Usuari:Inkietha/proves/Narrativa artúrica

[1][2][3]

[4]

A mitjans S.XII apareix al Nord de França un nou gènere literari anomenat romanç el qual va viure el procés on la llengua vulgar abandonà l’oralitat per adoptar l’escriptura. Al mateix temps que existia la literatura llatina eclesiàstica, es creaven obres per a un públic laic. Els Cantars de Gesta, heroics càntics orals, van agafar la forma escrita, així com la poesia lírica d’origen folklòric. El romanç es va diferenciar del gènere èpic en la utilització de la llengua francesa, en els seus aspectes formals, en el seu contingut , en la seva intencionalitat, i sobretot, la temàtica de ficció. Fa al•lusió a personatges mitològics de tradició bretona, en la qual la figura del Rei Artur és tractada des d’una perspectiva històrica en el pla de la ficció. Segons l’historiador John Matthews, el Rei Artus està inspirat en el general romà Lucius Artorius Castus del S.V on s’el recordava en contes i llegendes. La primera vegada que es va emprà el nom de Artús va ser a Historia regnum Britanniae (c.1135) de Geoffrey de Monmouth. Fou en aquest moments que es va produir un procés de sedimentació en la part mítica i en part històrica, que en paraules de Joseph Campbel s’anomenaria mitogènesi i es va efectuà de forma progressiva. La primera fase mitogènica (450-950) va lligada a les invasions d’Anglaterra i el sotmetiment del poble bretó, que considera a Artús l’home escollit. A partir del 950 i fins el 1140 es desenvolupa l’oralitat de la llegenda, narrada pels joglars i trobadors.Aquestes histories van tenir repercussió literària.

Un dels seus màxims exponent fou Chrétien de Troyes, uns dels primers poetes en escriure el romanç en vers octosíl·labs apariats sobre el Rei Artús d'Anglaterra i els seus cavallers. És considerat com un dels precursor del romanç medieval.

  • Cil qui fit d'Erec et d'Enide /
  • Et les commandements d'Ovide /
  • Et l'Art d'amors en roman mist /
  • Et le mors de l'epaule fist /
  • Del roi Marc et d'Ysalt la blonde /
  • Et de la hupe et de l'aronde /
  • Et del rossignol la muance /
  • Un nouvel conte commence

(Cligès, vers 1- 8)

Mig segle desprès de Chrétien de Troyes, un grup de monjos cistercencs va voler documentar la totalitat del cicle artúric des del seu origen fins la seva fi. Una tasca que volia reflectir l’ideari eclesiàstic i les aspiracions ètiques del seu temps. D’aquí va sorgir la Vulgata Artúrica o Cicle Lancelot Grial on narra des dels orígens bíblics de la llegenda fins la recerca del Sant Grial, en prosa.

  1. LaFontaine, Bruce. History of the Sword (en anglès). Courier Dover Publications, 1998, p. 17. ISBN 0486401391. 
  2. Gonzalez, Aurelio. Introducción a la literatura medieval. México: Universidad Nacional Autónoma de México, Facultad de Filosofía y Letras, 2005, p. 254. ISBN 968-36-9788-7 [Consulta: 17 març 2015]. 
  3. «Chrétien de Troyes» (en francès). [Consulta: 17 maig 2015].
  4. «El cuento del Grial» (en español).