Vilertia galeata
Vilertia galeata és una espècie de caragol d'aigua dolça de la família dels hidròbids caracteritzada científicament com a tal l'any 2022, a partir del descobriment fortuït d'uns exemplars a Catalunya després del temporal Glòria del 2019.[1][2]
Vilerta galeata  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Gastropoda |
| Ordre | Neotaenioglossa |
| Família | Hydrobiidae |
| Gènere | Vilerta |
| Espècie | Vilerta galeata Joaquín López-Soriano, 2022 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Vilert |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
Es tracta d'un mol·lusc valvatiforme i estigobi, endèmic de la conca del riu Fluvià, que esdevé l'únic tàxon conegut del gènere Vilertia. S'anomena així en honor al poble de Vilert, a Esponellà, on fou trobat per primera vegada a la font de Beu-i-tapa.[1][2]
Morfologia modifica
Vilertia galeata és un caragol translúcid i sense coloració de dimensions molt petites: només té entre 1 i 1,5 mil·límetres de longitud.[1][3] Es caracteritza per la manca d'ulls i es distingeix d'altres espècies de caragols d'aigua dolça de la Península Ibèrica pel seu característic gir corbat i cap enfora del llavi (obertura) extern de la closca, que és circular i plana.[1][4]
En el cas dels mascles, el penis és ample i amb la punta arrodonida, mentre que les femelles tenen el tret distintiu d'una bursa esfèrica i sense receptacle.[1]
Hàbitat i preservació modifica
Aquesta espècie habita les aigües subterrànies del riu Fluvià i només es pot albirar a la superfície per la força dels dolls i la pujada del nivell freàtic dels aqüífers, sovint provocades per temporals o forts episodis de pluja.[2][3] Presenta un endemisme molt localitzat en aquesta conca hidrogràfica, que fins ara només s'ha definit en dues fonts a 2 quilòmetres de distància l'una de l'altra i dins del terme municipal d'Esponellà: la deu d'en Roure i la font de Beu-i-tapa.[1]
Tot i que els descobridors hipotetitzen que podria trobar-se en altres zones al llarg del curs del riu i que la seva presència és un bioindicador de la bona qualitat de l'aigua,[3] la reduïda circumscripció geogràfica el fa molt sensible a possibles contaminacions o actuacions urbanístiques.[1][2] El seu estat de conservació no ha estat definit per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
-
Poble de Vilert, on es troben les dues fonts amb exemplars coneguts de V. galeata
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 López-Soriano, Joaquín; Quiñonero-Salgado, Sergio; Alonso Suárez, Álvaro; Rolán, Emilio; Glöer, Peter «A new genus and new species of valvatiform Hydrobiidae for the North-East Iberian Peninsula» (en anglès). Nemus, 2022, pàg. 160-167. ISSN: 2386-3803.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Reche, Ariadna «Descobreixen al Pla de l'Estany una nova espècie de cargol d'aigua diminut que és endèmic del riu Fluvià». El Punt Avui, 27-11-2022 [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Identifiquen la ‘Vilertia’, una nova espècie de cargol aquàtic endèmic del Fluvià». Ràdio Banyoles, 21-09-2022 [Consulta: 28 novembre 2022].
- ↑ ACN «Descobreixen una espècie única de caragol d'aigua diminut al riu Fluvià». Vilaweb, 27-11-2022 [Consulta: 28 novembre 2022].