Usuari:Flamenc/Unius articuli

Aixó no és pas un article, és la meva opinió al mode humorístic sobre un problema freqüent


Unius articuli (en català «d'un article») és una locució llatina utilitzada a les pàgines de discussió sobre l'esborrament d'un article per indicar «una persona d'un sol article» que un dia perdut s'ha pensat escriure un article sobre si mateix, sobre la seva associació, amistançat o amistançada, amo o altre cosa de molta proximitat amb una gran dosi de conflicte d'interessos i sense la distància del subjecte necessària per tenir un mínim d'objectivitat. L'origen pot ser, entre d'altres, ingenuïtat, un encàrrec del seu amo, excés d'amor per al subjecte, narcisisme o ànim publicitari.[1]

L'expressió és una paràfrasi de la locució llatina unius libri atribuïda a Tomàs d'Aquino. No se l'ha de confondre amb els primers articles d'algú que comença a escriure i encara no s'ha familiaritzat amb els usos i costums de la Viquipèdia, però obert al diàleg i cercant ajuda quan cal. Per definició el primer article d'un viquipedista nou queda un sol article fins que escrigui el segon article. Per rebre la distinció unius articuli s'ha de presentar alguns dels símptomes i síndromes típics.[2] El nombre d'ú tampoc s'ha de prendre literalment al seu sentit matemàtic: el nombre d'articles pot ser lleugerament superior, peró mai superior a cinc.[3] Sovint, però no sempre, el subjecte de l'article és una persona viua, una empresa o una entitat.[4]

Després de tos o tres anys, quan l'autor de tal article, mai no hi ha tornat i no va respondre a les incitacions a millorar-lo, es pot atorgar sense dubte la distinció d'unius articuli, el que permet distingir-lo d'autors de bona fe que fan llur primer article.

Símptomes de la síndrome modifica

  • Absència de referències o sobrereferènciació[5]
  • Cagada de gos, nom popular de la malaltia defaecatio canina: hom posa l'article com un gos caganer que mai no torna per netejar la seva producció, respondre a les observacions d'altri o millorar l'article.
  • Copio ergo sum o síndrome del copiar-enganxar sense formatar.[6][7]
  • Copipesta simplex simplex, en català copienganxa, epidèmia força present en professors d'universitat (o els seus alumnes) que copien i enganxen el seu currículum. Existeix igualment la varietat Copipesta simplex politica. Ambdues es consideren com a espècies invasores.
  • Copipesta zelosa o malaltia del secretari zelós copiant i enganxant la pàgina web de la seva empresa o associació.
  • Copipesta affectuosa o síndrome de l'aficionada (m/f) copiant i enganxant afectuosament la pàgina web del seu cantant o futbolista adulat (en la nomenclatura DSM anterior es deia Copipesta fanàtica, terme abandonat per manca de correció política).
  • Viquirrea: segons el cas, l'autor o posa un interviqui a cada paraula o no en posa cap, causat per un virus parent al de la logorrea.
  • Publicitat i propaganda: sobretot empreses encàrreguen tercers per escriure un bell article sobre si mateix, escamotant tot el que no agradi al màrqueting (escandols mediambientals o financers, problemes socials, col·laboració amb règims autoritaris e tutti quanti). Tenen prou diners per pagar algú que es disfressa de viquipedista.[8]

Variants modifica

  • duorom articulorum: quan ha fet dos articles
  • trium articulorum: quan n'ha fet tres

Referències modifica

  1. Anotxa, P. «Publicitat o les coïncidències entre autors i propietaris». A: Esborrar o no: that's the question. 2a edició ampliada. Barçagona: Edicions 69, 2014, p. 77-87. 
  2. Flamenc, 2012, p. 14.
  3. Flamenc, Francesc «Cinc és el màxim». Numerologia aplicada, vol. 719, 3 (juliol), 2017, pàg. 666-999.
  4. «Els amics dels meus amics són els meus amics». La Ressurecció, XVII, 12, pàg. 7.
  5. Cabot, Pau «No s'han trobat referències que verifiquin la seva admissibilitat». Discussió, 2006-2015, pàg. passim.
  6. Descartats, René. Copio ergo sum. Den Haag: Isaac Beeckman, 1626, p. 227. 
  7. Filoni, Marco. «“Copio ergo sum”: il catalogo del plagio» (en italià). Il Fatto Quotidiano, 21-09-2011. [Consulta: 7 novembre 2015].
  8. Oppong, Marvin «Verdeckte PR in Wikipedia Das Weltwissen im Visier von Unternehmen» (pdf) (en alemany). OBS-Arbeitsheft, 76, pàg. 1-114. ISSN: 1863-6934.

Bibliografia modifica

  • Flamenc i Való, Francesc «L'absència de continuïtat com a font d'irritació fomentada per escripors tipus unius articuli». Annals de Viquipediologia, 2, 2012, pàg. 12-27.
  • Flamenc i Való, Francesc «An Encyclopaedia is not a Telephone Directory» (en anglès). Yearbook of Transnational Narcissism, 17, 2009, pàg. 103-111.