Usuari:Ibj ibj/President del Parlament de Catalunya
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ibj ibj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Titular | Roger Torrent i Ramió des del 17 de gener de 2018 |
|---|---|
| Designat per | Ple del Parlament de Catalunya |
| Institució | Parlament de Catalunya |
| Creació | 1932 |
| Primer titular | Lluís Companys i Jover |
| Lloc web | http://www.parlament.cat |
El president o presidenta del Parlament de Catalunya és el diputat o diputada que presideix el Parlament de Catalunya i té la representació de la cambra legislativa de la Generalitat.[1][2] D'acord amb les normes de protocol i cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya ocupa el segon lloc en l'ordre de precedència de les autoritats, just després del president o presidenta de la Generalitat.[3]
L'actual titular del càrrec és Roger Torent i Ramió.
Naturalesa jurídica modifica
La naturalesa jurídica del president o presidenta del Parlament de Catalunya ve definida per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i pel Reglament del Parlament.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 preveu a l'article 59 que el Parlament de Catalunya, la cambra legislativa en el marc de la Generalitat de Catalunya, té un president o presidenta elegit pel Ple de la cambra i remet al Reglament del Parlament la regulació de l'elecció i les funcions.[1]
El Reglament del Parlament en el capítol III del títol III regula la figura del president o presidenta del Parlament i en determina les seves funcions i l'elecció, sens perjudici d'aquelles altres potestats del càrrec atribuïdes per altres parts del Reglament o per altres lleis.[2]
Funcions modifica
D'acord amb el que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i el Reglament del Parlament corresponen al president o presidenta del Parlament les següents funcions:[2][4][5]
- Exercir la representació la cambra.
- Establir l'ordre de les discussions i dirigir els debats amb imparcialitat i atent al respecte degut al Parlament.
- Complir i fer complir el Reglament del Parlament.
- Presidir i dirigir l'actuació de la Mesa del Parlament.
- Presidir i convocar la Junta de Portaveus del Parlament.
- Presidir la Diputació Permanent del Parlament.
- Proposar al Ple del Parlament un candidat o candidata a la Presidència de la Generalitat de Catalunya després de la constitució del nou Parlament o en un altre supòsit que s'escaigui l'elecció.
- Exercir aquelles funcions atribuïdes per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, les lleis i el Reglament del Parlament.
En cas de vacant, absència o impediment del president o presidenta, els vicepresidents o vicepresidentes del Parlament, per ordre consecutiu, el substitueixen amb els mateixos drets, deures i atribucions.[2]
Elecció modifica
El president o presidenta del Parlament és escollit, juntament amb la resta de membres de la Mesa, pel Ple de la cambra d'entre els seus membres en la sessió constitutiva a l'inici de cada legislatura.[6]
La votació per escollir el càrrec es fa per mitjà de paperetes: cada diputat o diputada escriu un sol nom i la dipositen dins una urna. Una vegada finalitzada la votació i realitzat l'escrutini és escollit president o presidenta el qui hagi obtingut la majoria absoluta. En cas de no assolir aquesta majoria, es repeteix l'elecció entre els dos diputats que s'hagin apropat més a la majoria i surt elegit el qui hagi obtingut més nombre de vots. En cas de paritat, s’ha de repetir l’elecció, i, si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.[6]
En cas de vacant durant la legislatura, aquesta ha de ser proveïda per elecció del Ple de la cambra d'acord amb els paràmetres per escollir el càrrec en la sessió constitutiva.[6]
Mandat modifica
El mandat del càrrec correspon a la de la durada de la legislatura, que no pot ser superior als quatre anys, i s'esgota quan es dóna un dels següents supòsits:[7][4]
- Per renúncia presentada a la Mesa del Parlament.
- Per una sentència judicial que anul·li l'elecció o la proclamació com a diputat o diputada.
- Per decés.
- Per incapacitat declarada per una sentència judicial.
- Per la condemna a una pena d'inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma.
- Per l'extinció del mandat quan es constitueix el nou Parlament.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Organització i funcionament del Parlament de Catalunya». Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, 2016, pàg. 46-47.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Les funcions del president i de la Mesa del Parlament». Reglament del Parlament, 2016, pàg. 38-41.
- ↑ «DECRET 189/1981, de 2 de juliol, establint les normes de Protocol i Cerimonial en l'àmbit de la Generalitat de Catalunya.». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 146, 29-07-1981, pàg. 812.
- ↑ 4,0 4,1 «La Diputació Permanent». Reglament del Parlament, 2016, pàg. 56-59.
- ↑ «Llei 13/2008, del 5 de novembre, de la presidència de la Generalitat i del Govern». Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern, 2011, pàg. 17.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «L'elecció dels membres de la Mesa del Parlament». Reglament del Parlament, 2016, pàg. 41-42.
- ↑ «L'adquisició i la pèrdua de la condició de diputat i la suspensió dels drets parlamentaris». Reglament del Parlament, 2016, pàg. 33-34.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
[[Categoria:Parlament de Catalunya]]