Vilar de Canes
Vilar de Canes és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Maestrat.[1] El terme municipal limita amb els de Benassal, Ares del Maestrat, Albocàsser, Culla i la Torre d'en Besora.
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarca | l'Alt Maestrat | ||||
Capital | Villar de Canes (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 159 (2023) (9,99 hab./km²) | ||||
Gentilici | Vilarenc, vilarenca | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 15,91 km² | ||||
Altitud | 668 m | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Castelló de la Plana | ||||
Dades històriques | |||||
Festa patronal | Sant Llorenç Agost | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12162 | ||||
Codi INE | 12134 | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12134 | ||||
Lloc web | vilardecanes.es |
Geografia modifica
La seua superfície està solcada pels barrancs d'En Seguer, de la Teuleria i de la Frescor i per la Rambla Carbonera. Les principals altures són la serra de Foies, el Tossal Redó i el Maxorral. El paratge més freqüentat és el brollador de La Font del Mas del Senyor. Els vilarins viuen molts dispersos, al poble i als masos: La Segarreta, La Segarra, L'Hostal de l'Esquerrera, el mas d'en Romeu, el mas del Senyor, el Solar, el mas de les Cogullades, la Pallissa, el Cap del Moro, etc.
Història modifica
Històricament formava part de la tinença de Culla, senyoriu que des del 1235 va pertànyer a Balasc d'Alagon i després a Guillem d'Anglesola; son fill, del mateix nom, va donar el lloc el 13 de desembre del 1273 a Bernat de Montpalau i a sa dona, Guillema, i va ser ella i son fill Pere de Montpalau els que donaren una carta pobla a Doménec Matamoros, Bernat de Sagarra, Berengari Vilamanya, Bernat Vilamanya, Berengari Gomar, Arnau Igualada, Miquel Rovira, Pere Segarra, Arnau Querol i Gita, muller de Gil Girona i a altres habitants, amb jurisdicció civil i criminal amb el mer i mixt imperi, el 19 de desembre del 1316. Del 1294 al 1312 fou senyoriu de l'orde del Temple, i des del 1319 hom emmarcà en el senyoriu de l'orde de Montesa, però mantenia el domini directe la família Montpalau.
Durant la Guerra civil espanyola (1936-1939) va protagonitzar, junt a Benassal, Albocàsser i Ares del Maestrat, com a víctima i objecte d'experimentació el maig de 1938 per l'aviació de l'Alemanya nazi per provar la capacitat dels bombarders Stuka. El resultat dels bombardejos foren 38 morts.[2]
Demografia modifica
La improductivitat del seu terreny ha propiciat durant el segle XX una forta emigració vers nuclis industrials, la qual cosa ha produït un important descens demogràfic.
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2010 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
221 | 196 | 188 | 188 | 188 | 183 | 183 | 185 | 185 | 181 |
Alcaldia modifica
Des de 2023 l'alcalde de Vilar de Canes és Iván Barrachina Bellmunt del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[3]
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Juan Manuel Sales Escrig | UCD | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Juan Manuel Sales Escrig | AP-PDP-UL-UV | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Aurelio Pitarch Escrig | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Aurelio Pitarch Escrig | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Aurelio Pitarch Escrig | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Alejandro Vidal Escrig | PP | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Alejandro Vidal Escrig | PP | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Luciano Ferrer Pons | PP | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | María Asunción García García | PP | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Aurelio Pitarch Escrig | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
2019-2023 | José María Domínguez Rodríguez Aurelio Pitarch Escrig |
PSPV-PSOE PSPV-PSOE |
28/10/2021 27/11/2021 |
Defunció[4] -- |
Des de 2023 | Iván Barrachina Bellmunt | PSPV-PSOE | 17/06/2023 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[3] |
Economia modifica
La ramaderia intensiva i el conreu de l'ametler i l'olivera hi són les úniques activitats econòmiques.
Monuments modifica
- Antiga almàssera.
- Església de la Purificació de la Verge. Del segle xviii. Va ser realitzada segons traces de Francesc Monfort sobre ruïnes de l'antiga capella, i respon al tipus d'església de saló amb tres naus.
Festes i celebracions locals modifica
- Sant Antoni. El 17 de gener.
- Sant Blai. El 3 de febrer.
- Festes majors. Se celebren la primera quinzena d'agost en honor de Sant Llorenç i Sant Roc.
- Fira agrícola. Al mes de desembre.
Referències modifica
- ↑ «Vilar de Canes» (PDF). Onomasticon Cataloniae.
- ↑ «Deadly wartime bombing raid in Spain 'was target practice for Nazi Stukas', documentary reveals». Telegraph, 29-12-2015 [Consulta: 19 abril 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Vilar de Canes. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Aurelio Pitarch será el nuevo alcalde de Vilar de Canes a los 89 años» (en castellà). Cadena Ser.
Enllaços externs modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilar de Canes |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.