Usuari:Xelltortosa/proves

Geminis modifica

Geminis fou una revista literària i cultural fundada a Tortosa per Gerard Vergés i Jesús Massip. De publicació irregular, se n'editaren 43 exemplars entre 1952 i 1961. Hi col·laboraren escriptors i intel·lectuals com Joan Baptista ManyàManuel Ribas PieraAlfons Carles Comín, Francisco CasamajóManuel Pérez Bonfill, entre molts altres.

Context històric modifica

Abans de parlar de la Revista Geminis, creiem que és important situar-la en el seu context per tal de comprendre millor la seva significació. Ens situem en plena postguerra espanyola i la societat està sofrint els problemes desencadenats per la Guerra Civil. En el cas concret de Catalunya, cal tenir present que s'estava patint una dura repressió cultural dels elements més significatiu, sobretot pel que fa al català. A partir dels anys 40 semblava que la situació començava a canviar i apareixien els primers signes de recuperació. El catalans lluitaven per mantenir la seva llengua i la seva cultura, i la ciutat de Tortosa no només no es quedà a marge d'aquest procés de recuperació dels trets més distintius de la personalitat cultural del país, sinó que va experimentar la major represa cultural i artística, per la seva significació i qualitat[1].

En aquest context de canvi i reivindicació cultural comencen a sorgir a la ciutat diversos grups culturals, impulsors d'aquest procés, entre els quals destaca la publicació del primer número de la revista Geminis al juliol de l'any 1952.

La revista modifica

La publicació estava impresa en format gran i formada per quatre planes. Utilitzava el castellà i, en menor mesura, el català; el fet que el títol en majúscules de la revista es pugui llegir tant en català com en castellà ja en denota el caràcter bilingüe. El nom de «Geminis» també rau del fet de ser-ne dos fundadors. La redacció es localitzava, inicialment a l'avinguda de Colom, 10, de Tortosa, i posteriorment es traslladà al carrer Pare Cirera de la mateixa localitat. Fou la primera revista a publicar una esquela en català d'ençà del 1939, amb motiu de la mort de Carles Riba: «Carles Riba. Exemple viu de fidelitat, poeta, intel·lectual europeu i català, mestre de joventut, ha mort. Tortosa, arrel de la seva sang, està de dol. Déu li ha donat el premi de la vida. Germans en la fe: feu-li la caritat d'una oració».[1]

  1. Hernández Royo, Verònica. Gèminis (en català). EMD de Jesús, Abril, 2011.