Usuari:Mcapdevila/Dimoniet de Descartes

Principi del dimoni de Descartes: en aplicar pressió en el recipient gran, l'aire es comprimeix, l'aigua puja en el recipient central i en pesar més, aquest cau.

El Dimoniet de Descartes és un muntatge de física (o una joguina) que il·lustra l'alta compressibilitat de l'aire (en comparació amb l'aigua, molt lleugerament compressible): un objecte buit ple d'aire i es submergeix en un recipient tancat per una membrana. L'aire en què s'utilitza per fer que suri. L'aparició d'una pressió sobre la membrana, l'aire es comprimeix, l'aigua puja en el recipient central i en pesar més, aquest cau..

Història

Un ludió comercial de vidre bufat.

Originalment entre els Segles XIV i XVI buscaven la forma de calcular la temperatura però no sabien  realment que fer per poder saber-ho. A Venècia, sota el mecenatge dels Medici, molts com Galileu i Leonardo da Vinci van tractar d'aconseguir un instrument que servís per a això. Després d'ells, Torricelli prova amb diversos materials (esferes de cristall huecas mitjançant un forat) i amb recipients plens d'aigua; i s'adona que amb les variacions de temperatura aquestes esferes descendeixen en els recipients.

<<Vivim en el fons d'un oceà de l'element aire, el qual, mitjançant una experiència inqüestionable, es demostra que té pes.>>

Després d'això molts continuen aquestes recerques i finalment Raffaello Magiotti aconsegueix fabricar l'antecessor directe al dimoni de Descartes i ho plasma en la seva obra: "Renitenza Certissima dell Acqva alla compressione" El text va ser el primer informe de la resistència a la compressió pràctica -que Magiotti erròniament va afirmar ser absoluta- d'aigua a temperatura constant, així com l'expansió i contracció dels mitjans de comunicació de fluid (aigua i aire) sotmès a canvis de temperatura. A més de les descripcions de diversos termòmetres, l'obra també presenta una il·lustració dels bussos de campana tarro i dels dimonis de Descartes.

Descripció

El Ludió o dimoni de Descartes (nom del qual es desconeix el seu origen) és normalment corbat, per provocar que el moviment ascensional porti associat un gir. En col·leccions d'instruments científics de finals del segle XIX ja es troben exemples d'aquest tipus de figura amb diferents formes: joglar, guerrer o petit diable.En la pràctica, pot usar-se com a recipient una ampolla de refresc, de manera que totes les seves parets, en ser flexibles, funcionen a manera de membrana transmetent la pressió que exercim amb les mans.

Vegeu també

• Flotabilitat
• Pneumercator
• Manómetre
• Manómetre diferencial
• Vacuòmetre de McLeod

Vídeo

• dimoni de Descartes Explicació del funcionament de la joguina per part de l'assessor científic del Parc de les Ciències de Granada.

Categoria:Joguines Categoria:Experiments de física