La bibliografia s'hauria d'estandarditzar usant {{Ref-llibre}} i similars.
Viquipèdia Discussió:Proposta de distinció d'alta qualitat d'un article/Península Ibèrica cartaginesa
Arrib una mica tard, només un petit comentari sobre el nom. Hi he arribat arran de la inclusió de Categoria:Illes Balears púniques a Categoria:Península ibèrica cartaginesa. No sé si la categoria i l'article tenen el mateix abast, però a mi em sobta veure les Illes Balears dins una categoria de la península ibèrica. He mirat com ho fan les altres wikis i en castellà tenen es:Categoría:Cartago en España i es:Hispania cartaginesa.
Podria tenir-se en compte el terme Ibèria (origen grec), més que no pas l'Hispània romà (posterior). En qualsevol cas, diria que tots dos conceptes es referien a la península ibèrica. Potser, en aquest sentit, seria millor anomenar l'article Península ibèrica i illes balears cartagineses.
Fins on jo sé a les Balears només Eivissa va formar part de l'imperi cartaginès, en el text no es fa referència expressa al fet però sí que s'indica a la cartografia. A pams:
1.- D'antic els púnics i cartaginesos comerciaren amb els Balears, però només s'ha documentat l'existència d'alguna factoria temporal i segurament estacional als illots propers, cosa que indica un intercanvi cautelós sense assentament permanent ni ubicats a les illes importants.
2.- Els foners balears foren contractats com mercenaris pels cartaginesos, però també ho feren els romans més tard, abans de la conquesta, i aquest negoci no s'ha interpretat com annexió.
3.- Les Balears varen ser una via de retirada dels cartaginesos durant la segona guerra púnica i sembla que res més. Hi ha la tradició historicista que Magó fa fundar Maó (cosa que voldria dir alguna cosa) però ni l'arqueologia ho ratifica ni podria haver estat massa més que una base d'aprovisionament perquè aviat es va acabar la guerra.
4.- Els territoris peninsulars de l'imperi cartaginès foren incorporats al romà desprès de segona guerra púnica, però això no va passar amb les Balears estrictes (Ebusus segurament que si, baix la modalitat de ciutat federada a l'estil de Cadis).
En definitiva ni l'arqueologia ni les fonts clàssiques parlen d'altra cosa que d'alguna mena de relació cooperativa interessada, però no de domini ni tan sols de submissió més o menys formal. Per altre part no coneixem prou bé l'estructura política de la cultura talaiòtica final (ni inicial), però sembla que no era unitària (ni per illes) i difícilment es pot pensar en altre cosa que acords puntuals (si es que hi foren) amb algun poblat costaner por obtenir algun recurs o embarcar homes.
Doncs, la veritat, no tinc tant coneixement del tema com per portar-te la contraria. Quan vaig fer el treball no vaig trobar cap llibre que diferenciés especialment entre Eivissa i la resta de les Balears. És cert que a Eivissa s'hi han trobat molts més jaciments de caràcter cartaginès, però això no vol dir que les altres illes no estiguessin, en certa manera, sota tutel·la púnica (Més, tenin en compte, que Magó va utilitzar Menorca per retirar-se, com bé indiques).
Salutacions. Eivissa era tota ella de cultura púnica, així ho prova l'existència d'una gran ciutat (Ibosim) i de moltes troballes de granges arreu d'estil constructiu púnic amb restes culturals púniques, també els texts clàssics parlen d'una illa de cultura púnica (Diodor de Sicilia). Però no va tenir relacions de vinculació política amb Cartago fins a la segona Guerra Púnica o poc abans.
Per contra Mallorca i Menorca eren de cultura talaiòtica, ho diu l'arqueologia i els textos classics, als darrers segles d'aquesta cultura varen tenir intenses relacions comercials amb els púnics (especialment d'Eivissa com ho prova la ceràmica) i amb els grecs neofoceus (Marsella, Empuries...) i sabem que es llogaven com mercenaris al millor postor, però res indica que hi hagués cap tutela ni vinculació amb cap poder extern fins a l'arribada dels romans ni tampoc que la seva cultura canviàs significativament (no escrivien, no batien ni acceptaven moneda, anaven nus, vivien als poblats talaiòtics de sempre...). Per posar alguns exemples, és com si es digués que Ilirta (Lleida) va estar sota el poder grec perquè va batre dracmes d'imitació emporitana, o que Síria formava part de l'estat cartaginès perquè Anibal hi va fugir; amb el que sabem avui tan absurd és afirmar aquestes dues coses com dir que Mallorca i Menorca formaren part de l'imperi cartaginès.
Es cert que la dependència cartaginesa de les Balears va ser proposada per la historiografia del renaixement i del barroc (també que Barcelona va ser fundada pels Amílcar Barca, quan no arribaren tan al nord fins l'expedició d'Annibal, per exemple) i la inèrcia d'aquestes afirmacions ha arribat fins avui, i especialment en els mapes, molt més que en els texts. He repassat tota la cartografia que hi ha a Commons sobre això i tota està igual (i més coses, com que la costa ibèrica del sud formava part de l'imperi cartaginès durant la primera guerra púnica quan va ser Amílcar Barca que integrà les colònies fenícies peninsulars a l'imperi), provaré de fer-ne alguna d'alternativa.
Salut
Hi he estat donant voltes. Als mapes que hi ha actualment a la pàgina, si es canvia domini o possessions per +area d'influència, hi estaries d'acord? Al final, en aquella època el control efectiu del territori no era tant important com ara (el concepte d'estat actual és molt modern). Què en penses?
Bon dia. Poso cinc exemples d'errors lingüístics:
*va desembocar en que, l'any 206 aC (sense preposició davant de "que")
*es debia principalment (ortografia)
*va obligar als cartaginesos (verb transitiu)
*provocant que indígenes ibèrics adoressin a deïtats orientals (verb transitiu)
*és a dir, un Casus belli (no cal majúscula)
Tens raó. Aniré fent passades per sol·liconar-ho!
No entenc, no obstant, aquestes dues:
*va obligar als cartaginesos (verb transitiu)
*provocant que indígenes ibèrics adoressin a deïtats orientals (verb transitiu)
Quina és la correcció?
Els verbs "obligar" i "adorar" són verbs transitius i, per tant, no porten la preposició "a" al davant.
En el segon cas ho he modificat; en el primer cas, com seria correcte escriure-ho? (Gràcies!)
Seria "va obligar els cartaginesos". Atenció, emperò, que aquests només són cinc exemples i hi ha altres casos d'errors lingüístics a l'article. Una revisió a fons i ja estarà llest! :-)
A part de les errades lingüístiques, que són fàcilment corregibles, per a mi el que caldria és canviar una mica l'estil i fer-lo un pèl més enciclopèdic i una mica menys col·loquial. Potser és una qüestió personal, però "paulatinament" queda millor que "poc a poc", per posar un exemple. Per la resta, l'article està força bé, i sens dubte es mereix una bona distinció.
No penseu que no us faig cas si trigo uns dies a pulir-ho: estic d'examens i tinc poc temps per dedicar-hi, ara mateix. Crec que teniu raó tots dos i l'hi faré diverses repassades. En qualsevol cas, si hi detecteu quelcom, comenteu-m'ho. Gràcies!
No, tranquil..tu fes...que al capdavall això és una cosa que fem a estones lliures. Però vaja, el que és important és que l'article te "bona fusta" i de "bona fusta" en pot sortir un "bon moble" :)
Abans de votar m'agradaria veure que les referències estiguin lligades per "id" a la bibliografia de més avall. Si no te'n surts fes-m'he un toc. Bon article.
@Manlleus: Ostres, com ho puc fer?
Doncs amb la Plantilla:Sfn es pot fer, pots donar un cop d'ull a Espai exterior com a exemple.
@Gerhidt: Crec que és preferible canviar hinterland per rerepaís. A la imatge de les monedes de Gadir s'hauria de canviar dos tonyines per dues tonyines. Per tota la resta, molt bon article, enhorabona!
El problema (o no) és que Hinterland té una entrada a Viquipèdia. Acabo de reanomenar l'article a Rerepaís , la qual cosa facilitarà el canvi a dins de l'article.
A la resta estic d'acord, però si utilitzem un "lèxic" històric, "hinterland" és el terme científic per fer referència a un espai concret. No és només que sigui el rerepaís: un hinterland és un espai emminentment agrari utilitzat per mantenir la seva ciutat. És una àrea d'influència, com una colònia. Potser rerepaís és una bona traducció, però si mireu els manuals d'història, la paraula que s'utilitza és hinterland.
Bé, per això existeixen les redireccions. De fet, el mot originari és alemany, i "rerepaís" no deixa de ser una traducció / adaptació al català del mot alemany original. Salvant les distàncies, ve a ser com el "software" i el "programari". Per cert, si manllevem directament de l'alemany, cal no oblidar que en aquesta llengua tots els substantius comencen sempre en majúscula, la qual cosa, al meu modest entendre, faria més adequada la utilització del mot català.
Cap més tema anterior