Usuari:Balaixa/proves/Xesca Ensenyat

Xesca Ensenyat

modifica
 Xesca Ensenyat
Biografia
NaixementFrancesca Ensenyat Seguí
1952
Port de Pollença, Mallorca
Mort2009
Inca
Dades personals
NacionalitatCatalana
Activitat
OcupacióEscriptor
GènereNovel·la, narrativa breu
Premis
Ciutat de Manacor (1975), Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la (1984), Ramon Muntaner (1992), Ciutat de Mollerussa de novel·la breu (1993)

Francesca Ensenyat i Seguí (Port de Pollença, 1952 - Inca, 2009) va ser una escriptora i bloguera pollencina. Es donà a conèixer amb el poemari Ciutat de l'horabaixa el 1969, però ben aviat es passà a la narrativa, que li valgué diversos premis. D'aquesta forma, el el 1975 guanyà el Premi Ciutat de Manacor amb L'amagatall de guipur, el 1984 el Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la amb Villa Coppola, el 1992 el Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb Quan venia l'esquadra, la seva obre més coneguda, i el 1993 el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa amb Massa vi per a un sol calze.[1]

Al llarg de la seva obra, va desenvolupar tot un món literari al voltant del seu poble natal, que fou anomenat "Bellpuix", "País d'Urxella" o "Tarrella". Durant els anys 70 havia estudiat medicina a Barcelona, on es va submergir en el món literari, així com també polític, desenvolupant una ideologia d'esquerres i independentista.[2]. El vincle amb Pollença es va plasmar en el pregó de les festes de la Patrona de l'any 1987, titulat Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot.[3] Va escriure, a més, textos diversos, com un pròleg a una antologia dedicada a la poeta Maria Antònia Salvà i Ripoll.[4]

Xesca Ensenyat, a més, va ser una pionera dins el món bloguer amb el seu blog titulat L'hidroavió apagafocs, on hi publicava escrits diversos, a més de capítols d'una novel·la inèdita titulada Babalusa, la medusa.[5] És per això que l'any 2012 se celebraren a Búger, Mallorca, unes jornades sobre blocs i literatura dedicades a la seva memòria, on hi participaren bloguers i escriptors com Biel Mesquida, Sebastià Perelló, Vicent Partal o David Figueres, entre d'altres.[6]

El mateix any, el seu fill, el també escriptor Marc Cerdó, edità la novel·la indèdita Una altra vida.[7]

El 2015, l'actriu Cati Solivellas, sota direcció de Joan Fullana, portà a escena una versió teatral de Quan venia l'esquadra en forma de monòleg i estrenada al Teatre Principal de Palma.[8]

  • Ciutat de l'horabaixa (1969). Palma: Ed. Cors. Poesia.
  • L'amagatall de guipur (1976). Palma: Llibres Turmeda. Premi Ciutat de Manacor.
  • Villa Coppola (1985). Barcelona: La Magrana. Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la.
  • Una moda fresqueta (1991). Barcelona: Empúries.
  • Quan venia l'esquadra (1994). Palma: Moll. Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil.
  • Massa vi per a un sol calze (1994). Barcelona: Columna. Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa.
  • Canvi de perruqueria i altres misèries (1995). Palma: Moll.
  • Quaranta anys no són res (1997). Tarragona: El Mèdol. Publicat sota el pseudònim Loleta Flors.
  • Una altra vida (2012). Palma: Lleonard Muntaner. Edició a cura de Marc Cerdó.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Institució de les Lletres Catalanes. «Enseyat Seguí, Francesca». [Consulta: 27 desembre 2016].
  2. Manresa, Andreu «Xesca Ensenyat, escritora insolente e hipercrítica». El País, 26-05-2009.
  3. Ensenyat, Xesca. Compilació de bromes que vàrem fer quan estàvem de bones i quan no hi estàvem i tot. Pollença: Ajuntament de Pollença, 1987. 
  4. Salvà, Maria Antònia. Al cel sia! Poeta Maria Antònia Salvà. Barcelona: EDHASA, 1981. ISBN 84-350-0327-2. 
  5. «L'hidravió apagafocs». [Consulta: 27 desembre 2016].
  6. «Blocaires d'arreu celebren Xesca Ensenyat a Búger», 12-05-2012. [Consulta: 27 desembre 2016].
  7. Ensenyat, Xesca. Una altra vida. Palma: Lleonard Muntaner, 2012. 
  8. «Cati Solivellas: 'Mallorca hubiera podido ser la mejor isla del Mediterráneo'», 12-12-2015. [Consulta: 27 desembre 2016].

Enllaços externs

modifica

Institució de les Lletres Catalanes