Viquipèdia:Criteris d'admissibilitat (pel·lícules)

Aquesta pàgina dóna algunes directrius aproximades pensades per ser utilitzades pels editors de la Viquipèdia per decidir si una peŀlícula pot tenir un article a la Viquipèdia. Complir aquestes directrius de notabilitat generalment indica que hi ha garanties que un film pot tenir un article, però si no els compleix tampoc suposa que es pugui fer una supressió immediata.

Si desitgeu discutir aquests criteris ho podeu fer a la discussió d'aquesta pàgina. El criteri general d'admissibilitat (VP:ADMS) diu:

« si el tema ha rebut cobertura significativa en fonts fiables i independents del subjecte, se suposa que satisfà els criteris per incloure un article propi. »

Els criteris exposats a continuació es poden considerar una versió especialitzada de Viquipèdia:Admissibilitat, aplicada a les peŀlícules.

Principis generals modifica

Es calcula que el nombre de peŀlícules rodades i estrenades es pot acostar al milió. Cal, doncs, marcar uns criteris que defineixin quines poden tenir article a Viquipèdia, i secundàriament, alguns aspectes del seu contingut. L'estructura dels articles es va definir aquí.

Atesa la magnitud d'intentar abastar totes les peŀícules, en aquest document quedarien definits subsidiàriament els primers objectius a tenir coberts en aquest camp.

Fonts fiables modifica

Un dels criteris de la directriu general d'admissibilitat és que la cobertura hauria de venir de fonts solvents que siguin independents del tema. Aquesta secció parla de la independència de les fonts i de fiabilitat.

  • Independència: Les fonts que es consideren independents són les que han cobert el tema, com periòdics o revistes. També són fonts potencials els llibres que parlen d'una pel·lícula en un context més gran o entre altres pel·lícules. Els comunicats de premsa, fins i tot si són reimpresos per fonts inconnexes amb la producció, no es consideren independents. Tampoc notes de productores.
  • Fiabilitat: La directriu per identificar fonts solvents (VP:FF) parla específicament de les publicacions impreses que han tingut un procés en la seva elaboració, com diaris o revistes, i cal suposar que aquests són fiables ja que el seu procés de publicació es considera fiable. Si aquestes fonts també publiquen materials en línia, llavors és just suposar que aquests materials tenen un procés de publicació similar. Si les fonts publiquen materials només en línia, llavors el seu procés de publicació i/o l'autoritat de l'autor s'haurien d'examinar amb cura. L'edició anglesa accepta material d'agències de notícies d'àmplia difusió, com per exemple Reuters o The Associated Press. Tanmateix, cal anar amb molt de compte per distingir els articles de notícies dels articles d'opinió. A l'hora d'afegir material biogràfic controvertit sobre persones vives basat en agències de notícies, només s'hauria d'utilitzar material d'agències de notícies d'alta qualitat.
Cal rebutjar informacions contingudes en blocs, llevat que estiguin signades per un crític reconegut.
  • Cobertura. Hi ha fonts de cobertura trivial, entesa com a simples llistes, informació bàsica (repartiment, cos tècnic, premis...) que pot incloure un resum de la trama però sense comentaris crítics. Com a fonts trivials s'inclouen Rotten Tomatoes, AMG, Internet Movie Database o Filmaffinity, a més de ressenyes que són part d'una ressenya completa de TOTES les pel·lícules en un festival particular i algun web amb ressenyes de crítics afeccionats que no han establert la seva pròpia notabilitat. Moltes d'aquestes fonts poden proporcionar informació valuosa per referenciar dades o fets, però en si mateix no indiquen que un film sigui admissible. En qualsevol cas, històricament s'ha donat validesa a aquestes fonts trivials, creant fins i tot algunes plantilles específiques (IMDB, AMG, FilmAffinity). La seva inclusió en l'apartat d'enllaços externs ha suplit la referència específica en aquests camps.
Hem incorporat a la plantilla: peŀlícules els ratis dels llocs IMDB, condiderant-ho com una mesura de la notabilitat de la pel·lícula. Les fonts trivials, però, cobreixen la majoria dels apartats. Vegeu l'exemple.

Altres consideracions d'admissibilitat modifica

Es pot considerar que és admissible quan:

  1. La pel·lícula ha estat inclosa en llistes considerades com a referents mundials.[1] La majoria d'aquestes llistes són anglosaxones i caldrà tractar-ho amb prevenció, per no donar una visió parcial del món del cinema.
  2. La pel·lícula ha estat inclosa com part d'un documental, programa, o retrospectiva sobre la història de cinema.
  3. La pel·lícula ha rebut un premi -o ha estat nominada- perquè excel·leix en algun aspecte. Per afinitat cultural, considerarem els següents premis: Premis del Cinema Europeu, Oscar, Globus d'or, BAFTA, Canes, Berlín i Venècia. També, els premis Goya o Gaudí. Això permetrà alhora establir unes prioritats per bastir el corpus fílmic de Viquipèdia.

Altres criteris modifica

Algunes pel·lícules que no compleixen els punts esmentats poden ser admissibles. L'habilitat de l'articulista per certificar l'admissibilitat d'una pel·lícula a través de fonts verificables pot ser significativa. Alguns aspectes a considerar:

  1. Alguns films representen una fita única en el cinema d'un país.
  2. No es considerarà admissible el fet que una peŀlícula hagi estat doblada al català, tot i que cal referenciar aquest fet (pàgines esadir o eldoblatge)
  3. No es crearan articles de peŀlícules no estrenades o incompletes. Fora de les excepcions justificades, com completar informació sobre una saga, per exemple.

Referències modifica