Viquipèdia

Usuari:Lalpino/proves

< Usuari:Lalpino

[1] >> Nota per cridar un llibre de la Bibliografia.

[a] >>> Nota que apareix a la llista de Notes

Notes modifica

  1. ↑ Però també Joe Kelly (guió adaptat).

URL-ARXIU >>>[2]

Bibliografia modifica





>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Americ%C3%A0_d%27Hist%C3%B2ria_Natural

 Lalpino/proves

El Museu Americà d'Història Natural (oficialment i en anglès, American Museum of Natural History, AMNH) és un museu d'història natural situat al barri Upper West Side de l'illa de Manhattan, Nova York, EUA, entre el carrer 79 i Central Park, cap a l'oest.

Tot el complex museístic consta de 20 edificis interconnectats que allotgen 45 sales d'exposicions permanents, a més d'un planetari i una biblioteca que ocupa un total de més de 232.258 m2. Les col·leccions[3] del museu contenen uns 35 milions d'exemplars de plantes, animals, fongs, fòssils, minerals, roques, meteorits, restes humanes i objectes culturals, així com col·leccions especialitzades per a teixits congelats i dades genòmiques i astrofísiques, dels quals només es pot mostrar una petita fracció en un moment donat. Actualment és una organització privada sense ànim de lucre (anomenada als EUA 501(c)(3) organization) que compta amb un personal científic a temps complet de 175 persones, patrocina més de 120 expedicions de camp cada any[4][5], i fa una mitjana d'unes cinc milions de visites anuals.[6]

Fou fundat el 1869 sota la divisa: "La nostra missió: descobrir, interpretar i difondre, mitjançant la investigació i l'educació científiques, el coneixement sobre les cultures humanes, el món natural i l'univers."[7]

Història modifica

Primeres passes modifica

El naturalista Albert S. Bickmore va idear la creació d'un Museu Americà d'Història Natural el 1861.[8] En aquell moment estudiava al Museu de Zoologia Comparada de Louis Agassiz a Cambridge, Massachusetts.[9] Observant que molts museus europeus d'història natural es trobaven a ciutats poblades, Bickmore va escriure que: "Ara Nova York és la nostra ciutat de més riquesa i, per tant, probablement la millor ubicació per al futur museu d'història natural de tota la nostra terra".[8] Bickmore va pressionar perquè s'establís d'un museu d'història natural a la ciutat de Nova York.[10] Al final de la Guerra Civil dels Estats Units, Bickmore va demanar a nombrosos novaiorquesos destacats, com el filantrop William E. Dodge Jr., que patrocinassin el seu museu.[11][12] Encara que el mateix Dodge no va poder finançar el museu en aquell moment, va presentar el naturalista a Theodore Roosevelt Sr., el pare del futur president dels Estats Units d'Amèrica, Theodore Roosevelt.[11][13]

Les demandes per a la creació d'un museu d'història natural van augmentar després que el Museu Americà de Barnum es va cremar el 1868.[11] Divuit destacats novaiorquesos van escriure una carta a la Comissió de Central Park el mateix desembre, sol·licitant la creació d'un museu d'història natural a Central Park.[9][14][15] El membre de la comissió, Andrew Haswell Green, va indicar el seu suport al projecte el gener de 1869.[14][15] El mes següent, Bickmore i l'advocat Joseph Hodges Choate van redactar una carta de concessió pel museu, que el consell d'administració va aprovar sense cap canvi. Va ser en aquesta carta on es va utilitzar per primera vegada el nom de Museu Americà d'Història Natural.[16] Bickmore va dir que volia que el nom del museu reflectís l'"expectativa que el nostre museu finalment es convertirà en la institució líder d'aquest tipus al nostre país", de manera similar al Museu Britànic[16]. Abans d'establir el museu, Bickmore necessitava obtenir l'aprovació de William M. Tweed, líder de la poderosa organització política Tammany Hall. La legislació per establir el Museu Americà d'Història Natural havia de ser signada per John Thompson Hoffman, governador de Nova York, soci de Tweed.[17]

Creació i edifici propi modifica

Hoffman va signar la legislació que creava el museu el 6 d'abril de 1869,[18][19] amb John David Wolfe com a primer president.[20][a] Posteriorment, el president del comitè executiu de l'AMNH va preguntar a Green si el museu podia utilitzar les dues plantes superiors de l'edifici de l'Arsenal a Central Park, i Green va aprovar la sol·licitud el gener de 1870.[19] Els exemplars d'insectes es van col·locar al nivell inferior de l'edifici[21], mentre que roques, fòssils, mamífers, ocells, peixos i rèptils es van col·locar al nivell superior. El museu va obrir les portes el 22 de maig de 1871.[22] L'AMNH es va anar popularitzant ràpidament, ja que va tenir 856.773 visitants només durant els primers nou mesos de 1876, més del que el Museu Britànic havia registrat durant tot l'any 1874.[23]

Mentrestant, els administradors de l'AMNH havien identificat Manhattan Square (limitada per Eighth Avenue/Central Park West, 81st Street, Ninth Avenue/Columbus Avenue i 77th Street) com un lloc per a instal·lar-hi un nou edifici.[9][24] Diversos novaiorquesos destacats havien recaptat 500.000 dòlars per finançar la construcció d'aquest nou edifici. La comissió del parc també va recaptar 200.000 dòlars més per al fons de construcció.[27][25] Nombrosos dignataris i funcionaris, incloent-hi el president dels Estats Units, Ulysses S. Grant, varen assistir a la cerimònia de col·locació de la primera pedra del nou edifici pel museu el 3 de juny de 1874.[26][27]

El nou edifici de l'AMNH es va inaugurar el 22 de desembre de 1877, amb una cerimònia a la qual va assistir el president dels Estats Units, Rutherford B. Hayes.[28][23] Les antigues exposicions van ser retirades de l'edifici de l'Arsenal el 1878, i l'any seguent el museu ja havia saldat els deutes de la cosntrucció del nou edifici.[29]

Segle XIX modifica

 
Imatge al The American Museum journal (c1900-(1918)).

Originàriament s'accedia a l'AMNH per un pont provisional que travessava una sèquia, i que es tancava els diumenges. Els administradors del museu van votar el maig de 1881 per arreglar els accessos des de Central Park[30]. Les obres van començar aquell mateix any[31] i els canvis en el paisatge estaven gairebé complets a mitjans de 1882.[32] Arribats en aquest punt, l'edifici de Manhattan Square i el de l'Arsenal ja no podien allotjar cap més objecte, i les instal·lacions existents, com la sala de conferències de 100 seients, eren insuficients per atendre la demanda.[33] Tot i així, les col·leccions del museu van continuar creixent durant la dècada de 1880[29] i acollint conferències al llarg del segle XIX.[34] El museu estava obert al públic en general de dimecres a dissabte, mentre que obria exclusivament pels socis els dilluns i els dimarts.[35] La direcció del museu va discutir la possibilitat d'obrir els diumenges de maig de 1885 però no va arribar a fructificar.[36][37]

Amb diversos departaments que van haver de sortir de l'edifici original, els legisladors de l'estat de Nova York van presentar projectes de llei per ampliar l'AMNH a principis de 1887[38]. L'enginyer municipal de parcs Montgomery A. Kellogg va rebre l'ordre de preparar els plànols per a l'enjardinament del lloc.[39] El març de 1888, els administradors del museu van aprovar un pavelló d'entrada al centre de l'edifici del carrer 77.[40][41] L'edifici original va ser reformat durant el 1890,[42] i la biblioteca del museu va ser traslladada a l'ala oest aquell mateix any. Els administradors de l'AMNH van considerar al febrer de 1892[43] obrir el museu els diumenges, materialitzant-se a partir de l'agost[44] i es va deixar de cobrar l'entrada el juliol anterior[45]. Fins i tot amb la nova ala, encara no hi havia prou espai per allotjar tota la col·lecció del museu pel que la Junta del Central Park va aprovar una nova sala de conferències però aquesta es va ajornar aquell maig a favor d'una ala que s'estengués cap a l'est del carrer 77.[46][47]

El febrer de 1895 quan l'ala est estava ja gairebé acabada, els administrador de l'AMNH van demanar als legisladors estatals 200.000 dòlars per construir una altra ala que s'estengués cap a l'oest del carrer 77.[48][49] L'ala est encara estava sent moblada al mes d'agost[50] i la planta baixa es va obrir aquell mateix desembre[51]. Tant els fons com les col·leccions del museu van continuar creixent durant aquests anys, així una sala dedicada als mamífers es va obrir al públic el novembre de 1896.[52][53] Aquest mateix any, el museu va rebre l'aprovació per allargar l'ala est cap al nord, al llarg de Central Park West, creant una estructura en forma d'L.[54] El director del museu, Morris K. Jesup, també va patrocinar expedicions arreu del món per obtenir objectes per a la col·lecció.[55] A mitjans de 1898, l'ala oest, l'ampliació de l'ala est i una sala de conferències al centre del museu estaven en marxa[56]; tanmateix, el projecte es va anar retardant degut a la manca de finançament per part de la ciutat.[57] Les ales est i oest, juntament amb diverses sales d'exposició, estaven gairebé enllestides a finals de 1899, però la construcció de la sala de conferències continuava endarrerida.[58] Aquell desembre es va obrir una sala dedicada a l'art antic mexicà.[59][60]

 
Dibuix de la façana sud de l'AMNH, publicació de 1916.

Segle XX modifica

1900 a 1940 modifica

 
Imatge de l'Informe anual del Museu Americà d'Història Natural de l'any 1901.

L'octubre de 1900 es va obrir la sala de conferències del museu amb una capacitat per a 1.350 persones, també les sales natives americanes i mexicanes de l'ala oest.[61][62] Durant la dècada de 1900, el museu va patrocinar diverses expedicions per fer créixer el seu fons de col·leccions, incloent un viatge a Mèxic,[63] un viatge per recollir fauna del nord-oest del Pacífic,[64] un viatge per col·leccionar art a la Xina[65] i una expedició nacional per recollir roques a les coves.[66] Una d'aquestes expedicions va aportar un esquelet de sauròpod, que va ser la peça central de la sala de dinosaures que es va obrir el febrer de 1905.[67][68]

A principis de la dècada de 1920, el president del museu, Henry Fairfield Osborn, va planejar una nova entrada que havia de contenir un monument a Theodore Roosevelt.[69] També per aquella època, el govern de l'estat de Nova York va formar una comissió per estudiar la viabilitat d'un memorial a Roosevelt.[70] Després d'una disputa sobre si posar el memorial a la capitat de l'estat, Albany, o a la ciutat de Nova York,[71] el govern de la ciutat de Nova York va oferir un lloc al costat del museu per a la seva consideració.[72] La comissió va rebutjar un disseny d'estil "mausoleu grec convencional" i va optar per dissenyar un arc de triomf i una sala d'estil romà.[69] El 1925, els administradors del museu van organitzar un concurs de disseny arquitectònic, seleccionant l'arquitecte John Russell Pope per dissenyar la sala commemorativa.[73] La construcció va començar el 1929[74] sent J. Harry McNally el contractista general.[75] El cosí de Roosevelt, Franklin Delano Roosevelt, va dedicar-li el monument el 19 de gener de 1936.[76][77]

1950 a 1990 modifica

Durant la dècada de 1950, el pis superior del museu va ser renovat per convertir-lo en una biblioteca, sent redecorat amb el que Christopher Gray del The New York Times va descriure com "sostres caiguts i els altres insults habituals".[78]L'edifici Childs Frick de deu pisos, que contenia la col·lecció de fòssils, es va afegir al museu a la dècada de 1970.[79][80]

L'arquitecte Kevin Roche i el seu despatx Roche-Dinkeloo han estat els responsables de la planificació general del museu des de la dècada de 1990.[81] S'hi han realitzat diferents reformes tant a l'interior com a l'exterior, com va ser la renovació de la Sala dels Dinosaures del 1991[81], el disseny de la biblioteca AMNH de vuit pisos el 1992[82] o el Rose Center for Earth and Space del museu que es va completar l'any 2000.[83][84]

Segle XXI modifica

 
Antiga entrada del carrer 77 d'estil romànic renaixentista.
 
Atri central del Centre Richard Gilder per a la Ciència, l'Educació i la Innovació vist des del nivell superior.

La sala de conferències del museu va ser rebatejada com a Samuel J. and Ethel LeFrak Theatre l'any 2001 després que Samuel J. LeFrak donés 8 milions de dòlars al museu.[85] La façana sud del museu, que abasta el carrer 77 des de Central Park West fins a l'avinguda Columbus, va ser netejada i rehabilitada el 2009. Steven Reichl, portaveu del museu, va dir que el treball inclouria la restauració de 650 marcs de finestres de cirerer negre i reparacions de pedra. El consultor del museu en l'última renovació va ser Wiss, Janney, Elstner Associates, Inc., una empresa d'arquitectura i enginyeria amb seu a Northbrook, Illinois.[86] El museu també va restaurar el mural del Roosevelt Memorial Hall el 2010.[87]

El 2014, el museu va publicar plans per a la construcció de l'annex Centre Richard Gilder per a la Ciència, l'Educació i la Innovació de 18.100 m2 per valor de 325 milions de dòlars, ubicat al costat de l'avinguda Columbus.[88] L'11 d'octubre de 2016, la Comissió de Preservació de Monuments Històrics va aprovar per unanimitat l'ampliació. La construcció del Gilder Center, que s'esperava que s'iniciés l'any vinent després del desenvolupament del disseny i les etapes de la declaració d'impacte ambiental, implicava la demolició de tres edificis construïts entre 1874 i 1935.[89] El museu va presentar plans per a l'ampliació l'agost de 2017, però a causa de l'oposició del veïnat, la construcció no va començar fins al juny de 2019.[90][91]

El Gilder Center es va obrir el 4 de maig de 2023,[92][93] i el museu va rebre 1,5 milions de visitants durant els tres mesos següents.[94] A finals de 2023, el museu va anunciar que deixaria d'exposar restes humanes de la seva col·lecció.[95][96] Però malgrat l'aprovació de l'any 1990 de la "Llei de Protecció i Repatriació de les Tombes dels Nadius Americans" (NAGPRA), fins el 2023, el museu tenia aproximadament 1.900 restes natives americanes que no havien estat repatriades.[97] Després que l'acte fos revisat el gener de 2024, les sales dels Boscos orientals i de les Grans Planes es van tancar perquè el museu hauria necessitat permís per mostrar totes aquestes restes.[98][99]

Edifici original modifica

 
Imatge de la primera façana sud del museu al llarg del carrer 77 oest.

L'edifici original d'estil neogòtic va ser dissenyat pels arquitectes Calvert Vaux i Jacob Wrey Mould, tots dos ja estretament identificats amb l'arquitectura de Central Park.[100][101] El pla original de Vaux i Mould estava pensat per complementar el Metropolitan Museum of Art al costat oposat de Central Park.[101] L'edifici original, tal com es va construir, tenia la façana del carrer 77 i mesurava 61 m d'alt per 20 m d'ample d'ample;[102] comptava amb una galeria de 61 m d'alt i 34 m de llarg. Aquesta galeria contenia un soterrani elevat amb tres pisos d'exposicions, arcs gòtics d'estil venecià i un àtic amb llucanes i un sostre de pissarra.[101] La part posterior de la galeria incloïa dues torres: una que contenia una escalinata i l'altra que contenia les sales dels conservadors.[102] L'estructura original encara existeix, però està oculta a la vista pels nombrosos edificis del complex que avui ocupen la major part de Manhattan Square.[100] El museu segueix sent accessible a través del vestíbul del carrer 77, que des de llavors ha estat rebatejat com a Ellen V. Futter Gallery.[103]

L'edifici original va ser aviat eclipsat per les ales est i oest de la façana sud, dissenyades per J. Cleaveland Cady com una estructura d'estil romànic richardsonià de pedra marró[86] que s'estén 210 m al llarg del carrer 77 oest,[104] amb torres cantoneres de 46 m d'alçada. La pedra marró i el granit rosa provenien de les pedreres de l'illa de Picton, Nova York.[105] L'ala sud conté diverses sales que van des dels 18 m × 34 m fins els 9,1 m × 38,1 m.[106][107] Als extrems de les dues ales hi ha torrellons arrodonits.[56][58]

New York State Memorial to Theodore Roosevelt modifica

 
Inatge del Theodore Roosevelt Memorial Hall.

El vestíbul principal de Central Park West es coneix formalment com a New York State Memorial to Theodore Roosevelt. Completat per John Russell Pope el 1936, és un monument d'estil Beaux Arts a gran escala en memòria de l'antic president dels Estats Units Theodore Roosevelt[70] amb unes dimensions de 20 m per 37 m amb un sostre de volta de canó 30 m d'alçada.[108] Originalment se suposava que la sala havia de formar part d'un dels extrems d'un "passeig intermuseum" a través de Central Park[109], connectant amb el Metropolitan Museum of Art a l'est,[110] però el passeig no es va completar mai.[111]

L'entrada principal al memorial consisteix en un arc de 18 m d'alçada que dona lloc a una sala de granit rosa modelada d'arcs romans.[112][113] A banda i banda de l'arc hi ha un seguit de nínxols que contenen escultures d'un bisó i d'un ós.[114] Està flanquejat per dos parells de columnes rematades per figures dels exploradors nord-americans John James Audubon, Daniel Boone, Meriwether Lewis i William Clark.[115] Aquestes figures van ser esculpides per James Earle Fraser[112] i fan uns 9 m d'alçada..[115] A l'àtic sobre l'arc principal, hi ha una inscripció que descriu els èxits de Roosevelt i les paraules "Veritat", "Coneixement" i "Visió" estan gravades a l'entaulament sota aquesta inscripció.[116]

El Memorial originalment connectava amb diverses aules, sales d'exposicions i amb un auditori per a 600 persones.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès[114] Directament sota del memorial hi ha una entrada a l'estació 81st Street–Museum of Natural History del metro de Nova York. Avui dia connecta amb la sala Akeley dels mamífers africans i la sala dels mamífers asiàtics. El mateix memorial conté quatre exposicions que descriuen les activitats de conservació que va desenvolupar Theodore Roosevelt durant quatre etapes de la seva vida: joventut, primera edat adulta, presidència dels Estats Units i la postpresidència[117]

Fraser també va dissenyar una estàtua eqüestre de Theodore Roosevelt, flanquejada per un nadiu amerindi i un afroamericà, que originalment es trobava fora de la sala memorial. Al segle XXI, l'estàtua va generar controvèrsia degut a representació subordinada d'aquestes figures darrere de Roosevelt,[116][118] provocant que el museu anunciés el 2020 que retirarien l'estàtua.[119][120] L'estàtua va ser retirada el gener de 2022 i estarà en préstec a llarg termini a la Biblioteca Presidencial Theodore Roosevelt situada a la població de Medora, Dakota del Nord.[121]

Col·leccions modifica

Mamífers modifica

Sala Akeley de mamífers africans modifica

 
Sala Akeley dels mamífers africans.
 
James L. Clark (dreta) i els assistents fent el muntatge per al diorama "Lleons".
 
Diorama dels antílops bongo.

Anomenada així pel biòleg i taxidermista Carl Akeley, la sala es compon de dos nivells al segon pis, directament a l'oest del memorial de Theodore Roosevelt. Connecta amb el Saló dels Pobles Africans a l'oest.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Els 28 diorames que conformen la sala representen amb un minuciós detall la gran varietat dels ecosistemes que es troben a Àfrica i els mamífers endèmics d'aquests. La peça central de la sala és un ramat de vuit elefants africans en una característica formació "d'alarma".[122] Encara que els mamífers són típicament la característica principal dels diorames, ocasionalment també apareixen ocells i flora d'aquests ecosistemes.[123] La sala en la seva forma actual es va completar el 1936.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

La Sala dels Mamífers africans va ser proposada al museu per Carl Akeley al voltant de 1909. Va proposar 40 diorames que mostraven els paisatges i els animals de l'Àfrica que desapareixien ràpidament. Daniel Pomeroy, síndic del museu i soci del banc d'inversions J.P. Morgan & Co., va oferir als inversors del banc l'oportunitat d'acompanyar les expedicions del museu a Àfrica a canvi de finançament.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Akeley va començar a recollir exemplars per a la sala ja l'any 1909 en l'expedició africana Smithsonian-Roosevelt.[124] En aquestes primeres expedicions, Akeley estava acompanyat pel seu aprenent de taxidèrmia, James L. Clark, i l'artista, William R. Leigh.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Quan Akeley va tornar a l'Àfrica per recollir exemplars de goril·la per al primer diorama de la sala, Clark va recórrer el país a la recerca d'artistes per crear-ne els fons. Aquests primers diorames influiren en el disseny de posteriors com els que es troben a les sales d'Ocells del Món, dels Mamífers d'Amèrica del Nord, la Sala Vernay dels Mamífers del Sud-est Asiàtic i la Sala de la Vida Oceànica.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Després de la mort inesperada d'Akeley durant l'expedició Eastman-Pommeroy el 1926, la responsabilitat de la finalització de la sala va recaure en James L. Clark, qui va contractar l'artista James Perry Wilson el 1933 per ajudar a Leigh en la confecció dels fons dels diorames. Wilson va fer millores en les tècniques utilitzades per de Leigh, com fou la de minimitzar la distorsió causada per les parets corbes dels diorames.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu El 1936, William Durant Campbell, un ric membre de la junta amb el desig de veure l'Àfrica, es va oferir a finançar diversos diorames si se li permetia obtenir els exemplars ell mateix. Clark va acceptar aquest acord, donant lloc a l'adquisició de nombrosos exemplars grans.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Kane es va afegir a Leigh, Wilson i altres artistes per completar els diorames de la sala. Tot i que la construcció de la sala es va acabar el 1936, els diorames es van obrir gradualment entre mitjans dels anys 1920 i principis dels anys 1940.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Sala de Mamífers asiàtics modifica

 
Imatge de la Sala dels Mamífers asiàtics.
 
Diorama dels rinocerons asiàtics.

La sala dels Mamífers asiàtics, de vegades coneguda com a Sala Vernay-Faunthorpe dels Mamífers asiàtics, es troba directament al sud del memorial Theodore Roosevelt Memorial.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Conté vuit diorames complets, quatre de parcials i sis grups d'hàbitat de mamífers i llocs de l'Índia, Nepal, Birmània i Malàisia. La sala es va obrir l'any 1930 i, està centrada al voltant de dos elefants asiàtics. En un moment donat, un panda gegant i un tigre siberià també formaven part de la col·lecció d'aquesta sala, originalment pensada per formar part d'una sala dels Mamífers del Nord d'Àsia (planificada a la ubicació actual de la sala Stout dels Pobles Asiàtics). Actualment aquests exemplars es poden veure al Saló de la Biodiversitat.[125]Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Es van recollir exemplars per a la Sala dels Mamífers Asiàtics al llarg de sis expedicions dirigides pel comerciant d'antiguitats d'origen britànic Arthur S. Vernay i el coronel John Faunthorpe (com s'apunta en les plaques a les dues entrades de la sala). Les expedicions van ser finançades íntegrament per Vernay, que va caracteritzar la despesa com un tribut britànic a la participació nord-americana en la Primera Guerra Mundial.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu La primera expedició Vernay-Faunthorpe va tenir lloc l'any 1922, quan molts dels animals que Vernay buscava, com el rinoceront de Sumatra i el lleó asiàtic, s'enfrontaven a l'extinció. Vernay va fer diverses apel·lacions a les autoritats regionals per obtenir permisos de caça;[126] en expedicions posteriors relacionades amb els museus encapçalades per Vernay, aquestes apel·lacions van ajudar al museu a accedir a zones abans restringides als visitants estrangers.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Clarence C. Rosenkranz va acompanyar les expedicions de Vernay-Faunthorpe com a artista de camp i va pintar la majoria dels fons dels diorames de la sala.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Aquestes expedicions també estaven ben documentades tant en fotos com en vídeo, amb prou imatges de la primera expedició per crear un llargmetratge, Hunting Tigers in India de 1929.[127]

Sala Bernard Family de mamífers de Nord-amèrica modifica

 
Imatge del diorama de l'ós d'Alaska.
 
Imatge del diorama de l'ant d'Alaska.

La sala es troba al primer pis, directament a l'oest del memorial de Theodore Roosevelt.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Presenta 43 diorames amb mamífers que es troben al subcontinent nord-americà, al nord del Mèxic tropical. Cada diorama es centra en una espècie en particular, que va des de la megafauna més gran fins als rosegadors i carnívors més petits. Els diorames més destacables inclouen l'os bru de la Península d'Alaska, un parell de llops, un parell de jaguars de Sonora i un duel d'ants d'Alaska.

Aquesta sala es va obrir el 1942 amb només deu diorames.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu El 1963 s'hi van afegir 16 diorames més.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu A finals del 2011, gràcies a una donació de Jill i Lewis Bernard,Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiuError de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu va començar un projecte de restauració massiu, obrint de nou l'octubre de 2012 amb el nom de Bernard Family Hall of North American Mammals.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Sala de Petits mamífers modifica

La sala dels Petits mamífers és una extensió directament a l'oest d'aquesta.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Conté diversos petits diorames amb petits mamífers que es troben a tota l'Amèrica del Nord, com ara el pecari de collar (Dicotyles tajacu), l'esquirol d'Abert o el golut.

Ocells, rèptils i amfibis modifica

Sala Leonard C. Sanford d'ocells de Nord-amèrica modifica

 
Imatge d'un diorama de la sala.

Situada al tercer pis, entre la sala dels Primats i el segon nivell de la sala Akeley de mamífers africans.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Conté més de 20 diorames que representen ocells de tota l'Amèrica del Nord en els seus hàbitats natius.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu A l'extrem més llunyà de la sala hi ha dos grans murals de l'ornitòleg i artista Louis Agassiz Fuertes.[128] A la sala també hi trobem vitrines dedicades a grans col·leccions de sílvids, mussols i rapinyaires.

Concebuda per l'ornitòleg del museu Frank Michler Chapman, la sala rep el nom de l'ornitòleg aficionat Leonard Cutler Sanford, que va finançar-la parcialment i també va donar la totalitat de la seva col·lecció d'ocells al museu. La construcció dels diorames de la sala es va iniciar l'any 1902, i aquests es van obrir el 1909. Van ser els primers que es van exposar al museu i són els més antics que encara s'exhibeixen.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu La sala va ser reformada l'any 1962.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Tot i que Chapman no va ser el primer a crear diorames pel museu, si va ser el primer a portar artistes al camp amb l'esperança que capturessin un lloc específic en un moment concret. En contrast amb les escenes dramàtiques que Akeley va crear per a la sala dels Mamífers africans, Chapman volia que els seus diorames evoquessin un realisme científic, servint en última instància com a registre històric d'hàbitats i espècies que s'enfrontessin a una alta probabilitat d'extinció.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Cadascun dels diorames de Chapman representava una espècie, els seus nius i 1,2 m de l'hàbitat circumdant en cada direcció.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Sala dels Ocells del món modifica

La sala dels Ocells del món es troba al costat sud del segon pis.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu En aquesta sala s'exhibeix en 12 diorames els diversos ecosistemes d'arreu del món i proporcionen una mostra de les varietats d'ocells que hi viuen. Els exemples de diorames inclouen l'illa de Geòrgia del Sud amb pingüins reials i estercoràrids, les planes d'Àfrica oriental amb secretaris i otídids, o l'interior australià amb menjamels, cacatues i dacelos.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Sala Whitney d'Ocells oceànics modifica

La Whitney Memorial Wing, originalment anomenada així en honor a Harry Payne Whitney i que inclou 750.000 exemplars d'ocells, es va inaugurar el 1939.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Més tard coneguda com la sala dels Ocells oceànics, es va completar i dedicar el 1953.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiuError de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Va ser fundada per Frank Chapman i Leonard C. Sanford, originalment voluntaris del museu, que havien avançat amb la creació d'una sala per presentar els ocells de les illes del Pacífic. La sala va ser dissenyada com una col·lecció completament immersiva de diorames, inclosa una exhibició circular amb els ocells del paradís. L'any 1998 s'hi va instal·lar el Butterfly Conservatory.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Sala de Rèptils i Amfibis modifica

 
Diorama del dragó de Komodo.

La Sala de Rèptils i Amfibis es troba a prop de l'angle sud-est del tercer pis.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu i serveix com a introducció a l'herpetologia, amb moltes exposicions que detallen l'evolució dels rèptils, l'anatomia, la diversitat, la reproducció i el comportament. Els diorames inclouen un grup de dragons de Komodo, l'al·ligàtor del Mississipi, George el Solitari, l'última tortuga de l'illa Pinta i granotes de punta de fletxa.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

El 1926, els naturalistes W. Douglas Burden, F.J. Defosse i Emmett Reid Dunn van recollir els exemplars de dragó de Komodo per al museu. El capítol "El dragó de Komodo", al llibre de Burden Look to the Wilderness, descriu l'expedició, l'hàbitat i el comportament d'aquest rèptil.[129] La sala es va obrir el 1927Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu i va ser reconstruïda entre 1969 i 1977 amb un cost d'1,3 milions de dòlars.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Biodiversitat i medi ambient modifica

Sala de Biodiversitat modifica

La sala de Biodiversitat es troba sota el memorial de Theodore Roosevelt Memorial Hall.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Es va inaugurar el maig de 1998 i conté principalment exposicions i objectes que destaquen el concepte de la biodiversitat, les interaccions entre organismes vius i els impactes negatius de l'extinció de la biodiversitat.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu[193][194] La sala inclou un diorama de 230 m2 que representa la selva tropical de la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, a la República Centreafricana, amb més de 160 espècies d'animals i plantes. El diorama mostra la selva tropical en tres estats: primitiva, alterada per l'activitat humana i destruïda per l'activitat humana.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Una altra atracció de la sala és "The Spectrum of Habitats", un videomosaic que mostra imatges de nou ecosistemes. Hi ha també un "mur de transformació", que conté informació i històries que detallen els canvis en la biodiversitat, i un "mur de solucions", que conté suggeriments sobre com augmentar la biodiversitat.[130]

Sala dels Boscos d'Amèrica del Nord modifica

Sala dels Boscos d'Amèrica del Nord està situada al primer pis del museu, entre el memorial Theodore Roosevelt i la sala Warburg d'hàbitats de l'estat de Nova York.[131] Conté deu diorames que representen la varietat de boscos d'Amèrica del Nord, així com diverses exposicions sobre conservació forestal i salut dels arbres. La sala va ser construïda sota la direcció del botànic Henry K. Svenson i es va obrir el 1958.[132] Cada diorama enumera específicament tant la ubicació com l'època exacta de l'any representada.[133] Els arbres i les plantes que apareixen als diorames es construeixen amb una combinació de material d'art i escorça real i altres exemplars recollits al camp. L'entrada a la sala presenta una secció transversal de l'arbre Mark Twain, una sequoia gegant amb 1.400 anys traslladada al museu el 1891.[134]

Sala Warburg d'Hàbitats de l'estat de Nova York modifica

ESala situada a la planta baixa del museu entre la sala dels Boscos d'Amèrica del Nord i la Gran sala.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu La sala ofereix una presentació polifacètica dels ecosistemes típics de l'estat de Nova York.[135][136] Els aspectes tractats inclouen els tipus de sòls, els canvis estacionals i l'impacte tant dels humans com dels animals en el medi ambient. Porta el nom del banquer germanoamericà Felix M. Warburg i es va inaugurar el 14 de maig de 1951,Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès com a Warburg Memorial Hall of General Ecology.[137] Ha canviat poc des d'aleshores i ara és visitada freqüentment pel seu estil retro-modern.[138]

Sala Milstein de Vida oceànica modifica

 
Imatge de la balena blava.

Es troba al quadrant sud-est del primer pis, a l'oest de la sala de Biodiversitat.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Se centra en la biologia marina, la botànica i la conservació marina. El centre de la sala conté un model de balena blava de 29 m de llarg.[139] El nivell superior de la sala mostra la gran varietat d'ecosistemes presents a l'oceà. Els diorames contrasten la vida en aquests diferents hàbitats, com són els boscos de varec, manglars, esculls de corall o la zona batipelàgica entre d'altres. Intenta mostrar com d'extensos i diversos són els oceans, alhora que fomenta temes comuns. La meitat inferior de la sala consta de 15 grans diorames d'organismes marins més grans.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu És en aquest nivell és on se situa el famós diorama "El calamar i la balena", que representa una hipotètica lluita entre aquestes les dues criatures.[140] Altres exposicions notables en aquesta sala inclouen el diorama d'esculls de corall Andros de dos nivells.[141]

El 1910, el president del museu Henry F. Osborn va proposar la construcció d'un gran edifici al pati sud-est del museu per allotjar una nova Sala de la Vida oceànica on s'exposarien "models i esquelets de balenes".Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu La sala es va obrir el 1924Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu i va ser renovada el 1962.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

Pobles de l'Àsia modifica

 
Diorama d'Isfahan.

És una sala d'un pis situada al segon pis del museu entre la Sala dels Mamífers Asiàtics i la dels Ocells del Món. Porta el nom de Gardner D. Stout, un antic president del museu, i va ser organitzada principalment per Walter A. Fairservis, arqueòleg del museu. Inaugurada el 1980, la sala Stout és la sala antropològica més gran del museu i conté estris adquirits pel museu entre 1869 i mitjans de la dècada de 1970.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Moltes expedicions famoses patrocinades pel museu estan associades amb els estris de la sala, incloses les expedicions de Roy Chapman Andrews a l'Àsia central i l'expedició de Vernay-Hopwood Chindwin.Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu

La sala Stout conté dues seccions: "Eurasia antiga", una petita secció dedicada a l'evolució de la civilització humana a Euràsia, i la secció "Àsia tradicional", una secció molt més grossa que conté estris culturals de tot el continent asiàtic. Aquesta darrera secció està organitzada per correspondre geogràficament amb dues grans rutes comercials de la Ruta de la seda. Com moltes de les sales d'exposicions del museu, els estris de la sala es presenten en exposicions, en diorames en miniatura i en cinc diorames a gran escala. Les exposicions més notables inclouen reproduccions dels jaciments arqueològics de Teshik-Tash i Çatalhöyük, així com una rèplica a mida completa de l'Estela d'Hammurabi. La secció d'Àsia tradicional conté àrees dedicades als principals països asiàtics, com el Japó, la Xina, el Tibet i l'Índia, alhora que inclou una gran varietat de pobles asiàtics més petit, com ara els ainus, els semai i els iacuts.[142]

Pobles de Mèxic i Amèrica central modifica

 
Imatge d'urnes funeràries zapoteques.

La sala de Mèxic i Amèrica Central és al segon pis del museu darrere de la dels Ocells del món i davant de la dels Pobles de Sud-amèrica. Presenta estris arqueològics d'una àmplia gamma de civilitzacions precolombines de Mesoamèrica, com ara maia, l'olmeca, la zapoteca i l'asteca. Com que la gran majoria dels registres escrits d'aquestes civilitzacions no van sobreviure a la conquesta espanyola, l'objectiu general de la sala és reunir el que és possible conèixer a partir dels estris trobats.

El museu ha mostrat estris precolombins des de la seva obertura, amb la primera sala dedicada a aquestes civilitzacions inaugurada el 1899.[143] A mesura que la col·lecció del museu va créixer, la sala va patir importants renovacions el 1944 i de nou el 1970 quan es va tornar a obrir en el seu aspecte actual.[144] Entre els objectes que s'hi mostren, destaquen la destral de Kunz[145] i una rèplica a gran escala de la tomba 104 del jaciment arqueològic de Monte Albán, exposada originalment a l'Exposició Universal de 1939 de Nova York.

Pobles de Sud-amèrica modifica

La sala dels Pobles Sud-americans és un saló d'un pis a la cantonada nord-oest del segon pis, al costat de la sala dels pobles de Mèxic i l'Amèrica Central. La sala es va obrir al tercer pis l'any 1904 i exposava objectes arqueològics, incloses mòmies, del Perú, Colòmbia, Bolívia i les Índies Occidentals. El 1931, la sala es va ampliar i es va traslladar al segon pis sota la direcció dels comissaris Ronald Olson i W.C. Bennett. La nova sala incloïa una recreació d'una mina de coure xilena, i més tard, una sala temporal titulada els "Homes de la montaña", que presentava objectes culturals peruans dels pobles Kashibo i dels pano.[146] El 1989, la aala va ser renovada i reoberta com a exposició permanent, centrada en la tecnologia i l'art de les cultures andines i tradicionals amazòniques, dirigida pels comissaris Craig Morris, Junius Bird i Robert Carneiro.[147] La sala conté aproximadament 2.300 objectes de diverses cultures antigues d'Amèrica del Sud, com ara les mochica, ]]chavín, chancay, paracas, nazca i inca.[148] Alguns dels objectes exposats provenen de les col·leccions Roosevelt, que van ser recollides per Theodore Roosevelt en expedicions a Amèrica del Sud a principis del segle XX i donades al museu.[146]


Notes modifica

  1. ↑ Els fundadors van ser: Theodore Roosevelt Sr., John David Wolfe, William T. Blodgett, Robert L. Stuart, Andrew H. Green, Robert Colgate, Morris K. Jesup, Benjamin H. Field, D. Jackson Steward, Richard M. Blatchford, J. P. Morgan, Adrian Iselin, Moses H. Grinnell, Benjamin B. Sherman, A. G. Phelps Dodge, William A. Haines, Charles A. Dana, Joseph H. Choate, Henry G. Stebbins, Henry Parish i Howard Potter.[15]

Referències modifica

  1. ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 646.
  2. ↑ «CHAPTER 1-8 CORPORATE SEAL AND EMBLEMS». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 8 juny 2020. [Consulta: 2 novembre 2022].
  3. ↑ «Discoveries in Dioramas». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 29 octubre 2019. [Consulta: 11 abril 2024].
  4. ↑ «Annual Report. FY 21 General Operations Report» (en anglès). American Museum Of Natural History. [Consulta: 11 abril 2024].
  5. ↑ «OVERVIEW AND PROGRAMS 2006-2007». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 16 febrer 2009. [Consulta: 11 abril 2024].
  6. ↑ «World's Most-Visited Museums». Travel + Leisure. Arxivat de l'original el 12 maig 2014. [Consulta: 11 abril 2024].
  7. ↑ «About the Museum». American Museum Of Natural History 1llengua=anglès. [Consulta: 11 abril 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 Davey, 2019, p. 22.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Stern, 1999, p. 182.
  10. ↑ Rieppel, 2019, p. 48–55.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Davey, 2019, p. 23.
  12. ↑ Osborn, 2911, p. 9.
  13. ↑ Osborn, 2911, p. 9-10.
  14. ↑ 14,0 14,1 Davey, 2019, p. 23-24.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Osborn, 2911, p. 10.
  16. ↑ 16,0 16,1 Davey, 2019, p. 24.
  17. ↑ Davey, 2019, p. 24-25.
  18. ↑ «TIMELINE». The American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 11 febrer 2009. [Consulta: 12 abril 2024].
  19. ↑ 19,0 19,1 Davey, 2019, p. 26.
  20. ↑ Osborn, 2911, p. 12.
  21. ↑ «Natural History Museum in New York». Hearth and Home, 3, 18, 06-05-1871 [Consulta: 12 abril 2024].
  22. ↑ «Opening of the Museum of Natural History at Central Park.» (en anglès). The New York Times, 23-05-1871 [Consulta: 12 abril 2024].
  23. ↑ 23,0 23,1 Stern, 1999, p. 183.
  24. ↑ «THE ILLUSTRATIONS.: THE NEW "OLD CIRCULAR CHURCH," CHARLESTON, S.C. MR. C. E. PARKER, ARCHITECT. THE AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY, NEW YORK. MESSRS. VAUX AND MOULD, ARCHITECTS.». The American Architect and Building News, 1, 33, 12-08-1876 [Consulta: 12 abril 2024].
  25. ↑ «Natural History Museum; Costly Building in Central Park. A Structure Which Will Cover Nearly Eighteen and a Half Acres» (en anglès). The New York Times, 20-12-1877 [Consulta: 12 abril 2024].
  26. ↑ Osborn, 2911, p. 23.
  27. ↑ «Natural History Museum.; Laying of the Corner-stone by President Grant. Brilliant Scene at Manhattan Square Yesterday» (en anglès). The New York Times, 03-06-1874 [Consulta: 12 abril 2024].
  28. ↑ «New-York's New Museum» (en anglès). The New York Times, 23-12-1877 [Consulta: 12 abril 2024].
  29. ↑ 29,0 29,1 «Completed» (en anglès). The Standard Union, 06-08-1892 [Consulta: 12 abril 2024].
  30. ↑ «MUSEUM OF NATURAL HISTORY.; MEETING OF THE TRUSTEES--THE SUNDAY QUESTION STILL OPEN.» (en anglès). The New York Times, 10-05-1881 [Consulta: 16 abril 2024].
  31. ↑ «AN AID TO SCIENCE: THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY THE GROUNDS SURROUNDING THE STRUCTURE». New - York Tribune, 01-08-1881 [Consulta: 16 abril 2024].
  32. ↑ «The Museum of Natural History; Evident Necessity for More Room--beautifying the Surroundings» (en anglès). The New York Times, 11-08-1882 [Consulta: 16 abril 2024].
  33. ↑ «A Lecture Course for Teachers.; the Necessity for More Room in the Museum of Natural History» (en anglès). The New York Times, 30-09-1882 [Consulta: 16 abril 2024].
  34. ↑ «Lectures to Teachers; Bill to Continue the Work of the Museum of Natural History». The New York Times, 21-01-1897 [Consulta: 16 abril 2024].
  35. ↑ «Museums Must Have Money.; an Appeal From the Trustees of the Museum of Natural History» (en anglès). The New York Times, 27-02-1889 [Consulta: 16 abril 2024].
  36. ↑ «Museum of Natural History.: the Trustees Discussing the Question of Keeping It Open Sundays» (en anglès). The New York Times, 12-05-1885 [Consulta: 16 abril 2024].
  37. ↑ «The Trustees Perplexed; They Would Like to Have That Extra Sum. But They Do Not Like the Condition That the Museums Supported by the City Shall Be Open Sunday» (en anglès). The New York Time, 29-12-1886 [Consulta: 16 abril 2024].
  38. ↑ «Need of a New Museum Building» (en anglès). Newspapers. New-York Tribune, 31-01-1887 [Consulta: 16 abril 2024].
  39. ↑ «Park Improvements.; Plans Whose Execution Will Cost a Million Dollars» (en anglès). The New York Times, 19-02-1887 [Consulta: 16 abril 2024].
  40. ↑ «The New Museum Building.: a Site Selected--Mr. Fuller Talks About the Driveway». The New York Times, 29-03-1888 [Consulta: 16 abril 2024].
  41. ↑ «NATURAL HISTORY MUSEUM PLANS: THE PARK BOARD APPROVES THE ACTION OF THE TRUSTEES IN CHOOSING THE SOUTHERN SITE» (en anglès). New - York Tribune, 29-03-1888 [Consulta: 16 abril 2024].
  42. ↑ «THE REPAIRS TO BE FINISHED SOON: IMPROVING AND ENLARGING THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY» (en anglès). New - York Tribune, 25-09-1890 [Consulta: 16 abril 2024].
  43. ↑ «NATURAL HISTORY MUSEUM: OFFICERS PROPOSE TO OPEN, IT SUNDAY THE NEW ADDITION NEARLY COMPLETED--WHAT IT WILL CONTAIN» (en anglès). New - York Tribune, 14-02-1892 [Consulta: 16 abril 2024].
  44. ↑ «A GREAT SUGGESS: FIRST SUNDAY OPENING OF THE NATURAL HISTORY MUSEUM» (en anglès). New York Times, 08-08-1892 [Consulta: 16 abril 2024].
  45. ↑ «WORE OF THE BOARD OF ESTIMATE: ENTRANCE FETE TO THE NATURAL HISTORY MUSEUM TO BE ABOLISHED» (en anglès). New - York Tribune, 29-07-1892 [Consulta: 16 abril 2024].
  46. ↑ «No Lecture Hall to Be Built; But the Natural History Museum Will Be Enlarged -- Money for the Health Board» (en anglès). The New York Times, 05-05-1893 [Consulta: 16 abril 2024].
  47. ↑ «BUSY DAY FOR THE PARK BOARD: MANY SUBJECTS CONSIDERED--THE NATURAL HISTORY MUSEUM WING» (en anglès). New - York Tribune, 11-05-1893 [Consulta: 16 abril 2024].
  48. ↑ «MORE ROOM NEEDED FOR SPECIMENS: TWO BILLS BEFORE THE LEGISLATURE IN AID OF THE AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY» (en anglès). New - York Tribune, 14-02-1895 [Consulta: 16 abril 2024].
  49. ↑ «THE FREE PASS QUESTION; A Bill to Compel Railroads to Extend Courtesies.». The New York Times, 14-02-1895 [Consulta: 16 abril 2024].
  50. ↑ «FILLING THE EAST WING: BUSY TIMES AT THE AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY EXHIBITS THAT HAVE BEEN PACKED AWAY ARE NOW BEING PLACED ON EXHIBITION». New - York Tribune, 24-08-1895 [Consulta: 19 abril 2024].
  51. ↑ «A GREAT VARIETY OF WOODS: SAMPLES OF AMERICAN TREES IN THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY THE JESUP COLLECTION NOW SEEN TO GOOD ADVANTAGE» (en anglès). New - York Tribune, 08-12-1895 [Consulta: 19 abril 2024].
  52. ↑ «4 NEW HALL OF MAMMALS: SPECIMENS ADDED TO 4THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY Some of the Rare Things in the Enlarged Building That Will Be Open to the Public Monday». New York Times, 25-11-1896 [Consulta: 19 abril 2024].
  53. ↑ «The Naturalist's Show» (en anglès). The Sun, 29-11-1896 [Consulta: 19 abril 2024].
  54. ↑ «The Museum to be Enlarged». New-York Tribune, 03-04-1896 [Consulta: 19 abril 2024].
  55. ↑ «To Study Man's Progress; Morris K. Jesup Will Send an Expedition All Over the Known World» (en anglès). The New York Times, 12-03-1897 [Consulta: 19 abril 2024].
  56. ↑ 56,0 56,1 «The Natural History Museum; Pushing Work on Three Important Additions at Once — Activity of the Important» (en anglès). The New York Times, 17-04-1898 [Consulta: 19 abril 2024].
  57. ↑ «Huge Fossil Lizard; A Notable Specimen Now in the American Museum of Natural History -Work of the Museum» (en anglès). The New York Times, 11-06-1899 [Consulta: 19 abril 2024].
  58. ↑ 58,0 58,1 «SCIENTIFIC TREASURES: THE NATURAL HISTORY MUSEUM'S NEW MATERIAL A HALL OF MAY SCULPTURE STUDYING THE "AMERIND" ... AND BUTTERFLIES AROUND NEW-YORK--MAGNIFICENT ANTELOPES AND CORALS». New - York Tribune, 17-09-1899 [Consulta: 19 abril 2024].
  59. ↑ «Aztec Life Illustrated; Significance of the Exhibit of Ancient Mexican Art» (en anglès). The New York Times, 17-09-1899 [Consulta: 19 abril 2024].
  60. ↑ «Treasures of Mexican Hall» (en anglès). The Sun, 13-12-1899 [Consulta: 19 abril 2024].
  61. ↑ «Natural History Museum; New Lecture Hall Opened with Appropriate Ceremonies. Building Now Presents a Complete Facade — Addresses by Patrons of the Institution» (en anglès). The New York Times, 31-10-1900 [Consulta: 19 abril 2024].
  62. ↑ «New Relics and Fossils» (en anglès). New-York Tribune, 28-10-1900 [Consulta: 19 abril 2024].
  63. ↑ «CURIOSITIES BROUGHT HERE FROM MEXICO: Facts Gathered Concerning the Aztec Indians. Result of Seven Months' Tour by Dr. Ales Hrdlicka of the Museum of Natural History» (en anglès). New York Times, 24-08-1902 [Consulta: 19 abril 2024].
  64. ↑ «NEW GROUP OF NORTHWEST FAUNA: First Visible Result of Andrew J. Stone Fund in Place at the American Museum of Natural History--Difficulties of the Undertaking» (en anglès). New York Times, 05-07-1903 [Consulta: 19 abril 2024].
  65. ↑ «Chinese Popular Art; New Representative Collection at the Natural History Museum» (en anglès). The New York Times, 11-12-1904 [Consulta: 19 abril 2024].
  66. ↑ «New Finds in Manhattan Rock Shelters and Kitchen Middens» (en anglès). The New York Times, 05-01-1902 [Consulta: 19 abril 2024].
  67. ↑ «A 'Dinosaur Tea'». The Buffalo Commercial, 17-02-1905 [Consulta: 19 abril 2024].
  68. ↑ «500 to Drink Tea Under Big Dinosaur; Sixty-seven-Foot Skeleton of Old Amphibian to Shade the Tables» (en anglès). The New York Times, 15-02-1905 [Consulta: 19 abril 2024].
  69. ↑ 69,0 69,1 Macaulay-Lewis, Elizabeth. Antiquity in Gotham: The Ancient Architecture of New York City. Fordham University Press, 2021, p. 96–98. ISBN 978-0-8232-9384-1 [Consulta: 19 abril 2024]. 
  70. ↑ 70,0 70,1 Goldberger, Paul «Natural History Museum Plans Big Overhaul» (en anglès). The New York Times, 27-01-1995 [Consulta: 19 abril 2024].
  71. ↑ «Roosevelt Board at Odds Over Site; Memorial Commission, Divided Between Albany and New York, Leaves Question to Legislature» (en anglès). The New York Times, 07-02-1924 [Consulta: 19 abril 2024].
  72. ↑ «CITY OFFERS A SITE FOR ROOSEVELT HALL; Votes to Give Land in Square Occupied by Museum of Natural History.». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
  73. ↑ «J.R. POPE TO DESIGN ROOSEVELT TRIBUTE; Trustees Select New York Architect in Contest for State Memorial. 8 COMPETED FOR HONOR Monument to Be in Manhattan Square -- May Exhibit Designs of Contestants.». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
  74. ↑ «PRESIDENT HONORS COUSIN HERE TODAY; Dedication of Memorial Hall to Theodore Roosevelt to Draw Many Members of Family. CITY TO RECEIVE EDIFICE Imposing Adjunct of Natural History Museum Will Be Dedicated by Lehman.». The New York Times. Arxivat de l'original el 16 març 2018. [Consulta: 19 abril 2024].
  75. ↑ «BIDS ON MEMORIAL TO ROOSEVELT LET; Contract of $1,969,380 for General Work Awarded on $3,500,000 Building. WILL FACE CENTRAL PARK Adjoins Natural History Museum and Will Be Linked to 4 Units In Group at 77th Street.». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
  76. ↑ «PRESIDENT EXTOLS 'T.R.' AS DEFENDER OF SOCIAL JUSTICE; At Dedication of Memorial, He Finds Lesson in His Cousin's Progressive Policies. CITES THRUSTS AT WEALTH Allusion to Bonus Issue Seen in Dictum Veterans Should Have 'Square Deal' Only. LEHMAN JOINS IN EULOGY Mayor Recalls Militant Stand to Bar Courts' 'Mischief' in Encroachment. PRESIDENT EXTOLS 'T.R.' AT MEMORIAL». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
  77. ↑ «'Square Deal' Tribute Paid By Roosevelt: President Dedicates New Wing at History Museum Hern as a Memorial to Theodore Roosevelt Says Predecessor Fought for Justice Lehman and LaGuardia Also Speak; Ceremonies Are Witnessed by 1,500». New York Herald Tribune, 20-01-1936 [Consulta: 19 abril 2024].
  78. ↑ Gray, Christopher «Streetscapes/The American Museum of Natural History; A Vaux Masterpiece Eroded and, Now, Ignored» (en anglès). The New York Times, 19-06-1994 [Consulta: 19 abril 2024].
  79. ↑ «Building 3A Project» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 19 abril 2024].
  80. ↑ Sullivan, Walter «Natural History Museum Builds A Wing for 600 Tons of Fossils» (en anglès). The New York Times, 09-04-1975 [Consulta: 19 abril 2024].
  81. ↑ 81,0 81,1 «Clearing a New Path for T. Rex and Company». The New York Times. Arxivat de l'original el 29 agost 2021. [Consulta: 19 abril 2024].
  82. ↑ «American Museum of Natural History». PureHistory.org. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
  83. ↑ Glancey, Jonathan «A cosmic cathedral on 81st Street» (en anglès). The Guardian, 08-05-2000 [Consulta: 19 abril 2024].
  84. ↑ Berger, Alisha «Travel Advisory; In Manhattan, a New View of the Firmament» (en anglès). The New York Times, 06-02-2000 [Consulta: 19 abril 2024].
  85. ↑ «Postings: $8 Million for Natural History Museum; For Theater, A New Name, A New Look» (en anglès). The New York Times, 15-06-2001 [Consulta: 19 abril 2024].
  86. ↑ 86,0 86,1 «The Face Will Still Be Forbidding, but Much Tighter and Cleaner». The New York Times. Arxivat de l'original el 20 juliol 2011. [Consulta: 19 abril 2024].
  87. ↑ «Teddy Is Restored. In Paint, at Least.». City Room. Arxivat de l'original el 2 novembre 2021. [Consulta: 19 abril 2024].
  88. ↑ «American Museum of Natural History Plans an Addition». The New York Times. Arxivat de l'original el 11 novembre 2020. [Consulta: 19 abril 2024].
  89. ↑ Wachs, Audrey «Studio Gang's AMNH expansion gets the green light from Landmarks Preservation Commission» (en anglès). The Architect's Newspaper, 11-10-2016 [Consulta: 19 abril 2024].
  90. ↑ «American Museum of Natural History Launches $383M Expansion». Commercial Observer. Arxivat de l'original el 9 juliol 2019. [Consulta: 19 abril 2024].
  91. ↑ «American Museum of Natural History breaking ground on new building adjacent to Theodore Roosevelt Park». AM New York. Arxivat de l'original el 8 juliol 2019. [Consulta: 19 abril 2024].
  92. ↑ D'Aprile, Marianela «The Richard Gilder Center Opens at the American Museum of Natural History» (en anglès). Metropolis, 04-05-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
  93. ↑ Santos, Gracelyn «Visiting the new Gilder Center at the American Museum of Natural History: What you need to know» (en anglès). Silive.com, 05-05-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
  94. ↑ Graeber, Laurel «Gilder Center Flies, Wriggles and Surprises». The New York Times, 10-08-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
  95. ↑ Small, Zachary «Facing Scrutiny, a Museum That Holds 12,000 Human Remains Changes Course» (en anglès). The New York Times, 15-10-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
  96. ↑ Helmore, Edward «Top New York museum to remove all human remains from display» (en anglès). The Guardian, 15-10-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
  97. ↑ «The Repatriation Project. America’s Biggest Museums Fail to Return Native American Human Remains». Propublica. [Consulta: 19 abril 2024].
  98. ↑ «A famed NYC museum is closing 2 Native American halls, and others have taken similar steps». CBS News, 27-01-2024 [Consulta: 19 abril 2024].
  99. ↑ Yang, Maya «New York museum to close halls featuring Native American artifacts». The Guardian, 27-01-2024 [Consulta: 19 abril 2024].
  100. ↑ 100,0 100,1 Preston, 1986, p. 19-20.
  101. ↑ 101,0 101,1 101,2 Stern, 1999, p. 182–183.
  102. ↑ 102,0 102,1 «Natural History Museum; Costly Building in Central Park. A Structure Which Will Cover Nearly Eighteen and a Half Acres—description of the Finished Part—the Contents of the Exhibition Halls—preparations for the Opening by President Hayes Next Saturday». The New York Times, 20 desembre 1877 llengua=anglès [Consulta: 22 abril 2024].
  103. ↑ «Ellen V. Futter Gallery» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 22 abril 2024].
  104. ↑ «Shoring Up a Castle Wall». The New York Times. Arxivat de l'original el 24 maig 2013. [Consulta: 22 abril 2024].
  105. ↑ Newland, David Hale «The Quarry Materials of New York--: Granite, Gneiss, Trap and Marble» (en anglès). University of the State of New York, 180-181, 1916 [Consulta: 22 abril 2024].
  106. ↑ «THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY: FORMAL OPENING OF THE NEW WING--A FINE BUILDING WITH PERFECT FITTINGS» (en anglès). New - York Tribune, 03-11-1892 [Consulta: 22 abril 2024].
  107. ↑ «In and About the City; Museum of Natural History. Formal Opening of the New Wing -- Thousands of Visitors» (en anglès). The New York Times, 03-11-1892 [Consulta: 22 abril 2024].
  108. ↑ Macaulay-Lewis, 2021, p. 98.
  109. ↑ «PROPOSED INTER-MUSEUM PROMENADE» (en anglès). NYC.gov. [Consulta: 22 abril 2024].
  110. ↑ «GREAT ROOSEVELT MEMORIAL; New Entrance Hall to American Museum of Natural History on Central Park West Planned by Trustees-- Connecting Promenade Feature». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 22 abril 2024].
  111. ↑ «PARK PLAZA PLANS SHELVED BY MOSES; Approach to Museum Memorial to Theodore Roosevelt Is Abandoned for Present.». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 22 abril 2024].
  112. ↑ 112,0 112,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades PresidentHonors
  113. ↑ «AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY, MEMORIAL HALL, THEODORE ROOSEVELT MEMORIAL BUILDING». Landmarks Preservation Commission. Arxivat de l'original el 19 maig 2021. [Consulta: 22 abril 2024].
  114. ↑ 114,0 114,1 «The New York state Theodore Roosevelt memorial». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 22 abril 2024].
  115. ↑ 115,0 115,1 Macaulay-Lewis, 2021, p. 97.
  116. ↑ 116,0 116,1 Macaulay-Lewis, 2021, p. 97-98.
  117. ↑ «Theodore Roosevelt Memorial Hall». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 10 gener 2022. [Consulta: 26 abril 2024].
  118. ↑ Hendrickson, Beccah «Family member of Theodore Roosevelt weighs in on statue removal: 'I think it gives the wrong message'» (en anglès). ABC7NY, 23-06-2020 [Consulta: 22 abril 2024].
  119. ↑ Pogrebin, Robin «Roosevelt Statue to Be Removed From Museum of Natural History» (en anglès). The New York Times, 21-06-2020 [Consulta: 22 abril 2024].
  120. ↑ Duron, Maximiliano DURÓN «New York’s Natural History Museum Will Remove Controversial Theodore Roosevelt Statue». ARTNews, 21-06-2020 [Consulta: 22 abril 2024].
  121. ↑ Treisman, Rachel «New York City's natural history museum has removed a Theodore Roosevelt statue» (en anglès). npr, 20-01-2022 [Consulta: 22 abril 2024].
  122. ↑ Sherwood, 1911, p. 138.
  123. ↑ «Revisiting Akeley's Gorillas». YouTube. [Consulta: 26 abril 2024].
  124. ↑ Pollak, Michael «Roosevelt's Elephant». The New York Times, 27-10-2012 [Consulta: 26 abril 2024].
  125. ↑ Sherwood, 1911, p. 146.
  126. ↑ «Explorer Embarks on Long Journey to Search for Rare Wild Animals» (en anglès). Lawrence Journal, 17-01-1924 [Consulta: 26 abril 2024].
  127. ↑ «Hunting Tigers in India». IMDb. [Consulta: 26 abril 2024].
  128. ↑ Kimmelman, Michael «Art Review; Natural History, the Early Version» (en anglès). The New York Times, 24-11-2000 [Consulta: 29 abril 2024].
  129. ↑ Burden, 1960, p. 169–193.
  130. ↑ «Hall of Biodiversity» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 30 abril 2024].
  131. ↑ «Hall of North American Forests». American Museum of Natural History. [Consulta: 30 abril 2024].
  132. ↑ Knox, Sanka «MUSEUM OPENING HALL OF FORESTS; 10-Year Project Transplants North American Wilds to History Institution NATIVE SCENES ON VIEW Animals, Birds and Flowers Are Cast With Trees on Stages Behind Glass» (en anglès). The New York Times, 14-05-1958 [Consulta: 30 abril 2024].
  133. ↑ Sherwood, 1911, p. 207.
  134. ↑ «Big Stump of the Mark Twain Tree» (en anglès). Sequoia & Kings Canyon National Parks. [Consulta: 30 abril 2024].
  135. ↑ «New Museum Hall to Open» (en anglès). Daily News, 13-05-1951 [Consulta: 30 abril 2024].
  136. ↑ «Warburg Hall Dedicated at N.Y. Museum». The Reporter Dispatch, 15-05-1951 [Consulta: 30 abril 2024].
  137. ↑ Bush, Phyllis S. «The Felix M. Warburg Memorial Hall of the American Museum of Natural History, New York City» (en anglès). 1969. The Little Nine Partners Historical Society. [Consulta: 30 abril 2024].
  138. ↑ «MAD MEN DESIGN A MUSEUM EXHIBIT» (en anglès). 2020. Joseph Smith. [Consulta: 30 abril 2024].
  139. ↑ «Irma and Paul Milstein Family Hall of Ocean Life» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 30 abril 2024].
  140. ↑ «Sperm Whale and Giant Squid» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 30 abril 2024].
  141. ↑ «ANDROS CORAL REEF». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 8 desembre 2008. [Consulta: 30 abril 2024].
  142. ↑ «Gardner D. Stout Hall of Asian Peoples» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 7 maig 2024].
  143. ↑ Boltin, Lee; Meyer, Alfred P. Ancient Mexico and Central America (en anglès). 1970: American Museum of Natural History [Consulta: 7 maig 2024]. 
  144. ↑ The reopening of the Mexican and Central American hall (en anglès). New York: American Museum of Natural History, 1944 [Consulta: 7 maig 2024]. 
  145. ↑ «Kunz Axe» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 7 maig 2024].
  146. ↑ 146,0 146,1 «Hall of South American Peoples» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 7 maig 2024].
  147. ↑ Powell, Emma «Why the American Museum of Natural History Needs to Change» (en anglès). EMPIRE STATE TRIBUNE, 07-07-2021 [Consulta: 7 maig 2024].
  148. ↑ Carlisle, Anne «Archaeological Method and The Hall of South American Peoples» (en anglès). Bard Graduate Center, 08-06-2017 [Consulta: 7 maig 2024].

Bibliografia modifica




>> https://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_Sands


Lalpino/proves () és un escriptor i advocat francobritànic d'11KBW[1] i professor de dret i director del Centre for International Courts and Tribunals de la University College de Londres.[2] Com a especialista en dret internacional, ha comparegut com a assessor i advocat davant de nombrosos tribunals internacionals, com ara el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Internacional del Dret del Mar, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Penal Internacional.

Sands forma part Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) i del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS).[3] I va exercir com a president del PEN English des del febrer de 2018 fins l'abril de 2023.

És autor de disset llibres sobre dret internacional i guanyador de diversos premis

Biografia modifica

Sands va néixer a Londres de pares jueus. Va estudiar a la University College School[4] a Hampstead, Londres, i va estudiar dret al Corpus Christi College de Cambridge, aconseguint el BA l'any 1982 i va obtenir honors de primera classe en el Master of Laws un any més tard. Després de completar els seus estudis de postgrau a Cambridge, Sands va passar un any com a investigador visitant a la Harvard Law School.





>> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Austrian_flags

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Àustria.

Bandera nacional modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1230–1806, 1918–1934, 1945–avui dia Bandera nacional Formada per tres franges horitzontals vermella, blanca i vermella.
  1955–avui dia Bandera d'estat, de guerra i naval Mateix disseny que la bandera nacional amb l'afegit de l'escut d'Àustria.

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1938–1945 Bandera del Tercer Reich Bandera a partir de l'annexió d'Àustria al Tercer Reich.
  1934–1938 Bandera de l'Estat federal d'Àustria Mateix disseny que l'actual amb l'escut d'armes al centre.
  1934–1938 Bandera mercant de l'imperi Austrohongarès Unió de les banderes d'Àustria i Hongria amb els seus respectius escuts.
  1804–1918 Imperi Habsburg Dues franges horitzontals d'igual amplada, sent negra la superior i groga la inferior.
  1685–1740 Arxiducat d'Àustria Camp groc amb l'escut d'armes de l'arxiducat.
  1453–1804 Arxiducat d'Àustria Mateix disseny que l'actual bandera nacional.
  976–1136 Margraviat d'Àustria Estendard de camp negre amb cinc àligues d'or.

Personals modifica

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1935–1945 Estendard d'Adolf Hitler Utilitzat com a conseqüència de l'annexió d'Àustria al Tercer Reich.
  1915–1918 Estendard imperial d'Àustria-Hongria Camp grana amb l'escut d'armes de la casa d'Habsburg-Lorena coronada per les corones d'Àustria i d'Hongria.
  1915–1918 Estendard arxiducal Camp carabassa amb l'escut d'armes de la casa d'Habsburg-Lorena com a arxiducs d'Àustria.
  1848–1915 Estendard de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria Camp groc amb l'escut d'armes imperial.
  1804–1835 Estendard de l'emperador Francesc I d'Àustria Camp groc amb l'escut d'armes imperial.

Divisió Administrativa modifica

Article principal: Organització territorial d'Àustria

Àustria es divideix en nou estats federals, cadascun amb el seu propi parlament.

Estats modifica

Bandera Data Ús Descripció
  9 agost 1954 Alta Àustria (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment de blau i groc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1922 està dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb una àliga d'or sobre un camp de sable, la dreta amb quatre pals alterns d'argent i gules.
  25 abril 1949 Baixa Àustria (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment de blanc i vermell (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1930 és una combinació dels escuts dels comtes de Güssing-Bernstein (escussó) i dels comtes de Mattersdorf-Forchtenstein en colors canviats. Coronat per la corona de l'Arxiducat d'Àustria.
  1921 Burgenland (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment de vermell i groc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1920 està format per cinc àligues daurades sobre camp d'atzur. Va aparèixer ja l'any 1335 com el mític escut de Leopold III de Babenberg. El duc Rodolf IV d'Habsburg el va establir com a escut d'armes de la Vella Àustria al costat de l'escut el 1360.
  1946 Caríntia (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment en tres franges de groc, vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb tres lleons passants de sable, armats i lampassats de gules sobre camp d'or; a la dreta una faixa d'argent sobre camp de gules.
  1960 Estíria (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment de blanc i verd (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1926 i format per la pantera d'Estíria rampant d'argent i armada de gules que escup foc sobre camp de sinople. La pantera ja es troba en un segell ducal d'Ottokar del segle XII. Probablement va ser pensat com un tret distintiu del llinatge Babenberg.
  16 febrer 1921 Salzburg (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb un lleó de sable, armat i lampassat de gules sobre camp d'or; a la dreta una faixa d'argent sobre camp de gules. Coronat per la corona de l'Arxiducat d'Àustria.
  10 març 1949 Tirol (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment de blanc i vermell (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Aquest carrega una àliga coronada de gules amb el bec, les urpes i dues franges trevolades d'or. S'utilitza com a símbol de la regió des de principis del segle XIII. L'escut en la seva forma actual es va concedir l'any 1946 i està regulat per llei.[5]
  1946 Viena (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escussó de l'escut d'armes al centre, una creu d'argent sobre camp de gules.
  Vorarlberg (bandera d'estat) Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre, el qual es remunta als comtes de Montfort. És l'únic escut d'un estat federal austríac en el qual no apareix cap animal heràldic (a Viena, però, només s'utilitza l'escussó a la bandera).

Municipals modifica

Article principal: Llista de banderes municipals dels Estats Units d'Amèrica

Relació de banderes de les capitals de cantó per ordre alfabètic, per a veure la resta cal consultar l'article principal.

Bandera Data Ús Descripció
  Aarau (cantó d'Argòvia)

Militars modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1956 Exèrcit Camp blanc amb el segell

Personals modifica

Bandera Data Ús Descripció
  Estàndard de general Camp blanc amb l'escut d'armes d'Àustria al centre i una bordura dentada de vermell i blanc.
  Gallardet de comandant Mateix disseny que la bandera nacional però el gallerdet acaba en dues cues.
  Gallardet d'oficial Mateix disseny que la bandera nacional.

Organitzacions polítiques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  2022-avui dia Partit Popular d'Àustria Tres franges horitzontals de blau cel, blanc i blau cel amb el nom del partit en negre a la franja central.
  2022-avui dia NEOS – La Nova Austria i Fòrum Liberal Camp magenta amb el nom del partit en blanc al centre.
  2012-avui dia Moviment identitari Àustria Camp groc amb el símbol del partit en negre al centre.
  2004-avui dia Aliança Negra-Groga Dues franges d'igual amplada, negre la superior i groga la inferior. Es tracta de la bandera històrica de l'imperi Habsburg.
  1999-avui dia Partit de la Llibertat d'Àustria Camp blanc i blau amb les sigles del partit al centre.
  1999-avui dia Els Verds Camp verd amb les sigles i el nom del partit al centre.
  1945-avui dia Partit Socialdemòcrata d'Àustria Camp vermell amb el cercle antifeixista de les Tres fletxes en blanc al centre.

Històriques modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1933-1938 Front Patriòtic Bandera nacional austríaca amb una creu potençada al centre i un xebró verd al costat del pal.
  1930-1936 Ostmärkische Sturmscharen Bandera nacional austríaca amb el símbol de l'organització paramilitar al centre, un rombe negre amb un estaurograma vermell.

Religioses modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1990-avui dia Església de Noruega Bandera heràldica amb l'emblema de l'església evangèlica

Navilieres modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1829–1993 Lloyd austríaca Una àncora coronada amb les inicials L i A a cada banda, sota de tot una cinta amb la paraula "VORWAERTS".
  1833-1921 Donau-Dampfschiffahrts-Gesellschaft Bandera nacional austríaca amb una àncora groga envoltada per les inicials de la companyia "D.D.S.G."
  1889–1919 Cosulich Società Triestina di Navigazione
  1919-1932 Cosulich Società Triestina di Navigazione

Clubs nàutics modifica

Bandera Data Ús Descripció
  1950-avui dia Segelclub Mattsee[6]
  1886-avui dia Union-Yacht-Club Attersee[7]

Notes modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Prof. Philippe Sands» (en anglès). 11KBW. [Consulta: 9 novembre 2023].
  2. ↑ «People» (en anglès). CENTRE FOR INTERNATIONAL COURTS AND TRIBUNALS. [Consulta: 9 novembre 2023].
  3. ↑ «List of arbitrators (general list)» (en anglès). Tribunal Arbitral du Sport. [Consulta: 9 novembre 2023].
  4. ↑ Crace, John «Philippe Sands: Weapon of mass instruction». The Guardian, 14-02-2006 [Consulta: 9 novembre 2023].
  5. ↑ «Gesetz vom 17. Mai 2006 über die Führung und Verwendung des Landeswappens (Tiroler Landeswappengesetz)». Landesgesetzblatt für Tirol. Arxivat de l'original el 9 novembre 2007. [Consulta: 21 març 2024].
  6. ↑ «SCM – der Club». Segelclub Mattsee llengua=alemany. [Consulta: 26 març 2024].
  7. ↑ «Union-Yacht-Club Attersee» (en alemany). Union-Yacht-Club Attersee. [Consulta: 26 març 2024].

Bibliografia modifica

  • Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.

Enllaços externs modifica


Categoria:Símbols de Nova Zelanda Categoria:Llistes de banderes|Nova Zelanda



Web Banderes municipals EUA >> https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors.html - https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors2.html

American City Flags >> https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/

Canadian City Flags >> https://nava.org/raven-volume-18

Web Codis Color Banderes >> https://www.flagcolorcodes.com/frisian-freedom >>> https://www.colorhexa.com/

Banderes Australia >> https://australianaflags.com.au/

Australia Guides >> https://www.australias.guide/sa/flags-emblems/

De la pàgina anglesa >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Breton_flags >> Aquesta llista conté les diferents banderes utilitzades o que s’han utilitzat a la Bretanya.

Glossary of vexillology >>>> https://en.wikipedia.org/wiki/Glossary_of_vexillology

Banderes de Grècia >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Greek_flags#Regional_and_municipal_flags

Bandera de Tuva >> https://en.wikipedia.org/wiki/Flag_of_Tuva

Bandera de Suècia >> https://riksarkivet.se/sveriges-flagga

Bandera Heràldica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Banner_of_arms

Franco-Nunavut Flag >> https://www.gg.ca/en/heraldry/public-register/project/3096


>> https://fr.wikipedia.org/wiki/Banni%C3%A8re_de_la_Victoire

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Ievgueni_Khaldei

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_la_Vict%C3%B2ria_sobre_el_Reichstag

 Lalpino/proves
Detalls
Proporcions1:2

La bandera del Territori del Nord és la bandera oficial del territori federal australià del Territori del Nord i va onejar per primer cop el primer de juliol de 1978 a la ciutat de Darwin. La bandera està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color vermell ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia. el disseny és de l'artista australià Robert Ingpen [1]

Com que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, es va decidir que es crearia un disseny original. La bandera va ser dissenyada per Robert Ingpen, un artista destacat originari de Drysdale, Victoria. Ingpen va utilitzar una sèrie de dissenys suggerits pel públic com a base per al seu disseny final.[1]

Disseny modifica

El disseny difereix de la resta de banderes australianes al no seguir el model del pavelló blau degut a que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, pel que es va decidir per un disseny original que més tard va seguir la bandera del Territori de la Capital Australiana el 1993. La bandera, dissenyada per l'artista australià Robert Ingpen, està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia.[1] És l'única bandera australiana que no conté el color blau marí.

La bandera està regida per la Flag and Emblem Act 1985 que va entrar en vigor el 14 d'octubre de 2015 i que estipula les normes d'ús dels emblemes del territori.[2]

Colors modifica

La Flag and Emblem Act 1985 estableix l'esquema de colors en el negre, blanc i vermell ocre, sent el següent:[3]

Model de color Negre Blanc Vermell Ocre
Pantone Black 6 C Blanc 159 C
RGB 0, 0, 0 255, 255, 255 199, 91, 18
CMYK 0-0-0-100 0-0-0-0 0-54-91-22
RAL 9005 NA 2009
HTML #000000 #FFFFFF #C75B12

Història modifica

Després de l'establiment de la


Banderes històriques modifica

Bandera de separació de 1844 modifica

El 1844, John Harrison va dissenyar una bandera per

Banderes oficials modifica

La primera bandera de Victòria es va adoptar l'any 1870 i


Altres banderes modifica

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «The NT flag» (en anglès). Northern Territory Government of Australia. [Consulta: 15 març 2024].
  2. ↑ «FLAG AND EMBLEM ACT 1985». Department of the Chief Minister and Cabinet. [Consulta: 15 març 2024].
  3. ↑ «Northern Territory Flag Color Codes» (en anglès). FlagColorCodes.com. [Consulta: 15 març 2024].


Bibliografia modifica

  • Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.


Vegeu també modifica

  • Llista de les banderes d'Austràlia


Enllaços externs modifica

Categoria:Símbols d'Austràlia|Victòria]] Categoria:Banderes Categoria:Cultura d'Oregon|Cascàdia Categoria:Banderes del Canadà|Cascàdia Categoria:Banderes d'Amèrica|Cascàdia Categoria:Banderes|Cascàdia





De la pàgina anglesa >>>>>>>>> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Canadian_flags Web del govern >>>>> https://www.canada.ca/en/services/culture/canadian-identity-society/anthems-symbols.html

Aquesta llista conté les diferents banderes que s'utilitzen o s'han utilitzat al Canadà. El Departament de Patrimoni Canadenc estableix les directrius protocol·làries per a l'ús de la bandera nacional i la seva relació amb d'altres.[1]


New Official Symbols of Nunavut Announced >>> https://www.assembly.nu.ca/sites/default/files/000501-symbols.pdf

El territori canadenc del Yukon va establert diversos símbols oficials a partir de la seva separació el 1898 dels Territoris del Nord-oest. [2]

Símbols oficials modifica

Símbol Nom Imatge Adopció Observacions
Escut d'armes Escut d'armes del Yukon
 
Escut d'armes del Yukon
 1956 L'escut d'armes fou dissenyat pel conegut expert en heràldica canadenc Alan Beddoe a principis de la dècada de 1950 i aprovat per la reina Elisabet II el 1956. Està format per un escussó coronat per un gos malamut d'Alaska sobre un tou de neu.[3]
Escut provincial Escut provincial del Yukon
 
Escut provincial del Yukon
 1956 Escut partit horitzontalemt en dues parts. La superior, que ocupa un terç de l'escut, té un camp blanc amb la creu de sant Jordi en reconeixement als primers exploradors anglesos i una rodella de vaire com a símbol del comerç de pell. La part inferior, de camp blau marí és travessat per dos pals ondats blancs que representen els rius del territori, i sortint de la base dues piles de gules invertides, d'argent fimbriat i carregades cadascuna amb dos rodelles d'or en pal, en representació de les muntanyes i per simbolitzar els recursos minerals descoberts a partir de la febre de l'or de Klondike.[3]
Bandera Bandera del Yukon
 
Bandera del Yukon
 1968 La bandera està formada per tres franges verticals, blava, blanca i verda amb l'escut d'armes del territori al centre, sent la franja central el doble de les altres. Fou oficialment acceptada per la "Flag Act" d'1 de desembre de 1967[4] i fou el disseny guanyador d'un concurs a tot el territori patrocinat per la branca de Whitehorse de la Reial Legió Canadenca com a part de les celebracions del centenari del Canadà de 1967.[5]
Flor Cameneri
(Epilobium angustifolium)
 
Cameneri
 1957 Fou escollida com a emblema floral l'any 1957. És una planta resistent i creix al llarg de les carreteres i les clarianes del Yukon des de mitjans de juliol fins a setembre. Les seves flors són d'un magenta brillant, la qual cosa la converteix en una de les plantes més atractives del nord. Es tracta d'una de les primeres plantes que apareix després d'un incendi forestal.[6]
Ocell Corb
(Corvus corax)
 
Corb
 1985 Fou adoptat com a ocell oficial l'any 1985. És un ocell amb el plomatge de color negre uniforme que es pot veure a tot el territori, i una figura important en diverses cultures de les Primeres Nacions del Yukon.[7]
Arbre Avet blanc de les Rocoses
(Abies lasiocarpa)
 
Avet blanc de les Rocoses
 2001 L'avet, pot mesurar entre 6 i 20 metres d'alçada i de branques curtes i rígides s'inclinen cap avall, la qual cosa li permet suportar grans càrregues de neu i gel. Les fulles produeixen un te amb gust de llimona, que és un remei tradicional per al refredat de les Primeres Nacions ric en vitamina C. La saba extreta de les butllofes de la seva escorça també ha estat utilitzada pels aquests pobles com a medicina tradicional per a les malalties pulmonars.[8]
Gemma Latzulita
 
Latzulita
 1976 La Latzulita s'adoptà com a pedra preciosa oficial el 1976. Al Yukon, la latzulita es troba a la roca sedimentària en capes de la zona del riu Blow, a uns 32 km al sud del mar de Beaufort. El color i les qualitats cristal·lines de la latzulita del Yukon es troben entre les millors del món.[9]
Tartà Verd, blau fosc, magenta, groc, blanc i blau cel 1984 El tartà es compon de ratlles verdes, blau fosc, magenta, groc i blanc de diferents amplades sobre un fons blau clar. Va ser dissenyat per Janet Couture de Watson Lake el 1965 i acceptat posteriorment l'octubre de 1984. El fons blau cel representa el cel de Yukon, el verd els boscos del territori, el blanc la neu i el groc l'or del Yukon. El magenta és el color del cameneri, la flor oficial, i el blau marí representa les muntanyes.[10]
Matrícula Placa de matrícula
 
Matrícula del Yukon
 Des de 1914 El territori té matrícula pròpia des del 1914, i des del 1990 són de fons blanc i una franja inferior blau cel amb cinc caràcters negres (tres lletres i dos xifres), una figura d'un buscador d'or en color a l'esquerra de la placa i les paraules "The Klondike" i "Yukon" en vermell a la part superior i inferior respectivament.

Referències modifica

  1. ↑ «National Flag of Canada etiquette» (en anglès). Government of Canada. [Consulta: 4 agost 2021].
  2. ↑ «Yukon's territorial symbols» (en anglès). Government of Canada. [Consulta: 24de desembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Coat of arms» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
  4. ↑ «Flag for the Yukon» (en anglès). FLAG ACT. REVISED STATUTES OF THE YUKON., Chapter 91, 2002, pàg. 2 [Consulta: 5 novembre 2021].
  5. ↑ «Yukon flag» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 5 novembre 2021].
  6. ↑ «Fireweed» (en anglès). Government of Yukon.
  7. ↑ «Raven» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
  8. ↑ «Sub-alpine fir» (en anglès). Government of Yukon.
  9. ↑ «Lazulite» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
  10. ↑ «Yukon tartan» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].

Categoria:Yukon Categoria:Símbols del Canadà|Yukon




 
Infotaula d'edifici
Lalpino/proves

Höfði és una casa situada a Félagstún a Reykjavík, Islàndia. És coneguda per haver estat la seu de la reunió de la Cimera de Reykjavík de 1986 entre el president dels Estats Units, Ronald Reagan, i del secretari general de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov.[1]

Història modifica

La casa va ser prefabricada a Noruega i transportada per parts fins a Reykjavík on s'inaugurà l'any 1909 per allotjar al cònsol

Característiques modifica

L'edifici de color blanc i teulada de pissarra gris, destaca per la seva simetria. Mostra influències tant d'estil modernista com del neobarroc clàssic i del romanticisme noruec.[2]

Telecomunicacions modifica

Abans de construir-s'hi la casa, el lloc es va utilitzar per instal·lar-hi

Bibliografia modifica





 Lalpino/proves

Poker Face és una sèrie de televisió estatunidenca de comèdia dramàtica i ficció criminal creada per Rian Johnson per al servei de reproducció en línia Peacock. La primera temporada consta de 10 episodis i va estrenar-se el 26 de gener de 2023.[3] Al febrer de 2023, la sèrie es va renovar per a una segona temporada.[4]

Argument modifica

La sèrie se centra en la Charlie Cale, una treballadora del casino Frost amb una capacitat innata per detectar mentides, que recorre el llarg i ample dels Estats Units fugint del cap de seguretat del casino on treballava després de la mort sospitosa de la seva millor amiga i companya de feina. Durant aquesta fugida per no ser localitzada pel cap de seguretat del casino, es va trobant involucrada sense voler-ho en homicidis que acaba resolent.

Curiositat modifica

Repartiment modifica

Principal modifica

Secundari modifica

  • Adrien Brody com a Sterling Frost Jr., gerent i fill de l'amo del casino Frost.

Episodis modifica

Primera temporada
Episodi Títol Direcció Guió Data d'estrena
1 "Dead Man's Hand" Rian Johnson Rian Johnson 26 de gener de 2023
2 "The Night Shift" Rian Johnson Alice Ju 26 de gener de 2023
3 "The Stall" Iain B. MacDonald Wyatt Cain 26 de gener de 2023
4 "Rest in Metal" Tiffany Johnson Christine Boylan 26 de gener de 2023
5 "Time of the Monkey" Lucky McKee Wyatt Cain i Charlie Peppers 2 de febrer de 2023
6 "Exit Stage Death" Ben Sinclair Chris Downey 9 de febrer de 2023
7 "The Future of the Sport" Iain B. MacDonald Joe Lawson &i CS Fischer 16 de febrer de 2023
8 "The Orpheus Syndrome" Natasha Lyonne Natasha Lyonne i Alice Ju 23 de febrer de 2023
9 "Escape from Shit Mountain" Rian Johnson Nora i Lilla Zuckerman 2 de març de 2023
10 "The Hook" Janicza Bravo Rian Johnson 9 de març de 2023
Segona temporada
Núm. d'història Episodi Títol Direcció Guió Data d'estrena
7 1 "Episode 1" Nicole Volavka Pete McTighe 24 d'octubre de 2022
8 2 "Episode 2" Nicole Volavka Pete McTighe 31 d'octubre de 2022
9 3 "Episode 3" Nicole Volavka Pete McTighe 7 de novembre de 2022
10 4 "Episode 4" Christiana Ebohon-Green Joy Wilkinson 14 de novembre de 2022
11 5 "Episode 5" Christiana Ebohon-Green Joy Wilkinson 21 de novembre de 2022
12 6 "Episode 6" Christiana Ebohon-Green Pete McTighe 28 de novembre de 2022

Producció modifica

El projecte es va anunciar el març

Localització modifica

Segons el director de la Hudson Valley Film Commission, el rodatge es va establir a


Repercussió Mediàtica modifica

L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment,

Banda sonora modifica

Michael Giltz del The Huffington Post va qualificar la banda sonora de la pel·lícula

Crítiques modifica

La ressenya del periodista

Premis i nominacions modifica

  • Premi "Art Cinema" de l'Associació Internacional de Teatres Artístics del Festival de Cinema d'Hamburg 2009.
  • Inclusió a la llista final de la millor adaptació literària internacional a la Fira del Llibre de Frankfurt 2009.
  • Premi de cinema d'Alemanya del Nord 2009 en la categoria "Millor guió".
  • Tercer lloc als Premis Kulturnews 2009 en la categoria de "Millor llibre" pel Llibre abans de la pel·lícula.


Referències modifica

  1. ↑ «Höfði House» (en anglès). Visit Reykjavik. [Consulta: 16 gener 2024].
  2. ↑ Lluent, 2023, p. 93.
  3. ↑ Maas, Jennifer «Rian Johnson Mystery Series ‘Poker Face’ Starring Natasha Lyonne Ordered at Peacock» (en anglès). The Wrap, 16-03-2021 [Consulta: 6 octubre 2023].
  4. ↑ Campione, Katie «‘Poker Face’ Scores Season 2 Renewal At Peacock» (en anglès). Deadline, 15-02-2023 [Consulta: 6 octubre 2023].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Bibliografia modifica

  • Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.


Categoria:Sèries emeses per TV3 Categoria:Sèries doblades al català Categoria:Sèries de televisió de drama Categoria:Sèries de televisió de la BBC





Llista de codis de matrícules poloneses >>>>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_codis_de_matr%C3%ADcules_polonese


Plaques de matrícula del Canadà >> https://en.wikipedia.org/wiki/Canadian_licence_plate_designs_and_serial_formats#Passenger_plates



 
Model actual de matrícula introduït el 2011.

Les plaques de matrícula dels vehicle de Nova Brunswick es componen des de l'agost de 2011 d'un sistema aleatori de combinació alfanumèrica formada per sis caràcters, ordenats en dos grups de tres lletres i tres xifres, separats per un espai (ex. ABC 123). Els caràcters són en relleu de color vermell sobre un fons blanc reflectant, centrat a la part superior hi ha el nom de la província "Nova / Nouveau Brunswick" i sota seu "CANADA".[1][2]

A partir del 2024, les plaques són emeses pel Departament de Justícia i Seguretat Pública de Nova Brunswick a través de la seva sucursal de vehicles de motor. Només es requereixen plaques posteriors a tots els vehicles des del 15 de juliol de 2019.[3][4]

Història modifica

El govern provincial va começar a exigir per primer cop que els residents registressin els seus vehicles de motor i mostressin matrícules a partir del 1905. Els inscrits van proporcionar les seves pròpies matrícules fins al 1911, quan la província va començar a emetre les plaques.[5]

Models de 1911 fins 1961 modifica

Imatge Data d'expedició Disseny Lema Combinació utilitzada Notes   1911 Caràcters en negre sobre fons blanc. "1911" en vertical a l'esquerra i "NB" a la dreta. Sense lema. 123 Placa ceràmica amb mides 6" x 10" (15,24 cm x 25,40 cm) fins el 1917.[6]
  1912 Caràcters en vermell sobre fons blanc. "1912" en vertical a l'esquerra i "NB" a la dreta. Sense lema. 123 Placa ceràmica.
  1913 Caràcters en negre sobre fons groc. "1913" en vertical a l'esquerra i "NB" a la dreta. Sense lema. 1234 Placa ceràmica.
  1914 Caràcters en blanc sobre fons verd. "1914" en vertical a l'esquerra i "NB" a la dreta. Sense lema. 1234 Placa ceràmica.
  1915 Caràcters en blanc sobre fons vermell. "1915" en vertical a l'esquerra i "NB" a la dreta. Sense lema. 1234 Placa ceràmica.
  1916 Caràcters en blau marí sobre fons blau cel. "1916" en vertical a l'esquerra i "NB" a la dreta. Sense lema. 1234 Placa ceràmica.
  1917 Caràcters en negre sobre fons groc. "1917" en vertical a l'esquerra i "NB" a la dreta. Sense lema. 1234 Placa ceràmica.
  1918 Caràcters en blanc sobre fons negre."N.B. 1918" a l'esquerra. Sense lema. 12345 Introducció de la placa metàl·lica. Canvi de mides a 6" x 13" (15,24 cm x 33,02 cm) fins el 1921.[6]
  1919 Caràcters en negre sobre fons blanc. "N.B. 1919" a l'esquerra. Sense lema. 1234
  1920 Caràcters en groc sobre fons negre. "NB" en vertical a l'esquerra i "1920" a la dreta. Sense lema. 12345
  1921 Caràcters en marró sobre fons color cuir."NB" en vertical a l'esquerra i "1921" a la dreta. Sense lema. 12345
  1922 Caràcters verd fosc sobre fons blanc. "NB" en vertical a l'esquerra i "1922" a la dreta. Sense lema. 12-345 Primera placa amb relleu. Canvi de mides a 5 1/2" x 14 3/8" (13,97 cm x 36,5 cm).[6]
  1923 Caràcters en blanc sobre fons blau marí. "NB" en vertical a l'esquerra i "1923" a la dreta. Sense lema. 12345 Canvi de mides a 5 1/2" x 13" (13,97 cm x 33,02 cm).[6]
  1924 Caràcters blau marí sobre fons gris."NB" en vertical a l'esquerra i "1924" a la dreta. Sense lema. 12345 Canvi de mides a 5 1/2" x 12 3/4" (13,97 cm x 32,38 cm).[6]
  1925 Caràcters en negre sobre fons verd clar. "NB" en vertical a l'esquerra i "1925" a la dreta. Sense lema. 12-345 Canvi de mides a 5 3/8" x 12 1/2" (13,63 cm x 31,75 cm).[6]
  1926 Caràcters en blanc sobre fons negre. "NB" en vertical a l'esquerra i "1926" a la dreta. Sense lema. 12345
  1927 Caràcters en negre sobre fons crema. "1927" en vertical a l'esqerra i "NB" a la dreta. Sense lema. 12-345 Canvi de mides a 5 3/8" x 12 1/4" (13,63 cm x 31,115 cm).[6]
  1928 Caràcters en blanc sobre fons granat. "NEW BRUNSWICK-28" centrat a baix. Sense lema. 12-345 Primera placa que afegeix el nom de la província. Canvi de mides a 5 7/16" x 12 3/16" (13,79 cm x 30,93 cm).[6]
  1929 Caràcters en blanc sobre fons color xarxet. "NEW BRUNSWICK-29" centrat a dalt. Sense lema. 12-345 Canvi de mides a 5 7/16" x 12 1/8" (13,79 cm x 30,78 cm).[6]
  1930 Caràcters en granat sobre fons platejat. "NEW BRUNSWICK-30" centrat a baix. sense lema. 12345 Canvi de mides a 5 1/2" x 12 7/32" (13,97 cm x 31.013 cm).[6]
  1931 Caràcters en carabassa sobre fons porpra. "NEW BRUNSWICK-31" centrat a dalt. Sense lema. A-1234 Canvi de mides a 5 1/2" x 11 7/8" (13,97 cm x 30,15 cm).[6]
  1932 Caràcters en negre sobre fons blanc. "NEW BRUNSWICK-32" centrat a baix. Sense lema. A-1234 Canvi de mides a 5 1/4" x 11 3/4" (13.33 cm x 29.84 cm).[6] S'introdueix una lletra per indicar el codi regional: F (Fredericton), J (Saint John), M (Moncton), N (Northumberland), R (Restigouche), S (St. Stephen), W (Woodstock)[7]
  1933 Caràcters en blanc sobre fons blau marí. "NEW BRUNSWICK-33" centrat a dalt. Sense lema. A-1234 Codificació regional. Canvi de mides 5 1/2" x 11 3/4" (13,97 cm x 29,84 cm) fins el 1935.[6]
  1934 Caràcters en blau sobre fons blanc. "34-NEW BRUNSWICK" centrat a baix. Sense lema. A-1234 Codificació regional.
  1935 Caràcters en platejat sobre fons negre. "NEW BRUNSWICK-35" centrat a dalt. Sense lema. A-1234 Codificació regional.
  1936 Caràcters en negre sobre fons blanc. "NEW BRUNSWICK-36" centrat a baix. Sense lema. A-1234 Codificació regional. Canvi de mides a 5 3/4" x 11 1/8" (14,605 cm x 28,25 cm)[6]
  1937 Caràcters en blanc sobre fons negre. "NEW BRUNSWICK-37" centrat a baix. Sense lema. 12-345 Canvi de mides a 5 1/2" x 11 1/2" (13,97 cm x 29,21 cm) fins el 1949.[6]
  1938 Caràcters en negre sobre fons platejat. "NEW BRUNSWICK-38" centrat a dalt. Sense lema. 12-345
  1939 Caràcters en blanc sobre fons blau. "NEW BRUNSWICK-39" centrat a baix. Sense lema. 12-345
  1940 Caràcters en groc sobre fons verd fosc. "NEW BRUNSWICK-40" centrat a dalt. Sense lema. 12-345
  1941 Caràcters en beix sobre fons marró. "NEW BRUNSWICK-41" centrat a baix. Sense lema. 12-345
  1942–44 Caràcters en groc sobre fons blau marí. "42 - NEW BRUNSWICK" centrat a dalt. Sense lema. 12·345 Revalidada per al 1943 i 1944 amb un adhesiu al parabrises, degut a l'aprofitament de metall per la Segona Guerra Mundial.
  1945 Caràcters en groc sobre fons negre. "NEW BRUNSWICK-45" centrat a dalt. Sense lema. 12·345
  1946 Caràcters en blanc sobre fons blau marí. "NEW BRUNSWICK-46" centrat a baix. Sense lema. 12·345
  1947 Caràcters en blanc sobre fons marró. "NEW BRUNSWICK-47" centrat a baix. Sense lema. 12·345
  1948 Caràcters en blanc sobre fons negre. "48-NEW BRUNSWICK" centrat a dalt. Sense lema. 12·345
  1949 Caràcters en blanc sobre fons granat. "49-NEW BRUNSWICK" centrat a baix. Sense lema. 12·345
  1950 Caràcters en groc sobre fons blau marí. "NEW BRUNSWICK – 50" centrat a dalt. Sense lema. 12·345 Primera placa amb les mides estandaritzades a 6" x 12" (15,24 x 30,48 cm)[6][8] els caràcter es tornen més prims.
  1951 Caràcters en blanc sobre fons verd. "NEW BRUNSWICK – 51" centrat a baix. Sense lema. 12·345
  1952 Caràcters en blanc sobre fons granat. "52 – NEW BRUNSWICK" centrat a dalt. Sense lema. 12·345
  1953 Caràcters en blanc sobre fons negre. "53 – NEW BRUNSWICK" centrat a baix. Sense lema. 12·345
  1954 Caràcters en verd sobre fons blanc. Escut provincial entre la combinació i "54 - NEW BRUNSWICK" centrat a dalt. Sense lema. 12 345 S'utilitza l'escut de la província com a separador de la combinació.
  1955 Caràcters en blanc sobre fons verd. Escut provincial entre la combinació i "55 – NEW BRUNSWICK" centrat a baix. Sense lema. 12 345
  1956 Caràcters en verd sobre fons blanc. Escut provincial entre la combinació i "56 - NEW BRUNSWICK" centrat a dalt. Sense lema. 12 345
  1957 Caràcters en blanc sobre fons verd. Escut provincial entre la combinació i "57 – NEW BRUNSWICK" centrat a baix. Sense lema. 12 345
  1958 Caràcters en verd sobre fons blanc. Escut provincial entre la combinació i "58 - NEW BRUNSWICK" centrat a dalt. "PICTURE PROVINCE" centrat a baix. 123 456
  1959 Caràcters en blanc sobre fons verd. Escut provincial entre la combinació i "NEW BRUNSWICK - 59" centrat a dalt. "PICTURE PROVINCE" centrat a baix. 123 456
  1960–61 Caràcters en verd sobre fons blanc. Escut provincial entre la combinació i "60 - NEW BRUNSWICK" centrat a dalt. "PICTURE PROVINCE" centrat a baix. 123 456 Revalidada pel 1061 amb un adhesiu al parabrises.

Models de 1962 fins avui dia modifica

Imatge Data d'expedició Disseny Lema Combinació utilitzada Notes
  1962–63 Caaràcters en blanc sobre fons vermell. "NEW BRUNSWICK" a dalt descentrat a l'esquerra i "62" a la dreta dins una caixeta blanca. "PICTURE PROVINCE" centrat a baix. 123-456
  1964–65 Caràcters en blanc sobre fons vermell. "NEW BRUNSWICK" centrat a dalt i "64" a baix a la dreta. "PICTURE PROVINCE" centrat a baix. 123-456
  1966–68 Caràcters en blanc sobre fons vermell. "NEW BRUNSWICK" centrat a dalt i "66" a baix a la dreta. "PICTURE PROVINCE" centrat a baix. 123-456
  1969–71 Caràcters en vermell sobre fons blanc. "NEW BRUNSWICK" centrat a dalt i "69" a baix a la dreta. "PICTURE PROVINCE" centred at bottom 123-456
  1972–74 Caràcters en verd sobre fons blanc. "NEW BRUNSWICK" centrat a dalt i "NOUVEAU-BRUNSWICK" centrat a baix. "72" a dalt a la dreta. Sense lema. 123-456
  1975–77 Caràcters en verd sobre fons blanc. "NEW BRUNSWICK" centrat a dalt i "NOUVEAU-BRUNSWICK" centrat a baix. "75" a dalt a la dreta. Sense lema. 123-456
  1978–85 Caràcters en verd sobre fons blanc. "NEW BRUNSWICK" centrat a dalt i "NOUVEAU-BRUNSWICK" centrat a baix. "78" a dalt a la dreta. Sense lema. 123-456
  1986–89 Caràcters en blau sobre fons reflectant blanc. "NEW BRUNSWICK" i "NOUVEAU-BRUNSWICK" imprès en color verd centrat a dalt i a baix respectivament. Sense lema. ABC-123
  1989 Caràcters en blau sobre fons reflectant blanc. "NEW BRUNSWICK" i "NOUVEAU-BRUNSWICK" en color verd centrat a dalt i a baix respectivament. Sense lema. ABC-123 Canvi de material de les plaques a acer galvanitzat.
  1989–91 Caràcters en blau sobre fons reflectant blanc. "NEW BRUNSWICK" i "NOUVEAU-BRUNSWICK" imprès en color verd centrat a dalt i a baix respectivament. Sense lema. ABC-123
  1991–2003 Caràcters en vermell sobre fons reflectant blanc. Imprès a dalt el logotip provincial: "New" i "Nouveau" a l'esquerra i "Brunswick" a la dreta, entremig el símbol d'una galera en vermell. Sense lema. ABC-123 Les lletres C, D i F com a inici de sèrie estan reservades per a vehicles comercials, de concessionari i agrícoles respectivament.
  2003–09 Igual que l'anterior, però amb el logotip provincial canviat: "New" a l'esquerra d ela galera, "Nouveau" a la dreta i "Brunswick" i "CANADA" a sota. ABC 123
  2009–11 Caràcters en granat sobre fons reflectant blanc amb dues bandes corbades d'or i blau cel a la part superior. Logotip provincial (una galera vermella estilitzada amb petites onades blaves i "Nou" a l'esquerra, "Nouveau" a la dreta i "Brunswick" i "CANADA" a sota, tot en verd) imprès a dalt. "Be... in this place ᐧ Être... ici on le peut" imprès en verd centrat a baix. ABC 123 La lletra H com a inici de sèrie està reservada pels taxis.
  2011–avui dia Mateix disseny que l'anterior, però els caràcters tornen a ser vermells. Sense lema. ABC 123 Només són obligatòries les plaques del darrera des del 15 de juliol de 2019.[3]

Altres tipus modifica

Personalitzades modifica

La província també ofereix la possibilitat d'utilitzar matrícules personalitzades.

Especials modifica

Actualment la província ofereix

Imatge Data d'expedició Tipus Disseny Combinació utilitzada Notes
  2004 Conservation[9] Mateix disseny que la dels automòbils però la sperie comença per la lletra "N" i es pot triar entre 4 models diferents: Chickadee, cérvol, salmó i viola. Centrat a baix porta la paraula "CONSERVATION". NAB 123
  Novembre 2003 Veterà de guerra[10] Mateix disseny que la dels automòbils però amb la imatge d'una rosella a l'esquerra.[11] WAB 12

Vehicles elèctrics modifica

Segueix el mateix disseny de la dels automòbils però amb els colors invertits, és a dir, els caràcters són blancs sobre fons verd. La combinació està formada per quatre xifres i les lletres "EV" (ex. 123 4EV), i les paraules "ELECTRIC VEHICLE" o "VÉHICULE ÉLECTRIQUE" a baix.[12]

Motocicletes modifica

Segueix el mateix disseny de la dels automòbils però la combinació està formada per cinc caràcters si la placa porta l'escut províncial a l'esquerra o per sis si no el porta.[12]

Trailer modifica

 
Utilitza el mateix disseny de la dels automòbils però la primera lletra de la combinació comença per "L" (ex. L BC 123).

Vehicles històrics modifica

Utilitza el disseny de la placa especial "Birthplace of Confederation" però amb una combinació formada per quatre xifres (ex. 1 234) i les parules "Vintage Cruises" sota el nom de la província.[12]

Diplomàtiques modifica

Moto de neu modifica

Utilitza el disseny de la placa especial "Birthplace of Confederation" però amb les lletres "SN" en vertical a l'esquerra i una combinació de dues xifres, una "S" i una xifra més (ex. 12S3) per les plaques angleses. Les plaques franceses portes les lletres "MN" en vertical a l'esquerra i una combinació de una xifra i tres lletres (ex. 1ABC).[12]

Concessionari modifica

 
Els vehicles de concessionari utilitzen una placa de caràcters vermells sobre fons groc i amb una combinació formada per les lletres DLR seguida de quatre xifres (ex. DLR1234), la paraula "Dealer" centrada a la part inferior i "Prince Edward Island" a la superior.[12]

Radioaficionat modifica

 
Els posseïdors d'una llicència de radioaficionat poden mostrar una placa que segueix el mateix disseny que la dels automòbils de passatgers, però amb una combinació AB1CD i les paraules "AMATEUR RADIO" (placa anglesa) o "RADIO AMATEUR" (placa francesa).[12]



Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Vehicle_registration_plates_of_Alaska


 
Model actual de matrícula introduït el gener de 2010.

Les plaques de matrícula dels vehicle d'Alaska es componen des del gener del 2010 d'un sistema de combinació alfanumèric format per sis caràcters, tres llestres i tres xifres, separades per la imatge de la bandera de l'estat. Els caràcters són de color blau marí sobre un fons groc, igual que el nom de l'estat "ALASKA" que apareix centrat a la part superior i l'eslògan "The Last Frontier" centrat a la inferior. Actualment només la combinació alfanumèrica és en relleu, la resta està imprès.[13] I actualment només es requereix l'obligatorietat de portar la matrícula posterior.[14]

A més a més d'aquest model estàrndar de placa n'existeixen dos més, anomenades "Grizzly Bear" i "Supporting the Arts" sense cap tipus de cost addicional.[15]


Mides modifica

El 1956, els Estats Units, Mèxic i el Canadà van arribar a un acord amb l'Associació de Fabricants d'Automòbils en que es concretava una mida única de les plaques de vehicles de passatgers, per tant les plaques d'Alabama tenen unes mides de 150 mm per 300 mm (6 per 12 polzades), amb forats per poder-les muntar espaiats 180 mm (7 polzades), tot i que les dimensions poden variar lleugerament segons la jurisdicció.[8]

Codis modifica

Alabama va establir un sistema de codis de comtat numèric per a les seves matrícules el 1941, amb els codis 1, 2 i 3 assignats als tres comtats més poblats de l'època (Jefferson, Mobile i Montgomery) i els codis del 4 al 67 assignats, per ordre alfabètic, a la resta de comtats.[16] El codi 70 es va afegir el 1948 per a les plaques de reemplaçament, seguit el 1966 pel codi 80 per a les plaques suplementàries als comtats que s'havien quedat sense plaques estàndard.[17] El sistema continua en ús avui dia en les plaques dels vehicles de passatgers i en alguns altres tipus de no passatgers.

El següent llistat mostra els codis de cada comtat:

  • 1: Jefferson
  • 2: Mobile
  • 3: Montgomery


Història modifica

Alguns municipis d'Alabama van emetre les seves pròpies matrícules per a vehicles tirats per cavalls i automòbils abans de 1911. La matrícula més antiga coneguda és una placa de bronze, "núm. 1", emesa per la ciutat de Bessemer en un vagó de dos cavalls el 1901. Mentre que la matrícula més antiga coneguda per a un automòbil és una placa de 1906 emesa per la ciutat de Birmingham, originalment assignada a un Ford de 6 cilindres de 1904.[18] Entre 1909 i 1911, Birmingham i Mobile van emetre plaques anuals fetes d'acer recobert de porcellana, mentre que Montgomery, la capital de l'estat, va emetre una placa similar només el 1909. Dothan també va emetre una placa de porcellana el 1911.[19]

L'estat va emetre per primera vegada les matrícules anuals l'1 d'octubre de 1911, amb la placa núm. 1 emesa a la funerària Leak de Montgomery.[20] Les plaques de porcellana es van utilitzar fins el 1915, any en que l'estat va canviar a plaques metàl·liques en relleu. La placa de 1916–17 va ser la primera en incloure l'any de caducitat, mentre que la placa de 1921–22 va ser la primera a utilitzar un sistema de classes de mesura dels cavalls de potència, amb cada classe assignada a una lletra.[17] La presó de Kilby, prop de Montgomery, es va fer càrrec de tota la fabricació de plaques el 1928.[20]

El 1933, les classes de cavalls de potència van ser substituïdes per classes de pes del vehicle, utilitzant el mateix sistema de lletres; aquest sistema van durar fins al 1952.[21] La codificació del comtat es va introduir el 1941.

Una llei de 1951 va afegir una silueta de cor i el lema "Heart of Dixie" a les matrícules de l'estat (començant per la placa de 1954–55), adoptant un eslògan creat per la Cambra de Comerç d'Alabama. El motiu del cor i l'eslògan es mantenen en ús a totes les plaques estàndard fins avui dia.[20]

Amb l'acord de 1956 d'estandardització de les mides de les plaques dels vehicles (excepte les de les motocicletes) a 6 per 12 polzades (150 mm per 300 mm), i amb forats de muntatge estandarditzats. Les plaques de 1955-56 van ser les primeres en complir amb aquests estàndards.[8]

Des del 1980, Alabama utilitza un sistema de registre esglaonat basat en la primera lletra del cognom del propietari del vehicle. Les matriculacions caduquen de gener a novembre, i els vehicles de flota, llogats i comercials caduquen al novembre.[22]

Des del 1980, Alabama registra els vehicles amb un sistema de registre esglaonat, de gener a novembre, basat en la primera lletra del cognom del propietari. Les matriculacions dels vehicles de motor vencen l'últim dia del mes de renovació designat. Els vehicles llogats, comercials i de flota estan subjectes a renovació durant els mesos d'octubre i novembre, i les matriculacions d'aquest tipus de vehicles caduquen el 30 de novembre.[23]

Models de 2022 fins 1976 modifica

Imatge Data d'expedició Disseny Lema Combinació utilitzada Sèries emeses Notes
  Gener 2022 – avui dia Caràcters en negre i imatge gràfica de Sunrise Beach; "ALABAMA" en blau centrat a dalt; "www.alabama.travel" en blanc centrat a baix. "HEART OF DIXIE" en blanc dins un cor a baix a la dreta. 1A2345B
1A23BCD
12A345B
12A34B5
12A3B45
12A3BC4
12A3BCD 		Codificat per comtat d'emissió (1a o 1r i 2a xifra)

Altres tipus modifica

Especials modifica

Llista amb els models especials de matrícula disponibles a l'estat d'Alabama:[24]

Imatge Organització o causa Primera expedició Combinació utilitzada Notes
  Active Reserve Redisseny el 2009 12AB
  Alabama A&M University Disponible amb combinació personalitzada.


Diplomàtiques modifica

 
Matrícula diplomàtica dels EUA.

Les matrícules diplomàtiques són emeses pel Departament d'Estat dels Estats Units.

Personalitzades modifica

 
Matrícula personalitzada de Washington DC de 2003.

A cadascun dels 50 estats dels Estats Units i al Districte de Colúmbia, els propietaris de vehicles tenen l'opció d'obtenir una placa de matrícula personalitzada (anomenades "vanity plates")


Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Multimedia New licence plates available Aug. 4» (en anglès). Government of New Brunswick. [Consulta: 14 maig 2024].
  2. ↑ «New licence plates available Aug. 4». 31 juliol 2009. Government of New Brunswick. [Consulta: 14 maig 2024].
  3. ↑ 3,0 3,1 MacKinnon, Bobbi-Jean «Front licence plates will be scrapped by July 15 despite safety concerns» (en anglès). CBC News, 18-06-2019 [Consulta: 14 maig 2024].
  4. ↑ «Front licence plates to be eliminated» (en anglès). Government of New Brunswick. [Consulta: 14 maig 2024].
  5. ↑ «New Brunswick: PrestateState» (en anglès). All About License Plates. [Consulta: 14 maig 2024].
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 «New Brunswick: Sizes» (en anglès). All About License Plates. [Consulta: 15 maig 2024].
  7. ↑ «New Brunswick: Passenger» (en anglès). All About License Plates. [Consulta: 15 maig 2024].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Garrish, Christopher «Heart of Plates: Alabama». ALPCA Magazine, Vol. 62, No. 5, octubre 2016 [Consulta: 15 maig 2024]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ALPCA62» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. ↑ «Specialty Plates» (en anglès). LicensePlates.cc. [Consulta: 21 maig 2024].
  10. ↑ «Veterans License Plate» (en anglès). Royal Canadian Legion New Brunswick Command. [Consulta: 21 maig 2024].
  11. ↑ «Military Veteran Plates» (en anglès). LicensePlates.cc. [Consulta: 21 maig 2024].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Types
  13. ↑ «Alaska License Plates» (en anglèsc). LicensePlates.c. [Consulta: 26 febrer 2024].
  14. ↑ «LICENSE PLATES» (en anglès). Division of Motor Vehicles. State of Alaska. [Consulta: 26 febrer 2024].
  15. ↑ «What are the styles of plates I can choose from?» (en anglès). Division of Motor Vehicles. State of Alaska. [Consulta: 26 febrer 2024].
  16. ↑ «License Plate County Prefix». Alabama Maps. [Consulta: 20 febrer 2024].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Alabama: Passenger» (en anglès). All About License Plates. [Consulta: 20 febrer 2024].
  18. ↑ Carson, Roy A. «Heart of Plates: Heart of Dixie». ALPCA Newsletter, Vol. 37, No. 5, octubre 1991 [Consulta: 26 febrer 2024].
  19. ↑ «Alabama Archive» (en anglès). Porcelainplates.net. [Consulta: 26 febrer 2024].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Harris, Len «Heart of Plates: Alabama». ALPCA Magazine, Vol. 35, No. 3, juny 2007 [Consulta: 26 febrer 2024].
  21. ↑ «A preview of 1953 state tag» (en anglès). Birmingham News via Birmingham Rewound. [Consulta: 26 febrer 2024].
  22. ↑ «Vehicle Registration FAQs». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 30 agost 2012. [Consulta: 26 febrer 2024].
  23. ↑ «In what months are license plates renewed?» (en anglès). Alabama Department of Revenue. [Consulta: 26 febrer 2024].
  24. ↑ «Speciality License Plates». Alabama Department of Revenue. Arxivat de l'original el 824 febrer 2013. [Consulta: 2 novembre 2022].



Tipografia modifica

https://www.leewardpro.com/articles/licplatefonts/licplate-fonts-intro.html https://abcdefridays.blogspot.com/2015/11/license-plate-typography.html

La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.[1]

  • La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.


Codis modifica

 
Mapa de Montenegro amb els codis de municipi.

El següent llistat mostra, per ordre alfabètic, els 24 codis municipals en que es divideix el país per indicar el municipi de registre.


Altres tipus modifica

Motocicletes modifica

 
Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.

Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.

Diplomàtiques modifica

Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.


Història modifica

Notes modifica

Referències modifica

  1. ↑ «DIN 1451 Mittelschrift» (en angls). Leeward Productions. [Consulta: 6 abril 2020].

Enllaços externs modifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves


Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lalpino/proves&oldid=33519958»