Usuari:Drac69/Drac de Sant Feliu de Llobregat
El drac de Sant Feliu és una peça del bestiari popular català de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat.
Creació i actuacions del drac modifica
Es va construir a Can Boter[1] (Tiana) arran de la proposta d'acompanyar els gegants de la ciutat (el cavaller Guillem d'Olorda i Violant de Bar futura reina de la corona d'Aragó) de Sant Feliu de Llobregat, per representar contes i llegendes de cavallers i dracs. Es va construir el 1984, encarregat per la Comissió de Colles de Sant Feliu[2] (entitat a la qual pertany la colla des de llavors) i l'estrena va ser el 1985 amb la representació del conte del cavaller Guillem i la princesa Violant. El conte es resumeix així: La princesa fou segrestada per un drac que atemoria les contrades i hagué de lluitar contra el cavaller Guillem, que el derrotà alliberant a la princesa i al poble. Tothom ho va celebrar amb una gran festa. Aquest conte es representa amb la lluita del cavaller i el drac, el darrer de dia de les festes de la Tardor (per Sant Rarimi, compatró del poble; el mateix dia de la Mare de Déu del Pilar) a la plaça de la vila, amb música en directe dels grallers de Sant Feliu, peça composta per a l'ocasió. També hi destaca la música i ball propi, representat en el seguici, el dia d'inici de les festes de tardor (música composada el 1994 pel grup Ministrils de Sant Feliu "Seguici i entremesos", editada per GMI Records/TRAM el 1997 i reeditada el 2009; amb peces musicals per a cadascuna de les colles del poble); el correfoc i la cercavila, per les mateixes dates.[3] L'any 1993, va ser membre fundador de la Coordinadora de Bestiari del Baix Llobregat, actualment Federació de Bestiari del Baix Llobregat i des de fa uns 5 anys, és membre de l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.[4] i de la Federació d'Entitats Tradicionals Santfeliuenques (FETS) També l'acompanyen dos dragonets, que fan funció de diables i, ocasionalment, un grup de percussió per animar la festa.
De totes les poblacions on ha participat de la festa, destaquem les següents: Terrassa, Barcelona (Gràcia, La Sagrera i Festes de la Mercè), Lleida, Castelló de la Plana, la Bisbal d'Empordà, Sabadell, Tiana, Agramunt, Gavà, Begues, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Reus, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Olesa de Montserrat, Castelldefels, Sant Just Desvern, la Colònia Güell o Villeneuve-le-Roi[5] (França).
Construcció del drac modifica
Aquest drac es va encarregar a un equip de professional del Taller de Figures de la masia de Can Boter (Tiana) liderat per l'actor Joan Armengol i Moliner (cofundador de Comediants), Albert Argimon, Isabel Fors, Vicenç Alberola Ruiz, Francesca Llabrés Grau, entre d'altres; ells mateixos van treballar per TVC i TVE (Terra d'escudella) dissenyant diversos personatges i muntant espectacles de tot tipus, amb la companyia de teatre Art Quic Titèric, La Fura dels Baus i La Tràgica; aquest taller és responsables de molts gegants i bestiari de Catalunya.[6]
Fitxa [7] modifica
- Alçada: 2,95m
- Amplada: 2,0m (ales plegades)
- Llargada: 6,0m
- Punts de foc: 13
- Pes aprox.: 270kg
Referències modifica
- ↑ Breu explicació de Can Boter
- ↑ Comissió de Colles - El Drac de Sant Feliu web de l'ajuntament de Sant Feliu - entitats
- ↑ Índex del CD Seguici i entremesos
- ↑ Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya fitxa del drac de Sant Feliu
- ↑ Va i Ve, revista cultural i d'informació de Sant Feliu, any X nº101 setembre de 1989, pàg.11-12
- ↑ Més sobre Can Boter revista municipal de Tiana nº56 pàg.8
- ↑ Federació de Bestiari del Baix Llobregat fitxa del drac de Sant Feliu