Usuari:Pijama7/Hot Penguins

Infotaula d'organitzacióHot Penguins
Història
Lloc de constitucióAlt Empordà, Catalunya, Catalunya
Activitat
Activitat2008 – presente
MembresAleix Turon
Adrià Margall
Adrià Congost
Joan Oliva
Artistes relacionatsBackwards
Pinocchios
Pelut
The Onions
EstilIndie rock
Post punk revival
Rock alternatiu
Punk rock

Lloc webFacebook
Bandcamp
Myspace
SoundCloud
Spotify

Hot Penguins és un grup de música de l'Alt Empordà que canta en anglès. Les seves cançons mesclen rock, pop i punk a parts iguals de manera natural. Apostant sempre per una música que els convencés a ells mateixos i no pas intentant convèncer al públic van llançar la seva primera "Demo" l'any 2009, titulada Hot Penguins i acaben d'editar el seu primer disc aquest any 2013, titulat Brave Coast.

Trajectòria musical [cal citació] modifica

Inicis modifica

L'Aleix i els dos Adrians es coneixen durant el curs de 4t d'ESO a l'IES Cendrassos de Figueres. L'Aleix ja tocava la guitarra des dels 8 anys i això desperta un interès especial en els seus dos nous amics, els quals decideixen aprendre a tocar un la guitarra i l'altre el baix, amb la intenció de poder quedar per passar l'estona tocant cançons de grups anglesos. Després de dues tardes d'experiments a casa de l'Adrià Congost entre els tres veuen molt clar que un membre més, encarregat de la percussió, convertiria allò en una banda completa. És així com l'Adrià Margall decideix contactar amb un ex-company d'escola, el qual li sembla recordar que tocava la bateria, en Joan Oliva. A partir d'aquest instant les coses comencen a prendre una altra dimensió i comencen a quedar més freqüentment.

L'Adrià Margall proposa provar de tocar un parell de temes d'Arctic Monkeys, cosa que acaba desenvocant en una exploració continua de la banda de Sheffield, per part dels quatre membres de la banda. En un principi l'Aleix s'encarregava d'interpretar les veus, però no acabava d'estar del tot còmode amb la qual cosa decideixen buscar un vocalista. Després de varis intents, però, cap acava de convenser i finalment l'Aleix cedeix i es carrega la motxilla de vocalista a les espatlles.

El nom de «Hot Penguins» apareix tot buscant noms compostos contradictoris. En un passadís de l'institut entre classe i classe.

El primer concert de la banda és el 14 de Juny de 2008 en una Nit Jove a Borrassà, el segon en el casament d'un amic i el tercer el 14 d'Agost en una altra Nit Jove a Vilabertran on comparteixen escenari amb Miau Miau i Dekrèpits. Després d'aquest concert la seva trajectòria farà un canvi de rumb al conèixer Pitu Gonzàlez, personatge que servirà d'enllaç amb gent influent dins la vida nocturna gironina, a part de convertir-se en un gran amic i de ser l'autor del seu primer videoclip While a (2013).

Hot Penguins modifica

Durant el primer any com a banda segueixen ampliant el seu repertori de versions d'Arctic Monkeys i n'afegeixen algunes altres de bandes com Bloc Party, The Strokes o Radiohead. No obstant, comencen a experimentar també amb la composició de temes propis naixent així Eh! Com estas? i Moderno Mundo . La veu en català o en castellà no acaba de convenser a tots els membres i proven una primera cançó en anglès Let's dance escrita per l'Adrià Margall. Els resultats d'aquesta ja són més satisfactoris de manera que decideixen continuar fent les seves cançons en anglès. Així, al febrer de 2009 convenen en gravar algunes d'aquestes cançons per tenir material sonor en condicions destinat tant a amics com a promotors de concerts o concursos: Hot Penguins.

Tracklist

  1. Kadesh (3:55)
  2. Ugly faces (3:17)
  3. Stand up (3:33)
  4. Train (3:30)
  5. Gas (5:33)

L'edició de Hot Pengunins els permet presentar-se al Concurs de Música Joan Trayter[1] d'on són escollits finalistes i realitzen, així, la seva primera actuació en un gran escenari durant les Festes Majors de Figueres.

Hope modifica

Després de l'emoció post-Hot Penguins la banda comença a expandir les fronteres de les seves influències amb el descobriment de grups com Franz Ferdinand, The Cure, The Killers o The Kooks. Paral·lelament a això, segueixen elaborant noves cançons pròpies, definint cada vegada més un estil personal i original. La compra de nous pedals d'efectes i de millors amplificadors converteixen els assajos en unes jam sessions molt més productives del que havien estat fins aleshores i els nous temes contenen cada vegada més elements i més complexitat, sempre intentant no repetir estructures ni recursos. Finalment, cap al febrer de 2010, notant el material gravat a Hot Penguins ja obsolet, tornen a gravar algunes cançons tal i com ho havien fet l'any anterior, sota el nom de Hope.

Tracklist

  1. Hunting stars (2:54)
  2. Boys can cry (3:08)
  3. RIP (Rest In Punishment) (4:43)
  4. Turn the tide (3:36)

A diferència de Hot Penguins, aquesta gravació només és distribuïda online i gratuïtament descarregable. Hope els portarà a Girona per primera vegada de la mà de l'Isma Bailable, al Wah Wah Club, on conneixeràn a en David DJ Capo. Aquell concert també servirà per que dues formiguetes anomenades Alvar i Nil coneguin l'existència de la banda i es converteixin en un futur immediat en dos dels seus seguidors i mecenes més fidels. L'estela de Hope també els porta a les semifinals del concurs Emergenza[2] , desembocant en dos concerts a les Sales 2 i 3 de Razzmatazz, Barcelona. L'estiu de 2010 també serà un important punt d'inflexió pels pingüins degut a la realització d'uns quants concerts al costat del grup de música Pelut, amb qui estableixen un fort lligam d'amistat que encara perdura a dia d'avui. La relació amb Pelut els ajuda a contemplar nous horitzons dins la seva música i augmenta el seu nombre de públic. D'aquesta relació també n'acabarà sortint a mitjans de 2011 l'Associació Inkieta.

Bubble Shield EP modifica

Les influències d'una banda varien i s'amplien, i al final acaben definint el rumb d'un grup (i més quan els membres d'aquest són especialment joves). El bagatge de Hot Penguins, després de gairebé tres anys plegats, és una sintonia i una connexió entre els seus membres molt natural, amb la qual cosa, del descobriment de bandes com Foals, Phoenix o dEUS, esdevé una evolució del seu personal estil de música cap a terrenys on l'atmosfera importa més que la melodia i la veu es converteix en un instrument més i no en la protagonista. El resultat d'això és Bubble Shield EP, gravat per primera vegada en un estudi de gravació, l'estudi Suite 83 de Sabadell. Gravat, mesclat i materitzat per Domènech Ratera.

Tracklist

  1. Sunglasses (3:09)
  2. Summer (rainy) beach (2:37)
  3. Float away (3:01)
  4. Turn the tide (3:48)
  5. Old leaf (5:00)
  6. New path (3:24)

Bubble Shield EP serà el seu primer treball físic al mercat. Creat pel dissenyador alt-empordanès Albert Llobet[3] la peça fuig dels estereotips més clàssics de l'edició de CD's i proposa una nova manera d'entendre el disc com una peça de decoració. Pel que fa a la repercussió musical d'aquest primer treball, Bubble Shield EP els porta a la final del concurs Argila Pop 2011 [4] , que tot i perdre, els portarà a l'escenari del Festival Insomni[5] del mateix any, compartint-lo amb We Are Scientists, Manos de Topo i Nasty Mondays DJs.

Referències modifica

  1. Pujol, Carles. «Embarraca't 2009». [Consulta: 30 abril 2009].
  2. Bassagañas, Núria. «Festival Emergenza». [Consulta: 12 octubre 2009].
  3. Llobet, Albert. «ART_DESIGN».
  4. «Argila Pop 2011». 20/12/2011. Enderrock.
  5. «We Are Scientists y Manos de Topo en el In-Somni Girona». 27/04/2012. Mondo Sonoro.