Venus d'Esquilí
La Venus Esquilina o Venus d'Esquilí és una escultura realitzada en marbre d'una dona nua amb sandàlies i tocat realitzada a una escala menor que la realitat.
  | |
| Tipus | estàtua |
|---|---|
| Creació | dècada del 50 dC |
| Lloc de descobriment | Esquilí |
| Gènere | nu |
| Moviment | escultura hel·lenística |
| Material | marbre de Paros |
| Mida | 155 ( ) cm |
| Col·lecció | Museus Capitolins (Roma) |
Història modifica
Va ser trobada al pujol Esquilí, als Jardins Lamians (un dels jardins imperials, riques fonts arqueològiques d'escultures clàssiques) l'any 1874, durant les intenses tasques de construcció posteriors al Risorgimento efectuades per condicionar a Roma com la capital d'Itàlia.[1] Aviat va passar a la col·lecció dels Museus Capitolins, on roman, i el seu lloc d'exposició és a l'edifici Centrale Montemartini.[2][3] Entre desembre de 2006 i febrer de 2007, va ser la peça central de l'exposició «Cleòpatra i els Cèsars» en el Bucerius Kunst Forum at Hamburg,[4] i, entre març i juny del 2007, va estar al Museu del Louvre a l'exposició temporal sobre Praxíteles.
Estilísticament la Venus d'Esquilí és un exemple de l'escola neoàtica «eclèctica» de Praxíteles, combinant elements de diverses altres escoles: una idea praxiteliana de la forma femenina nua; un rostre, tors musculat i petits pits alts de l'estil sever del segle v aC; i les cuixes atapeïdes típiques de les escultures hel·lenístiques. Els seus braços es deurien trencar quan l'estàtua va caure després que el parc imperial en el qual s'erigia fos abandonat. Els braços han estat "restaurats", metafòricament, amb freqüència en pintures inspirades en aquesta escultura, però no en forma d'estàtua.
Tema modifica
El tema de les estàtua s'ha interpretat de diverses formes: com la deessa romana Venus (possiblement en la forma de Venus Anadiómena), com una banyista mortal nua, una versió femenina del Diadumen, o un encàrrec ptolemaic, o una còpia d'un (potser una còpia encarregada pel mateix Claudi per als jardins imperials.[5]
A l'art contemporani modifica
L'escultura va inspirar moltes reconstruccions artístiques en la dècada següent al seu descobriment. Destaquen entre elles A Sculptor's Model de Lawrence Alma-Tadema (1877) i Diadumene d'Edward Poynter (1884). Tots dos autors van retratar el model de l'estàtua al moment de lligar-se el pèl amb una tira de teixit (com amb el tipus d'estàtua Diadumen) en preparació per posar per a l'estàtua o de prendre un bany, respectivament. Poynter creia que aquesta era la reconstrucció correcta en part perquè les restes del dit menovell de la mà esquerra són visibles en la part posterior del cap, la qual cosa suggereix que el seu braç esquerre estava aixecat per subjectar-se el pèl, mentre la mà dret lligava la tela. Al Museu Centrale Montemartini, la Venus Esquilina sol exhibir-se actualment darrere d'una «piscina» (en realitat un panell de cristall en el sòl) com a tribut a aquesta interpretació.
Notes modifica
- ↑ Als segles xvi i xvii, Laocoont i el Discòbol ja s'havien trobat allà.
- ↑ Número d'inventari MC1141.
- ↑ «Musei Capitolini: Centrale Montemartini» (en español). Arxivat de l'original el 2017-02-19. [Consulta: 3 novembre 2008].
- ↑ «Bucerius Kunst Forum» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-09-30. [Consulta: 3 novembre 2008].
- ↑ Aquesta identificació es basa en la túnica d'estil egipci de l'estàtua, estenent-se sobre un gerro, la representació d'un àspid sobre aquest i el cabell arrissat.
Bibliografia modifica
- Beard, Mary. Archaeology and Collecting in late-nineteenth century Rome, del catàleg de l'exposició de la Royal Academy «Ancient Art to Post-Impressionism - Masterpieces from the Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhagen».
- Waldstein, Charles «Pasiteles and Arkesilaos, the Venus Genetrix and the Venus of the Esquiline». The American Journal of Archaeology and of the History of the Fine Arts, 3, 1/2, junio 1887, pàg. 1–13.
Cleòpatra? modifica
- Schulz, Matthias «Das Gesicht der Göttin». Der Spiegel, 42, 2006, pàg. S. 182. ISSN 0038-7452.
- Seewald, Berthold «So sah Kleopatra wirklich aus». Die Welt, 26-10-2006.
- Andreae, Bernard; Westheider, Ortrud. Kleopatra und die Caesaren: eine Ausstellung des Bucerius-Kunst-Forums Hamburg, 28. Oktober 2006 bis 4. Februar 2007. Múnich: Hirmer, 2006. ISBN 9783777432458.
- [Article sense firmar] «Cleo uncovered». Current World Archaeology, 20, diciembre 2006–enero 2007, pàg. 42–3.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venus d'Esquilí |
- Sculpture and Heavy Machinery Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (més imatges, incloent vistes posteriors)
- Exposed: The Victorian Nude Arxivat 2008-10-25 a Wayback Machine. a la Tate Britain