Viquipèdia:Impacte legal de la iniciativa SOPA

Entendre les implicacions legals modifica

El que hi ha a sota és una traducció d'una publicació feta per Geoff Brigham, advocat expert en legislació internacional i en propietat intel·lectual.

 

Com la iniciativa SOPA perjudicarà Internet lliure i la Viquipèdia

Enviat per Geoff el 13 de desembre, 2011

Durant els últims dies, els editors de la Viquipèdia han estat parlant si planejar una protesta contra la Stop Online Piracy Act (SOPA) (Llei per aturar la pirateria en línia). Se m'ha demanat que faci alguns comentaris sobre la llei i que expliqui quin efecte podria tenir la legislació proposada sobre una Internet lliure i oberta així com sobre la Viquipèdia. El meu objectiu en aquesta publicació és per proporcionar una mica d'informació i interpretació que espero serà útil als editors de la Viquipèdia per debatre sobre la llei.

La iniciativa legislativa SOPA s'ha guanyat el dubtós honor de facilitar la censura d'Internet en nom de combatre la violació en línia dels drets d'autor. La Fundació Wikimedia s'ha oposat a aquesta legislació, però hem de deixar clar que Wikimedia té un compromís igual de fort en contra de les infraccions contra els drets d'autor. La comunitat Wikimedia, que ha desenvolupat una perícia sense igual en dret de la propietat intel·lectual, dedica munts d'hores assegurant que els nostres llocs estiguin lliures de continguts que infringeixi els drets d'autor. En una comunitat que conté informació publicada sota una llicència lliure, no hi ha lloc per infraccions dels drets d'autor.

Tanmateix no podem combatre un mal provocant-ne un altre de més gran. SOPA representa la falsa afirmació que la censura és una eina acceptable per protegir els interessos dels propietaris privats dels drets d'autor en determinats mitjans de comunicació. És a dir, SOPA bloquejaria sencers llocs web estrangers als Estats Units com a resposta a treure de la vista material concret que infringeixi drets d'autor. Això és així fins i tot quan altres lleis com la llei de Copyright del Mil·lenni Digital han trobat solucions més equilibrades sense fer ús d'una mesura tan dràstica. Per aquesta raó, aplaudim el treball excel·lent d'unes quantes organitzacions que estan liderant la oposició en contra d'aquesta legislació, entre les que hi ha Electronic Frontier Foundation, Public Knowledge, Creative Commons, Center for Democracy and Technology, NetCoalition, la Internet Society, AmericanCensorship.org, i altres.

Dimarts, després de rebre la versió original de la llei, el House Judiciary Committee emetia una nova versió de SOPA segons el segell prevista pel dijous vinent. AL mateix dia podria tenir lloc una votació. Al final d'aquest article, proporciono un resum de les parts més pertinents d'aquesta nova versió de SOPA així com un resum del procés legislatiu (que també podeu seguir aquí).

Sincerament, aquesta nova versió de la llei és millor (i cal el nostre reconeixement per això al personal de la Magistratura). Però, continua patint dels mateixos defectes estructurals, incloent-hi el seu enfocament basat en bloquejar llocs internacionals sencers en base a al·legacions de infraccions específiques de drets d'autor als EUA. Les crítiques han estat significatives. [1] El Representant Darrell Issa, una Republicà Califòrnia, per exemple, sentia que la llei "reté els defectes fonamentals de la seva predecessora bloquejant la possibilitat dels americans d'accedir a llocs web, imposant un regulació cara a les empreses que operen les Webs i donant al Fiscal General Eric Holder del Departament de Justícia nous i amplis poders per controlar Internet."

Els membres de la nostra comunitat estan pesant si una acció de protesta és apropiada. Vull ser molt clar: la Fundació Wikimedia creu que la decisió de si planejar una protesta a la wiki de protesta, tal com tancar el lloc o posar una pancarta en la part superior, és una decisió de comunitat. La Fundació Wikimedia donarà suport als editors en qualsevol cosa decideixin fer. El propòsit d'aquest escrit és proporcionar informació als editors per ajudar-los en les seves discussions.

Se m'ha demanat una opinió legal. I, explicaré, des del meu punt de vista, la nova versió de SOPA roman una amenaça seriosa a la llibertat d'expressió a Internet.

  • La nova versió continua minant la DMCA i la jurisprudència federal que han promogut tant Internet com la cooperació entre propietaris de drets d'autor i proveïdors de servei d'Internet. Fent això, SOPA crea un règim on el primer pas és el litigi federal per bloquejar un lloc sencer a l'engròs: això està molt lluny d'un avís legal, menys costós, sota el protocol de la DMCA per eliminar selectivament el material especific que infringeixi els drets. El delicte és l'enllaç, no la violació del copyright. El cost és un litigi, no un avís simple.
  • Les despeses de tals litigis podrien molt bé forçar a llocs sense ànim de lucre o de baix pressupost, com els del nostre moviment del coneixement lliure, a simplement rendir-se davant d'ordres de treure els seus enllaços. (Secs. 102(c)(3); 103(c)(2)) Els llocs internacionals sota atac poden no tenir els recursos per afrontar procediments judicials extraterritorials als Estats Units, fins i tot si les acusacions són falses.
  • La nova versió de SOPA reflecteix un règim on els propietaris de drets d'autor poden demanar l'extinció dels serveis de publicitat i pagament, com PayPal, als "Llocs d'internet" acusats de "dedicar-se a robatori de propietat dels EUA." (Sec 103(c)(2)) Un propietari de drets d'autor ha de demanar una ordre judicial (a diferència de la versió prèvia) (Sec 103(b)(5)). La majoria dels propietaris de drets tenen bones intencions, però molts no.[2] No es pot suposar que les accions litigioses per bloquejar llocs petits a l'estranger sempre estaran motivades de bona fe, especialment quan la possibilitat de defensa és difícil.
  • Encara que deixant-ho discrecional (Secs.102(c)(2)(A-E); 103(c)(2)(A-B)), la nova llei encara permetria seriosos riscs de seguretat per les nostres comunicacions i infraestructura nacional. La llei ja no mana als DNS bloquejar però encara ho permet com a opció. Com explica Sherwin Siy, director legal de Coneixement Públic: "L'esmena continua animant a bloquejar i filtrar DNS, la qual cosa hauria de ser preocupant pels experts en seguretat d'Internet . . . ."
  • La Electronic Frontier Foundation adverteix que la nova proposa legislativa encara persegueix eines que es podrien utilitzar per "esquivar" la llista negra, tot i que aquestes eines són essencials pels activistes dels drets humans i dissidents polítics d'arreu del món.

Més específicament respecte a Wikimedia, la nova versió és una millora, però, a més a més de les raons llistades a dalt, roman inacceptable:

Wikipedia discutiblement cau sota la definició de "Motor de cerca d'internet",[3] i, per aquesta raó, un demandant federal podria obtenir una ordre judicial manant que la Fundació Wikimedia tregui enllaços a "llocs estrangers infractors" especificats o encarar-se com a mínim a sancions de desacatament al tribunal. [4] La definició de "llocs estrangers infractors" és àmplia. [5] i podria molt bé incloure llocs legítims que ofereixen contingut principalment legal, encara que tenen altre tipus de contingut suposadament infractor en els seus llocs. Una altra vegada, molts llocs internacionals poden decidir no defensar-se a causa de l'elevat cost, permetent que el govern pugui bloquejar amb indefensió.

El resultat és que, sota ordre judicial, Wikimedia podria ser obligada a revisar milions i milions d'enllaços de a fonsts, localitzar els enllaços als anomenats "llocs estrangers infractors"," i bloquejar-los dels nostres articles o altres projectes. Això costa diners dels donants i recursos de personal per emprendre una tasca tan enorme, i s'ha de repetir totes les vegades que un demandant lliuri una ordre judicial de qualsevol jutge federal als Estats Units sobre qualsevol "lloc estranger infractor" nou." El blocatge d'enllaços va en contra de la nostra cultura de coneixement obert, especialment quan hi ha disponibles solucions quirúrgiques per lluitar contra el material infractor.

Sota la nova llei, hi ha una millora significativa. La nova versió eximeix a les empreses basades als EUA - incloent-hi la Fundació Wikimedia - des de ser subjecte a un règim de litigi en el qual els propietaris de drets podrien afirmar que el nostre lloc era un "Lloc d'internet dedicat al robatori de propietat dels EUA." Tal condemna contra Wikimedia podria fàcilment haver ocasionat demandes de tallar els serveis dels nostres serveis de cobrament durant les campanyes de recaptació de fons. La nova versió ara eximeix als llocs dels EUA com el nostre. (Sec 103(a)(1)(A)(ii))

En resum, encara que hi ha hagut algunes millores en la nova versió, SOPA roman lluny de ser acceptable. Les seves definicions romanen massa vagues, i el seu enfocament estructural és defectuós en el nucli. Perjudica Internet, adoptant un enfocament a l'engròs de bloquejar llocs internacionals sencers, i això és molt problematic per a llocs del moviment del coneixement obert que probablement tenen poca capacitat per defensar-se a l'estranger. L'enfocament mesurat i centrat de la DMCA ha estat abandonat. Wikimedia previsiblement haurà de suportar càrregues significatives i gastar els seus recursos per complir múltiples ordres, i la llei privarà els nostres lectors de contingut internacional, informació, i fonts.

Geoff Brigham

Referències i notes modifica

  1. http://www.cato-at-liberty.org/the-new-sopa-now-with-slightly-less-awfulness/
    http://cdt.org/blogs/david-sohn/1312proposed-revision-sopa-some-welcome-cuts-major-concerns-remain
    https://www.eff.org/deeplinks/2011/12/sopa-manager’s-amendment-sorry-folks-it’s-still-blacklist-and-still-disaster
  2. Vegeu http://www.chillingeffects.org/resource.cgi?ResourceID=101 (on es proporciona una llista d'articles que documenten abusos que certs propietaris de drets d'autor han comès dins dins del context DMCA).
  3. Un "Motor de Cerca d'Internet" es defineix com "un servei disponible mitjançant Internet la funció primària del qual és reunir i aportar, en resposta a una cerca d'usuari, informació indexada o llocs web disponibles en qualsevol altre lloc a Internet." Secció 101(15)(A). Aquesta definició no inclou serveis que retenen "un tercer que és subjecte a servei de procés als Estats Units per recollir, per indexar, o per comunicar informació disponible en qualsevol altre lloc a Internet." Secció 101(15)(B). Encara que s'accepti el punt, Wikimedia discutiblement no sembla caure sota aquesta exempció.
  4. Secció 102(c)(3)(A)(i). Per assegurar el compliment de les ordres emess sota la Secció 102, els Procuradors Generals poden presentar una demanda de mesures cautelars contra qualsevol Motor de Cerca d'Internet que a consciència i deliberadament no compleix els requisits de la secció 102(c)(2)(B) per constrenyir tal entitat a complir tals requeriments.
  5. En general, un "lloc estranger infractor" és qualsevol lloc adreçat als EUA, utilitzat per usuaris dels Estats Units, operat de manera que, si fos un lloc d'Internet domèstic, estaria sotmès a responsabilitat per violació criminal dels drets d'autor, així com altres violacions del copyright federal o secrets comercials. Vegeu Secció 102(a)(1-2).