Victor Maslin Yeates
Victor Maslin Yeates (Dulwich, Londres, Anglaterra, 30 de setembre de 1897 — Hastings, East Sussex, Anglaterra, 15 de desembre de 1934), habitualment abreviat com a VM Yeates, fou un as de l'aviació de la Primera Guerra Mundial britànic, que va escriure un dels llibres més destacats sobre el conflicte bèl·lic a l'aire i la futilitat de la guerra, titulat Winged Victory.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1897 Dulwich, Londres, Anglaterra |
| Mort | 1934 (36/37 anys) Hastings, East Sussex, Anglaterra |
| Causa de mort | Causes naturals (Tuberculosi ) |
| Sepultura | Ore, Hastings |
| Dades personals | |
| Formació | Colfe's School (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Activitat | 1917 - 1918 |
| Carrera militar | |
| Lleialtat |  Regne Unit |
| Branca militar | Royal Flying Corps Royal Air Force |
| Rang militar | tinent |
| Unitat militar | Esquadró núm. 46 (RFC) |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial |
| Victòria | 5 |
| Altres ocupacions | Autor de Winged Victory |
Vida modifica
Yeates va néixer a Dulwich, barri de Londres, i estudià a la Colfe's School on segons Henry Williamson solia llegir Keats d'amagat a classe de matemàtiques. Li agradava anar a explorar pels boscos, camps i llacunes i tenia un mussol mans.[1] Yeates entrà a l'Office Training Corps el 1916 i fou transferit a la Royal Flying Corps (més tard Royal Air Force) al maig de 1917. El 18 de febrer, va ser destinat a l'Esquadró núm. 46, on serví durant 248 hores de vol en Sopwith Camels, s'accidentà 4 vegades, fou abatut 2 vegades i acreditat amb un total de 5 victòries assolint l'status d'as.[2]
Va sobreviure a la guerra, però va morir de tuberculosis al Saatori de Fairlight a Hastings el 1934. Fou sobreviscut per la seva dona Norah Phelps Yeats i els seus 4 fills, Mary, Joy Elinor (més tard es casaria amb Christopher David Vowles), Guy Maslin (més tard es casaria amb Binnie Yeates)[3] i Rosalind (més tard es casaria amb Edward Cullinan). Tots havien viscut amb Yeates en una petita cada a Kent en la carretera de Dover.[4]
Winged Victory modifica
Yeates és més conegut pel seu llibre semiautobiogràfic Winged Victory, llibre considerat com un dels més destacats per la seva autèntica i fidel representació del que va representar el conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial a l'aire.[2] El company d'escola de Yeates, Henry Williamson, va escriure el pròleg per a l'edició publicada més tard.[2] En aquest pròleg, Williamson, donà suport a l'elecció per part del New York Saturday Review of Literature on es considerava Winged Victory com una de les millors novel·les dels nostres temps.[5]
Yeates va escriure a la guarda de la còpia per a Williamson:
| « | Vaig començar [a escriure el llibre] a l'abril de 1933 a L'Hospital de Colindale. No podia escriure res allà, així que vaig sortir a caminar un matí, a pesar de les amenaces de mort de les que el doctor em va voler previndre. Vaig escriure diàriament fins a finals d'any. La meva dificultat principal era trobar l'equilibri entre la realitat i l'art, ja que estava escrivint una història que havia de ser una representació exacta del període i també una anàlisi i sintèsi exacta d'un estat de la ment.[6] | » |
Descripcions dels combats aèris modifica
Winged Victory destaca per la qualitat de les descripcions del combat aeri durant la Primera Guerra Mundial.
El realisme i discursivitat de la novel·la la fan una de les descripcions de la vida diària més intrigants del front occidental: Les relacions amb els habitants francesos, les trobades dels pilots al bar, els viatges a casa pels permisos, la recuperació als hospitals de l'exèrcit; les converses dels pilots, les cançons dels gramòfons, que menjaven i bebien cada dia... Yeates també està interessat en els diversos estils de direcció adoptats pels diferents comandants de l'esquadró, i els seus esforços per a fer del protagonista un pilot més agressiu. El protagonista està atormentat per la seva incapacitat de viure amb el combat diàri, abatre altres pilots en la mateixa situació que ell, i com altres pilots si que hi semblen poder viure. És realment honest en la descripció dels seus pensaments, del creixent estrès i debilitament de la persona al morir els seus companys un rere altre, mentre ell sobreviu al conflicte.
Filosofia sobre la guerra modifica
A Winged Victory, Yeates expressa regularment una desil·lusió per la guerra, amb els seus oficials superiots, i per les causes de la guerra, pensaments més típics dels anys 30 que del moment que està descrivint.[7]
Tot i això, la novel·la conté una representació força fidel de la Royal Flying Corps (més tard Royal Air Force) i les seves operacions al front occidental començant per l'ofensiva alemanya del 21 de març de 1918. El protagonista i el seu esquadró han d'encarregar-se de les feines més arriscades en ser pilots dels Camel, missions on s'ha de voler baixar, tant per a reconeixement de possibles objectius per al bombardeig i atac a troped enemigues. Missions que els fan blancs fàcils per a l'enemic, i dels quals pocs pilots sobreviuen. Al mateix temps, caces més ràpids, com ara els SE5 i el Bristol Fighter gaudeixen de missions a altituds molt superiors aprofitant les seves característiques. El rol dels Camel és perillós, ametrallant trinxeres i rutes a altes velocitats i a prop de terra en aparells sense protecció, amb l'amenaça constant de les ametralladores dels soldats enemics.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Henry Williamson. 'Tribute to VM Yeates' in VM Yeates. Winged Victory. Jonathan Cape. London. 1962 p2
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gordon Atkin "Winged Victor" Springwater Books 2004
- ↑ ves-néta
- ↑ Henry Williamson. 'Tribute to VM Yeates' in VM Yeates. Winged Victory. Jonathan Cape. London. 1962 p3
- ↑ Henry Williamson. 'Tribute to VM Yeates' in VM Yeates. Winged Victory. Jonathan Cape. London. 1962 p 1.
- ↑ Henry Williamson. 'Tribute to VM Yeates' in VM Yeates. Winged Victory. Jonathan Cape. London. 1962 p 6
- ↑ VM Yeates. Winged Victory. Jonathan Cape. London. 1962 pp54-55
Enllaços externs modifica
- Victor Yeates. The Aerodrome website. *Informació biogràfica (17 de gener de 2010)