Vicent Galcerà i Alapont

gravador valencià

Vicent Galcerà i Alapont o Vicente Galcerán y Alapont (València, 1726 - València, 9 de juny de 1778) fou un gravador valencià.

Infotaula de personaVicent Galcerà i Alapont
Biografia
Naixement1726 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1788 Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógravador Modifica el valor a Wikidata

Fill de Tomás Galcerán i Isabel Alapont, va estudiar a València amb Joan Baptista Ravanals i Hipòlit Rovira, i després a Madrid com a deixeble de l'Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran, on va gaudir d'una beca per perfeccionar-se al gravat en dolç, gràcies a la protecció de José de Carvajal y Lancáster. L'any 1750 es traslladà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo. Entre eñs seus deixebles es troben Joaquim Ballester i Pere Pascual i Moles. L'any 1754, a causa de la mort de Carvajal, es va veure en l'obligació de tornar a València, encara que continuava rebent encàrrecs des de Madrid. El 14 de novembre de 1762 l'Acadèmia de Sant Ferran el va nomenar acadèmic de mèrit.[1][2]

Obres [2] modifica

  • Estampas para Espectáculo de la Naturaleza (1757)
  • La Virgen del Pilar 1760
  • San Venancio (1760)
  • Retrato del obispo de Barcelona para Nomina et acta episcoporum barcinonensium binis libris comprehensa atque ad historiae, et chronologiae rationem revocata (1760)
  • Estampas para Creación, antigüedad y privilegios de los títulos de Castilla por José Berní y Catalá (1769)
  • Vista de la fortaleza de la Alhambra desde el alto de San Nicolás 1772
  • Inmaculada para Ordenanzas de la Real Maestranza de Cavalleros de la ciudad de Valencia (1776)
  • La Anunciación 1778
  • San Luis Gonzaga (1778)
  • Virgen del Pilar de Zaragoza (1784)

Referències modifica

  1. «Vicent Galcerà i Alapont». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 6 octubre 2022].
  2. 2,0 2,1 Solache Vilela, Gloria «Vicente Galcerán y Alapont». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 6 octubre 2022].

Bibliografia modifica

  • Ceán Bermúdez, Juan Agustín. Diccionario histórico de los más ilustras profesores de la Bellas Artes en España (t. II), 1800. 
  • Gallego, Antonio. Historia del grabado en España. Madrid: Ediciones Cátedra. ISBN 84-376-0209-2.