Vanina Vanini
Vanina Vanini és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Roberto Rossellini el 1961. Ha estat doblada al català.[1]
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Roberto Rossellini |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Luigi Scaccianoce |
| Producció | Moris Ergas |
| Dissenyador de producció | Luigi Scaccianoce  |
| Guió | Roberto Rossellini Franco Solinas Diego Fabbri Antonello Trombadori Monique Lange Jean Gruault (no surt als crèdits), adaptació de la novel·la homònima de Stendhal |
| Música | Renzo Rossellini |
| Fotografia | Luciano Trasatti |
| Muntatge | Daniele Alabiso Mario Serandrei |
| Vestuari | Danilo Donati |
| Productora | Zebra Film (Roma) Orsay Films (París) |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1961 |
| Durada | 110 minuts |
| Idioma original | italià |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Vanina Vanini |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Roma |
       | |
Argument[2] modifica
El 1823, a Roma, la policia acorrala els revolucionaris. Entre ells, el jove carbonaro Pietro Missirilli és introduït a ciutat gràcies a la Comtessa Vitelleschi, amb l'objectiu de matar un traïdor al seu moviment. Detingut, és tancat al Castell Sant-Angelo, d'on arriba a evadir-se. Però, ferit, es refugia a casa de la Comtessa. L'amant d'aquesta, el príncep Vanini, accepta d'amagar-lo al seu palau. Allà, és descobert per la filla del príncep, Vanina, que el cuida i s'enamora...
Repartiment modifica
- Sandra Milo: Vanina Vanini
- Laurent Terzieff: Pietro Missirilli
- Martine Carol: La Comtessa Vitelleschi
- Paolo Stoppa: El príncep Asdrubale Vanini
- Isabelle Corey: Clelia
- Nerio Bernardi: El cardenal Savelli
- Leonardo Botta: El confessor de Vanina
- Olimpia Cavalli: La serventa de la posada
- Fernando Cicero: Saverio Pontini
- Enrico Glori: Un cardenal
- Evaristo Maran: El cardenal Rivarola
- Antonio Pierfederici: El príncep Livio Savelli
- Carlo Tamberlani: Monsenyor Benini
- Jean Gruault: El castrat
Comentari modifica
Vanina Vanini no existeix sense recordar Senso (1954) de Luchino Visconti. En els dos casos, una passió amorosa, font d'esquinços i de drames, es desenvolupa amb un fons de revolta, i acaba amb la detenció i l'execució de l'amant.
Premis i nominacions modifica
- Nominacions
- 1961: Lleó d'Or
Referències modifica
- ↑ esadir.cat. Vanina Vanini. esadir.cat.
- ↑ «Vanina Vanini». The New York Times.