Violante Atabalipa Ximenes de Bivar e Vellasco

Violante Atabalipa Ximenes de Bivar e Vellasco (1 de desembre de 181725 de maig de 1875) fou una feminista, escriptora i propietària d'un periòdic del Brasil.

Infotaula de personaViolante Atabalipa Ximenes de Bivar e Vellasco
Biografia
Naixement1r desembre 1817 Modifica el valor a Wikidata
Salvador (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 maig 1875 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets de les dones, propietaria de diari, escriptora, periodista Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Vellasco nasqué l'1 de desembre de 1817 a São Salvador da Bahia.[1] De petita va rebre una bona formació i visqué amb sa mare i el seu iaio mentre son pare estava a Rio de Janeiro.[1] Eventualment la família es reuní amb son pare a Rio de Janeiro.[2] En 1945, Vellasco es casà amb un tinent, João Antonio Boaventura, qui morí solament uns pocs anys després d'haver-se casat.[2] Vellasco fou rica i tingué una font d'ingressos independent i pogué finançar la seua pròpia obra.[3][4] Ella estava en contra de l'exclusió de les dones en l'educació superior de Brasil.[3]

Vellasco treballà com a editora i patrocinadora de O Jornal das Senhoras, una revista feminista creada el 1952 i primer editada per Joana Paula Manso de Noronha.[5][6] O Jornal das Senhoras cobria les qualitats positives de les dones, defensava l'educació per a les dones i cobrí altres temes d'interès per a les dones.[5] Altra editora de la publicació, junt a Vellasco, fou Gervasia Nunenzia Pires dos Santos.[7] La revista continuà sent publicada fins al mes de desembre de 1855.[5] Vellasco també es dedicà a la traducció d'obres literàries.[2] Més endavant publicaria altra revista, O Domingo, l'any 1874,[8] la qual defensava i parlava sobre els drets de les dones al Brasil.[9][10]

El 25 de maig de 1875, Vellasco va morir a Rio de Janeiro.[11][12]

Vellasco va ser membre del Consell Imperial a Brasil i també fou la fundadora i directora del Conservatori Dramàtic Brasiler a Rio de Janeiro.[13]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Macedo, 1876, p. 97.
  2. 2,0 2,1 2,2 Macedo, 1876, p. 98.
  3. 3,0 3,1 Hahner, 1978, p. 265.
  4. Hahner, 1978, p. 267.
  5. 5,0 5,1 5,2 Hahner, 1978, p. 260.
  6. Hahner, 1978, p. 257.
  7. Pinto, Magdalena Garcia. «Feminism». A: Encyclopedia of Latin American Literature. Londres: Fitzroy Dearborn Publishers, 1997, p. 557. ISBN 0203304365 [Consulta: 16 octubre 2019].  Arxivat 2017-11-19 a Wayback Machine.
  8. Uglow, Jennifer. Macmillan Dictionary of Women's Biography (en anglès). Springer, 1991-06-27, p. 406. ISBN 9781349127047. 
  9. Hahner, 1978, p. 264.
  10. Hahner, 1990, p. 31.
  11. Hahner, 1978, p. 268.
  12. Macedo, 1876, p. 99.
  13. Hahner, 1990, p. 29.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica