Usuari:Pau0500/Mocedades de Rodrigo

Manuscrit de les Mocedades de Rodrigo.

Les Mocedades de Rodrigo és el nom amb el qual es coneix un tardà cantar de gesta castellà anònim, compost al voltant de 1360, que relata els orígens i les gestes de joventut de l'heroi llegendari Rodrigo Díaz de Vivari.

Es conserven 1164 versos, precedits d'un fragment inicial en prosa.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès L'únic còdex que transmet l'obra és un manuscrit de 1400 que es troba a la Biblioteca Nacional de París.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès El text que ens ha arribat manca de títol, i la crítica ha suplert aquesta manca titulant l'obra com Mocedades de Rodrigo, Refundición de les Mocedades de Rodrigo (Armistead), Cantar de Rodrigo i el rei Fernando (Menéndez Pidal) i Crònica rimada del Cid (Bourland).Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Argument modifica

 
Rodrigo Díaz vingui les ofenses al seu pare matant al de Jimena. Miniatura de la Crònica de 1344, Acadèmia de les Ciències de Lisboa.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Després d'un inici de caràcter genealògic, en el qual es compte l'ascendència de l'heroi, el poema narra com el jove Rodrigo dóna mort a l'enemic del seu pare, el comte don Gómez, pare al seu torn de Jimena. Per reparar la seva culpa, el rei Fernando li obliga a contreure matrimoni amb ella. Però l'heroi es nega, en un clar motiu folklòric d'ajornament de l'obligació mitjançant el compliment d'una difícil i duradora missió, fins a haver guanyat en cinc batalles.

Encara que les cinc batalles d'anteriors versions han quedat difuminades en les Mocedades de Rodrigo, en el text que ens ocupa podríem considerar la victòria sobre el moro Burgos de Ayllón, la victòria sobre el campió d'Aragó per la possessió de Calahorra, la defensa de Castella de la conjura dels comtes traïdors, la batalla contra cinc capdavanters moros i la reposició a la seva seu del bisbe de Palència.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permèsError de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès Arribat aquest punt, el rei de França, l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic i el Papa/Papa exigiran un pagament humillante de tributs a Castella, entre els quals figura el pagament de quinze nobles donzelles verges anualment. Davant aquesta situació, Rodrigo incita al rei Fernando a conquistar França i tots dos, finalment, triomfaran sobre una coalició formada pel comte de Savoia, el rei de França, l'Emperador i el Papa/Papa. Després d'aquesta victòria desmesurada i enmig de la negociació de les capitulacions, el manuscrit s'interromp.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

Data i autoria modifica

Alan Deyermond situa la seva redacció al voltant de 1360 a la regió de Palència, a càrrec d'un autor culte, probablement clergue, que, segons Deyermond i Samuel G. Armistead, estaria reelaborando un text hipotètic de la segona meitat del segle xiii, avui perdut, i que és conegut amb el nom de Gesta de les Mocedades de Rodrigo.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref> s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès

El fet que versions anteriors del poema no recullin cap al·lusió a la diòcesi de Palència ha portat a pensar que l'obra va ser composta per a publicitar aquesta demarcació eclesial en un moment en què aquesta travessava una crisi econòmica i política. Associar la figura ja molt llegendària del Cid a la història d'aquesta demarcació religiosa perseguia atreure feligresos i recursos per al bisbat. Aquesta mateixa motivació ja havia estat present en la tasca propagandística de l'obra de Gonzalo de Berceo pel que fa aSant Millán de la Cogolla.

D'altra banda, Juan Victorio, postula un autor natural de Zamora (tot i que podria estar relacionat professionalment amb la diòcesi de Palència) i també culte, com mostren els seus coneixements diplomàtics i heràldics. La seva tesi està recolzada per la presència a Las Mocedades d'algun leonesismo lingüístic («Mayoralgo», v. 974; «cabdiella», v. 1135; «resollo», v. 596), el coneixement de la microtoponímia zamorana que mostra l'autor , la localització constant de la cort del rei a Zamora en el poema, la trobada que té Rodrigo amb el rei Ferran a Granja de Moreruela (Zamora), i imprecisions que afecten a les tradicions locals palentines que recull el cantar.

Assenyala també Victorio que, a part de l'evident afany propagandístic de la diòcesi de Palència (on va poder redactar el poema, no obstant el que s'ha dit sobre l'origen de l'autor), l'autor mostra un convençut posicionament polític a favor de Pere I el Cruel o el Justicier en la guerra que el va enfrontar al candidat de la Casa de Trastàmara, el futurEnric II, entre els anys 1357 i 1369. Per a això addueix que en les Mocedades els enemics del jove Rodrigo són els mateixos que, en aquest conflicte contemporani a l'autor, tenia el rei Pere: elregne d'Aragó, el monarca francès i el Papa. Així doncs, l'autor no només se serveix d'aquest text per a propagar interessos eclesiàstics, sinó també polítics.

Versions anteriors modifica

S'han postulat indicis de l'existència del material de les Mocedades des del segle xiii en al·lusions a elements narratius de l'obra en cròniques. Apareixen en el Chronicon mundi, de Lucas de Tuy, en l'Estoria d'Espanya (també anomenada Primera Crònica General), compilada per Alfonso X el Savi, i en la Crònica de vint reis. Més tard, cap a 1300, es troba en la Crònica dels reis de Castella un relat més complet en prosa l'argument és el d'un antecedent perdut de les Mocedades. Posteriorment, aquesta versió dóna de nou lloc, amb l'afegit d'altres materials èpics, a la qual apareix en la Crònica de 1344. Per fi, un clergue o autor culte hauria refós tot aquest material al voltant de 1360 en la versió que coneixem avui

La narració de la Crònica dels reis de Castella, també anomenada Crònica de Castella, prosifica el material d'un cantar predecessor de les Mocedades conegut com * Gesta de les Mocedades de Rodrigo (que segons Victorio, es va difondre a la segona meitat del segle XIII ), i aquesta dóna origen al cicle de romanços sobre la joventut de Rodrigo. La Gesta difereix del Cantar avui conservat en el seu to més moderat, amb un heroi menys rebel, i en què no apareixen mencions a la història de la diòcesi de Palència. Aquesta divergència constitueix el motiu principal pel qual Deyermond va pensar que el text conservat hauria estat compost per un autor d'aquesta zona. 

Mètrica modifica

Està compost aquest cantar per aproximadament trenta tiratges de versos monorrimos anisosilábicos en les quals predomina de manera absoluta l'assonància en á-o, que apareix en quinze tiratges, això és, un total de 972 versos.

El nombre de versos per tiratge oscil·la entre els 264 de la número XVII i els dos versos de diverses altres (II, IV, V, etc.). És probable que en molts d'aquests casos es tracti de restes de tiratges incomplets, atès que el text conté abundants llacunes.

Igual que en altres cançons de gesta espanyols, no hi ha un nombre fix de síl·labes per vers, encara que existeix una tendència al fet que mesurin entre 14 i 16 síl·labes mètriques ambcesura molt pronunciada, que divideix el vers en dos hemistiquis, dels quals el primer tendeix a ser octosíl·lab. Aquest tret podria evidenciar la seva proximitat a la mètrica del romancero, ja que l'amanuense arriba a copiar els dos hemistiquis d'un mateix vers èpic en sengles línies separats.

Estructura modifica

Al text concorren diversos episodis, i aquests tenen un encadenament bastant feble entre si. El més tardà dels poemes èpics hispànics sembla haver estat l'última refosa de materials diversos, tant cronístics com èpics de tradició oral, potser fins i tot d'un protorromancero cidiano. Ho confirma la desena de llacunes existents en el text, algunes molt notables. En particular, destaca la que suposa la interrupció del manuscrit, el que obliga a conjecturar al final basant-se en les cròniques que transmeten versions anteriors del poema.

D'aquesta manera, hi ha diversos nuclis argumentals: la introducció històrica i genealògica en prosa, el relat dels successos més destacats de la vida de l'heroi èpic Fernán González, l'episodi de la mort del pare de Jimena i la concertació de noces, els avatars a la península, gestes bèl·liques contra moros (lid contra «el moro Burgos d'Ayllón», v. 449) i cristians (enfrontament contra el correu del rei d'Aragó). Acumula més assumptes eclesiàstics de caràcter local, com és el descobriment de la cripta de Sant Antolín o la reposició del bisbe Bernaldo a la seva seu de Palència, al costat de campanyes militars d'abast universal, com ho seria l'enfrontament de Fernando i Rodrigo amb tots els poders fàctics de la seva època: rei de França, emperador i papa. La sensació concloent és la de trobar-nos davant materials d'al·luvió deguts a les diferents refoses de la gesta.

Les línies inicials de la prosificación no s'han de l'autor (com indica Victorio) sinó al copista, ja que aquest sembla haver resumit part del text rimat que transcrivia, i d'això són testimoni les restes d'assonàncies que romanen en els paràgrafs en prosa.

Segons Armistead, el final hauria de ser l'enaltiment com a emperador o "parell d'emperador" del rei Ferran entre els altres reis peninsulars. Una altra possibilitat, defensada per Deyermond, és que el final el constituís l'homenatge a Bernaldo una vegada reposat a la seva seu episcopal, episodi que conjugaria bé amb el caràcter clerical i publicitari que té el poema segons les tesis de l'hispanista anglosaxó.

Característiques en relació amb l'èpica medieval espanyola modifica

Les Mocedades en la tradició dels cantessis de gesta modifica

Resulta estrany comprovar com es va mantenir un gènere com el de l'epopeia, habitualment considerat de gestació tradicional i difusió oral en les etapes primerenques de la formació dels pobles, fins a una època tan tardana com la segona meitat del segle xiv. És aquesta una data en la qual, per exemple, un don Joan Manuel, tenia plena consciència de l'art literari, i en la qual la transmissió de continguts noticiosos havia estat destinada ja a la prosa de les cròniques, fonamentalment. Si això és així, s'ha d'indagar què va moure al seu autor a escriure d'acord amb els motlles de les antigues gestes.

Menéndez Pidal assenyala referent a això que el públic, després de conèixer ja àmpliament les gestes de maduresa de l'heroi, sol·licita ara noves invencions sobre les seves aventures juvenils. En paraules del cèlebre erudit:

« De un héroe cualquiera interesan primero sus hechos más notables, los que llevó a cabo en la plenitud de su pujanza; pero luego [...] se engendra una curiosidad general por saber multitud de pormenores que antes no interesaban. [...] A esta curiosidad trató de satisfacer el autor de las Mocedades de Rodrigo. »

A més de la tradició èpica espanyola, contribueixen a la composició de les Mocedades motius folklòrics universals, a la manera dels que apareixen a la rondallística oral popular, i que han estat estudiats per l'estructuralisme i lanarratologia. Més enllà de l'esmentat tòpic tradicional de la promesa ajornada, trobem altres motius. Entre ells podríem citar el de la fugida del presoner ajudat per una dona, o el del tribut anual de quinze donzelles que li demanen a Ferran el papa, l'emperador i el rei de França (v. 755)

D'altra banda, pel que fa a la influència de l'èpica estrangera, l'autor demostra conèixer l'èpica francesa, ja que al·ludeix a «Almerique de Narbona» (v. 58), «els dotze parells» (v. 1051) o al «palazin de Blaya »(v. 831), personatges de chansons de geste franceses. Si bé, per a les dates que es parla, la difusió de la matèria de França era ja molt extensa a la península, com demostra la quantitat de personatges l'èpica gala que apareix en elromancer, que es gesta precisament en aquesta època.

El caràcter de l'heroi modifica

En les Mocedades de Rodrigo, el Cid jove apareix amb un caràcter molt divergent del que mostren altres versions de la seva llegenda, i singularment del Cantar de mio Cid, on es condueix habitualment amb exquisida mesura. En el text que ens ocupa ho veiem com un noi arrogant, superb i orgullós; en ocasions fins i tot irrespectuós amb el seu rei Ferran. Un exemple el veiem en la primera ocasió en què s'entrevisten. El rei ha convocat a Rodrigo i al seu pare, Diego Laínez, per a proposar a Rodrigo resoldre la mort del pare de Jimena amb el matrimoni. Però Rodrigo desconfia:

« «Oítme, dixo, amigos, parientes e vasallos de mi padre:
aguardat vuestro señor sin engaño e sin arte;
si viéredes que el alguazil lo quisiere prender, mucho apriesa lo matat:
¡tan negro día haya el rey como los otros que ahí están!
non vos pueden dezir traidores por vos al rey matar (...)
»
Mocedades de Rodrigo, vv. 410-414.

Fins i tot s'atrevirà a respondre en termes desafiadors al Papa (vv. 1100-1116), quan aquest li pregunta al rei Fernando si vol ser investit «emperador d'Espanya» (v. 1108). Veiem llavors com s'avança Rodrigo, sense deixar respondre primer al seu rei, a qui per protocol corresponia:

« Allí fabló Ruy Díaz, ante que el rey don Fernando:
«¡Devos Dios malas graçias, ¡ay papa romano!,
que por lo por ganar venimos, que non por lo ganado,
ca los çinco reinos de España sin vos le bessan la mano:
viene por conquerir el emperio de Alemania, que de derecho ha de heredarlo» (...)
»
Mocedades de Rodrigo, vv. 1110-1114.

En aquesta caracterització influeix probablement la voluntat ja novel·lesca (i no tant èpica) d'atreure el públic amb la sorpresa, la desmesura i el vol de la imaginació, pròpia del desenvolupament de la ficció al segle XIV.

Juan Victorio, en el seu pròleg a l'edició citada, opina, no obstant això, que hi ha precedents quant al tòpic de la rebel·lia de l'heroi en tota l'èpica espanyola, en la línia del caràcter que mostren respecte al seu rei els episodis més importants de la llegenda de Bernardo del Carpio o de Fernán González. Est és, per afegiment, un dels motius més abundants en els herois del romancer.[1]

Valoració modifica

Tradicionalment s'ha vingut considerant les Mocedades com un text escassament rellevant pel que fa als seus valors estrictament literaris. No obstant això, des del punt de vista de la història de la literatura, es tracta d'un text extraordinàriament interessant.

En primer lloc perquè, com ja vam dir, es tracta de la realització més tardana de l'èpica medieval espanyola, i així, es constata que l'estil arcaic de l'èpica va perdurar fins a finals del segle XIV, i els seus estereotips lingüístics han de ser valorats molt acuradament a punt a la datació d'aquestes obres.

D'altra banda es tracta del text que genera la tradició de romanços sobre la joventut del Cid; i algun dels seus episodis, com la mort del pare de Jimena a mans de l'heroi, va donar origen a través del romancer a l'obra de Guillem de Castro, Les mocedades del Cid, i aquesta, al drama de Corneille, Le Cid.

De la descomposició de l'últim exemple viu de la cançó de gesta espanyola van néixer, segons tots els indicis, elsromanços. El cantar de les Mocedades de Rodrigo ja s'acosta a ells en el seu caràcter novel·lesc i imaginatiu, i en la quantitat majoritària d'hemistiquis octosilábicos que està format el poema. Amb només situar els versos en dues línies, un per hemistiqui, i tenint en compte la fragmentació i llacunes que les Mocedades conté, s'explica bé el caràcter del romancero, amb rima assonant en els octosíl·labs parells, començaments in mitges cap de bestiar i finals interruptos, a més d'un elevat component de ficció novel·lesca en la recreació d'episodis històrics.

Edicions de les Mocedades de Rodrigo modifica

Manuscrit modifica

  • Manuscrit núm. 12 del fons espanyol, en Biblioteca Nacional de París, olim Cod. 9988, Bibliotèque Royale.

Edicions modernes modifica

  • Francisque Michel i J. F. Wolf, en Wiener Jahrbücher für Literatur, Viena, 1846.
  • Agustín Durán, Biblioteca d'Autors Espanyols (BAE), tom XVI, 1851.
  • Dames Hinard, en Poëme du Cid, París, 1858 (des del vers 294 de l'ed. cit. a baix de Victorio).
  • A. M. Huntington (ed. facsímil), Nova York, 1904.
  • B. P. Bourland, en Revue Hispanique, XXIV (I), 1911, págs. 310-357. (Amb el títol de Crònica rimada del Cid)
  • Ramón Menéndez Pidal, en Relíquies de la poesia èpica espanyola, Madrid, Espasa-Calp, 1951, págs. 257-289. (Titulant-ho Cantar de Rodrigo i el rei Fernando, aquest text es va prendre com a base de moltes de les edicions posteriors, com la de Carlos Alvar i Manuel Alvar, op. cit. infra.).
  • A. D. Deyermond (ed. paleogràfica) en Epic Poetry and the Clergy: Studies on the «Mocedades de Rodrigo», Londres, Tamesis Books, 1969.
  • Juan Victorio, Madrid, Espasa-Calp, 1982.
  • Matthew Bailey, en Les Mocedades de Rodrigo: estudis crítics, manuscrit i edició, London, King's College, Centri for Batega Antique and Medieval Studies, 1999.
  • Matthew Bailey, Les Mocedades de Rodrigo: The Youthful Deeds of Rodrigo, the Cid, Torontó, University of Torontó Press, 2007.

Notes modifica

  1. Juan Victorio, «Introducción», op. cit., pág. XIV.

Referències modifica

  • ALVAR, Carlos i Manuel Alvar, Èpica medieval espanyola, Madrid, Càtedra, 1997. Edició de les Mocedades de Rodrigo, ibídem, págs. 99-162. ISBN 978-84-376-0975-1.
  • ARATA, Stefano, «Pròleg» a les mocedades del Cid (Comèdia primera), ed., pról. i notes de Stefano Arata, estudi preliminar d'Aurora Egido, Barcelona, Crítica, 1996 (Biblioteca Clàssica, 59), págs. IX-LXXXII. ISBN 978-84-7423-767-2.
  • ARMISTEAD, Samuel G., «The Mocedades de Rodrigo and neo-individualist theory», Hispanic Review, XLVI (1978), págs. 313-327. Extracte traduït a l'espanyol (págs. 316-320) en «Trajectòria d'una gesta: les Mocedades de Rodrigo», en Francisco Rico (dir.) i Alan David Deyermond, Història i crítica de la literatura espanyola, vol. 1. Edat Mitjana, Barcelona, Crítica, 1980, págs. 123-126. ISBN 978-84-7423-114-4.
  • —— La tradició èpica de les Mocedades de Rodrigo, Salamanca, Edicions Universitat Salamanca, 2000. ISBN 978-84-7800-948-0
  • BOURLAND, Benjamin Parsons, «The Rimed Chronicle of the Cid (El cantar de Rodrigo)», en Revue Hispanique, XXIV, 1911, págs. 310-357. OCLC 21020739
  • DEYERMOND, Alan David, Epic Poetry and the Clergy: Studies on the «Mocedades de Rodrigo», Londres, Tamesis Books, 1969. OCLC 164267888 [1]
  • —— Història de la literatura espanyola, vol. 1: L'Edat Mitjana, Barcelona, Ariel, 2001 (1ª ed. 1973), págs. 94-99. ISBN 978-84-344-8305-7.
  • MENÉNDEZ PIDAL, Ramón, L'epopeia castellana a través de la literatura espanyola, Madrid, Espasa-Calp, 19745. ISBN 978-84-239-1561-3.
  • —— Relíquies de la poesia èpica espanyola, Madrid, Espasa-Calp, 198012. ISBN 978-84-600-2118-6.
  • MONTANER FRUITS, Alberto, «La Gesta de les mocedades de Rodrigo* i la Crònica particular del Cid», en V. Beltrán (ed.), Actes de l'I Congrés de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Santiago de Compostel·la, 1985), Barcelona, PPU, 1988, págs.431-444. ISBN 978-84-7665-251-0.
  • VICTORIO, Juan (ed.), Mocedades de Rodrigo, Madrid, Espasa-Calp, 1982. ISBN 978-84-239-3226-9.

Nota: Els nombres de versos de les cites d'aquest treball remeten a l'edició de Victorio (1982) consignada a dalt.

Enllaços externs modifica