Usuari:Laura Saya/proves
Coneguda també com a formació dialògica del professorat, és considerada una de les actuacions educatives d'èxit reconegudes i avalades per la comunitat científica.
Per poder aplicar les actuacions educatives d’èxit, el professorat ha de mantenir una formació específica i permanent amb l’objectiu d’elaborar i construir un pensament crític de la informació i de les pràctiques educatives que generen més èxit. Es tracta d’un model educatiu que està d’acord amb les teories científiques en l’àmbit internacional, que consideren les interaccions i la participació de la comunitat com a factors elementals per a l’aprenentatge en la nostra societat.[1]
Pel que fa a l'educació, és necessari passar de les ocurrències a aquelles evidències que avalen la millora dels resultats educatius. Per aconseguir-ho, cal anar directament a les fonts teòriques més rellevants en l'àmbit internacional, als resultats de les investigacions de més alt nivell en educació i a les publicacions en les revistes de rànquing. Per poder incorporar les actuacions educatives d'èxit a l'aula, el professorat ha de poder argumentar sobre la seva pràctica i distingir entre opinions i coneixements científics.[2]
La formació pedagògica dialògica es fa a través de tertúlies pedagògiques dialògiques. En aquestes tertúlies intervenen persones diverses implicades en l’educació dels infants, com ara professorat, assesors/es i orientadors/es.[3]La clau fonamental és que aquests espais de formació estiguin dirigits a tractar temes educatius de rellevància per a la millora educativa del centre. Prèviament a la trobada el dia de la tertúlia, les persones participants han llegit l’article o el llibre acordat. De fet, les tertúlies pedagògiques dialògiques es coneixen també com a “seminaris amb el llibre a la mà” i permeten evitar una pràctica que ha estat recurrent en educació: parlar i escriure sobre allò que no s’ha llegit, donant lloc a interpretacions apòcrifes de les aportacions teòriques i a ocurrències relacionades amb les pràctiques educatives.[3]Les persones participants comparteixen paràgrafs específics de l’article o llibre llegit i elaboren una reflexió sobre com aquelles aportacions es poden aplicar en les seves aules i escoles. És important, doncs, recórrer sempre a les fonts originals dels autors/es més reconeguts en l’àmbit educatiu, així com a les evidències aportades per les recerques de màxim nivell científic i publicades en revistes acadèmiques reconegudes per la comunitat científica internacional.[4]
La formació pedagògica dialògica es basa en els principis de l'aprenentatge dialògic, que fan referència als següents elements:[5][4]
- Diàleg igualitari: on la rellevància la tenen els arguments, no la posició de poder de la persona que intervé.
- Intel·ligència cultural: no només es valora el coneixement acadèmic, sinó també la capacitat comunicativa que tenen totes les persones.
- Transformació: sempre s'ha de tenir la mirada de transformar les dificultats en oportunitats.
- Dimensió instrumental: a més de crear coneixement, les explicacions realitzades i les aportacions rebudes consoliden aquests coneixements i creen una curiositat epistemològica.
- Creació de sentit: la finalitat és connectar teoria i pràctica per millorar l'educació de l'alumnat.
- Solidaritat: tothom té veu i tothom aprèn.
- Igualtat de les diferències: implica el dret de tothom a accedir i crear coneixement.
Com funciona una tertulia pedagògica dialògica:[4]
- Prèviament a la sessió, es consensua una lectura i es llegeix. Cada persona participant escollirà els paràgrafs de la lectura dels quals vol compartir la seva reflexió sobre la manera en què les aportacions es poden posar en pràctica.
- A l'inici, s’escollirà una persona que s'encarregarà de fer de moderadora durant la sessió. Si fos necessari, recordarà les normes bàsiques de funcionament. La seva funció principal és moderar el diàleg perquè es respecti el torn de paraula.
- Durant la sessió, les persones participants podran compartir amb la resta del grup el paràgraf seleccionat i establir una cadena de diàlegs.
- ↑ «Definición – Comunidades de Aprendizaje». [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ Virtual, M. K. T. «Formación pedagógica diálogica» (en portuguès brasiler). [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ «Formación dialógica del profesorado – Comunidades de Aprendizaje». [Consulta: 29 maig 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Roca Campos, Esther «Formación dialógica del profesorado: reencanto con la profesión docente». Padres y Maestros. Publicación de la Facultad de Ciencias Humanas y Sociales, 0, 367, 20-09-2016, pàg. 11. DOI: 10.14422/pym.i367.y2016.002. ISSN: 2255-1042.
- ↑ Sonia FERNÁNDEZ GONZÁLEZ; Rosa GARVÍN FERNÁNDEZ; Víctor GONZÁLEZ MANZANERO «Tertulias pedagógicas dialógicas: Con el libro en la mano» (en castellà). Revista Electrónica Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 15, 4, 2012. ISSN: 1575-0965.