Usuari:Mcapdevila/Síndrome de Juberg i Hellman
| Recursos externs | |
|---|---|
| OMIM | 300088 |
La síndrome de Juberg i Hellman o Epilèpsia restringida a dones amb retard mental,[1] en anglès Epilepsy limited to Females with Mental Retardation (EFMR), és una epilèpsia que es dóna en nenes que presenten problemes d'aprenentatge, retard mental i/o problemes en el desenvolupament (autisme, comportaments agressius, etc.). S'associa al gen PCDH19.
Història modifica
EFMR va ser descrita en una sola família a Nord Amèrica en tres informes consecutius (Juberg i Hellman, 1971; Fabisiak i Erickson, 1990;. Ryan et al, 1997). La síndrome d'aquesta família es caracteritzava per l'aparició de convulsions en la infància en nenes normals que posteriorment mostraven una regressió del desenvolupament, amb discapacitat intel·lectual que anava de lleu a profunda. El trastorn té un patró d'herència atípic, està considerada com dominant lligat al cromosoma X amb portadors homes, on les dones es veuen afectades i els homes transmeten la malaltia, els homes trobats tenen normalment un fenotip normal . La manera d'herència és una característica clau per al diagnòstic, però difícil de reconèixer, sense no hi ha diverses generacions de membres de la família que mostren dones afectades. El locus de la malaltia en la família reportada va ser mapejat al Xq22 (Ryan et al., 1997).
L'epilèpsia EFMR (Epilepsy Female Limited and/or Mental Retardation) en què es localitza el gen causant de la malaltia va tenir la primera publicació el 2007. [1]
Aquesta epilèpsia encara no té un nom assignat segons de la Lliga Internacional contra l'Epilèpsia
En aquest estudi el 2007 ja s'apunta que és una síndrome que pot arribar a ser comuna però que potser estarà infradiagnosticada:
Classificació modifica
Pertany al grup de Epilèpsies idiopàtiques però actualment no hi ha cap altra classificació per part de la Comissió Internacional de la Lliga Internacional contra l'Epilèpsia (ILAE), se sap que és una epilèpsia lligada al cromosoma "X" i és una forma estranya d'herència, ja que el porten els pares, però el pateixen les filles. Encara que ja s'han donat alguns casos d'homes afectats. L'epilèpsia EFMR forma part del grup de canalopaties, en concret al canal de calci per un mal funcionament de la Proteïna PCDH19 (protocadherin 19) [2]
Quadre clínic modifica
Se sap que es dóna amb molta més freqüència en nenes, s'ha associat a convulsions febrils o postvacunals en la primera etapa de la vida, abans dels tres anys. Se sap que les vacunes poden ser el detonant (no la causa) de les convulsions especialment la vacuna de la tos ferina-Diftèria-Tètanus. [3]
Tipus de convulsions modifica
L'avaluació clínica està basant-se en l'estudi realitzat per ara a 58 individus, l'estudi clínic va ser realitzat amb qüestionari tipus sobre les convulsions, un examen neurològic i una revisió d'estudis de EEG (electroencefalograma) i d'imatge (TC i RM), 27 dones afectades tenien una mitjana d'inici de la crisi de 14 mesos (rang 6-36) en general es presenten amb convulsions. Tots tenien atacs convulsius en algun moment, amb febre en 17 dels 27 (63%). Diversos tipus d'atac es van produir amb crisi tònic-clòniques (26), tònic (4), parcial (11), absències (5), atòniques (3) i mioclònies (4). Les convulsions van cessar a una edat mitjana de 12 anys.
Progrés en el desenvolupament, és diferent en cada individu, va ser: normal (7), nens que sempre van tenir retard (4), evolució normal seguida d'una regressió (12). El desenvolupament posterior és igualment és variable ja que va des d'una intel·ligència normal a una discapacitat intel·lectual greu, amb un 67% de les dones amb intel·ligència límit (border-line).
Es va trobar trastorns associats com: Trastorns Autistas (6), trastorn obsessiu (9) i característiques agressives (7).
Els EEG van mostrar anomalies epileptiformes generalitzades i focals. Cinc pares portadors de la malaltia tenia tendències obsessives. Es va confirmar la Vinculació amb el cromosoma Xq22. Els investigadors van arribar a la conclusió que EFMR és un distintiu, no reconegut fins ara d'una síndrome familiar on les nenes presenten convulsions en la infància, sovint associada amb la deficiència intel·lectual i trets autistes.
En una família de les estudiades es va trobar que dos dels homes van tenir convulsions febrils.
El més característic de l'epilèpsia EFMR és que en alguns quadres tenen episodis amb moltes convulsions, en anglès seizures in clusters, en els episodis es tenen moltes convulsions de curta durada en un curt període de temps, dues característiques comunes de aquesta epilèpsia és que comença amb un difícil control de les crisis i com a reacció a vacunes.
Genètica de la síndrome de Juberg i Hellman modifica
El patró d'herència única, amb la transmissió dels homes és sorprenent. El reconeixement clínic és senzill en les famílies múltiples pel patró d'herència única, però, aquest trastorn s'ha de considerar en famílies més petites, on només les dones tenen atacs epilèptics de començament en la infància, en particular en aquells als quals es associï un retard en el desenvolupament. El diagnòstic positiu del PCDH19 es fa amb una anàlisi genètica.
Tractament modifica
S'utilitzen els antiepilèptics (FAES) que hi ha actualment i en gran part dels casos es controlen les convulsions. Si la nena presenta retard intel·lectual, trets autistes o problemes de comportament és recomanable l'atenció precoç.
Investigació modifica
L'equip del Centre d'Investigació d'epilèpsies i el Departament de Medicina de la Universitat de Melbourne, estan treballant en una molècula per aconseguir un remei contra la malaltia. El passat 26 maig 2011 han patentat un Mètode de diagnòstic i un tractament per al EFMR que podria en un futur servir per al tractament de la malaltia.
L'objectiu és buscar no només per les crisis epilèptiques, sinó també per als diferents problemes de desenvolupament, per això la farmacogenètica pot en un futur donar fruits en el futur. Fins l'experiment de Dr Adrian Bird en ratolins, es suposava que totes les encefalopaties que cursaven amb deteriorament cognitiu o neurodegeneratiu eren irreversibles, però el Dr Bird va demostrar que potser no sempre sigui així, en l'experiment es va bloquejar la proteïna MECP2 i amb el que els mascles van morir i les femelles van desenvolupar el síndrome Rett en ratolins (convulsions, problemes cognitius i psicomotrius, problemes respiratoris, etc.) quan l'investigador va revertir la situació i va deixar que la proteïna MECP2 funcionés els ratolins van tornar a desenvolupar les seves capacitats. Aquesta investigació ha revolucionat la manera d'entendre alguns síndromes genètics que cursen amb deteriorament neurològic o intel·lectual. [4]
Incidència en la població modifica
Està classificada com una malaltia rara, però la seva incidència real pot ser molt més gran del que es pensa, actualment no existeixen estudis epidemiològics que recullin la incidència d'aquesta síndrome, per a la confirmació es requeririen estudis genètics entre la població epilèptica. A aquest problema s'hi afegeix que és una malaltia de nou descobriment i no és prou coneguda pels professionals de la salut.
Prova diagnòstica modifica
Es realitza si es sospita que la persona té algun dels símptomes de la malaltia, es recomana realitzar en tots els casos que el neuròleg hagi sospitat el Síndrome de Dravet (el GEN SNC1A) i el resultat del test genètic hagi donat negatiu. La prova diagnòstica es pot fer mitjançant extracció de sang o saliva de la persona afectada i dels seus familiars més directes.
Està especialment recomanada en nenes que hagin patit convulsions en sèrie, convulsions després de l'administració de vacunes i/o hagin patit alguna regressió. La prova s'analitzarà en un laboratori especialitzat en Genètica Molecular per sol·licitud del neuròleg.
Immunicació (Vacunes) modifica
En alguns síndromes epilèptics les vacunes poden provocar crisi especialment la vacuna de la diftèria, tos convulsa (pertussis) i tètanus (DPT o DPTa) , cal ressaltar que la vacuna és el detonant però no la causa i se sap que no hi ha una correlació amb l'evolució posterior del nen. La recomanació general és vacunar especialment si les crisis estan controlades, però el metge sospesarà la vacunació (riscos i beneficis) un cop establert el diagnòstic del EFMR, Dravet i en nens amb malalties neurològiques que mai hagin presentat una reacció greu a una vacuna . És important valorar molt bé els riscos ja que el no vacunar el nen el deixarà desprotegit d'una malaltia greu que en alguns casos pot provocar la mort o seqüeles més greus que les pròpia reacció adversa de la vacuna.
Les convulsions, desenvolupament posterior d'autisme i la regressions en nens amb EMFR, S. de Dravet o altres encefalopaties estan més relacionades amb la càrrega genètica que amb les pròpies vacunes, però si el metge desaconsellés la vacunació el nen estaria protegit per la immunitat de grup, per això no està justificada que persones que desaconsellin la vacunació a tots els nens ja que no només comentin una irresponsabilitat personal i social, sinó que posen en seriós risc d'epidèmia als nens que per una raó justificada no poden vacunar.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 (anglès)Sheffer, Ingrid «Epilepsy Female with/without Mental Retardation». OxforJournals, 2007.
- ↑ (anglès) «PCDH19 General». Genetic Home Reference.
- ↑ (anglès)BergSheffer, Anne T. «Seizure Risk with Vaccination». American Epilepsy Society, 2001.
- ↑ (anglès)Adrian, bird «Reversal of Neurological Defects in a Mouse Model of Rett Syndrome». Science 23, 2007.
Enllaços externs modifica
Vegeu també modifica