Viquipèdia

Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2019-20 (I)/Grup 5

< Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2019-20 (I)

Integrants del grup i tema modifica

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup.

Tema escollit pel grup: Smart Classroom

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia modifica

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
  6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) Visanbre i Lpeitavi96
Elements de l'artícle a modificar tots
Documentació tots de manera individual
Anàlisi i síntesi tots de manera individual
Publicació al taller tots
Revisió tots
Verificació Ablseg1 i Davidmoncofa86
Notificació al professor Davidmoncofa86 i Ablseg1
Publicació a Viquipèdia Visanbre i Lpeitavi96


SMART CLASSROOM modifica

Les classes intel·ligents (Smart Classroom) modifica

  Les classes intel·ligents[1] tenen la finalitat d’avaluar i millorar l’organització i l’estructura de l’aula educativa, els espais que la conformen i els recursos que s’utilitzen posant especial atenció a les TIC[2]. A més, pretén desenvolupar les condicions, dinàmiques i metodologies més innovadores donat el nou context educatiu. Aquestes aules creen un ambient d’aprenentatge visual, auditiu i interactiu; utilitzant avenços organitzatius, metodològics i tecnològics on s’enriqueix el contingut acadèmic dels estudiants. En aquest sentit persegueix la creació d’un sistema educatiu en el qual l'alumne és el responsable del seu aprenentatge.

  A més, l'ensenyament col·laboratiu[3] ofereix un ambient en el qual el professor implica els alumnes a reflexionar sobre les seves accions i poder tenir un impacte actiu. L'ensenyament col·laboratiu promou la intervenció dinàmica dels alumnes en l'educació tant a nivell personal com en grups. En aquestes aules intel·ligents, cada estudiant es retroalimenta dels altres companys fomentant la participació.

  L'horitzó que les noves tecnologies ofereixen una sèrie de propostes significatives i, ja que permet obrir l'aula a tota mena de coneixements, estendre l'aprenentatge col·laboratiu més enllà dels límits físics de l'aula.

 

Funcionament de les Smart Classroom modifica

  Aquestes aules d’aprenentatge són amb molta llum natural i una organització no tradicional del mobiliari. Aquesta organització permet modificar ràpidament l’organització de taules i cadires segons el tipus de tasca que es duga a terme.  L’alumnat manté un to de veu baix que aporta un sentiment de benestar[4] extra. A més a més, no hi ha molts estímuls visuals[5] perquè segons els investigadors provoquen una contaminació visual[6] i que les classes no siguen acollidores. La tecnologia té un paper funcional i invisible, ja que sols s’utilitza quan cal.

Projecte Smart Classroom de la UOC modifica

La UOC[7] lidera el projecte Smart Classroom on més de 2000 alumnes i mestres experimenten amb les aules del futur. El que pretén és trobar el disseny més òptim dels espais educatius per adaptar-se a les noves metodologies. En aquest sentit els investigadors han demanat l’ajuda dels mestres, dels alumnes i de les seues famílies perquè els traslladen les seues percepcions en tres dimensions, la dimensió ambiental[8], la pedagògica[9] i la digital[10] perquè pensen que aquestes 3 dimensions s’han d’avaluar i treballar conjuntament. Aquest projecte proposa aules que tinguen més cura pel medi ambient, més adaptables als diferents tipus d’aprenentatges i més flexibles a l’hora d’organitzar-se. En Guillermo Bautista, director del projecte comenta que aquestes aules les utilitzen xiquetes i xiquets d’infantil fins a batxillerat.  Són flexibles i per tant canvien depenent del tipus d’activitat o d’aprenentatge que es done en cada situació educativa. Compten amb una pantalla interactiva mòbil[11] que es pot utilitzar, moure o amagar, i amb un mobiliari polivalent que permet distints tipus d’agrupacions i d’organitzacions.

=== Avantatges i inconvenients de les aules intel·ligents. ===

Avantatges: modifica

  • Com la distribució de l’aula és millor l’alumnat disposa de més espai per treballar. a més, es pot canviar aquesta distribució de manera ràpida segons convinga.
  • A través de les aules intel·ligents es desenvolupa la creativitat[12] de l’alumnat, a més que es potencia l’aprenentatge en totes les seues formes: visual, oral, escrita i auditiva.
  • El fet que l’alumnat experimente més tranquil·litat i benestar provoca que aprenguen més i millor.
  • Facilita l'aprenentatge col·laboratiu promovent la igualtat[13] dins de l'aula
  • La comunicació entre estudiants i docents és bidireccional resulta més fluida.

Inconvenients: modifica

  • Falla la connexió a Internet[14] a les escoles. La manca d’una bona connexió a Internet és un altre dels grans obstacles als quals s’enfronta la transformació digital dels col·legis.
  • Falta de recursos econòmics per canviar mobiliari i canviar la decoració de l’aula.
  • Manca de formació a professors en tecnologies de la informació i comunicació, en metodologies innovadores i en noves formes d’organitzacions d’aula.
  • Sorgeix la necessitat de capacitar als  professors en la integració curricular de les TIC.
  • Inconvenients de les aplicacions que difuminen el sentiment d'identitat, fomenten les relacions superficials amb els altres i entorpeixen la imaginació creativa.

''''Text en negreta'

Principis d’una Smart Classroom modifica

  • És flexible[15].
  • Aten a la diversitat[16].
  • Permet una experiència d’aprenentatge amb benestar físic i psicològic[17].
  • Disposa de molta varietat de material per l’aprenentatge.
  • Presenta connexió a internet i dispositius electronics.  
  • Hi ha un espai personal per guardar les pertinences.  
  • Ús funcional i ordenat.
  • Estructura oberta[18] que facilita l'accés visual.
  • Sensació de seguretat en tots els elements.
  • Elements fabricats amb materials no contaminants i sostenibles.  

Exemples de Smart Classroom modifica

  • Escola Congrés Indians de Barcelona.
  • Escola Sadako de Barcelona.
  • Escola Els Encants de Barcelona.
  • Blanquerna Universitat de Barcelona.
  • INS Josep Vallverdú de Borges Blanques.
  • Escola Pia Santa Anna de Mataró.

Enllaços externs modifica

Escola Congrés Indians de Barcelona.

Escola Sadako de Barcelona.

Escola Els Encants de Barcelona

Blanquerna Universitat de Barcelona

INS Josep Vallverdú de Borges Blanques

Escola Pia Santa Anna de Mataró

Bibliografia modifica

http://smartclassroom-project.research.uoc.edu/contacto/

https://www.digitalavmagazine.com/2019/10/03/smart-classroom-project-replantea-diseno-y-aprendizaje-digital-aulas-tradicionales/ . Digital Magazine, Consulta: 16 octubre 2019.

https://www.uoc.edu/portal/es/news/actualitat/2019/235-aulas-del-futuro.html



  1. ↑ «Classe intel·ligent». , 31-08-2019.
  2. ↑ «Tecnologies de la informació i la comunicació». , 03-09-2019.
  3. ↑ «Aprenentatge cooperatiu». , 04-10-2019.
  4. ↑ «Estat del benestar». , 28-05-2019.
  5. ↑ «Percepció visual». , 02-09-2019.
  6. ↑ «Contaminació visual». , 10-06-2016.
  7. ↑ «Universitat Oberta de Catalunya». , 08-10-2019.
  8. ↑ «Educació ambiental». , 16-08-2018.
  9. ↑ «Pedagogia». , 14-06-2017.
  10. ↑ «Innovació tecnològica». , 01-06-2019.
  11. ↑ «Multimèdia interactiva». , 16-09-2019.
  12. ↑ «Creativitat». , 24-06-2019.
  13. ↑ «Igualtat». , 06-05-2019.
  14. ↑ «Accés a Internet». , 20-10-2019.
  15. ↑ «Flexibilitat». , 18-08-2019.
  16. ↑ «Diversitat». , 14-10-2016.
  17. ↑ «Salut». , 18-08-2019.
  18. ↑ «Educació oberta». , 12-04-2018.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Fonaments_Tecnològics_de_l%27e-learning_2019-20_(I)/Grup_5&oldid=30398606»