Usuari:Joancreus/Efectes de l'accident de Txernòbil

Casa propera a Txernòbil l'any 1986.

L'accident de Txernòbil va provocar l'alliberament de quantitats de radiació a l'atmosfera en forma de partícules i radioisòtops gasosos. És l'alliberament de radiació no intencionat més significatiu al medi de la història. S'ha suggerit que la contaminació del desastre de Txernòbil va superar en gran mesura la dels bombardejos atòmics de Hiroshima i Nagasaki el 1945, amb fons que indiquen que l'accident va ser 300 o 400 vegades més potent que la detonació de Hiroshima. Tanmateix, segons un estudi del Comite Científic sobre els Problemes de l'Ambinet (SCOPE, de les seves sigles angleses), no es poden comparar els dos esdeveniments directament, amb una relació de magnitud; els isòtops alliberats a Txernòbil acostumen a viure més temps que els de la detonació d'una bomba, provocant corbes de radioactivitat que varien de forma i mida.

L'explosió va provocar la catàstrofe més gran de la història de l'explotació civil de l'energia nuclear. Al moment de l'accident van morir 31 persones, i al voltant de 135.000 persones es van haver d'evacuar dels 155.000 km² afectats. Moltes àrees van quedar deshabitades durant molts anys. La radiació es va estendre per la major part d'Europa, i durant diversos dies els índexs de radioactivitat van romandre en nivells perillosos. Dels radioisòtops més representatius, l'estimació de l'alliberament és de 85 petabecquerels de ¹³⁷Cs i entre el 50 i 60% de l'inventari total de ¹³¹I, és a dir, entre 1600 i 1920 petabecquerels. Aquests són els dos radioisòtops més importants des del punt de vista radiològic, tot i que també n'hi ha d'altres en proporcions menors com ⁹⁰Sr o ²³⁹Pu.

Efectes a curt termini i immediats

Treballadors i liquidadors

Vegeu també: Liquidador

Efectes a vegetals i animals

Vegeu també: Bosc Vermell

Efectes a llarg termini