Usuari:Joanpallass/proves

Dolors Canals i Farriols (Barcelona 1913 - Barcelona 2010) va ser una de les pioneres del projecte educatiu per a criatures de 0 a 6 anys durant la Guerra Civil. Després d’estudiar medicina, psicologia i biologia, es va dedicar a la recerca científica sobre la primera infància. En començar la Guerra Civil, a l'inici de la Guerra Civil va ser nomenada, per la Generalitat de Catalunya, cap de les guarderies de guerra de Catalunya que s'emmarcaven en el moviment pedagògic avançat i renovador de la República. L'exili la va portar de França a la República Dominicana, a Cuba, i durant 34 anys a Nova York, on va seguir investigant i aplicant el seus coneixements sobre el desenvolupament infantil en l'etapa dels 0 a 6 anys. Amb la mort de Franco, retorna a Catalunya el 1976, i crea a Barcelona el Centre 0-3 d'investigació, recerca i formació professional, per a la Diputació de Barcelona.

Biografia

Infantesa i formació

Dolors Canals i Farriols, va néixer a Barcelona el 1913. Era la primogènita d'una família benestant, típic exponent de la burgesia catalana de l'època, resident a la dreta de l'Eixample. El pare era enginyer i s'ocupava de la fàbrica tèxtil l'Algodonera Oriol Canals propietat de la seva mare. Als cinc anys Dolors va quedar orfe de pare a causa de l'epidèmia de grip que va assolar Europa l'any 1918. Entre la severitat, la religiositat, la rigidesa de costums i l'afició a l'esport dels Canals i l'obertura i liberalitat dels Farriols, va forjar un caràcter lluitador i una gran voluntat d'escollir un camí propi en la vida personal i professional, tot defugint les convencions de classe i gènere que li venien predeterminades. Va rebre gran influència de l'avi matern metge, a qui va acompanyar per fer-li d'intèrpret amb només 12 anys, en un viatge a París per a un congrés. La va premiar amb el seu primer perfum i el seu primer microscopi. L'educació que va rebre a Les Dames du Sacré Coeur, juntament amb un ambient familiar culte, li va permetre accedir a un ampli coneixement científic i humanístic. Amb 18 anys va viure la proclamació de la República per Francesc Macià l'abril de 1931, i els nous aires de canvi que va suposar donar un gir cap a la democràcia i l'economia social, per un país tant retardat com era aleshores España. A contracorrent i sense el consentiment familiar, va decidir estudiar medicina i especialitzar-se en puericultura, per satisfer la seva curiositat sobre el desenvolupament humà que ja es configurava en l'eix de la seva vocació y futura activitat professional.

República i Guerra Civil

En l'inici de la Guerra Civil, al juliol del l936, va començar a Catalunya una etapa revolucionària que, en l'àmbit de l'ensenyament, va produir canvis radicals. Tant sindicats com la iniciativa privada, el Ministeri d'Instrucció Pública o la Generalitat van haver d'afrontar i respondre als desequilibris que causava la guerra i en especial en l'atenció de la infància. A Catalunya, la CNT i la Generalitat van crear el Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) que amb l'el·laboració del Pla General d'Ensenyament, sota el concepte d'escola unificada va reestructurar tot el sistema educatiu i en especial les institucions de l'escola bressol i l'escola maternal.

Dolors Canals va veure truncada la seva carrera acadèmica i es va oferir a la Generalitat per col·laborar-hi en defensa dels nous ideals i avenços que havia comportat la II Republica. Se li va encarregar de cobrir el servei de guarderia a la fàbrica Manufactures Bofarull de Sants i després a la indústria Montalfita de Badalona. Les guarderies donaven servei a les dones que van substituir a les fàbriques els homes que lluitaven al front i també van facilitar l'acolliment dels nens refugiats que arribaven d'Espanya. En una entrevista Dolors Canals recordava:

«...com que feien falta auxiliars, a mesura que la guerra anava fent estralls amb la matèria prima i deixava les dones de les fàbriques sense feina, nosaltres les recollíem per formar-les».

També van tenir un important en millorar l'higiene a l'introduir en molts infants els hàbits de neteja, els banys de sol i l'adequada socialització de compartir activitats. Aquesta experiència va ser per Dolors Canals un camp d'investigació, d'experimentació on poder contrastar i aplicar tot el coneixement adquirit a la carrera i posar en pràctica les innovacions pendents, d'acord amb els nous corrents pedagògics.

Molt aviat, va ser delegada del Ministeri de Treball per organitzar les guarderies de guerra, durant els anys 1936 i 1939. Aquestes escoles bressol transformaren les guarderies tradicionals en centres on col·laboraven especialistes de diverses disciplines –pediatria, psicologia, higiene, pedagogia– per tal de contribuir al desenvolupament de les potencialitats de cada criatura. Una concepció pedagògica d’aquest tipus apel·lava a la interdisciplinarietat i requeria d’un professorat format en una carrera científica i aplicada. El projecte de les guarderies de guerra ha estat valorat en la història de la pedagogia catalana com l’únic intent d’educació global, coherent i modern, dels 0 als 6 anys.

A l'inici de la guerra, l'estiu del 1936, en una exposició d'art gòtic a Barcelona coneix el pintor Joan Junyer i Pascual-Fibla, que ja gaudia d'un cert reconeixement internacional i s'hi casa civilment el desembre del 1938.

Exili

A la fi del conflicte bèl·lic Dolors Canals s’exilia amb el seu marit, primer a París on s'instal·len a l'estudi de pintor que aquest hi posseïa. Dolors Canals hi publica el seu primer article científic que va tenir ressò internacional, «Els efectes de l'estimulació sensorial sobre l'activitat muscular dels infants d'un any», fruit de l'experiència a les guarderies de la República, que li va permetre treballar en un projecte de recerca amb la col·laboració d'un investigador de l'Institut Pasteur. Amb l'amenaça del nazisme sobre Europa van decidir marxar, primer cap a Santo Domingo, on arriben el 7 de novembre de 1939 i l'any següent a l'Havana on reprèn les investigacions amb nounats a l'hospital Calixto García, que compagina amb la docència a la facultat de medicina i de pedagogia. Hi publica el seu primer llibre, La infancia del Caribe en la obra de J.J.Rousseau. En aquesta obra hi recollia les investigacions i filmacions realitzades durant els mesos d'estada a Cuba. Al febrer de 1941 va oferir a la Institució Hispanocubana de Cultura la conferència, «Origen, història i futur de la societat organitzada per als tres primers anys de vida». Va col·laborar en el butlletí de la Societat Cubana de Pediatria. El 1942 va marxar als Estats Units on es va establir, però va tornar a Cuba en diverses ocasions. Una d'elles va ser al setembre de 1953 amb la finalitat de participar al Congrés de Pediatria de l'Havana i impartir conferències al Lyceum i Lawn Tennis Club de la Universitat de l'Havana.

En arribar als Estats Units, Dolors va anar es va presentar al Children's Bureau del govern federal de Washington que la recomanà al Departament de Salut i Educació de Nova York. Ja immersos en la 2ª Guerra Mundial, la van fer cap de la primera guarderia de guerra que hi va haver a la ciutat, seguint el mateix model posat en pràctica a Catalunya, en el que va treballar durant els anys 1942 al 1944. També va ser cap d'un programa de ràdio d'informació Puericultora de la CBS emès setmanalment, des de l’any 1944 al 1953, que després es va adaptar a d'altres països. En una entrevista mostra el seu sentit pràctic:

«Si esperàvem que les revistes científiques de cada país publiquessin els nostres estudis —que en molts casos implicaven una dràstica reducció de la mortalitat infantil—, haguéssim tardat anys. En canvi, a través de retransmissions locals vam poder arribar a tots els racons. Es va crear una xarxa internacional sobre el desenvolupament humà»

El mateix departament federal li va encarregar la direcció de l'Inwood Child Center de la ciutat. Posteriorment va treballar a la companyia Editor International Publications i va dirigir el departament mèdic del Manager Medical Literature Control, secció editorial d'una empresa de productes farmacèutics, des de 1963 fins a 1972.

Retorn a Catalunya

• 1976 - Amb la mort del dictador, el General Franco, el matrimoni Junyer i Canals va decidir tornar a Catalunya i va crear a Barcelona el Centre 0-3 dedicat a la documentació, recerca i formació de professorat.

• 1983 - Suggereix de posar en marxa a Catalunya un programa d'antropometria infantil per a millorar i unificar el control del desenvolupament infantil de 0 a 5 anys, per a evitar retardaments i detencions en el creixement.

• 1986 - En el marc de l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat es va cel·lebrar la commemoració del cinquantenari de les Guarderies de Guerra (1936-1939) amb una exposició i conferència de la seva responsable, Dolors Canals.

• 1992 - L'Associació de Mestres Rosa Sensat va publicar el dossier sobre l'exposició «L'educació física, del naixement als tres anys» que va dirigir Dolors Canals, a vint dies de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Dolors Canals va morir el 31 de març de 2010, a Barcelona.

Ideari i llegat

Dolors Canals sobretot va ser una dona d'acció amb una obra teòrica més aviat escassa, tot i que va escriure diversos articles i llibres vinculats a les seves investigacions, va destacar pel seu ideari més pràctic que especulatiu, que va divulgar en nombroses entrevistes en premsa, radio i televisió.

Va proporcionar una base científica a les escoles maternals que havien desenvolupat pedagogues com Pauline Kergomard (1938-1925) que van transformar la simple funció de protecció social dels assils d'infants (salles d'asile) per integrar-los al sistema educatiu. Però mentre que Kergomard tractava els infants de 2 a 6 anys, Canals va centrar-se ja en els de 0 a 3 anys. Va partir de la intuició de Frobel i Montessori, els principis del naturalisme de Rousseau i de l'evolucionisme de Darwin o Spencer amb la voluntat bastir una educació infantil de base científica. En la línia pedagògica de Bain, Demoor i Jonckheere veu l'educació com una ciència de base fisiològica, on cèl·lules, teixits, respiració, circulació de la sang, motricitat són els condicionants de base per a l'educació dels infants.

«Els nens tenen capacitats no reconegudes per pensar pel seu compte. Són petits científics que requereixen un mon ampli al seu voltant per desenvolupar-se» (...) «Arriben a un mon d'adults i aprenen a adaptar-se y a adquirir d'aquests el que necessiten. Als 3 mesos identifiquen fonemes i expressions facials d'altres espècies, als 9 mesos poden fer una vaga de fam y als 2 anys, un sabotatge que alteri aquells adults totpoderosos» (...) «Els nens de 0 a 3 anys tenen una capacitat d'aprendre no reconeguda i cal facilitar-los l'ambient adequat per a que es desenvolupin. Cal evitar aferrar-se a principis de tipus tradicional o religiós per a no fer-los un motlle restrictiu cultural.»

Dolors Canals, amb l'afició per l'esport que li venia de família (el seu germà Oriol va ser el primer esportista català olímpic en els jocs d'hivern de 1936), defensa que l'educació física és l'eix central de la maduració de l'infant ja des del naixement fins als tres anys i al llarg de tota la vida. Com repeteix sovint, «El cos és el nostre instrument de vida» i s'oposa als costums tradicionals d'embolcallar l'infant, impedir-li els moviments i obligar-lo a la passivitat.

Veu la infància com la possibilitat de millorament de l'espècie en un procés que la cultura no hauria d'interferir, ans al contrari, hauria de coadjuvar al creixement lliure i progressiu dels infants.

Institucions 0-3

El Centre de desenvolupament humà del naixement als tres anys, Centre 0-3 de Barcelona, va ser fundat per Dolors Canals l'any 1989, i es constituír

amb una finalitat triple: com a centre de Documentació, de recerca i de formació professional. Els treballs realitzats són originals i busquen la col·laboració amb d'altres entitats i institucions. El que motiva la creació d'una institució centrada en l'etapa del naixement (considerada com la que marca la independència fisiològica) i els tres anys (que Dolors Canals anomena de primera adolescència de la infantesa), és que s'hi produeixen uns canvis i experiències d'importància vital per a la resta de la vida d'una persona. Dolors considera que no només hi calen professionals ben formats treballant en equips multidisciplinaris, sinó també un projecte de futur que vetlli pels avenços en aquesta àrea.

Dolors Canals pensava que les guarderies desenvolupen un paper doble; d'una banda la necessària responsabilitat del desenvolupament en mans de persones expertes, i d'una altra, la també necessària concepció que la dona ha de ser protagonista de la seva vida. L'entorn social als països industrials ha canviat dràsticament a partir de la incorporació de la dona al món del treball extra-domèstic, però cal compatibilitzar-ho amb el dret dels infants a desenvolupar-se en tot el seu potencial. El canvi en les relacions socials, sobretot familiars, i la condició dels habitatges actuals li deixen molt poc marge. Com sovint repetia Dolors Canals: «Hi ha una gran diferència entre un nen que assisteix a un centre 0-3, i un nen de pis»

En col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona, va realitzar un estudi comparatiu sobre el desenvolupament infantil en el que es contrastaven les dades obtingudes sobre la població infantil a Barcelona i comarques, amb les obtingudes en estudis, sota paràmetres equivalents, a Xangai. Les conclusions i dades d'aquest estudi havien de servir en l'elaboració de la gràfica universal sobre el desenvolupament de la infància de l'Organització Mundial de la Salut.

Fundació Privada Canals-Junyer i Centre 0-3 de Barcelona

Constitució i objectius

El 19 de gener de 1999 es constitueix la Fundació Canals-Junyer, legalment reconeguda com a entitat de caràcter social. Té per objecte la realització i promoció d'estudis originals i autòctons sobre el desenvolupament humà del naixement als tres anys, continuant l'estructura d'avantguarda científica cara al segle XXI, iniciada pel Centre 0-3 de Barcelona, al qual la Fundació Canals-Junyer dóna suport jurídic. La Fundació es compromet a mantenir i desenvolupar els conceptes essencials del Centre 0-3 base de la seva integritat i individualitat. Es destaca el caràcter científic de l'organització, la seva autonomia administrativa i independència professional, els treballs especialitzats i autòctons, la relació internacional i la seva projecció de futur.

Seu

La seu de la fundació era a l'antic consulat danès, un xalet de tres plantes annex en un extrem del viaducte de Vallcarca, al barri de Vallcarca i els Penitents al districte de Gràcia. El matrimoni Junyer i Canals va cedir l'edifici de tres plantes a la Diputació de Barcelona en retornar a la ciutat, però amb la condició de mantenir-ne l'usdefruit, i d'utilitzar la planta superior pel propi domicili i les restants per a desenvolupar-hi les activitats de la Fundació i el Centre 0-3.

El 19 de març de 2015 es va firmar la cessió d'ús entre la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, per a destinar-lo com a centre cultural i cívic. El consistori disposarà d'almenys 15 anys, en pagarà les obres d'adequació i pactarà els usos amb les entitats veïnals. Per demanda de les associacions hi ha la possibilitat que acabi allotjant el Museu del Còmic i la il·lustració, que va haver de marxar del Castell de Montjuïc el 2009.

En la seva memòria es va posar el seu nom a l'Escola Bressol Municipal Dolors Canals del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona.

Obra escrita

• Canals Farriols, Dolores i Piedad Maza (prólogo). 1941. La infancia del Caribe en la obra de J.J. Rousseau. La Havana (Cuba): Publicado bajo los auspicios de la Universidad de la Habana.
• Termoregulación. Infància, 1. 1981. p.31-36
• El govern informa els pares. Infància, 5. 1982. p.26-29
• Antropometria: un programa per a la població infantil de Catalunya. Infància, 7. 1982. p.37-42
• Diguem-ne ESCOLES. Infància, 62 a Plana Oberta. setembre 1991. p. 2. http://www2.rosasensat.org/articles/download/5546
• L'Educació física: del naixement als tres anys (en català). 1992. Barcelona: Rosa Sensat. ISBN 978-8485008803
• La educación física: del nacimiento a los tres años (en castellà). 1993. Barcelona: Rosa Sensat. ISBN 978-8485008926.
• 0-6 a Nova York. Infància, 25. A Plana Oberta: juliol 1985. p. 2-3. http://www2.rosasensat.org/articles/download/6020
• Fites de desenvolupament del naixement als tres anys : Barcelona-Shangai, dades i avaluació contrastades (en català). 1998. Bellaterra (Barcelona): Universitat Autònoma de Barcelona, Institut de Ciències de l'Educació, p. 174
• Ciència 0-3. Adquisició de principis científics universals, durant la primera infància, per determinació genètica i cultural (en català). 2001.Barcelona: Fundació Privada Canals-Junyer

Bibliografia