Usuari:Mcapdevila/Ciència de l'antic Egipte
La ciència de l'antic Egipte va gaudir de gran prestigi des de temps remots. És enormement significatiu l'alt nivell que va desenvolupar aquesta civilització i l'amplitud de coneixements que van arribar a dominar.
La tradició reflecteix que els homes savis de l'antiga Grècia havien anat a aprendre a Egipte, on hi havia una ciència venerable i un elevat nivell de coneixements científics, tot i que barrejats algunes vegades amb pràctiques màgiques.
La matemàtica modifica
.svg)
Entre totes les branques de la ciència que van desenvolupar, en la que més van avançar va ser en les matemàtiques. Al papir Rhind veiem com van arribar a dominar la suma, resta, multiplicació i divisió, sense necessitat de memoritzar taules de multiplicar, resolen equacions amb una incògnita i solucionen problemes pràctics bastant complexos. El denominat Teorema de Pitàgores té el seu precedent a Egipte.
La geometria modifica
La necessitat de tornar a marcar els límits dels terrenys de cultiu en baixar el nivell de l'aigua del Nil, després de les inundacions anuals, va impulsar el desenvolupament de la geometria i els instruments de mesurament per al càlcul d'àrees, volums i fins i tot del temps.
Unitats de longitud modifica
La unitat de longitud més corrent va ser el colze , que és la distància entre el colze i l'extrem del dit mig d'una persona. Durant la tercera dinastia, aquesta mesura, de 52,3 cm, va rebre el nom de colze real . Es dividia en mesures inferiors, com el pam i el dit.
Els escribes modifica
Els escribes, funcionaris de l'antic Egipte, rebien lliçons de càlcul i escriptura, eren persones instruïdes i cultes. Registraven el nivell del riu Nil (nilòmetre s), la producció de les collita s, el seu emmagatzematge, realitzaven censos de població i bestiar, registres d'importació i exportació, etc.
Arquitectura modifica
Els arquitectes reals, amb els seus coneixements de física i geometria, van erigir monumentals edificacions i organitzar el treball de multitudinaris grups d'artistes, artesans i treballadors. El tallat, transport des de les pedreres de Assuan i col·locació de pesats obelisc s monolítics de granit o colossals estàtues, implica un alt nivell de coneixements. L'única de les set meravelles del món que encara perdura, la piràmide de Kheops, és bon exemple del grau de perfeccionament assolit en les ciències aplicades.
Medicina modifica
Els metges, SUNU "els homes dels que pateixen o estan malalts", s'educaven en escoles especials les cases de la vida, com les de Sais i Heliòpolis. La medicina era gratuïta i estava vinculada als temples. Els metges egipcis van classificar les malalties en: les de causes manifestes, com els traumatismes, i les de causes desconegudes, atribuïdes als déus o esperits malignes. La higiene dels metges i de la medicina egípcia, el bany corporal la neteja i bona presentació del metge, era presa molt en compte pels pacients i el govern. El déu de la medicina egípcia, Imhotep, va ser un personatge real divinitzat de la dinastia III. Hesyra que va viure cap a l'any 3000 aC, es creu era el metge més antic conegut. Al temple ptolemaic de Kom Ombo està gravat l'instrumental mèdic de l'època.
Química modifica
L'alquímia egípcia és coneguda principalment a través dels escrits d'antics filòsofs grecs, que al seu torn han sobreviscut sovint només en traduccions islàmiques. Pràcticament no s'ha conservat cap document egipci original sobre l'alquímia. Aquests escrits, si van existir, probablement es van perdre quan l'emperador Dioclecià va ordenar la crema de llibres alquímics[1] després de sufocar una revolta a Alexandria (292), que havia estat un centre d'alquímia, i de ciència en general.
No obstant això, recents expedicions arqueològiques han desenterrat evidències d'anàlisi química durant els períodes Naqada. Per exemple, el procés de curtir pells d'animals ja es coneixia al VI mil·lenni aC, tot i que possiblement fos descobert per accident.
Altres evidències indiquen clarament que els primitius alquimistes de l'antic Egipte havien inventat el morter de calç ja en el 4000 aC i el vidre en el 1500 aC, i es fabricaven cosmètics, faiança i també negre de peix per a la construcció naval. El papir també havia estat inventat al 3000 aC.
Un dels alquimistes egipcis més famosos era Marika Alu-Kurard. Li demanaven sobretot fabricar pedres i va ser el primer que va proposar la idea de la pedra filosofal, fet que es relata en fragments d'escriptura trobats a la tomba del rei Tutankamon.
Referències modifica
- ↑ (anglès) Henry Marshall Leicester, The historical background of chemistry, p.47
Enllaços externs modifica