Vincenzo Gabussi
Vicenzo Gabusssi (Bolonya, República Cisalpina, 1800 – Londres, 12 de setembre del 1846) fou un compositor italià.[1] L'èxit del deu debut I furbi al cimento a Mòdena no va convèncer-lo de començar una carrera d'operista i va emigrar cap a Londres on va instal·lar-se com a professor de cant. El seu amic Gioacchino Rossini li va aconsellar tornar a la seva primera vocació. Profità de la moda del «professor italià» a les famílies riques de l'aleshores imperi britànic que li garantia una situació econòmica més còmoda.[1] Va escriure força música de cambra i dues òperes més: Ernani (París, 1834) i Clemenza di Valois (Venècia, 1840). La rebuda freda de la crítica i del públic d'ambdues obres, malgrat la protecció i lloança de Rossini, li fa definitivament abandonar el teatre musical. Tornà a Londres on va fer un renom amb la composició d'arietes, romances, duets per a veu i piano, d'un sentiment penetrant i graciós, pel que fou anomenat el «nou Schubert».[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1800 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 12 setembre 1846 (45/46 anys) Londres |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música i educació musical |
| Ocupació | compositor, mestre, pedagog musical |
 | |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Meloncelli, Raoul. «Gabussi, Vincenzo». A: Dizionario Biografico degli Italiani (en italià). Roma: Istituto della Enciclopedia Italiana, 1998 (51).
- ↑ Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 25 pàg. 360, ISBN 84-239-4525-1