Viper (banda)

grup musical brasiler de heavy metal

Viper és un grup musical brasiler de heavy metal format el 1985 a la ciutat de São Paulo.[1]

Infotaula d'organitzacióViper
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1985, São Paulo Modifica el valor a Wikidata
Períodeprimer (1985–1996)
segon (2005–2009)
tercer (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
GènereHeavy metal Modifica el valor a Wikidata
Format per
Andre Matos (1985–2016)
Pit Passarell (1985–)
Hugo Mariutti (2012–2020) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webviperbrazil.com.br Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm13908701 Facebook: viperbrazil Instagram: viper_brazil Youtube: UC3W18XMPJKYOx9tULmb34Fw Spotify: 6ywWIQgZrAOTcmA3XxGIk7 iTunes: 1416069715 Musicbrainz: 738ff9d9-c3f2-4329-9604-36ae354905de Discogs: 1679240 Allmusic: mn0001346013 Deezer: 5835763 Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Primera etapa: 1985-1996 modifica

Viper va començar l'any 1985, amb la maqueta The Killera Sword. En aquell moment, tots els membres de la banda, formada per Andre Matos (veu), els germans Pit Passarell (baix) i Yves Passarel (guitarra), Felipe Machado (guitarra) i Cássio Audi (bateria), eren encara adolescents. Arran de l'èxit aconseguit, van ser convidats pel segell Rock Brigade per gravar el seu primer àlbum, Soldiers of Sunrise (1987); el disc va ser elogiat per la premsa especialitzada i la banda va ser convidada a fer l'obertura del concert de Motörhead al Brasil. El 1989, Sergio Facci es va fer càrrec de la bateria i van publicar l'àlbum Theatre of Fate, amb el teclista Junior Andrade. L'èxit de l'àlbum va dur la banda a signar un contracte internacional i el seu disc va sortir també al Japó (segell JVC) i a Europa (segell Massacre), entre 1991 i 1992.[1][2]

A causa de diferències musicals amb la resta de la banda[2] i molt ocupat amb la seva escola de música, Andre Matos va deixar Viper per centrar-se en els seus estudis musicals[3] i formar el grup Angra, i Pit Passarell es va fer càrrec de la veu.[2]

El grup va publicar un altre àlbum, Evolution (1993), gravat pel nou bateria Renato Graccia, que ja els havia acompanyat durant la gira Theatre of Fate; seguidament va venir la gira per Japó i l'àlbum en directe Maniacs in Japan. L'any següent, la banda va actuar a la primera edició del festival Monsters of Rock al Brasil i va treure al mercat Coma Rage, que presentava un so més hardcore. El 1996, la banda es va arriscar publicant un àlbum més punk en portuguès, Tem Pra Todo Mundo, però amb prou feines va arribar a les botigues a causa de la fallida del nou segell de la banda en aquell moment, Castle. Amb aquesta situació imprevista i enmig de problemes interns, la banda es va aturar durant uns anys.[1][2]

Segona etapa: 2005-2009 modifica

El 2005, la banda va tornar amb Ricardo Bocci a la veu i Guilherme Martin (que havia tocat a la banda anteriorment) a la bateria. Aquell agost van publicar el DVD Living For the Night – 20 Years of Viper, que contenia imatges i vídeos de tota la carrera de la banda, i poc després una maqueta amb noves cançons: Demo 2005. Guilherme Martin va deixar el grup aquell any i es va incorporar a la banda Luxúria, mentre que Renato Graccia va tornar a Viper en el seu lloc; Yves Passarel es va unir a la banda Capital Inicial.[4]

El 2007, la banda va publicar l'àlbum All My Life i va iniciar una gira; l'any 2009, a causa de projectes personals, van declarar un descans.[5] Felipe Machado va començar a dedicar-se a la seva professió de periodista, Pit Passarell va continuar com a músic amb una banda en solitari, Renato Graccia amb una banda que barrejava blues i rock, Marcelo Mello va començar a ensenyar guitarra i Ricardo Bocci va iniciar una gira per promocionar el seu senzill "My Way", que el va dur a actuar al Centro Cultural São Paulo (CCSP).[6]

Tercera etapa: 2012-actualitat modifica

El 2012, la banda va anunciar la gira To Live Again per celebrar el 25è aniversari del disc Soldiers of Sunrise, en la qual per primera vegada van tocar els temes de Soldiers of Sunrise i Theatre of Fate de manera íntegra. El primer concert va tenir lloc l'1 de juliol a la ciutat de São Paulo, amb el retorn del vocalista Andre Matos després de 22 anys des de la seva marxa a la banda Angra i la formació clàssica de Pit Passarell, Felipe Machado i Guilherme Martin; el guitarrista Hugo Mariutti va substituir Yves Passarel, que finalment va fer aparicions durant la gira. Mentre va durar aquesta, Viper va fer l'obertura per a Kiss en els concerts de la banda estatunidenca a São Paulo i a Rio de Janeiro.

L'any següent va sortir al mercat un DVD en directe de la gira To Live Again i van fer una nova gira per celebrar el 25è aniversari de l'àlbum Evolution (1992). Aquell setembre, la banda va participar en el dia del metal de Rock in Rio, juntament amb Andre Matos, que estava de gira promocionant el seu llavors nou àlbum en solitari.[7] En comentar el retrobament, Andre Matos va declarar: «Vaig tornar a ser amic de tothom i ens vam començar a veure de nou. [...] Quan l'any passat [2012] va sorgir la idea que havíem de fer una gira d'aniversari i celebrar el primer disc, tothom va ser molt, molt positiu. Així que només calia esbrinar quan seria un bon moment per fer-ho, quan tothom tindria una mica de temps lliure en els seus horaris per encaixar-nos i fer-ho realment funcionar, i va funcionar.»[3] Per a l'espectacle del 25è aniversari de l'àlbum Evolution, el cantant Leandro Caçoilo (antic membre d'Eterna) va assumir la veu a la banda.[8]

El juny de 2019, el cantant Andre Matos va morir després de patir un atac de cor.[9][10] Amb el retorn d'Hugo Mariutti a Shaman, la banda va anunciar que aniria de gira el 2020, i que hi interpretaria els grans clàssics dels seus 35 anys a la carretera. A causa de la pandèmia de la COVID-19, la gira es va cancel·lar. Ja com a quartet, la banda va tornar a l'estudi el 2021 per gravar el seu nou àlbum després de 14 anys,[11] Timeless, que va veure la llum el 2022 i amb el qual van iniciar una nova gira.[12]

Després de diversos homenatges a Matos, l'abril de 2023 Viper es va reunir amb les bandes Shaman i Angra, en les quals el vocalista havia cantat, per retre-li tribut en un concert que va tenir lloc al Summer Breeze Brasil.[13][14]

Membres modifica

Actuals
Ex-membres
  • Andre Matos - veu (1985-1990, 2012-2016), participacions el 2004, 2007 i 2017
  • Yves Passarel - guitarra (1985-2001), participacions el 2007 i 2012
  • Gustavo Rodrigues - bateria (2000-2006)
  • Cassio Audi - bateria (1985-1988)
  • Arnaldo Andrade - teclats (1987-1990)
  • Valdério Santos - bateria (1989), guitarra (2001 - 2007)
  • Renato Graccia - bateria (1991-2001, 2005-2012)
  • Ricardo Bocci - veu (2004-2010)

Cronologia modifica

Unable to compile EasyTimeline input:

EasyTimeline 1.90


Timeline generation failed: 1 error found
Line 13: id:lines value:black legend:Àlbums d'estudi

- Invalid attribute 'd'estudi' ignored.

 Specify attributes as 'name:value' pairs.



Discografia modifica

La discografia principal està formada per els següents àlbums:[15][16]

Any Títol Tipus
1985 The Killera Sword maqueta
1987 Soldiers of Sunrise àlbum d'estudi
1989 Theatre of Fate àlbum d'estudi
Viper 1989 maqueta
1992 Evolution àlbum d'estudi
1993 Maniacs In Japan àlbum en viu
Vipera Sapiens EP
1994 Coma Rage àlbum d'estudi
1995 Tem Pra Todo Mundo àlbum d'estudi
1999 Everybody Everybody – The Best of VIPER compilació
2005 Demo 2005 maqueta[cal citació]
2005 20 Years Living for the Night documental (DVD)
2007 All My Life àlbum d'estudi
2015 To Live Again - Live in São Paulo àlbum en viu (CD & DVD)
2020 The Spreading Soul Forever senzill
2022 Timeless àlbum d'estudi[12]

Gires modifica

  • Theatre of Fate Tour (1989-1990)
  • Evolution Tour (1992-1993)
  • Coma Rage Tour (1994-1995)
  • All My Life Tour (2007-2009)
  • To Live Again Tour (2012)

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Viper - Dicionário Cravo Albin» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira. [Consulta: 16 maig 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 White, David. «Viper Songs, Albums, Reviews, Bio & More | AllMusic» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 16 maig 2023].
  3. 3,0 3,1 Dr. Metal. «Interview with Andre Matos (Part 1 of 2)» (en anglès). Metal Meltdown, 27-03-2013. [Consulta: 9 desembre 2015].
  4. Ortega, Rodrigo «As três vidas do Capital» (en portuguès). Billboard Brasil. BPP, 16, febrer 2011, pàg. 48-54. 977-217605400-2.
  5. Estadão. «André Matos volta ao Viper para turnê de 25 anos» (en portuguès), 20-04-2012. [Consulta: 26 agost 2020].
  6. «Vila Mariana - Últimos dias da Sintonia do Rock» (en portuguès). Vila Mariana, 16-07-2009. [Consulta: 16 maig 2023].
  7. «No Rock in Rio, André Mattos e Viper fazem antologia do metal brasileiro» (en portuguès). Terra, 23-09-2013. [Consulta: 27 agost 2020].
  8. Duarte, Joao. «Leandro Caçoilo é confirmado como novo vocal da banda Viper, para a turne do disco Evolution.» (en anglès). [Consulta: 21 març 2021].
  9. Ristić, Jovan. «Andre Matos, Former ANGRA Frontman, Passes Away» (en anglès). Hardwired, 08-06-2019. [Consulta: 17 maig 2023].
  10. «ANDRÉ MATOS - Heart Attack Confirmed As Cause Of Death - BraveWords» (en anglès). BraveWords, 10-06-2019. [Consulta: 17 maig 2023].
  11. «Banda Viper grava o primeiro álbum de estúdio em 14 anos» (en portuguès). G1. [Consulta: 21 març 2021].
  12. 12,0 12,1 Coppi, Leandro. «VIPER: quinteto anuncia “Timeless”, primeiro álbum de inéditas em 15 anos - Roadie Crew» (en portuguès). Roadie Crew, 25-03-2022. [Consulta: 17 maig 2023].
  13. Oliveira, Larissa Catharine. «Andre Matos é celebrado em tributo de Viper, Shaman e parte do Angra no Summer Breeze Brasil | Wikimetal» (en portuguès). Wikimetal, 29-04-2023. [Consulta: 17 maig 2023].
  14. «Shaman + Viper + Felipe e Rafael (Angra) – Summer Breeze Brasil» (en portuguès). Summer Breeze Brasil, 2023. [Consulta: 17 maig 2023].
  15. «Viper Albums and Discography | AllMusic» (en anglès). AllMusic.
  16. «Viper | Discography | Discogs» (en anglès). Discogs.

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica