, el seu pols va romandre estable i no va mostrar canvis en la seva temperatura corporal.[9] Després del seu retorn al seu allotjament a les 6:15 p.m., una vegada finalitzat l'experiment, l'hi va descriure com «particularment animat»; va ballar, va fumar la seva pipa i va beure una ampolla més de porter.[9]

El comandante de la prisión le informó del inusual prisionero al The Commissioners for taking Care of Sick and Wounded Seamen and for the Care and Treatment of Prisoners of War (Comisionados para el Cuidado de Marinos Enfermos y Heridos y el Cuidado y Tratamiento de Prisioneros de Guerra), organismo encargado de todos los servicios médicos en la Armada Real y de velar por el bienestar de sus prisioneros de guerra. El doctor J. Johnston, integrante de dicha comisión, junto con el doctor Cochrane, miembro del Real Colegio de Médicos de Edimburgo, llevaron a cabo un experimento para evaluar la capacidad de alimentación de Domery, así como su tolerancia a comidas inusuales.[8][9] A las 4:00 a.m. del día acordado para la prueba, 17 de septiembre de 1799,[16] despertaron al polaco y le dieron de comer 1,8 kg de la ubre cruda de una vaca, la cual ingirió sin vacilar.[3] A las 9:30 a.m., le proporcionaron 2,3 kg de carne de res cruda, doce velas de sebo largas que en total pesaban 453 g y una botella de porter, los cuales devoró en su totalidad.[6][9] Casi 4 horas después, a la 1:00 p.m., Domery comió otra porción de 2,26 kg de carne de res, 453 g de velas y tres botellas largas de porter.[3] En el transcurso del experimento, no defecó, orinó o siquiera vomitó en ningún instante, su pulso permaneció estable y no mostró cambios en su temperatura corporal.[9] Tras su regreso a su alojamiento a las 6:15 p.m., una vez finalizado el experimento, se lo describió como «particularmente animado»; bailó, fumó su pipa y bebió una botella más de porter.[9]

« L'ansietat amb la qual devora la seva carn de res, quan el seu estómac no està ple, se sembla a la voracitat d'un llop famolenc que arrenca la carn i l'empassa amb glotonería canina. Per lubricar la seva gorja, quan està seca, ingereix de tres bocades el greix de les veles, i d'un sol es menja també la metxa, la qual embolica com si fos una pilota, amb corda i tot. Si no hi ha una altra opció, és capaç de menjar grans quantitats de patates o naps crus. Però, en ces d'haver-hi alternativa, mai provaria el pa o els llegums. »
— Dr. J. Johnston (Wilson, 1807, p. 29).
« La ansiedad con la que devora su carne de res, cuando su estómago no está lleno, se parece a la voracidad de un lobo hambriento que arranca la carne y la traga con glotonería canina. Para lubricar su garganta, cuando está seca, ingiere de tres bocados la grasa de las velas, y de uno solo se come también la mecha, la cual envuelve como si fuera una pelota, con cuerda y todo. Si no hay otra opción, es capaz de comer grandes cantidades de patatas o nabos crudos. Pero, en caso de haber alternativa, nunca probaría el pan o las legumbres. »
— Dr. J. Johnston (Wilson, 1807, p. 29).

La causa de l'apetit de Domery és desconeguda. Si bé existeixen altres casos documentats de comportaments similars als del polonès en aquesta època, a cap dels cossos dels individus se'ls va realitzar una autòpsia, excepte al també soldat, encara que francès, Tarrare (1772-98). No hi ha tampoc casos contemporanis de polifagia tan extrema com la de Domery.[17] Se sap que el hipertiroidismo pot induir un extrem apetit i una pèrdua ràpida de pes, i per Bondeson (2006) aquest subjecte va sofrir possiblement d'una amígdala o d'un nucli ventromedial danyats;[18] en animals, això últim efectivament pot provocar polifagia.[18]

La causa del apetito de Domery es desconocida. Si bien existen otros casos documentados de comportamientos similares a los del polaco en esa época, a ninguno de los cuerpos de los individuos se les realizó una autopsia, excepto al también soldado, aunque francés, Tarrare (1772-98). No hay tampoco casos contemporáneos de polifagia tan extrema como la de Domery.[17] Se sabe que el hipertiroidismo puede inducir un extremo apetito y una pérdida rápida de peso, y para Bondeson (2006) este sujeto sufrió posiblemente de una amígdala o de un núcleo ventromedial dañados;[18] en animales, esto último efectivamente puede provocar polifagia.[18]

No existeix informació sobre el que va ocórrer amb Domery després, o amb els altres presoners del Hoche, després de la conclusió de la seva prova experimental, i no se sap si va tornar a França o a Polònia, o si va continuar a Liverpool. El seu ces va tornar a ser notícia el 1852 quan Charles Dickens va escriure sobre Domery: «Ara, en la meva opinió, un home com a est, sopant en un escenari de Drury Lane, atrauria més públic que un mer actor de tragèdies que mastega paraules sense substància en comptes de carn saludable».[6]

No existe información sobre lo que ocurrió con Domery después, o con los otros prisioneros del Hoche, tras la conclusión de su prueba experimental, y no se sabe si regresó a Francia o a Polonia, o si continuó en Liverpool. Su caso volvió a ser noticia en 1852 cuando Charles Dickens escribió sobre Domery: «Ahora, en mi opinión, un hombre como este, cenando en un escenario de Drury Lane, atraería más público que un mero actor de tragedias que mastica palabras sin sustancia en vez de carne saludable».[6]

El ces de Tarrare modifica

El caso de Tarrare modifica

Tarrare (c. 1772 - 1798) va ser un soldat francès que, de manera idèntica a Domery, presentava quadres voraços de gana. A causa que els seus pares no li podien proveir de tot l'aliment que requeria, va deixar la seva casa sent un adolescent. Posteriorment, va viatjar a París i es va integrar a l'Exèrcit Revolucionari Francès, en plena guerra de la Primera Coalició.[19] No obstant, a diferència del polonès, a Tarrare no li proporcionaven les racions suficients per satisfer el seu apetit, per la qual cosa es veia en la necessitat d'obtenir qualsevol aliment que trobés en el desguàs.[20] Més tarda, l'hi va hospitalitzar i, aprofitant la situació, li van realitzar experiments mèdics tal com ocorregués amb Domery.

Tarrare (c. 1772 - 1798) fue un soldado francés que, de manera idéntica a Domery, presentaba cuadros voraces de hambre. Debido a que sus padres no le podían abastecer de todo el alimento que requería, dejó su casa siendo un adolescente. Posteriormente, viajó a París y se integró al Ejército Revolucionario Francés, en plena guerra de la Primera Coalición.[19] No obstante, a diferencia del polaco, a Tarrare no le proporcionaban las raciones suficientes para satisfacer su apetito, por lo que se veía en la necesidad de obtener cualquier alimento que hallase en el desagüe.[20] Más tarde, se lo hospitalizó y, aprovechando la situación, le realizaron experimentos médicos tal y como ocurriera con Domery.

Durant la prova, va consumir l'equivalent a quinze comensals, a més de devorar a gats, serps, lagartijes i gossos petits, tots ells amb vida.[19] Fins i tot, es té coneixement que va arribar a menjar-se una anguila completa, sense mastegar-la abans.[21] El seu ces mèdic va tenir diverses similituds amb el de Domery, en particular quant a que cap d'aquests presentava algun indici de malalties mentals. No obstant, Tarrare tenia més aviat una alçada mitjana (mentre que Domery era alt), a més d'un caràcter apàtic.[22][23]

Durante la prueba, consumió lo equivalente a quince comensales, además de devorar a gatos, serpientes, lagartijas y perros pequeños, todos ellos con vida.[19] Incluso, se tiene conocimiento de que llegó a comerse una anguila completa, sin masticarla antes.[21] Su caso médico tuvo varias similitudes con el de Domery, en particular en cuanto a que ninguno de estos presentaba algún indicio de enfermedades mentales. No obstante, Tarrare tenía más bien una estatura promedio (mientras que Domery era alto), además de un carácter apático.[22][23]

En el ces del polonès, no es té informació sobre el que va ocórrer amb ell després dels corresponents experiments. Tarrare, després de passar una mala experiència com a presoner de guerra, va decidir sotmetre's a qualsevol procediment que li eradiqués aquest apetit voraç que tenia, per la qual cosa se li va tractar amb láudano, píndoles de tabac, vinagre i ou cuit. No obstant això, cap d'aquests va funcionar i no es va poder mantenir-ho en una dieta equilibrada.[24] Desesperat, Tarrare va intentar beure la sang d'altres pacients de l'hospital i devorar els cadàvers que es trobaven en la morgue de l'edifici.[21] Això li va portar a ser expulsat de la institució mèdica, i no l'hi veuria fins a temps després, quan va aparèixer en públic sofrint de tuberculosi. Va morir el 1798.[25]

En el caso del polaco, no se tiene información sobre lo que ocurrió con él tras los correspondientes experimentos. Tarrare, tras pasar una mala experiencia como prisionero de guerra, decidió someterse a cualquier procedimiento que le erradicara ese apetito voraz que tenía, por lo que se le trató con láudano, píldoras de tabaco, vinagre y huevo cocido. Sin embargo, ninguno de estos funcionó y no se pudo mantenerlo en una dieta equilibrada.[24] Desesperado, Tarrare intentó beber la sangre de otros pacientes del hospital y devorar los cadáveres que se hallaban en la morgue del edificio.[21] Esto le llevó a ser expulsado de la institución médica, y no se lo vería hasta tiempo después, cuando apareció en público sufriendo de tuberculosis. Murió en 1798.[25]

Notes modifica

Notas modifica

  1. ↑ La data exacta del naixement de Domery no està registrada. Va donar l'edat de 21 anys quan va ser capturat pels britànics al febrer de 1799 (Wilson, 1807, p. 26). El seu lloc de naixement es presenta com « Benche» en totes les fonts, encara que no se sap de cap assentament anomenat així a Polònia, per la qual cosa podria tractar-se d'un error relacionat amb la pronunciació de la paraula en els informes originals.
  2. ↑ La fecha exacta del nacimiento de Domery no está registrada. Dio la edad de 21 años cuando fue capturado por los británicos en febrero de 1799 (Wilson, 1807, p. 26). Su lugar de nacimiento se presenta como «Benche» en todas las fuentes, aunque no se sabe de ningún asentamiento llamado así en Polonia, por lo que podría tratarse de un error relacionado con la pronunciación de la palabra en los informes originales.
  3. ↑ La lieue , o llegua francesa, variava al país. Comunament se li associava amb 10 000 peus (3 km) o 2000 toesas (4 km). (Zupko, 1990, p. 10)
  4. ↑ La lieue, o legua francesa, variaba en el país. Comúnmente se le asociaba con 10 000 pies (3 km) o 2000 toesas (4 km). (Zupko, 1990, p. 10)
  5. ↑ En aquest llavors, donats els baixos estàndards de sanitat i la infraestructura danyada per la guerra, el risc de patir malalties per contacte o ingestió d'aigua infectada era tan alt, que les pròpies tropes europees recomanaven no beure aigua. Les tropes rebien per tant racions de begudes alcohòliques com cervesa fluixa i rom diluït, juntament amb altres líquids com a te i cafè, preparats amb aigua bullida abans de ser beguts (Neiberg, 2006, p. 64).
  6. ↑ En ese entonces, dados los bajos estándares de sanidad y la infraestructura dañada por la guerra, el riesgo de padecer enfermedades por contacto o ingestión de agua infectada era tan alto, que las propias tropas europeas recomendaban no beber agua. Las tropas recibían por lo tanto raciones de bebidas alcohólicas como cerveza floja y ron diluido, junto con otros líquidos como té y café, preparados con agua hervida antes de ser bebidos (Neiberg, 2006, p. 64).

Referències modifica

Referencias modifica

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Wilson, 1807, p. 32.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 Wilson, 1807, p. 26.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Bondeson, 2004, p. 273.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 Wilson, 1807, p. 27.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Nicholson, 1818, § Bulimy.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 Dickens, 1852, p. 547.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Bondeson, 2006, p. 302.
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 Bondeson i 2006, 303. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «FOOTNOTEBondeson2006303» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. ↑ 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 9,11 9,12 9,13 Wilson, 1807, p. 28.
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 Wilson, 1807, p. 31.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Wilson, 1807, p. 29.
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 Wilson, 1807, p. 30.
  13. ↑ 13,0 13,1 Wilson, 1807, p. 25.
  14. ↑ 14,0 14,1 Macilwee, 2011, p. 32.
  15. ↑ 15,0 15,1
    « Falta indicar el text de la citació. »
    Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Register» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  16. ↑ 16,0 16,1 Hunt, 1825, p. 557.
  17. ↑ 17,0 17,1 Bondeson, 2006, p. 312.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Bondeson, 2006, p. 313.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Bondeson, 2004, p. 276.
  20. ↑ 20,0 20,1 Good, 1864, p. 80.
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3
    « Falta indicar el text de la citació. »
    Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Gould & Pyle» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  22. ↑ 22,0 22,1 Bondeson, 2004, p. 277.
  23. ↑ 23,0 23,1
    « Falta indicar el text de la citació. »
    Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «The Cat Eaters» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  24. ↑ 24,0 24,1 Bondeson, 2004, p. 278.
  25. ↑ 25,0 25,1 Bondeson, 2004, p. 279.

Bibliografia modifica

Bibliografía modifica

« inglés Falta indicar el text de la citació. »
« inglés Falta indicar el text de la citació. »
« Falta indicar el text de la citació. »
« inglés Falta indicar el text de la citació. »
« inglés Falta indicar el text de la citació. »
« Falta indicar el text de la citació. »
« Falta indicar el text de la citació. »
« Falta indicar el text de la citació. »
« Falta indicar el text de la citació. »

Enllaços externs modifica

Enlaces externos modifica

  • The Cat Eaters, article en anglès que aborda a personatges amb desordres alimentosos als segles XVII i XVIII, i inclou una descripció de Charles Domery.
  • The Cat Eaters, artículo en inglés que aborda a personajes con desórdenes alimenticios en los siglos XVII y XVIII, e incluye una descripción de Charles Domery.

[[Categoria:Articles traduïts de en

|Anskarbot/Traduccions]]

Plantilla:NF

Plantilla:NF {{Enllaç AD | en}} {{Destacado|en}} {{Enllaç AD | en}} {{Enllaç AB| ro}} {{Enllaç AB| ru}} {{Link FA|en}} {{Link GA|ro}} {{Link GA|ru}} [[Categoria:Militars polonesos]]


Notes de traducció modifica

  • Les plantilles en vermell són les que no s'han pogut trobar la corresponent plantilla en català. Això no vol dir que no existeixi, sino que no s'ha pogut trobar automàticament, ja sigui per que no hi ha el corresponent enllaç interviqui, o per que, realment, no existeix la plantilla en català. En cas que trobeu la plantilla corresponent us agrairia que li posesiu el seu enllaç interviqui a la plantilla en l'idioma original per poder trobar-la en properes traduccions. Gràcies. --Anskarbot (disc.) 15:52, 16 maig 2013 (CEST)
  • He optat per posar totes els possibles paràmetres que admet la plantilla en català perque és complicat encertar els paràmetres coincidents en una traducció literal. Intenteré que almenys les plantills de referènciess quedin perfectament traduïdes i amb la resta anirem poc a poc. --Anskarbot (disc.) 15:52, 16 maig 2013 (CEST)
  • És possible que quan estigui implementat Wikidata sigui més fàcil saber la coincidència de paràmtres originals i en català, però per ara és força complicat. --Anskarbot (disc.) 15:52, 16 maig 2013 (CEST)
  • Podeu comentar possibles millores en el bot de traducció en aquesta pàgina. --Anskarbot (disc.) 15:52, 16 maig 2013 (CEST)
  • Les paraules que el programa Apertium encara no tradueix queden registrades automàticament. Si trobeu alguna millora en la traducció podeu expresar-ho a la mateixa pàgina d'errors. --Anskarbot (disc.) 15:52, 16 maig 2013 (CEST)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Anskarbot/Traduccions/Charles_Domery&oldid=33394953»