Usuari:Mcapdevila/Geografia d'Amèrica

N60-90, W150-180 N60-90, W120-150 N60-90, W90-120 N60-90, W60-90 N60-90, W30-60
N30-60, W150-180 N30-60, W120-150 N30-60, W90-120 N30-60, W60-90 N30-60, W30-60
Zones geogràfiques Amèrica del Nord Amèrica Insular (Les Antilles) Amèrica Central Amèrica del Sud Àrtic Canadenc Regió de la Gran Conca Grans Planes Grans Llacs Les Bahames Grans Antilles Petites Antilles Sierra Madre Eix Neovolcànic Placa tectònica del Carib Muntanyes Maya Serralada Central Carib Sud-americà Chocó biogeogràfic Plans de l'Orinoco Plana de l'Amazones Andes Altiplà Gran Chaco Guayanas Pampa Con Sud Patagònia Carib Sud-americà
Chocó biogeogràfic
Plans de l'Orinoco
Plana de l'Amazones
Andes
Altiplà
Gran Chaco
Guayanas
Pampa
Con Sud
Patagònia
Gran Canyó Canal de Panamà

Relleu modifica

 
Aconcagua, amb 6.959 metres d'altitud, és el cim més alt d'Amèrica.

Amèrica està composta bàsicament per una sèrie d'altes serralades a la costa occidental a les zones de xocs i enfonsaments de plaques tectòniques, com és el cas del Cinturó de foc situat al llarg de les plaques continentals amb la Placa Pacífica.

A l'Amèrica del Nord, destaquen del costat occidental les Muntanyes Rocoses, la Cadena Costera, la Serra Mare Occidental, Serra Mare del Sud, la Serra de Baixa Califòrnia i la Serra de Nevada, del costat oriental, destaquen únicament els Montes Apalatxes. Al centre d'Amèrica del Nord es troben les planes més grans del continent, destacant la zona de les Grans Planes i la Planell Mexicà.

A l'Amèrica Central es troba sol una cadena muntanyosa que és la Serralada Centroamericana, la qual travessa tots els països d'aquesta regió, rebent un nom diferent en cada un d'aquests.

A les Antilles, el relleu és un arc insular combinat amb valls, muntanyes, planes i altiplans que representen un gran atractiu turístic sobre la regió, en les illes més grans podem trobar la Sierra Maestra, a Cuba, i els massissos Selle i Hotter, a l'illa de L'Espanyola, la resta de les illes són puntes de muntanya que sobresurten del mar sent algunes planes i altres més escarpades.

A l'Amèrica del Sud destaquen els Andes, on es troben tots els cims més importants del continent. Els Andes és la serralada emergida més llarga del món i és una de les principals fonts econòmiques en els països on es troba. També podem trobar planes com la plana de l'Orinoco, de l'Amazones, del Gran Chaco i la Pampa. A la costa de l'Atlàntic es troba també la Meseta Brasilera. La costa, encara que en gran part és regular, presenta trams desmembrados principalment en els seus extrems donant origen a les illes de l'Àrtic canadenc i Groenlàndia al nord, i Chiloé i Terra del Foc a la zona austral. Altres grups d'illes importants corresponen a les illes Aleutianes a l'extrem nord-occidental, les Antilles al Mar Carib, les illes Galápagos al mig de l'oceà Pacífic i les illes Malvines a l'Atlàntic Sud.

Principals cims (sobre 6 000 msnm)
Muntanya Altitud País
Monte Aconcagua 6962   Argentina
Nevat Ulls del Salat 6893   Argentina-  Xile
Muntanya Pissis 6795   Argentina
Nevat Huascarán 6768   Perú
Llullaillaco 6739   Argentina-  Xile
Turó Mercedari 6720   Argentina
Yerupajá 6617   Perú
Nevat Sajama 6542   Bolívia
Antofalla 6440   Argentina
Illimani 6438   Bolívia
Ancohuma 6427   Bolívia
Nevat Coropuna 6405   Perú
Turó de Incahuasi 6621   Argentina-  Xile
Turó El Còndor 6414   Argentina
Tupungato 6570   Argentina-  Xile
Turó El Libertador 6380   Argentina
Nevat Ausangate 6372   Perú
Nevat Tunsho 6369   Perú
Nevat Huandoy 6360   Perú
Parinacota 6342   Bolívia-  Xile
Nevat Ampato 6288   Perú
Turó de la Majadita 6280   Argentina
Chimborazo 6267   Equador
Nevat Salcantay 6264   Perú
Turó dels Ànecs 6239   Argentina-  Xile
popular 6233   Xile
Mont Denali 6194   Estats Units
Aucanquilcha 6176   Xile
Turó del Toro 6168   Argentina-  Xile
Sant Pere 6145   Xile
Nevat Queva 6140   Argentina
Colangüil 6122   Argentina
Turó Belgrano 6097   Argentina
Turó Araca 6095   Argentina
Turó El Plom 6070   Argentina-  Xile
Nevat Chachani 6057   Perú
Copiapó 6052   Xile
Socompa 6051   Argentina-  Xile
Turó Pili 6046   Xile
Chaupi Orco 6044   Bolívia-  Perú
Turó Palpana 6040   Xile

Hidrografia modifica

 
Confluència dels rius Mississippi i Missouri a San Luis.
 
Vista aèria de les cascades del Niàgara, que connecta els llacs Ontario i Eire.
 
El llac Titicaca és el llac navegable a major altitud al món.
 
Vista del riu Paraná a Rosario.

La majoria dels rius d'Amèrica discorren dels sistemes muntanyencs d'occident i es distribueixen en els vessants dels oceàs Glacial Àrtic, oceà Atlàntic i Pacífic. En el vessant de l'Atlàntic flueixen els rius més llargs formant importants conques que afavoreixen en totes les maneres als habitants d'aquestes zones.

A Amèrica del Nord es poden identificar rius dels tres vessants existents: el riu Mackenzie que desemboca en el vessant àrtica, els rius Yukon, Colorado i Columbia són els rius més llargs del vessant de l'Oceà Pacífic, mentre en el vessant de l'Atlàntic destaquen els rius Bravo, el sistema Mississippi - Missouri i el Sant Llorenç. De tots ells destaca el riu Mississippi per ser el més llarg i amb la conca més gran en aquesta zona del continent, sent el principal riu dels Estats Units. En els llacs, sobresurten els de la regió dels Grans Llacs on es troben els llacs Superior, Fura, Michigan, Ontario i Erie. Tots els llacs anteriors comparteixen un sistema lacustre d'origen glacial, les aigües s'acumulen principalment a causa dels desglaços hivernals. Aquests llacs estan comunicats per rius petits, canals i rescloses, desembocant a l'Atlàntic a través del riu Sant Llorenç.

A Amèrica Central els rius són curts i corresponen principalment al vessant atlàntica. Aquests rius compleixen diverses funcions, servint fins i tot com fronteres, com és el cas dels rius Segòvia o Coco (entre Hondures i Nicaragua). En aquesta zona, els llacs també són de menor extensió, destacant els llacs Nicaragua i Gatún, aquest últim ubicat al canal de Panamà.

Ja a Amèrica del Sud, reapareix al vessant del Pacífic tot i que els rius del vessant de l'Atlàntic són més llargs i important. Destaquen en el subcontinent els rius Orinoco, el sistema Paraná - Plata i l'Amazones. El riu Amazones és el més llarg i el més cabalós del món[1] (encara que depenent del criteri usat és classificat, de vegades, com el segon més llarg), el qual forma a més una de les conques més grans del món. Dins dels llacs més importants d'Amèrica del Sud es compta amb el llac de Maracaibo, el Titicaca, el Poopó i el Buenos Aires/General Carrera

Rius més llargs d'Amèrica
Riu Longitud (km) Principals països travessats
Amazones 6440   Colòmbia,  Perú,  Brasil
Mississippi - Missouri 6019   Estats Units
Mackenzie 4240   Canadà
Paraná - Plata 4200   Paraguai,  Argentina,  Uruguai
Fusta 3239   Bolívia,  Brasil
São Francisco 3199   Brasil
Yukon 3185   Estats Units
Bravo o Gran 3033   Estats Units,  Mèxic
Saskatchewan 2575   Canadà
Colorado 2333   Estats Units,  Mèxic
Orinoco 2150 Plantilla:VINE,  Colòmbia
Columbia 1953   Estats Units
Magdalena 1543   Colòmbia
Riu Cauca 1350   Colòmbia
Riu Usumacinta 1200   Guatemala,  Mèxic

Clima modifica

Com que el continent s'estén de nord a sud, compta amb corrents fredes i càlides i compta amb un relleu variat, té tots els climes des dels càlids fins als més freds.

Climes Càlids modifica

Com que el continent s'estén de nord a sud, compta amb corrents fredes i càlides i compta amb un relleu variat, té tots els climes des dels càlids fins als més freds. Aquí tractarem els climes amb la classificació de Köppen (vegeu: Classificació climàtica de Köppen).

Climes secs modifica

Aquest clima es localitza a les zones subtropicals properes a la latitud 30 º i la seva distribució correspon a la continentalitat i als corrents oceàniques. Es pot trobar el clima sec desértico (Bw) al sud dels Estats Units i nord de Mèxic, a més de trobar-se en la Patagònia, el Perú i Xile, òbviament aquesta clima té regió natural de Desert, el clima sec estepario (Bs) es té al voltant de les zones desèrtiques i correspon a l'Estepa

Climes temperats modifica

La tundra temperats s'estenen en les latituds mitjanes i pujades de muntanya, principalment es desenvolupen en el costat de l'oceà Atlàntic. Podem trobar el clima temperat amb pluges tot l'any (Cf) que abasta franges costaneres del Canadà, Alaska i sud de Xile, aquest clima de pluges produeix un Bosc Mixt, el clima temperat amb pluges a l'estiu (Cw) és el clima més estès sobre el continent, cobreix la porció sud-est dels Estats Units, centre de Mèxic i sud-est del Brasil, la regió natural que li correspon és la prada, el clima temperat amb pluges a l'hivern (Cs) es limita només a la costa oest dels Estats Units i la costa del centre de Xile, liz bonica la vegetació és del mediterrani d'escassa alçada i s'anomena Chaparral.

Climes freds i polars modifica

Són climes exclusius d'Amèrica del Nord i no es troben a Sud-amèrica, no són molt variats i són monòtons. El clima fred amb pluges tot l'any (Df) ocupa gran part d'Alaska, Canadà i zones de l'est dels Estats Units, encara podem trobar Boscos de Coníferes, en els climes polars trobem el clima polar de tundra (Et), clima polar de gels perpetus (Ef) i el clima polar de muntanya (Eb) tots aquests es troben a la muntanyes Rocalloses, els Andes i el nord del Canadà i Groenlàndia.

Referències modifica

  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Geografia d'Amèrica
  A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Geografia d'Amèrica
  1. El riu més llarg del món , notícia del diari El País (16 de juny de 2007)

Vegeu també modifica