Vibrio parahaemolyticus
Vibrio parahaemolyticus és un bacteri corbat gram negatiu que es troba en les aigües salobres[1] del mar, i quan s'ingereix causa malalties gastrointestinals en els humans.[1] V. parahaemolyticus és un organisme aeròbic facultatiu i no forma endospores com ho fan altres membres del gènere Vibrio, és mòtil amb un flagel simple i polar.[2]
 imatge SEM de V. parahaemolyticus  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tinció de Gram | gramnegatiu |
| Taxonomia | |
| Regne | Pseudomonadati |
| Fílum | Pseudomonadota |
| Classe | Gammaproteobacteria |
| Ordre | Vibrionales |
| Família | Vibrionaceae |
| Gènere | Vibrio |
| Espècie | Vibrio parahaemolyticus * (Fujino et al. 1951)
|
Patogènesi modifica
Com que la infecció pot ocórrer per la via fecal-oral, la ingestió de bacteris per marisc cru o poc cuinat (generalment les ostres) és la principal causa de la gastroenteritis aguda que provoca aquest bacteri.[3] També hi pot haver infeccions per ferides però són menys comunes que les alimentàries. No està encara del tot clar el mecanisme d'infecció de V. parahaemolyticus.[4]
Epidemiologia modifica
Els brots tendeixen a concentrar-se al llarg de zones litorals durant l'estiu i principi de la tardor. A més de les ostres altres animals marins hi poden estar implicats com calamars, tonyina, sardines, crancs, gambes i bivalvs com ostres i cloïsses. El període d'incubació de 24 hores és seguit per una diarrea aquosa explosiva acompanyada de nàusees, vòmits, mals abdominals i de vegades febre. Els símptomes per Vibrio parahaemolyticus típicament es resolen en 72 hores però poden persistir fins a 10 dies en individus immunodeficients. En la gran majoria dels casos la infecció està autolimitada i no cal tractament. En casos severs està indicat la substitució de fluids i electròlits.[2]
Addicionalment el nedar o treballar en zones afectades pot donar lloc a infeccions en ulls i orelles[5] com també en ferides obertes. Després de l'huracà Katrina,hi va haver 22 infeccions de ferides per vibrio de les quals 3 ho eren per V. parahaemolyticus i d'aquestes 2 van ser mortals.
Hostes modifica
Els hostes de Vibrio parahaemolyticus inclouen:
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:CDCDiseaseInfo
- ↑ 2,0 2,1 Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004. ISBN 0-8385-8529-9.
- ↑ Finkelstein RA. Cholera, Vibrio cholerae O1 and O139, and Other Pathogenic Vibrios. In: Barron's Medical Microbiology (Barron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. (via NCBI Bookshelf) ISBN 0-9631172-1-1.
- ↑ Baffone W, Casaroli A, Campana R, Citterio B, Vittoria E, Pierfelici L, Donelli G «'In vivo' studies on the pathophysiological mechanism of Vibrio parahaemolyticus TDH(+)-induced secretion». Microb Pathog, vol. 38, 2-3, 2005, pàg. 133–7. DOI: 10.1016/j.micpath.2004.11.001. PMID: 15748815.
- ↑ Penland RL, Boniuk M, Wilhelmus KR «Vibrio ocular infections on the U.S. Gulf Coast». Cornea, vol. 19, 1, 2000, pàg. 26–9. DOI: 10.1097/00003226-200001000-00006. PMID: 10632004.
- ↑ 6,0 6,1 Kumazawa NH, Kato E, Takaba T, Yokota T. (August) 1988. Survival of Vibrio parahaemolyticus in two gastropod molluscs, Clithon retropictus and Nerita albicilla. Nippon Juigaku Zasshi. 50(4): 918-24.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vibrio parahaemolyticus |