Usuari:Carlapuertas/proves

El Gir lingüístic de les ciències socials és un fenomen cultural que trenca amb la tradició filosòfica, la qual defensa que el llenguatge és l’exteriorització del pensament.

Apareix una creixent fonamentació en el llenguatge, això fa que es deixi enrere el funcionalisme (és a dir, un corrent teòric en les ciències socials on la seva perspectiva d’anàlisi de la societat és aquesta com a sistema de subsistemes) i es passi a l’estructuralisme, el qual té com a objecte d'estudi un sistema dividit en elements que es relacionen entre si; per tant, per analitzar-ho científicament, cal, doncs, estudiar aquestes relacions i com n'afecten la globalitat, que adquireix un significat més enllà de la suma de les parts.

L’impacte del gir lingüístic s’ha anat forjant de forma progressiva, donant-se al llarg de diferents períodes. Per tant, aquest impacte no ha estat en igualtat d’intensitat, ja que depèn del període i la ciència humana, ha estat més o menys notori.

Context històric

Ens trobem l’any 1945, en una Europa en plena postguerra. En aquest moment comencen a tenir una major influència els moviments socials crítics i la intel·lectualitat marxista. Tot i això, els sectors més capitalistes busquen estabilitzar la situació de pobresa i precarietat. És en aquest moment en què l’estructuralisme de Lévi-Straus agafa més força sobre el funcionalisme nord-americà que dominava fins aleshores.

Gir lingüístic

S’introdueix el model de referència en el funcionalisme nord-americà, el qual feia una modificació en el fonament de la biologia pel fonament en la lingüística. Existeixen girs lingüístics diferents, entre els quals destaquen tres: analític, pragmàtic i hermenèutic. Aquests es diferencien perquè tenen maneres diferents d’entendre: l’ontologia i el que és real; la noció del llenguatge i la seva relació amb el món; la finalitat de la filosofia i la manera de treballar i les seves conseqüències.

Analític

En l’àmbit ontològic i el que és real, el model analític defensa que l’ésser humà és, per naturalesa, racional i que fa un ús del llenguatge lògic, a més, entén que el món físic és superior al món objectiu. Pel que fa al llenguatge, aquest defensa la prioritat del llenguatge descriptiu i assertiu. Defensa que el llenguatge ordinari és confús, així doncs denuncia la necessitat d’un llenguatge lògicament perfecte que sigui el mirall de l’estructura del món, anomenat privat o solipsisme. D’una banda la missió i el mètode que cal utilitzar s’ha de realitzar mitjançant l'anàlisi i la descomposició del llenguatge ordinari i del filosòfic (metafísic, ètic, estètic, psicològic, sociològic, etc.) per poder mostrar la seva estructura lògica i poder verificar les seves afirmacions. D’altra banda, cal separar el discurs amb sentit (científic) del discurs buit o sense sentit (pseudos-coneixements, creences i opinions). Així doncs, les conseqüències d’aquest pensament són l’afirmació de què existeix un llenguatge vertader i privilegiat, anomenat llenguatge lògic-matemàtic; l’afirmació de l'existència d’un sol coneixement vertader, el científic; amb tot això s’estableixen dos tipus de sabers, les ciències exactes o científiques (guiades per la recerca) i les ciències humanes o “de l’esperit” (guiades per les creences, les quals no obtenen veritats).

Pragmàtic

Pel que fa a l’ontologia i el que es considera real aquest segon gir defensa que l’ésser humà és un ésser social amb llenguatges apresos o convencionals, a més, assegura la superioritat del món físic vers el món objectiu. Des del punt de vista pragmàtic, tot coneixement és intersubjectiu i social. Així doncs, el llenguatge és sempre social, no en pot existir un de privat, a més no n’existeix cap de privilegiat, són tots més o menys adequats de manera que donen expressió a unes formes de vida més o de pràctiques socials. El llenguatge o els jocs del llenguatge són els mètodes d’expressió de les diferents pràctiques socials o formes de vida, aquests jocs estan regits per normes gramaticals, la relació entre aquests i la realitat és convencional i aleatòria, així doncs, tant el llenguatge científic com l’ordinari són només tipus de jocs de llenguatge. La missió i el mètode d’aquest gir és el d’explicitar les normes gramaticals o de joc dels diferents contextos, maneres de viure i jocs del llenguatge per una banda, i per l’altra aclarir l’ús correcte o no d’una expressió lingüística, segons el seu joc del llenguatge i segons les pràctiques socials. Les conseqüències d’aquest pragmatisme són: l’eliminació del privilegi del llenguatge lògic-matemàtic, de manera que només hi ha jocs de llenguatge i interpretacions més o menys adequades i correctes i s’aconsegueix la superació de la divisió entre ciències exactes i objectives de les ciències humanes o “de l’esperit”.

Hermenèutic

En primer lloc el gir hermenèutic garanteix, des del punt de vista de l’ontologia i del que és real, que l’ésser humà és un ésser socio-històric o cultural i salvaguarda la superioritat de la tradició i dels horitzons de significació, de manera que aquests actuen com a marc de constitució del subjecte. En referència a la noció del llenguatge, l’hermenèutica assegura que aquesta és la pròpia naturalesa de l'ésser humà i que, per tant, la nostra existència es dóna en el llenguatge; diu que ser persona és entendre'ns i que ho aconseguim amb i en el llenguatge. L’experiència lingüística construeix la nostra experiència de ser i la nostra manera d'instal·lar-nos en el món, aquest últim o el que considerem real no existeix més enllà de les interpretacions que nosaltres fem, així doncs trobem l’experiència lingüística com a límit. Aquesta, juntament amb la comprensió, no es realitza en el “buit”, es dóna en un marc ja creat o de pre-comprensió, basat en els prejudicis i la tradició. De la mateixa manera el significat ve donat per les interpretacions i per la fusió dels horitzons de significació marcat per la tradició i els prejudicis. El llenguatge no conté només una connotació social, sinó que també en conté una d’històrica, d’aquesta manera no té sentit parlar d’un llenguatge privat, ja que tot llenguatge és socio-històric. Amb tot això es dóna un cicle hermenèutic que condiciona la comprensió, aquest està format per passat-present-futur. Per últim, l'hermenèutica assegura que el coneixement és intersubjectiu e històric, és interpretatiu i hermenèutic, la qual cosa suposa l’acumulació i la reconsideració de les interpretacions o fusió dels horitzons de significació. Així doncs la missió i el mètode hermenèutic és el d’interpretar i comprendre els textos, clarificar els prejudicis i revisar el seu paper en les interpretacions, juntament amb la presentació de noves interpretacions més adequades construint així la historia efectual. Les conseqüències d’aquest gir són les mateixes que les del pragmàtic.

Evolució del Gir Lingüístic

Del funcionalisme a l’estructuralisme

El funcionalisme dominant nord-americà passa a tenir menys importància quan l’estructuralisme de Lévi Strauss agafa més força. Això és degut al fet que es dóna una major prioritat als significants sobre els significats, la qual cosa és la principal diferència de caràcter relacional de l’estructuralisme; a més del descentrament del subjecte com a focus del món, amb la justificació que som productes de les estructures, per tant no tot gira entorn dels humans.

Claude Lévi-Strauss:

Claude Lévi-Strauss és un antropòleg francès, un dels intel·lectuals més influents del segle XX (una de les grans figures de la seva disciplina i fundador de l’antropologia estructural. També va ser l’introductor a les Ciències Socials de l’enfocament estructuralista basat en la lingüística estructural de Saussure); que neix a Bèlgica el 1908 i mor a París l’any 2009.

En la seva obra Antropologia Estructural (1974), escriu diverses teories d’entre les quals considera la cultura com un sistema de comunicació simbòlica a investigar; és a dir, busca definir els propòsits dels actes i institucions socials. Seguint les influències que li marca Saussure, Lévi-Strauss opta per seguir centrant-se en l’anàlisi de les relacions entre les unitats, posant l’exemple de la família nuclear i extensa, en lloc de les unitats en elles mateixes. Busca simplificar la immensa quantitat de dades empíriques de les anàlisis de diferents pobles, en una sèrie de tipus de relacions universals, de manera que siguin més comprensibles entre les diverses unitats. Això li va permetre poder aplicar lleis predictives d’aquestes relacions.

La seva vida es va veure influenciada per les interpretacions expansives de les teories de Saussure, que contenien ambigüitats des de l’inici, i la seva aplicació a les teories d’àrees fora de la lingüística, com la Sociologia o l’Antropologia, conduïren a dificultats teòriques i la proclamació del final de l’estructuralisme en aquelles disciplines.

Relativisme lingüístic

Sapir-Whorf genera una hipòtesi on explica que el llenguatge determina el pensament i les nostres accions. Aquesta, afirma l’existència d’una relació entre les categories gramaticals del llenguatge que una persona utilitza per parla i, la forma en què l’altra persona entén aquest missatge i el conceptualitza dins del món i el context social on viu. Això marca l’inici de la relativitat lingüística.

Limitacions del gir lingüístic

El gir lingüístic de les Ciències socials considera que no hi ha més realitat que la creada per les estructures del llenguatge, donat que treu al subjecte del centre de la realitat. Es posiciona en contra de l’existencialisme i de l’humanisme, puix que proposa la dissolució de l’home com a creador de l’activitat social. Les frases (signes) en què hem estat socialitzades (les estructures) ens creen la il·lusió de ser les i els actors que modelem l’acció.

Bibliografia

- Cordero Quiñones, P. A. (en prensa). El giro lingüístic en ciencias sociales. Universidad de Salamanca. Recuperat de https://www.academia.edu/14213470/EL_GIRO_LING%C3%9C%C3%8DSTICO_EN_CIENCIAS_SOCIALES_NOTAS_DID%C3%81CTICAS

- Íñiguez Rueda, L., Martín Rojo, L., Mincoff Menegon, V. and Spink, M. (2006). Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales. 2nd ed. Barcelona: Lupicinio Íñiguez Rueda, p.Capítulo I.

- Enciclopedia.cat. (n.d.). gir lingüístic | enciclopèdia.cat. [internet] Recuperat de: https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0521471.xml

- Levi-Strauss, C. (1974). Antropologie structurale. 1a ed. Barcelona: Editorial Paidós