Verat
El verat (Scomber scombrus), anomenat cavalla al País Valencià[1] i caval·lo a l'Alguer,[2] és un peix teleosti que pertany a la família dels escòmbrids, ordre dels perciformes. Abunda a la Mar Mediterrània i a l'oceà Atlàntic. Quan és jove rep el nom de veradó o gallimó.[3]
Scomber scombrus  | |
|---|---|
 Exemplar de verat Scomber scombrus capturat a Bèlgica. | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 170354 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Scombriformes |
| Família | Scombridae |
| Tribu | Scombrini |
| Gènere | Scomber |
| Espècie | Scomber scombrus Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
S'alimenta d'altres peixos de mida petita, crustacis i mol·luscs. En temps d'hivern, el verat roman a uns 170 metres de fondària mentre que amb el bon temps solen agrupar-se en bancs molt nombrosos i pujar a la superfície. Una femella pot pondre entre 200.000 i 400.000 ous que es desclouen al cap de pocs dies.
Descripció modifica
El verat presenta un cos molt prim amb dues aletes dorsals ben separades, amb unes aletes pectorals curtes, i una aleta anal seguida de set aletes més petites. La seva coloració és blavosa fosca a dalt amb el ventre blanc. Fa entre 25 i 45 cm de llargada i pot assolir 4,5 kg de pes.
Gastronomia modifica
El verat és un peix ideal per fer a la planxa. Després de treure el cap, s'obre el verat al llarg de l'espina i s'aplana. Al moment de servir es posa una mica d'all i julivert picat per sobre. El verat a la planxa es menja normalment acompanyat d'escalivada o de verdures i d'un bon pa.[4]
El verat també és un bon peix per fer en escabetx, igual que la tonyina i les sardines. A la brasa es pot menjar tal com és, macerat o com a coca de verat a la brasa.[5]
Aquest peix és un dels ingredients essencials de la llandeta de peix, plat que té el seu origen a Dénia.[6]
El verat és un peix també molt apreciat a la taula a alguns països del nord d'Europa. És un peix blau, idoni per fer fumat, car com tots els peixos blaus els verats contenen una alta proporció d'oli a la carn que ajuda a llur conservació.
A la cuina francesa també és un peix molt conegut. Un dels plats francesos a base de verat és el verat al vinagre amb grans de pebre (maquereau au vinaigre).
Al Japó, les espècies locals de verat ("masaba" マサバ Scomber japonicus i "gomasaba" ゴマサバ Scomber australasicus), de mida i gust molt similars, són molt apreciades. A la cuina japonesa els verats són presents a tota una sèrie de plats, entre els quals cal mencionar que constitueixen la base del sushi curat amb sal més comuna.
Referències modifica
- ↑ «cavalla». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Sanna i Useri, 1988, p. 195.
- ↑ Lleonart, Jordi «Verat». Noms de peixos. TERMCAT, Centre de Terminologia [Barcelona], 2016 [Consulta: 27 agost 2021].
- ↑ Verat a la planxa amb verduretes
- ↑ Coca de verat a la brasa amb escalivada i iogurt
- ↑ «Recepta i ingredients de la llandeta de peix». Arxivat de l'original el 2009-03-27. [Consulta: 12 març 2009].
Bibliografia modifica
- Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988. ISBN 84-7129-391-9.
