Usuari:Noè331/proves/Literatura bizantina
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Noè331. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
La literatura bizantina comprèn tota la literatura de l'Imperi Romà d'Orient, també conegut com a Imperi Bizantí d'ençà que al segle xvi l'erudit alemany Hieronymus Wolf va etiquetar-lo així i es va generalitzar el terme arreu de la historiografia europea de la il·lustració gràcies a Montesquieu. Principalment està escrita en grec, malgrat que també hi ha algunes obres en llatí, com per exemple el Corpus Juris Civilis.
Influències modifica
La literatura bizantina és l'expressió intel·lectual de l'hel·lenitzat Imperi Romà d'Orient, anomenat més endavant Imperi Romà d'Orient durant l'edat mitjana cristiana. Aquesta comunitat bizantina consistia de la combinació d'una civilització grega i una de cristiana; i s'organitzava amb un sistema polític romà format per un cercle intel·lectual molt proper a Orient. Així doncs, la literatura bizantina és present dins de quatre elements culturals distints:
- L'herència intel·lectual hel·lenística
- L'organització governamental romana
- La vida espiritual i emocional cristiana
- El món de l'imaginari oriental, que comprèn els altres tres
Grega modifica
És la més antiga de les tres civilitzacions, tanmateix el seu centre cultural ja no és Atenes, sinó que passa a ser Alexandria i la civilització hel·lenística. Alexandria, doncs, durant aquest període esdevé el nucli dels estudis àtics i de la vida grecojueva, la qual es decanta tant per Atenes com per Jerusalem. A més a més, el període bizantí permet un dualisme entre la cultura erudita i la popular.
Fins i tot la literatura hel·lenística segueix dues tendències diferents: primerament una de racionalista i erudita provinent de les escoles sofistes d'Alexandria, anomenada Segona sofística, que van arribar al retoricisme romàntic. En segon lloc, una de romàntica i popular arrelada a la tendència bucòlica de Teòcrit i duta a la seva perfecció amb la novel·la idíl·lica. Ambdós corrents continuaran a Bizanci, tanmateix la primera, oficialment reconeguda i predominant, va mantenir-se fins al final de l'imperi.
Aquesta tendència acadèmica va ser impulsada i reforçada pel moviment lingüístic reaccionari conegut com a aticisme, el qual imita el llenguatge i l'estil grec d'època clàssica atenenca. Aquest moviment va excel·lir la resta d'ençà el segle II aC. i va controlar tota la cultura grega posterior. Així doncs, la llengua grega contemporània i viva va romandre en un segon pla apareixent ocasionalment en alguns documents privats i a la literatura popular.
Romana modifica
Mentre Alexandria és el centre intel·lectual, Roma n'és el governamental. El bizantins formen part de l'Imperi Romà; els seus ciutadans són coneguts com a romans (hromanoi), la seva nova capital com a "Roma", les seves lleis eren romanes, el seu exèrcit, el seu govern. la seva llengua, la seva vida pública i privada. I l'organització de l'estat amb burocràcia i jerarquia era del període romà imperial.
Cristiana modifica