Víctimas del pecado
Víctimas del pecado és una pel·lícula mexicana dirigida per Emilio Fernández. Va ser estrenat en 1951 i protagonitzada per Ninón Sevilla i Tito Junco.[1] Fou rodada als Estudios Churubusco.
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Emilio Fernández Romo  |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Manuel Fontanals i Mateu |
| Producció | Guillermo Calderón Pedro Arturo Calderón |
| Guió | Emilio Fernández Romo i Mauricio Magdaleno |
| Música | Antonio Díaz Conde |
| Fotografia | Gabriel Figueroa Mateos |
| Muntatge | Gloria Schoemann |
| Productora | Producciones Calderón S.A. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 2 febrer 1951 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | Cine de rumberas |
    | |
Argument modifica
Violeta (Ninón Sevilla), una cabaretera, recull de les escombraries al bebè de la seva companya Rosa (Margarita Ceballos], que ha estat obligada a tirar-lo allí pel seu explotador, Rodolfo (Rodolfo Acosta). Violeta cria al nen i tots dos són protegits per Santiago (Tito Junco), amo d'un cabaret, qui s'enamora d'ella. La tragèdia es desencadena quan Rodolfo assassina Santiago i Violeta, al seu torn, mata a l'explotador.
Repartiment modifica
- Ninón Sevilla... Violeta
- Tito Junco... Santiago
- Rodolfo Acosta... Rodolfo
- Rita Montaner... Rita
- Ismael Pérez "Poncianito"... Juanito
- Margarita Ceballos ... Rosa
Comentaris modifica
Sense imaginar que estaven a un pas d'obtenir fama internacional amb la sèrie de pel·lícules de cabaret interpretades per Ninón Sevilla, els germans Calderón van confiar a Emilio Fernández la realització d'aquest melodrama musical que resultaria ser més intens i exacerbat que Salón México (1948), l'anterior incursió de l' “Indio” pels ambients cabareters de la capital mexicana.
Igual que a Salón Mèxico, l “Indio” demostra en Víctimes del pecat un goig molt particular en dirigir les escenes que tenen lloc en el cabaret. Així mateix, el realitzador no amaga la seva afició a la moralitat edificant, ni pot evitar alguns moments d'involuntària comicitat, com aquell en el qual el “pachuco” Rodolfo Acosta demostra la seva habilitat per a parlar més d'un idioma mentre li ensenya com caminar amb estil a una cabaretera francesa. Malgrat les seves notables deficiències, la pel·lícula ha aconseguit mantenir-se vigent en la filmografia del “Indio” Fernández i el pas del temps no l'ha tractat tan malament. La fotografia de Figueroa continua veient-se esplèndida i, com a representativa de la filmografia de Ninón Sevilla, és important assenyalar que la cinta va obtenir un èxit inusitat en França i Bèlgica, on va ser coneguda com s Quartier interdit (Barrio prohibido).[2]
El film va estar nominat a 2 premis Ariel a la millor fotografia i a la millor actuació infantil (Ismael Pérez).[3]
Ninón era insuperable com la flor que cau en el fang, la vedette que transita en ambients podrits, encara que ella conservi un cor d'or per lliurar-lo a un pària, a un heroi o un desconegut del qual es desconeix el seu passat. Podria ser valent i ajudar a l'home que l'acompanyava, i trair al gàngster que l'havia fet caure en les seves xarxes. Així mateix, podia encapritxar-se amb algú del sexe oposat, sorprès de l'honestedat d'ella, i de l'afecte que sent pel seu fill adoptiu. Tot l'anterior li succeeix a Víctimas del pecado.[4]
Detroit Institute of Arts considera la pel·lícula com "una de les pel·lícules mexicanes més famoses de la postguerra", i comparteix que inclou els números "knockout mambo" de Pérez Prado i Pedro Vargas "".[5][6]
Referències modifica
- ↑ Rivera, Jacqueline Rush. «Victimas Del Pecado (Victims of Sin)». Cine Las Americas. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2014.
- ↑ «Víctimas del pecado en la página de Cine Mexicano del ITESM». Arxivat de l'original el 25 de febrer de 2015. [Consulta: 28 novembre 2014].
- ↑ «1952 Ariel Award nominees» (en castellà). Academia Mexicana de Cine.[Enllaç no actiu]
- ↑ Revista Somos: Las Rumberas del cine Mexicano: Ninón Sevilla, la rubia con piernas de oro. Editorial Televisa S.A de C.V, 1999, p. 63-64.
- ↑ «Victimas Del Pecado (Victims of Sin)». Detroit Film Theatre. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014.
- ↑ «Quartier Interdit (1952)». The New York Times [Consulta: 26 febrer 2021]. Arxivat 16 de febrer 2013 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-02-16. [Consulta: 26 febrer 2021].
Bibliografia modifica
- De la Mora, Sergio. Cinemachismo: Masculinities and Sexuality in Mexican Film. Austin: University of Texas Press, 28 gener 2009, p. 48–57. ISBN 978-0-292-71296-6. Analysis of performances in Víctimas del Pecado.
Enllaços externs modifica