Viquipèdia Discussió:Llibre d'estil/Majúscules

Les discussions prèvies estan arxivades a Viquipèdia Discussió:Llibre d'estil/Majúscules/Arxiu 1 en data 30-06-2015.

Hola,

segons l'IEC , "Modernisme" ha d'anar així, en majúscula, però si mirem a Optimot diu que ha d'anar en minúscula (excepte Renaixement i Renaixença). A llengua.gencat diu que per evitar ambigüitat ha d'anar en majúscula . A la UOC ho explica una mica més distingint entre "denominacions d'estils i corrents artístics i culturals" i "períodes temporals més o menys delimitats", per tant segons ells ha d'anar en minúscula.

Us sembla bé fer servir la distinció de la UOC pel nostre llibre d'estil?

@Enric@Leptictidium @Vriullop (com a contribuïdors principals a aquesta pàgina)

Em sembla correcte i coherent amb el DIEC.

També ens hauríem d'aclarir amb "imperi Romà", "Imperi Romà" o "Imperi romà" (vegeu Usuari:Arnaugir/Apunts_diversos#Majúscules_toponímiques ). Personalment apostaria per la doble majúscula. Estaria bé deixar-ho per escrit en el llibre d'estil per tenir una coherència al llarg de l'enciclopèdia.

D'acord amb el que diu la UOC. Pel que fa als imperis, estava convençut que ja havíem arribat a la conclusió que comentes, Arnau.

Pot ser, en aquest cas, ho explicitaré en aquesta mateixa pàgina; però fixa't en els articles Imperi Romà, Imperi Rus... estan malament.

Al contrari, no? Els títols dels articles són els correctes.

Exacte, però en el redactat estan malament, amb la "i" d'"imperi" en minúscula.

Com ja he comentat diverses vegades, pel que fa als imperis o regnes antics, jo optaria per col·locar-ho tot amb majúscula (Imperi Romà, Imperi Xinès, Imperi Maia, Imperi Seljúcida, Imperi Bizantí, Regne Visigot [o Regne de Toledo], Regne Longobard, Regne de Kent...), de manera anàloga als noms dels imperis o regnes posteriors, amb un nom oficial definit: Imperi Rus, Imperi Austrohongarès, Imperi Japonès, Imperi Otomà... Regne de Suècia, Regne dels Països Baixos, Regne d'Espanya... Pel que fa al modernisme com a moviment artístic, d'acord a escriure'l amb minúscula igual com el noucentisme, el neoclassicisme, l'expressionisme, el simbolisme, el dadaisme, el cubisme, el surrealisme i tots els "ismes" que ens traguem de la barretina.

He afegit apartats per a "imperis i regnes antics" i per a "moviments artístics i culturals" en la línia del que s'ha dit ací. Queda, però, un punt poc clar. Hi ha paraules com noucentisme o humanisme (i també barroc) que pareix que podrien anar en majúscula o minúscula, amb un matís una mica diferent en cada cas. No he entrat en aquesta qüestió, perquè tampoc no sabria explicar-la bé del tot.

Benvolguts, què n'opineu de Primera Croada i posteriors. Ara mateix tenim un barrija-barreja que caldria solucionar. He començat a reanomenar-ne alguns però ho desfaig a l'espera dels vostres comentaris.

Edito: també mirant la pàgina de la UOC m'assalten força dubtes. Es parla de "compromís de Casp" (fem servir "Compromís de Casp"), "guerra de Successió espanyola" (tenim "Guerra de Successió Espanyola"), etc.

Hauríem de mirar de definir l'apartat de "fets històrics i singulars" igual que vam fer el d'imperis i corrents artístics.

Mare de Déu Senyor, amb majúscules.

La UOC ho explica bé, però queda massa obert a interpretacions. Com distingir un fet històric d'un episodi? L'IEC ho concreta: "Fets històrics singulars (comprenen un període de temps determinat cronològicament)".

Entenc que "Primera Croada" (1096–1099) és un fet històric concret determinat cronològicament. Amb aquest criteri, el "compromís de Casp" és un episodi en el període històric del canvi de dinastia, però en literatura especialitzada es pot destacar com un fet rellevant. Segons l'IEC, seria la "Guerra de Successió espanyola", igual que la "Guerra Civil espanyola". Suposo que entenen que el nom propi és "Guerra de Successió" i que l'adjectiu és una simple desambiguació.

Reprenc fil de fa cinc anys. El dubte de les majúscules m'assalta i m'angoixa periòdicament :) he afegit termes amb substantiu genèric com «tractat d'Utrecht», «batalla naval de les Formigues» o «revolta mallorquina de 1391». Tenint en compte l'enllaç de la UOC van en minúscula (als articles ho tenim en majúscula, excepte per la batalla). L'IEC no concreta, i de fet contradiu la UOC amb «cisma d'Occident» (l'IEC proposa majúscula).

Com que queda massa obert a interpretacions, el millor seria establir una regla pel nostre propi llibre d'estil, que podria ser posar majúscula sempre que es tracti d'un fet històric concret determinat. Per tant tindríem: «Tractat d'Utrecht», «Batalla naval de les Formigues» «Revolta mallorquina de 1391», «Cisma d'Occident», «Capitulació de Vilafranca»...

Com ho veieu, vosaltres?

Pel que fa a tractats, declaracions, capitulacions, acords, etc., efectivament amb majúscula (ja que funcionen com a noms propis d'aquells tractats, declaracions, etc. determinats); també als fets històrics destacats, com el Cisma d'Occident, o els Fets de Maig (que fan referència a un cisma i a uns fets de maig d'un any determinat, no a qualsevol cisma ni qualssevol fets ocorreguts durant un mes de maig). Pel que fa a les guerres, batalles, lluites, etc., hi ha consens a posar majúscula en les guerres mundials i també ocasionalment a la Guerra Civil (quan es fa referència sobretot a l'espanyola, però no sempre quan es parla de les altres, cosa que és un contrasentit, ja que de guerres civils n'hi ha hagut per tot arreu), tot i que "guerra civil" si porta un complement desambiguador (el territori on va tenir lloc, la data, etc.) jo ho posaria en minúscula i tan tranquils, igual com les guerres, batalles, etc.: la guerra de Cuba, la batalla de les Termòpiles, etc. Així, sí que parlaria de la Guerra Civil, la Guerra de Successió o la Guerra de Secessió tout court, però si porten més informació no caldria: la guerra civil catalana, la guerra de successió polonesa, la guerra de secessió dels Estats Units... Pel que fa a revoltes i revolucions, el mateix: la Revolució Francesa (perquè es refereix a la revolució que va tenir lloc a França el 1789) o la Revolució Industrial (el període històric en què va tenir lloc el procés d'industrialització) o la Revolució dels Clavells (la que va tenir lloc a Portugal el 1974), però no la revolta mallorquina de 1391, ja que porta la data que especifica quina és (si a Mallorca només hi hagués hagut una gran revolta històrica que eclipsés totes les altres sí que podríem dir-ne la Revolta Mallorquina, com ara la Revolució Francesa o la Revolució Russa, països on n'hi ha hagut moltes més però les destacades històricament són unes de determinades).

Començo a veure la llum. Ho he intentat plasmar a Viquipèdia:Llibre d'estil/Majúscules#Esdeveniments històrics. Li podeu fer un cop d'ull? M'agradaria trobar un consens i deixar-ho ben establert abans de començar a fer reanomenaments i correccions.

Què en penses de «la croada albigesa» i «la Primera Croada»? i de «la guerra del Francès»?

De la guerra del Francès, cap dubte, ho deixaria així. Amb les croades ja dubto més, ja que si Primera Croada, Segona, etc. es podrien equiparar en principi amb les guerres mundials i per tant posar-ho amb majúscula inicial, en general això de les guerres mundials es considera una excepció i tots els altres conflictes bèl·lics acostumen a anar escrits en minúscula. De fet, croada ja vol dir "guerra de cristians [la creu] contra musulmans" (com del cas contrari se'n podria haver dit, per exemple, "mitjallunada") i no cal singularitzar-ho amb la majúscula inicial: així, jo en diria les croades, la tercera croada, la croada albigesa, etc.

D'acord, gràcies. Mira aviam si pots fer un cop d'ull al llibre d'estil...

• "Guerra Civil espanyola" -> podríem posar-ho tot en minúscules o cal mantenir l'excepció? (paral·lel a "guerra civil catalana").

Considero que és una proposta sensata i raonada.

Benvolguts, és precipitat fer modificacions tan importants a aquesta política a partir d'una conversa entre 2 usuaris que amb prou feines ha durat 24 hores. No ho dic amb ànim de criticar (que llanci la primera pedra qui estigui lliure del pecat d'impetuositat viquipedista, jo segur que no), sinó com a recordatori de la necessitat d'un debat suficient tant en durada com en nombre de participants. De moment, torno a l'última versió estable de la política i ja l'anirem esmenant a mesura que anem teixint consensos.

Arnau, com deies tu mateix, convé «trobar un consens i deixar-ho ben establert abans de començar a fer reanomenaments i correccions». Per això he desfet el reanomenament de «Guerra Civil catalana» i algun d'altre mentre nosaltres (i, espero, molts més usuaris) acabem de desenvolupar el debat.

He fet ús del Viquipèdia:Llanceu-vos-hi potser una mica agosaradament, però si serveix perquè la gent s'hi impliqui i traiem unes especificacions clares al llibre d'estil, l'objectiu estarà aconseguit. ;)

Feta la meva observació sobre les formes, exposo el meu parer sobre el fons:

• Objecció a "guerra civil catalana", tot amb minúscules. Les regles de majúscules i minúscules de l'IEC diuen clarament "Guerra Civil catalana" al seu punt 13.2. Certament, com a comunitat podem consensuar saltar-nos el que diu l'IEC (de fet, ja ho fem en algun punt, com ara els noms dels califats, regnes i imperis), però per fer-ho, no em sembla autoritat suficient el servei lingüístic de la UOC.
• Objecció a minusculitzar les croades individuals. No em consta això que diu l'Enric que les guerres mundials siguin una excepció en aquest sentit. Més aviat el contrari: les regles de majúscules i minúscules de l'IEC donen com a exemples "Primera Guerra Púnica", "Primera Guerra Carlina"... De les croades es poden dir moltes coses, però difícilment es pot negar que van ser conflictes singularment especials que van marcar una època.
• Aprovació a saltar-nos la recomanació de l'IEC de posar "el Papa" amb majúscula inicial quan no porta un nom al darrere. El fet de posar amb majúscula inicial "el Papa", però no "el califa", "el patriarca" o cap altre líder religiós fa més pinta de biaix religiós de la persona que va introduir l'excepció que no pas de decisió lingüística raonada. A més a més, és una esmena relativament recent (el 2014 encara hi havia documents de l'IEC que deien justament el contrari) i contradita per nombroses entrades del DIEC.
• Aprovació a posar els noms propis dels tractats amb majúscules («Tractat d'Utrecht»), però no els noms genèrics («tractat romanocartaginès del 348 aC»).
• Objecció a posar "batalla" amb majúscula inicial; tot i que a primera vista entraria pel criteri de fet històric singular, a la pràctica és molt poc habitual que aquest mot comenci amb majúscula en català.
• Aprovació a posar esdeveniments singulars com el «Cisma d'Occident» amb majúscula inicial.

Hola, gràcies!

• Saltar-nos el criteri de l'IEC, si així ho considerem, no hauria de ser un problema, si el dit criteri el considerem incoherent i ho definim bé i raonadament al nostre LE.
• Tant amb les guerres, com amb les croades, com amb els cismes, si ho entenc bé, el que diferencia que portin o no majúscula és el fet que se'ls consideri, o no, "fets singulars"... Lepti, com veus tu el tema de les guerres? Parlàvem més amunt que haurien d'anar en minúscules ("guerra civil catalana", "guerra civil espanyola" –aquestes dues semblava que podrien ser excepcions–, "guerra del Francès", "guerra dels Dos Peres", "primera guerra carlina"). Caldria explicar bé si és el cas, però, per què "Guerra de Successió" però "guerra de successió espanyola".
• Pel que fa a les croades i els cismes, se'm fa difícil de dir i és justament aquí on entren la majoria dels dubtes –a part de les guerres. "Primera Croada" però "batalla de les Formigues"? llavors, són les batalles l'excepció, donat que generalment formen part d'una guerra? "Cisma d'Occident", "Fets de Maig", "Aixecament del dos de maig", "Vespres Sicilianes", "Assassinat de Robert F. Kennedy" et semblarien correctes totess?
• D'acord amb "Papa". Si us sembla aquest punt ja el podem posar al llibre d'estil.
• D'acord amb els tractats. Ho anoto.

Proposo treballar el nou redactat a Viquipèdia:Llibre d'estil/Majúscules/proposta2024, que he recuperat d'allà on m'has revertit.

El problema que tenim és que el criteri que ens dona l'IEC, «esdeveniment històric singular», és molt subjectiu, i d'aquí plora la criatura. Comparteixo el meu esquema mental de tot això per veure si pot guiar el debat:

• Van amb majúscules les guerres que tenen un nom propi i únic («Guerra dels Dos Peres», «Guerra del Francès», «Guerra Freda», etc.), les guerres que, sense ser singulars en si mateixes, formen part d'un conjunt històric singular i ben acotat historiogràficament («Primera Guerra Mundial», «Segona Guerra Púnica», «Tercera Croada», etc.), i les guerres civils que siguin casos d'antonomàsia («Guerra Civil Espanyola», «Guerra Civil Russa», etc.). Això sí, els seus noms col·lectius van amb minúscules («guerres mundials», «guerres púniques», etc.)
• Van amb minúscules les guerres que tenen un nom purament descriptiu («guerra russo-turca del 1877-1878», «guerra anglo-espanyola del 1655-1660», etc.) i les guerres civils que no siguin casos d'antonomàsia («segona guerra civil de l'era dels Paleòlegs»).
• Pel que fa als altres esdeveniments militars (operacions, campanyes, ofensives, batalles, etc.), sembla que la tradició és posar amb minúscula la part genèrica («batalla» o el que sigui) i amb majúscula la part específica («batalla de les Piràmides»), tot i que hi ha una important vacil·lació en aquest últim sentit.
• Van amb majúscules esdeveniments històrics únics o per antonomàsia («Revolució Francesa», «Vespres Sicilianes», «Gran Cisma d'Orient», etc.).
• Els alçaments, cops d'estat i esdeveniments assimilables no sembla que hi hagi tradició de posar-los amb majúscules.
• Pel que fa a assassinats, el criteri d'«esdeveniment històric singular» perd la seva utilitat, car tot assassinat reeixit és, per definició, un fet històric singular. Teòricament, hi podria haver una nova guerra russo-turca (esperem que no) o una cinquena revolució industrial, però el que segur que no pot ser és que JFK torni a ser assassinat. Per tant, jo no em complicaria la vida i simplement seguiria la convenció [gairebé] universal de posar «assassinat» amb minúscula.

Aprofito l'avinentesa per posar encara dues altres casuístiques sobre la taula:

• «sistema solar». Segons les normes de majúscules i minúscules de l'IEC, hauria de ser «Sistema Solar». Ara bé, nosaltres fem el contrari. Servidor seria més aviat partidari de mantenir-ho com ho tenim, en gran part per la feinada que implicaria canviar-ho arreu, però tampoc no em semblaria la fi del món alinear-nos amb l'IEC.
• les esglésies (com a institució). L'IEC recomana escriure «Església catòlica» o «Església anglicana», però a la pràctica, a la Viquipèdia ja fa temps que ho posem tot amb majúscula. Trobo que el nostre enfocament té més sentit perquè les esglésies, com a institucions, són perfectament assimilables a coses com «Unió Europea» (no «Unió europea») o «Consell Episcopal Llatinoamericà» (no «Consell episcopal llatinoamericà»).

Té sentit el que exposes. La discrepància fonamental amb @Enric: és amb " les guerres que tenen un nom propi i únic". M'agradaria sentir-ne el seu parer (malgrat que ja l'ha exposat més amunt).

Tota norma és arbitrària per naturalesa, perquè hi ha algú (o alguns) que la proposa i la gent se la fa seva o no. Tant et pot agradar més d'una manera com d'una altra. Que, seguint el criteri de la Primera i Segona Guerres Mundials posem les altres d'una sèrie tot amb majúscules és ben assumible, i més perquè no acostumen a dur el nom del lloc on passen sinó el gentilici, per tant "mundial" o "púnica" funcionen com a simples qualificatius de "guerra" (com a Península Ibèrica, Illes Britàniques, Riu Groc o Muntanyes Rocalloses, i en canvi tenim la península de Kola, les illes Aleutianes, el riu Po o les muntanyes de Prades).

He de dir que abans de començar aquest debat fa unes setmanes, i a la vista del que veia que altres anaven fent darrerament, havia assumit que la norma era entendre qualsevol esdeveniment com un nom propi "agrupat", amb independència del nombre de paraules que contingués. La norma en els noms propis és la primera lletra de la primera paraula en majúscula, mentre que el que segueix tot en minúscula excepte que contingués algun altre nom propi. D'aquí em semblava fins i tot lògic parlar de Guerra civil espanyola, Guerra d'Ucraïna, Conflicte israeliano-palestí, Primera guerra mundial, Revolució francesa, Revolució àrab, Revolució industrial, Segona revolució industrial, Església catòlica, Sistema solar, Unió europea, Cisma d'occident, Revolució dels angelets de la terra, Tractat d'Utrecht... I lògicament quan es concreta per exemple una data deixa de ser nom propi: guerra russo-turca del 1877-1878, guerra civil espanyola del 1936 al 1939,... I ja per una simple qüestió estètica: em semblen tan lletges les majúscules enmig d'una frase! Una majúscula és una alerta, és un avís que ve quelcom important, un nom propi vaja, però... calen tantes majúscules seguides? No us fa feixuga la lectura i la comprensió lectora?

En la pràctica, tota la normativa oficial té tal quantitat d'excepcions i suposades arbitrarietats, que una 'norma' d'aquest tipus em sembla del més senzilla i coherent. I és que a sobre la diversitat de la casuística és gairebé infinita, i fins i tot ens normatius o pseudonormatius (GEC, guies d'estil de mitjans...) tenen criteris dispars. Potser el que dic és una animalada però... no simplificaria enormement les coses entendre qualsevol esdeveniment com un nom propi agrupat i posar només majúscula a la primera paraula?

Si bé és cert que hi ha diversitat d'opinions entre les fonts normatives i les que anomenes «pseudonormatives», també és cert que tendeixen a orbitar al voltant d'un centre de gravetat comú: per exemple, els noms «Primera Guerra Mundial», «Unió Europea» o «Organització de les Nacions Unides» són gairebé inaudits sense majúscules al principi de cada paraula.

Per tant, si féssim això que proposes, em fa l'efecte que estaríem convertint una excepció en la regla general i que acabaríem massa lluny del que estipulen les fonts fiables.

PS: en «Cisma d'Occident», l'última paraula aniria amb majúscula inicial en totes les circumstàncies, atès que termes com «Occident» i «Orient» s'escriuen amb majúscula quan es fan servir en el sentit geopolític, econòmic o cultural.

Aquesta és la norma francesa usada en la GEC en paper i en l'antiga norma d'estil de l'editorial, quan era pràcticament l'única. Em fa l'efecte que l'intent de justificar la norma castellana en una sèrie d'excepcions és el que acaba sent confús i incoherent. Dit això, jo ja no sé com escriure res.

Sembla que tots estem més o menys d'acord en la majoria de casos (noms d'institucions, càrrecs, etc.) i que el problema són els que es troben en la «zona grisa» (bàsicament les guerres i assimilables). Us proposo, doncs, una fórmula més flexible amb la part més destacada en negreta:

• els noms d'esdeveniments històrics per antonomàsia (per exemple, «Revolució Francesa», «Gran Cisma d'Orient», «Holocaust», «Reconquesta») van amb majúscules
• per extrapolació de les normes de l'IEC («Primera Guerra Púnica», «Segona Guerra Mundial», etc.), les guerres individuals que formin part d'una sèrie històrica acotada i particularment notable (guerres mundials, guerres púniques, croades, guerres mèdiques i alguna cosa més) van amb majúscula inicial.
• pel que fa a totes les altres guerres o esdeveniments històrics «majors», el llibre d'estil deixa l'ús de majúscules a la discreció dels editors de cada article, amb l'única condició que el criteri sigui uniforme al llarg d'un mateix article.
  • pel que fa al títol dels articles, els que es creïn de nous queden a la discreció del creador de l'article; els que ja existeixen, es queden amb les majúscules/minúscules que tinguin actualment.
• pel que fa als esdeveniments històrics «menors» (assassinats, avalots, batalles, setges, etc.), se segueix el criteri general de la minúscula inicial.

Jo estic d'acord amb qualsevol criteri marc clar, tinc però dubtes que tothom entengui el mateix i pugui separar entre 'antomàstics', 'notables', majors i menors. I tenir present que no només afecta al títol de l'article i de mantenir la coherència dins seu, també caldria contemplar, a parer meu, les mencions en altres articles que hagin de respectar el nom que té a l'article corresponent, en especial en un enllaç intern (és el que faig jo que és ben fàcil en el cas d'un EI, poso exactament el nom de l'article i comprovo l'entradeta si és majúscula o minúscula inicial). En qualsevol cas la disparitat de formes d'escriure d'un mateix esdeveniment, transmet una manca de criteri d'estil lleig, i caldria que com a mínim s'especifiqui que el que val és l'article, si n'hi ha. És cert que el fons és molt important en una enciclopèdia, però la forma no ho deixa de ser també. Per tant a nivell de correcció caldria especificar clarament que també en forma part dels criteris. Per tant d'acord amb la proposta darrera de @Leptictidium, però força més detallada.

@Quetz72: opino exactament igual que tu.

Està clar que l'ideal seria tenir uns criteris objectius i que es puguin aplicar a tot arreu sense interpretacions ni ambigüitats. Ara bé, deixar cert marge de discreció a cada usuari pot ser interessant si ens estalvia un debat interminable en el qual, com sembla que estem tots d'acord, hi ha un important component de subjectivitat.

En fi, si no us sembla bé que hi hagi aquest marge de maniobra, estaríeu disposats a comprar-me la proposta en el seu conjunt si, a la part en negreta, en comptes de discrecionalitat, hi poséssim que aquests articles van amb minúscula (per exemple, «guerra del Francès» i «guerra civil catalana»)?

La discrecionalitat ja em sembla bé, en tot cas tiraria endavant tal i com està (potser posant-hi més exemples), i reavaluem en un any o quan calgui. Sí que afegiria que la discrecionalitat només aplicaria a la creació de l'article, un cop creat les mencions haurien de ser amb els mateixos criteris i que formarà part o pot formar-ne de les correccions corresponents i, en cas de dubte, que es discuteixi a l'article corresponent que se cita. És a dir, que un cop creat un article (amb la discrecionalitat que toqui), aquesta passa a formar part de la guia d'estil, i que "guerra del Francès" serà la forma correcta a la que referir-s'hi.

L'únic problema que veig a restringir la discrecionalitat dels casos grisos a la creació de l'article, sense estendre-la a altres situacions, és que podria condicionar la uniformitat de tercers articles.

Per exemple, imaginem-nos que jo decideixo crear «Guerra dels Cent Anys», tot amb majúscules, i tu decideixes crear «guerra del Francès», amb minúscula inicial. Després, si l'Arnaugir decideix de crear «Història militar de França» i es veu lligat de mans i peus per les nostres decisions anteriors, aleshores en el mateix article conviuran dos criteris diferents.

Penso que, en casos com aquests, l'Arnaugir hauria de poder optar entre seguir únicament el teu criteri o únicament el meu per tal de dotar el seu propi article d'un estil uniforme.

Vols que arribi jo a la conclusió que el millor seria que la part en negreta (majors) tingui el mateix criteri que els esdeveniments menors? Haha Sí, certament seria una solució i ajudaria a evitar part d'aquests problemes que comentes. Per mi d'acord doncs amb la proposta que els majors (la part en negreta) tinguin el mateix criteri que els menors. Com preguntaves doncs, sí, et compro la proposta en el seu conjunt si, a la part en negreta, en comptes de discrecionalitat, hi poséssim que aquests articles van amb minúscula (per exemple, «guerra del Francès» i «guerra civil catalana»). Té prou avantatges i reduïm la zona grisa ;-)

Genial. A veure què en pensen l'Arnau i altres usuaris (per exemple, m'interessaria molt conèixer l'opinió de l'@Amortres:, que està preparant un AdQ de la guerra civil catalana).

Reconec que m'he perdut una mica, podríeu fer una proposta de redactat a Viquipèdia:Llibre d'estil/Majúscules/proposta2024 així ho debatem tots sobre una mateixa base?

La proposta actualitzada (canvis en negreta) seria:

• els noms d'esdeveniments històrics per antonomàsia (per exemple, «Revolució Francesa», «Gran Cisma d'Orient», «Holocaust», «Reconquesta») van amb majúscula inicial en totes les paraules.
• per extrapolació de les normes de l'IEC («Primera Guerra Púnica», «Segona Guerra Mundial», «Primera Guerra Carlina», etc.), les guerres individuals que formin part d'una sèrie històrica acotada i particularment notable (guerres mundials, guerres púniques, croades, guerres mèdiques, guerres carlines i alguna cosa més) van amb majúscula inicial en totes les paraules.
• pel que fa a totes les altres guerres o esdeveniments històrics «majors», en principi van amb minúscules inicials en totes les paraules, sense perjudici que alguns puguin dur majúscula per un motiu diferent (p. ex. «guerra de l'orella de Jenkins», «guerra de la independència de Grècia»).
• pel que fa als esdeveniments històrics «menors» (assassinats, avalots, batalles, setges, etc.), se segueix el criteri general de la minúscula inicial.

Aprovació Per mi molt bé. --

Per mi, això ja sreia un gran avanç. Us sembla si ho tirem endavant?

Som-hi.

No m'hi puc posar fins la setmana que ve, si algú té temps per fer-ho, endavant

Ídem, aquest cap de setmana ho tinc fatal. Si la setmana que ve encara no ho ha començat ningú, m'hi posaré quan tingui un moment.

He fet els canvis acordats, feu-hi un cop d'ull.

Magnífic.

El nom de les titulacions (no em refereixo a la categoria o nivell, sinó a la matèria de la carrera) van en majúscula o minúscula? I si aquest nom està format per més d'una paraula, com ho hem de posar: totes majúscules, totes minúscules o altres variants?

Actualment es troben totes les formes:

És llicenciat en filologia romànica (Biel Majoral)

És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat (https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Catal%C3%A0)

És llicenciat en Filologia romànica i doctor en Filologia catalana per la Universitat (https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Oliva_i_Llin%C3%A0s)

No he sabut veure cap criteri adoptat dins de les pàgines de la Viquipèdia.

~~~~

Algunes referències per anar fent:

http://wwwa.urv.cat/formacio_academica/5_cursos_idiomes/praxi/majmin/distintives/estudis/majmin1-2-3-5.htm

https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=cicles+educatius&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12213&idHit=12213&tipusFont=Fitxes+de+l%2527Optimot&numeroResultat=1&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&titol=Cicles+educatius%252C+disciplines%252C+assignatures+i+cursos+%2528maj%25FAscules+i+min%25FAscules%2529+%252F+Proves+i+ex%25E0mens+de+nivell+%2528maj%25FAscules+i+min%25FAscules%2529+%252F+Seminaris+i+tallers+%2528maj%25FAscules+i+min%25FAscules%2529&tematica=&tipusCerca=cerca.normes

Sembla que el filòleg hauria de ser llicenciat en Filologia Romànica per la Universitat de les Illes Medes.

En canvi, si la filologia en qüestió no es refereix a uns estudis sinó a una ciència, aleshores deu anar amb minúscula: un enginyer químic va posar les bases de la filologia catalana.

Coincideixo totalment amb aquest criteri:

Els títols de les "matèries" de les titulacions (de graus, de màsters o de programes de doctorat i similars) van amb majúscules totes les paraules significatives.

Exemples de graus: Creació Artística per a Videojocs i Jocs Aplicats, Filologia Catalana, Gestió d'Informació i Documentació Digital, Producció de Música i So per a la Indústria de l'Entreteniment...

Van en minúscula les categories o nivells educatius: grau, llicenciada, màster, batxillerat.

També van en minúscula les "matèries" quan no formen part del nom de titulacions. Dos exemples: "la indústria catalana de creació artística per a videojocs i jocs aplicats ha assolit grans èxits", "la filologia catalana compta amb diverses revistes especialitzades".

Bé, doncs: hem d'esperar alguna altra opinió, o creieu que ja puc corregir articles d'acord amb aquests criteris?

@Pere prlpz

Vet-ho aquí.

Diria que les referències són clares. Podem esperar una mica per si algú ho veu diferent o troba una referència contradictòria amb aquestes, o podem demanar la confirmació d'algun expert (@Enric?).

Penso el mateix. Quan és el títol de la matèria, totes les paraules majúscules, excepte articles, preposicions i conjuncions (és a dir, totes les "paraules significatives", que deia més amunt). Quan es tracta del nom genèric d'aquella matèria, tot amb minúscula.

Ara me n'adono que no estem a la Taverna i aquí tenim molta menys visibilitat. Abans de començar a fer canvis massius estaria bé avisar-ho allà, com a mínim.