Venera-D
La sonda Venera-D (Венера-Д) és un projecte espacial rus d'exploració de Venus, que serà llançada cap a 2016. La sonda Venera-D s'inspira en la missió nord-americana Magellan, però usarà un sistema de radar de major potència. La Venera-D pretén també localitzar llocs per a pròxims aterratges sobre la superfície del planeta. El projecte va ser aprovat el 22 d'octubre de 2005, pel decret No. 635, a desenvolupar entre 2006 i 2015.
| Operador | Agència espacial russa |
|---|---|
| Tipus de missió | Orbitador, Mòdul de descens |
| Satèl·lit de | Venus |
| Data de llançament | 2024[1] |
| Vehicle de llançament | Coet Proton o Angara |
La Venera-D és el primer projecte espacial rus relacionat amb Venus. La Venera-D pretén servir de model experimental d'una nova generació de sondes russes destinades a la investigació de Venus, que culminaran amb mòduls de descens i aterratge capaços de suportar les adverses condicions de l'atmosfera de Venus. Està previst que la Venera-D sigui llançada a bord d'un coet Proton, però també és possible que s'empri un coet Angarà, en fase actual de proves i molt més potent.
Desenvolupament modifica
El projecte va ser aprovat el 22 d'octubre de 2005, pel decret No. 635, a desenvolupar entre 2006 i 2015. Actualment el seu llançament està previst per 2016.[2] Durant el 5º International Aerospace Congress desenvolupat en Moscou a l'agost de 2006, el representant de l'Agència Espacial Federal russa, Vitaly Davydov, va considerar a la Venera-D com un dels projectes de la major importància i prioritat dins de la indústria espacial russa actual.[3]
La Venera-D és el primer projecte espacial rus relacionat amb l'exploració del planeta Venus (deixant de costat el programa Venera i el programa Vega, desenvolupats per l'antiga Unió Soviètica). La Venera-D pretén servir de model experimental d'una nova generació de sondes russes destinades a la investigació de Venus, que culminaran amb mòduls de descens i aterratge capaços de suportar les adverses condicions de l'atmosfera venusiana. Està previst que la Venera-D sigui llançada a bord d'un coet encara no determinat; entre les opcions que es barregen es troben el coet Soyuz-FG/Fregat, un coet Proton, un coet Angara, àen fase actual de proves i molt més potent, o un coet Soyuz 2.
La Venera-D forma part d'un programa de renovació de la indústria espacial de Rússia, al costat de les missions Lluna-Glob, la primera sonda russa a la Lluna des de la soviètica Lluna 24 de 1976 i Mars-Grunt, la primera sonda russa a Mart després del fracàs de la Mars 96 en 1996 i la Phobos-Grunt en 2011.
Segons algunes fonts,[4] durant 2006 i 2007 s'ha discutit la possibilitat d'una missió cooperativa rus-europea amb participació japonesa; la missió podria comptar amb participació de l'agència ESA europea i la JAXA japonesa, amb sengles globus sonda, similars als emprats en les missions soviètiques Vega 1 i 2, un europeu per l'atmosfera baixa i un japonès per a l'atmosfera alta, i instrumentació científica similar a la transportada en la Venus Express, si bé aquesta participació no ha estat confirmada. Aquesta col·laboració podria comportar la integració d'aquesta missió amb el projecte europeu EVE (European Venus Explorer) iniciat en 2005.
Durant 2008, l'IKI va publicar un informe resumint els resultats de la segona i última etapa de l'estudi previ d'investigació i desenvolupament del projecte de la sonda, titulat "Development of methods for complex research of Venus with the usi of an orbiter, balloons, and a long-duration lander".[3] Segons l'estudi preliminar, s'estableixen una sèrie de característiques de referència per a la missió:
- Un orbitador d'entre 40 i 50 quilograms de pes total;
- Un globus sonda atmosfèric de 20 kg de pes i una vida útil de 5 dies;
- Una sonda d'aterratge de 10-15 kg, incloent un petit mòdul de llarga durada amb 4,5 kg d'instruments científics;
A l'octubre de 2009 l'IKI va organitzar una conferència científica internacional presentant els objectius de la sonda.[5] La sonda estarà composta, segons els plans de 2009,[6] per:
- Un orbitador de 600 kg amb una càrrega útil de 50 a 60 kg. La vida operativa del mateix serà de 2 anys.
- Dos globus sonda atmosfèrics de 150 kg cadascun, amb una càrrega útil de 5 a 15 kg i amb una vida estimada de 8 dies. Portaran cadascun 4 mini-sondes de 2 kg.
- Una sonda d'aterratge d'entre 150 i 170 kg amb entre 20 i 25 kg d'instruments científics i una vida útil d'1 hora sobre la superfície.
D'altra banda, al novembre del mateix any, Roskosmos va posposar el seu llançament fins a 2016.[1] Amb posterioritat, a l'abril de 2012 i després del fracàs de la Phobos-Grunt al novembre de 2011, es va anunciar que el llançament de la missió seria retardat fins al 2024.[7]
D'altra banda, es manté en paral·lel un segon projecte de sonda a Venus, la Venera-Glob, a llançar en 2020.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Russian Federal Space Agency - Roscosmos». Roscosmos, 26-11-2009. Arxivat de l'original el 2013-06-18. [Consulta: 30 juliol 2011].
- ↑ «Фундаментальные Космические Исследования». Arxivat de l'original el 2008-04-07. [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Russia's unmanned missions to Venus
- ↑ Cap a les incògnites de Venus[Enllaç no actiu], article sobre els objectius de la sonda.
- ↑ Russia plots return to Venus, BBC News
- ↑ Venera-D mission
- ↑ РАН: запуск «Венеры-Д» состоится не ранее 2024 года
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venera-D |
- Venera-D – Federal Space program of Russian Federation Arxivat 2017-07-31 a Wayback Machine.
- Venera-D mission at Russia Space Web
- Informació al IKI sobre la Venera-D Arxivat 2007-01-21 a Wayback Machine. (rus).
- Web de la ESA sobre la Venera-D (anglès).
- Models tridimensionals de la sonda Arxivat 2009-11-27 a Wayback Machine.