Viquipèdia

Usuari:EPE2000/David Mabberley

< Usuari:EPE2000

El Professor David John Mabberley, (nascut el maig-1948) és botànic britànic, educador i escriptor. Entre els seus diversos interessos científics hi ha la taxonomia de plantes tropicals, sobretot arbres de les famílies Labiatae, Meliaceae i Rutaceae.

És més conegut pel seu diccionari de plantes The Plant-book. A portable dictionary of the vascular plants (1987; ca: Llibre de Plantes. Un diccionari portàtil de les plantes vasculars). La 3a edició va ser publicada el 2008 com a Mabberley's Plant-book. A portable dictionary of plants, their classification and uses, per fou guardonat amb la Medalla Engler d'Argent (2009). Al 2017 Mabberley's Plant-book és la 4a edició.

Biografia modifica

Nascut a Tetbury, Gloucestershire, Anglaterra, Mabberley va guanyar una beca al Rendcomb College, Cirencester, després una beca oberta al St Catherine's College, Oxford, on es va llicenciar (B.A., 1970 i M.A. el 1974. Es va traslladar-se al Sidney Sussex College, Cambridge, sota la supervisió d' EJH Corner, i va obtenir els doctorats (PhD, 1973 i D.Phil. (Oxon), 1975. [1] El 1973, Mabberley va ser escollit primer investigador júnior Claridge Druce al St John's College, Oxford, abans de ser nomenat el 1976 a una beca tutorial al Wadham College, Oxford (vinculat a un professorat universitari al Departament de Botànica, més tard Plant Sciences, on va crear el "Mablab" amb estudiants de postgrau i investigadors postdoctorals de tot el món). Va treballar com a degà Dean of Wadham College durant molts anys i va ser procurador-proctor sènior a Oxford el 1988–1989, després es va convertir en conservador de l'Herbari de la Universitat d'Oxford. També ha ocupat diverses funcions en nombroses universitats de tot el món, incloent la Universitat de París (França), la Universitat de Leiden (Països Baixos), la University of Peradeniya (Sri Lanka), la University of Kuwait, Western Sydney University and Macquarie University (ambdues a Nova Gal·les del Sud, Austràlia)[2]. Des del 1995 ocupa una càtedra a la Universitat de Leiden, on ara és professor emèrit. [3]

Mabberley es va traslladar a Austràlia a finals del 1996 i hi va dirigir el seu propi negoci de consultoria, essent un contracte com a CEO de Greening Australia (NSW). El 2004 va ser nomenat catedràtic de ciències hortícoles Orin i Althea Soest de la University of Washington, Seattle, EUA, on també va ser professor de botànica econòmica al he College of Forest Resources.[4]. Durant el seu mandat allà, va supervisar la unió del Washington Park Arboretum, Centre for Urban Horticulture, Union Bay Natural Area, Elisabeth C. Miller Library i Otis Douglas Hyde Herbarium com a jardí botànic de la Universitat de Washington, del qual en va ser el director fundador. . El març de 2008 va assumir el càrrec de nou creador de Keeper of the Herbarium, Library, Art and Archives al Royal Botanic Gardens, Kew.[5]

Mabberley és conegut com a viatger mundial, ja que ha realitzat treballs de camp a molts països durant diverses dècades: Kenya (1969, 1970–71), Uganda (1970–71), Tanzània (1971–72), Madagascar (1971), Malàisia, Singapur i Indonèsia (1974, 1981), Papua Nova Guinea (1974, 1989), Seychelles (1978), Panamà (1978–79), Portugal (1984–96), Nova Caledònia (1984), Nova Zelanda (1990), Sri Lanka ( 1991), Hawaii (1998), Cape York, Austràlia (expedició de la Royal Geographical Society of Queensland, 2002), Malàisia (2003, 2007), Vietnam (2005), Xina (2006, 2008), Índia (2019), Japó (2019).

Durant la investigació de la seva tesi doctoral, va viatjar àmpliament i va recol·lectar plantes per l’Àfrica oriental i Madagascar (1970-2), realitzant col·leccions pioneres especialment significatives a les muntanyes d’Ukaguru,Ukaguru Mountains, Tanzània, on va recollir almenys 14 espècies de plantes (i una nova espècie de cargol) noves per a la ciència i restringides en aquesta distribució. Aquests inclouen una espècie de cafè, una lobelia gegant ( Lobelia sancta, Campanulaceae), un bàlsam pelut ( Impatiens ukagurensis, Balsaminaceae), a més de Keetia davidii (Rubiaceae) i Senecio mabberleyi (Compositae), totes dues porten el seu nom. També en homor seu: Aglaia mabberleyana ( Meliaceae) de Borneo, Begònia mabberleyana (Begoniaceae) de Sulawesi i Cinnamomum mabberleyi ( Lauraceae) del Vietnam i Laos, a més Homalomena davidiana ( Araceae) i Harpullia mabberleyana ( Sapindaceae), tots dos de Nova Guinea i Grewia mabberleyana [6] ( Tiliaceae) de Madagascar .

L'agost de 2011, Mabberley es va convertir en el director executiu del New South Wales Royal Botanic Gardens and Domain Trust, Australia.[7]

En aquest càrrec, fou responsable de la gestió del Sydney's Royal Botanic Garden and Domain, l'Herbari Nacional de Nova Gal·les del Sud, The Australian Botanic Garden at Mount Annan prop de Camden Plantilla:NSWcity and The Blue Mountains Botanic Garden, Mount Tomah . Va deixar el càrrec el setembre de 2013 [8] i poc després va ser elegit per a una beca d'emèrit [9] al Wadham College, Oxford. [2]¿¿. En honor del seu 70è aniversari, companys i antics estudiants van preparar un Festschrift[10] (llibre d'homenatge), que se li va presentar als Singapore Botanic Gardens, el 27 de setembre de 2019.

El seu arxiu, especialment el relacionat amb el llibre de plantes de Mabberley, es troba al National Botanic Garden of Wales, del qual va ser patró 2008-2011 i membre honorari des del novembre del 2018.

Honors i premis modifica

Entre els premis que ha rebut hi ha la Medalla José MedallaCuatrecasas Medal for Excellence in Tropical Botany i el Premi Peter Raven (de la American Society of Plant Taxonomists "a un sistematista vegetal que ha fet esforços amb èxit per popularitzar la botànica a persones no científiques"), ambdues el 2004. El 2006 va rebre la Medalla Linneana de la Linnean Society de Londres i, el 2011, el Premi Robert Allerton a l’Excel·lència en Botànica National Tropical Botanical Garden, EUA. [11] És membre corresponent de la American Society of Plant Taxonomists (des del 1999) i membre de la Indian Botanical Society (des del 2015).

El 1993 va ser elegit president de la Society for the History of Natural History . El 2005 va ser elegit president de la IAPT .

El 2016 va ser nomenat membre de l'Ordre d'Austràlia per un servei important a la ciència hortícola, en particular a la taxonomia de les plantes i la botànica tropical, com a acadèmic, investigador i autor. [2]

El 2018 va rebre el guardó de Doctor of Science (DSc honoris causa) pel vicerector de Macquarie University la Universitat Macquarie en reconeixement a la seva destacada contribució a la ciència hortícola. [12]

Llibres publicats modifica

  • Botanical Revelation: European encounters Australian plants before Darwin. The Peter Crossing Collection. D.J. Mabberley, 2019. NewSouth, Sydney.
  • The extraordinary story of the apple. B.E. Juniper & D.J. Mabberley, 2019. Royal Botanic Gardens Kew & Chicago University Press.
  • 'Painting by numbers' - the life and art of Ferdinand Bauer. D.J. Mabberley, 2017. NewSouth, Kensington, New South Wales – guardonada amb la Medalla Thackray 2018 de la Society for the History of Natural History, Londres.
  • Joseph Banks' Florilegium: Botanical Treasures from Cook's First Voyage. M. Gooding, D.J. Mabberley & J. Studholme, 2017. Thames & Hudson, London & New York [edició italiana 2017; edició compacta 2019] - guardonat amb el premi anual James A. Duke Excellence in Botanical Literature Award for 2017;[13]; preseleccionat pel Llibre de l’Any dels Premis Apollo 2018; Premi a l’Excel·lència en Art i Il·lustració Botànica 2019 de The Council on Botanical and Horticultural Libraries.
  • Mabberley's Plant-book. A portable dictionary of plants, their classification and uses, 4a ed. D.J. Mabberley, 2017. Cambridge University Press. (també en edició digital Kindle)
  • La carta de colores de Haenke de la Expedición Malaspina: un enigma - Haenke's Malaspina colour-chart: an enigma. D. J. Mabberley & M. P. de San Pío Aladrén. 2012. Real Jardín Botánico, CSIC, Madrid.
  • Mabberley's Plant-book. A portable dictionary of plants, their classification and uses, 3a. ed. D.J. Mabberley, 2008. Reimprès amb correccions 2009, 2014. Cambridge University Press. Guardonat amb el premi anual James A. Duke a l’excel·lència en literatura botànica del American Botanical Council per al 2008 i la medalla IAPT’S Engler de plata 2009.
  • The story of the apple. B. E. Juniper & D. J. Mabberley. 2006. Timber Press, Portland, Oregon, US & Cambridge, UK.
  • Arthur Harry Church: the anatomy of flowers. D. J. Mabberley. 2000. Merrell & The Natural History Museum, London.
  • Ferdinand Bauer: the nature of discovery. D. J. Mabberley. 1999. Merrell Holberton & The Natural History Museum, London.
  • Paradisus: Hawaiian plant watercolors by Geraldine King Tam. D. J. Mabberley. 1999 ['1998']). Honolulu Academy of Arts, Honolulu, Hawai'i, US.
  • The Flora Graeca Story. Sibthorp, Bauer and Hawkins in the Levant. H. W. Lack & D. J. Mabberley. 1998 ['1999']. Oxford University Press - Medalla de plata OPTIMA 2001.
  • An exquisite eye: The Australian flora and fauna drawings 1801-1820 of Ferdinand Bauer. P. Watts, J. A. Pomfret & D. J. Mabberley. 1997. Historic Houses Trust of New South Wales. Glebe, New South Wales, Australia.
  • The plant-book. A portable dictionary of the vascular plants, 2a. ed.. D. J. Mabberley, 1997. Cambridge University Press, UK.
  • Meliaceae. In: Foundation Flora Malesiana (Editor). Flora Malesiana, Series 1, Volume 12. D. J. Mabberley, C.M. Pannell & A.M. Sing, 1995. Rijksherbarium/Hortus Botanicus, Leiden University, Leiden, Netherlands.
  • Algarve plants and landscape. Passing tradition and ecological change. D. J. Mabberley & P. J. Placito. 1993. Oxford University Press.
  • Tropical rain forest ecology, 2a. ed. D. J. Mabberley, 1991. Blackie, Glasgow.
  • The plant-book. A portable dictionary of the higher plants. D. J. Mabberley, 1987. 1a ed. Cambridge University Press.
  • Jupiter botanicus. Robert Brown of the British Museum. D. J. Mabberley, 1985. Cramer, Braunschweig & British Museum (Natural History), London.
  • Tropical rain forest ecology. D. J. Mabberley, 1983. Blackie, Glasgow.
  • Revolutionary botany. Thalassiophyta and other essays of A. H. Church. D. J. Mabberley, (Ed.) 1981. Clarendon, Oxford.
  • Tropical botany. Essays presented to E. J. H. Corner for his seventieth birthday. D. J. Mabberley & C. K. Lan (Eds.). 1977. Botanic Gardens, Singapore.


L'abreviatura estàndard d'autor: Mabb. S’utilitza per indicar aquesta persona com a autora quan es cita un nom botànic[14].


Referències modifica

  1. ↑ Having a doctorate from both Cambridge and Oxford makes Mabberley what Ghil'ad Zuckermann calls an "Oxbridge Paradox": Mabberley belongs to the rare group of people who hold a "pair o' docs" (sounding like "paradox" but meaning "two doctorates"), a D.Phil. (Oxon.) and a PhD (Cantab.), from both Oxford and Cambridge universities (commonly abbreviated as Oxbridge) - see -->Biography.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Member (AM) in the General Division of the Order of Australia (M-Z)». Australia Day 2016 Honours Lists. Office of the Governor-General of Australia, 25-01-2016. Arxivat de l'original el 15 February 2016. [Consulta: 10 febrer 2016].
  3. ↑ http://www.universiteitleiden.nl/en/staffmembers/david-mabberley
  4. ↑ Etaerio - A Plant News Weblog: Dr. David Mabberley Joins Faculty at Univ. of Washington Arxivat 3 February 2006 a Wayback Machine. at www.ubcbotanicalgarden.org
  5. ↑ New Keeper for Kew's Historic Herbarium Arxivat 21 August 2008 a Wayback Machine. at www.bgci.org
  6. ↑ Tiliaceae Grewia mabberleyana, Phillipson, Wahlert & Lowry, Candollea 70(2): 202.2015
  7. ↑ «New Gardens boss». The Sydney Morning Herald, 21-04-2011, p. 9.
  8. ↑ http://gardendrum.com/2013/09/19/david-mabberley-leaves-sydneys-royal-botanic-gardens/
  9. ↑ https://www.wadham.ox.ac.uk/people/emeritus-fellows/m/david-mabberley
  10. ↑ The Gardens' Bulletin Singapore, 71, 27-09-2019.
  11. ↑ Plant Science Bulletin, 57, Winter 2011, pàg. 158 [Consulta: 4 setembre 2012].
  12. ↑ «Award of DSc honoris causa by Macquarie University», 19-09-2018.
  13. ↑ «Joseph Banks' HISTORIC FLORILEGIIUM». HerbalGram. The Journal of the American Botanical Council, May 2018, pàg. 19-20.
  14. ↑ «Mabb». IPNI. [Consulta: 3 novembre 2020].

[[Categoria:Membres de l'orde d'Austràlia]] [[Categoria:Botànics britànics]] [[Categoria:Persones vives]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:EPE2000/David_Mabberley&oldid=31005271»