Vall de Conangles
La vall de Conangles, també coneguda com a vall de Sant Nicolau, és una vall situada al sud dels Pirineus axials i té una orientació est-oest. Forma part del circ de capçalera de la vall de Barravés, articulat al voltant del naixement de la Noguera Ribagorçana. El desnivell de la vall oscil·la entre els 1.556 metres del refugi de Conangles fins als 2.887 del Tuc des Estanhets. Per llevant resta oberta a la vall de Barravés.
| ||||
| Tipus | Vall glacial  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) | |||
| ||||
| Serralada | Pirineus | |||
La part superior de la vall està inclosa dintre de la zona perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La totalitat de la vall de Conangles està inclosa dintre del municipi de Vielha e Mijaran, a la comarca de la vall d'Aran, encara que geogràficament pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana.
El refugi de Conangles es troba a la base de la vall, a peu de la carretera N-230, a una altitud de 1.555,6 metres.
Geografia modifica
Cims, serres i colls modifica
En el sentit de les agulles del rellotge, començant en el punt més al nord, es troben els següents elements geogràfics:
Vessant septentrional (N) modifica
La carena de muntanyes del vessant nord separa la conca mediterrània de la vall de Conangles de la conca atlàntica de la vall d'Aran geogràfica. Està composta pels següents cims.
- Tuc deth Pòrt de Vielha, pic amb un altitud de 2.605 metres.
- Sèrra de Fontfreda.
- Tuc de Sarrahèra, de 2.634 metres.
Vessant oriental (E) modifica
Separa la vall de Conangles de la capçalera de la vall de Rius i el Circ de Tòrt; aquestes dues valls estan situades a la vessant atlàntica dels Pirineus.
- Tuc de Lac Redon, pic de 2.564 metres d'altitud.
- Coret deth Lac Redon, coll de muntanya que comunica la vall de Rius amb la vall de Conangles. El pas es fa a una altura de 2.450 metres.
- Pòrt de Rius. Es la principal entrada a la vall de Conangles procedent de la vall de Rius. Hi passa el sender GR-11, que recorre els Pirineus pel vessant sud, i permet accedir al refugi de la Restanca.
- Tuc de Tòrt, de 2.656,7 metres.
- Coth de Conangles.
- Tuc des Estanhets, de 2.887 metres.
Vessant meridional (S) modifica
Separa la vall de Conangles de la vall de Besiberri, la qual pertany al municipi de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça. Les principals muntanyes d'aquest límit són les següents:
- Molar Gran. Serra crestejada des del Tuc des Estanhets fins a les Colhadetes de Conangles.
- Colhadetes de Conangles, enforcadura situada als 2.685 metres d'altitud i ubicada entre el Molar Gran i el Tuc de la Contesa.
- Tuc de la Contesa, pic de 2.778 metres.
- Molar Xic. Carena de muntanya que va perdent altitud fins a arribar als peus de la vall.
Vessant occidental (O) modifica
La vall de Conangles desemboca a vall de la Noguera Ribagorçana, on es troba la carretera N-230 en el punt d'entrada a la boca sud del túnel de Viella. Destaca també la presència del refugi de Conangles, un heliport i l'edifici de Centre de Recerca d'Alta Muntanya de la Universitat de Barcelona, així com s'hi trobava un hostal, anomenat Hospital de Viella, que era el lloc on històricament acollien els viatgers que anaven cap a la Vall d'Aran, i que actualment (2020) encara dona servei. A l'altre cantó de la carretera, a l'oest, es troba la vall de Molières.
Estanys i Rius modifica
El Lac Redon, situat a 2.234 metres d'altitud, està situat al sud de sèrra de Fontfreda. La vall és dividida en dos pel riu Ribera de Sant Nicolau, alimentat per nombrosos afluents i que desguassa per l'esquerra al Noguera Ribagorçana.
Excursions i travesses modifica
Refugi de Conangles modifica
La vall de Conangles permet realitzar múltiples excursions i travesses en qualsevol època de l'any, i el refugi de Conangles, guardat durant l'estiu, permet pernoctar amb comoditat. Està ubicat a preu de carretera N-230, i s'hi pot accedir per transport públic servit per l'empresa Alsina Graells.
Senderisme modifica
És l'activitat més popular que es fa a la vall de Conangles, encara que la seva pràctica està limitada als mesos on l'absència de neu ho permet. Hi ha diverses rutes ja establertes. La principal és la que puja des de l'Hospital de Viella fins al Port de Rius, amb una desviació cap el Lac Redon; una altra va de l'Hospital de Viella cap al sud, per dintre del Bosc de la Contesa, anant a buscar els peus de la vall de Besiberri.
GR-11 modifica
El GR-11 és un sender de gran recorregut que recorre els Pirineus des del Cantàbric a la Mediterrània pel seu vessant sud. El sender ve de l'oest des del refugi Cap de Llauset fins al refugi de Conangles. Sortint d'aquest refugi cap a l'est es troba el refugi de la Restanca, un cop havent ascendit el Port de Rius.
Esquí de muntanya i raquetes modifica
El 19 d'abril de l'any 2009 el Centre Excursionista de Catalunya hi va celebrar el 51è Ral·li d'esquí de muntanya.[1]
La vall de Conangles té forts desnivells i una exposició a les allaus que de vegades és considerable. En el mes de març de l'any 2018 dues persones van morir i una tercera fou ferida de gravetat per una allau quan pujaven al Lac Redon.[2]
Bosc de la Contesa modifica
El bosc de la Contesa o de Conangles s'estén des del riu Ribera de Sant Nicolau fins al riu Barranc de Besiberri, el qual creua la vall homònima. El límit superior del bosc es troba entre els 1.800 i 2.000 metres d'altitud. És un bosc mixt de faig (Fagus sylvatica) i avet blanc (Abies alba) dels més importants de la Península ibèrica. En les parts menys obagues hi apareixen el pi negre (pinus mugo) i la moixera de guilla (Sorbus aucuparia).
També s'hi troben l'espunyidella d'olor (Galium odoratum), l'el·lèbor verd (Helleborus viridis) i la tòxica joliu (scila lilio-hyacinthus).[3]
Bibliografia modifica
- «Vall de Conangles» (HTML). Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2020].
Referències modifica
- ↑ «51è Ral·li CEC d'esquí de muntanya» (pdf). Memòria 2009. CEC [Barcelona], pàgina 20 [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ «Dos morts i un ferit en una allau a la Val d'Aran» (HTML). El Punt Avui, 23-03-2018 [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ Carreras, Jordi; Ferré, Albert; Vigo, Josep. «Boscos». A: Manual dels hàbitats de Catalunya (pdf). Volum VI. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat, 2015. ISBN 978-84-3939-380-1 [Consulta: 12 agost 2020].