Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2020-21 (I)/Grup 1

Integrants del grup i tema modifica

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

Tema escollit pel grup: Classe intel·ligent (Smart classroom)

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia modifica

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
  6. Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) Edgar Mas Meneses 07/10/2020 11/10/2020

14/10/2020

16/10/2020

18/10/2020

21/10/2020

23/10/2020

28/10/2020
Elements de l'artícle a modificar tots 07/10/2020
Documentació tots de manera individual 11/10/2020
Anàlisi i síntesi tots de manera individual 14/10/2020
Publicació al taller tots 16/10/2020
Revisió tots 18/10/2020
Verificació Maria Codina Forcada 21/10/2020
Notificació al professor Pau Andrés Pinto 23/10/2020
Publicació a Viquipèdia Maria Prunera 28/10/2020

EDICIÓ DEL TEXT A INTEGRAR SOBRE CLASSE INTEL·LIGENT A LA VIQUIPÈDIA modifica

Nou índex de contingut.

1. Definició.

2. Història.

3. Característiques.

4. Rols i competències dels agents implicats.

5. Avantatges i inconvenients.

6. Projectes de classes intel·ligents al món.

7. Referències.

Definició modifica

L’aula intel·ligent és una comunitat d’aprenentatge que té com a objectiu principal el desenvolupament de la intel·ligència i dels valors dels alumnes. Aquests, planifiquen, realitzen i regulen el seu propi treball, sota la mediació dels docents, per mitjà de mètodes didàctics diversificats i tasques autèntiques, avaluats pels alumnes i mestres, en un espai multi ús obert, tecnològicament equipat i organitzat segons els principis de la qualitat total en la gestió.[1]

L'aula intel·ligent és una metodologia educativa que fou creada per Felipe Segòvia que va començar a aplicar-se en els Col·legis Internacionals SEK l’any 1995. Es caracteritza per la promoció de l'autonomia i el foment de la investigació en els alumnes, i persegueix el desenvolupament de la comprensió profunda dels conceptes mitjançant projectes i reptes aplicats a la realitat.[2]

Aquest model educatiu utilitza mètodes d'ensenyament basats en la indagació, la reflexió, la discussió i el treball cooperatiu, i concep a professor com un mediador que situa l'alumne en el centre de l'experiència d'aprenentatge, promou la seva autonomia i responsabilitat. Pensa en l'avaluació com un instrument formatiu, i té molt en compte l'impacte del disseny de l'espai sobre l'experiència d'aprenentatge.[1]

Història modifica

L’any 1995 Felipe Segovia Olmo, al capdavant de la Institució SEK-aula intel·ligent, exposava els punts de com entenia una classe intel·ligent. Un espai obert on treballar per projectes i en grups, amb uns horaris i un projecte curricular flexibles i que el mitjà pel procés d’ensenyament aprenentatge fossin les noves tecnologies. Però sobretot, clamava un canvi de model educatiu que respongués a la realitat actual i que preparés als estudiants per a la vida professional i social.[2]

Anys després, l'any 1997, el grup Future Computing Environments de l'Institut de Tecnologia de Georgia, Estats Units, va elaborar un projecte amb la intenció d'estudiar a fons la omnipresència de l'ús d'ordinadors en l'educació. Es tractava d'una classe prototipada amb un entorn i amb unes infraestructures capaces d'enregistrar una classe ordinària d'universitat. Aquest tipus de classe intel·ligent tenia com a principal objectiu evitar el "note-taking" per tal de capturar millor l'atenció de l'estudiant i facilitar-li així la informació transmesa a classe submergint-lo al complet en un ambient d'ensenyament i aprenentatge.[3]

Gros (2016)[4] evidencia i defineix la importància del disseny tecnològic a l’hora de crear un aprenentatge òptim. De la mateixa manera, l’autora relata que l’aprenentatge intel·ligent va directament relacionat amb el concepte TEL (technology-enhanced learning), molt utilitzat a Europa. En general, dona importància al lloc en concret en què l’aprenentatge té lloc. En aquest cas, la ubicació en temps real és essencial per adaptar-se a les necessitats i al context situacional de l’aprenent. Chen et al. (2016) citat per Gros (2016), manifesten en torn al concepte smart learning, que assegura la fusió entre la pedagogia i la tecnologia amb la intenció de crear un entorn ric en evidències de canvis, habilitats en continu desenvolupament i transferides directament als aprenents.[4]

Característiques modifica

El College Roorkee, de la Índia (novembre 2016)[5] publica les característiques de l'aula intel.ligent:

  • Aprenentatge adaptatiu: es respecta el ritme d’aprenentatge dels alumnes i la forma en què se senten més còmodes, adaptant-se a les seves necessitats.
  • Aprenentatge col·laboració: s’aprèn millor mitjançant la col·laboració, ja que es desenvolupa el pensament crític.  L’aprenentatge col·laboració redefineix la relació tradicional alumne-professor a l’aula.
  • Dispositius informàtics: els ordinadors estan fàcilment disponibles a les aules, ja que són eines essencials per als estudiants i una oportunitat de millorar metodològica pels docents.  
  • Respecte mutu: docents i alumnes han de continuar respectant-se tot i haver canviat els rols.  Els professors haurien d’animar els estudiants a parlar amb confiança i valorar les seves opinions.
  • Avaluacions basades en el rendiment: els professors realitzen regularment avaluacions basades en el rendiment mitjançant diversos mètodes que no es limiten a les proves. Poden ser mitjançant la realització de qüestionaris i enquestes.
  • Aprenentatge centrat en l’alumne: a les aules intel·ligents, els professors fan el paper de facilitadors i orienten i ajuden els estudiants a pensar críticament, tenint ben presents les seves habilitats i els seus estils d’aprenentatge.
  • Els estudiants assumeixen la responsabilitat del seu aprenentatge: a mesura que se'ls anima a participar activament en el seu propi aprenentatge, es converteixen en responsables primers d’ell.
  • Els estudiants comprenen i segueixen les regles i els procediments: l’entorn d’aprenentatge està planificat i ben organitzat i els estudiants en coneixen tots els detalls.

I el mateix centre, en la mateixa publicació, anomena els objectius que porta implícits l'aula intel.ligent[5]:

  • Ajudar els professors a afrontar nous reptes i desenvolupar les capacitats i el rendiment dels estudiants.
  • Permet als professors accedir a recursos curriculars pedagògicament sòlids i visualment rics, així com a contingut i informació multimèdia que motivi als alumnes.
  • Permet als professors expressar les seves opinions i assegurar que tots els nens assoleixin els continguts.
  • Fer reals els conceptes abstractes, fent-los més comprensibles.
  • Tenir un ensenyament interactiu i en viu per elaborar i comparar diferents objectes i percepcions cap als conceptes particulars
  • Dissenyar un mòdul de classe intel·ligent que permeti als alumnes visualitzar el concepte amb imatges i animacions.
  • Avançar cap al desenvolupament on es prioritzi l’assoliment dels estudiants.
  • Fer que l’aprenentatge sigui una experiència agradable per als estudiants. Activitats i jocs per facilitar el procés d’aprenentatge.
  • Instruir simultàniament estudiants de manera virtual i presencial.
  • Millorar el pensament creatiu en el procés d’aprenentatge per visualitzar els conceptes i les pràctiques amb models i demostracions.
  • Optimitzar l’ús de llibres electrònics, revistes electròniques, protocols, documentals, etc.
  • Personalitzar el contingut segons l’esquema de treball de l’escola i proporcionar la facilitat per actualitzar el contingut.

Per altra banda trobem segons Saini i Goel (2019)[6] els següents elements que formen part d'una classe intel·ligent:

  • Televisors i projectors per mostrar imatges, vídeos, gràfics i les activitats realitzades pels alumnes.
  • Sensors de detecció de gestos que faciliten la manipulació de les diapositives des de qualsevol punt.
  • Sistema de reconeixement de veu que fa possible canviar de diapositiva a partir de paraules clau.
  • Sistema d’interacció multimodal que detecta el tacte i el gest per interactuar amb dispositius informàtics.
  • Telèfons intel·ligents per mostrar presentacions i per compartir material.
  • Robots programats per presentar continguts de manera interactiva i respondre preguntes als alumnes.
  • Pissarres interactives que permeten escriure en un espai compartit.
  • Tecnologies que faciliten la interacció entre dispositius, com ara Bluetooth, sensors Bluetooth de baixa energia, WIFI, WLAN, LAN, 3G, 4G i LTE, que permeten detectar la localització dels estudiants, identificar l’adreça MAC que estan utilitzant i enviar-los materials depenent de quina formació estiguin fent.
  • Sistema de notificacions que avisa els estudiants sempre que hi ha canvis al material del curs.
  • Sistemes d’indexació i recuperació automàtica que permeten accedir a vídeos a partir de paraules clau.
  • Realitat augmentada per crear entorns d’aprenentatge més realistes.
  • Tècniques d’assistència biomètrica, targetes intel·ligents, escàner d’empremtes digitals i sistema de reconeixement facial que permet registrar l’assistència.
  • Sensors que controlen la temperatura, la humitat, la qualitat de l’aire i l’acústica.

Bautista y Borges (2013)[7], van establir els principis en què ha de basar-se una classe intel·ligent. Aquests són:

  • Flexibilitat de l'organització espacial: la distribució ha de permetre canviar les agrupacions de l’alumnat, per tal de fomentar l'aprenentatge cooperatiu.
  • Adaptabilitat: l’espai pot adaptar-se a cada moment i cada aula. Aquest espai, ha de permetre atendre la diversitat i afavorir l'educació inclusiva.
  • Comoditat: han d'incloure’s elements per realitzar diferents activitats amb comoditat: sofàs i coixins per llegir o escoltar música, per exemple.
  • Multiplicitat: fa referència a l'ús de diversos tipus d'estímuls i recursos. Cal que sigui un espai on l’alumne tingui accés a diferents fonts d’informació.
  • Connectivitat: l’espai ha de disposar d’una connexió a Internet sense fils i de qualitat, que permeti aprofitar al màxim el potencial dels dispositius mòbils tant dins com fora de l’aula.
  • Personalització: les classes intel·ligents permeten crear espais personalitzats d’aprenentatge entre els docents i l’alumnat. És important que alumnes i professors tinguin un elevat sentiment de pertinença a l’espai i les seves dinàmiques.
  • Ordre i organització: cal crear una disposició ordenada dels espais i recursos per desenvolupar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge.
  • Apertura: l'aprenentatge ha d'anar més enllà de l'espai de l'aula i dels horaris assignats. Per aquest motiu, la classe intel·ligent ha d’estar connectada amb l’exterior.
  • Seguretat: tant el professor com l’alumnat han de sentir-se segurs a l’aula. És important que la configuració de l’espai ajudi a evitar accidents físics, i que l’accés a la informació a través d’Internet es porti a terme de manera segura.  

Bautista i Borges (2019)[7] van afegir més tard un desè principi a la seva llista: la sostenibilitat.

  • Sostenibilitat: els elements que formen una classe intel·ligent han de ser respectuosos amb el medi ambient.

El vincle entre la classe intel·ligent i la sostenibilitat, de fet, s'ha demostrat que va més enllà de la cura pel medi i té també incidència en facilitar metodologies per a l'educació en desenvolupament sostenible.

Rols i competències dels agents implicats modifica

Sánchez i Campos(2016)[8] parla de les competències clau que facilita la metodologia que promou l'aula intel.ligent:

  • (CMCT) Competència matemàtica i competència bàsica en ciències i tecnologia: l’aula intel·ligent fa possible que els docents apropin el món físic a les seves aules. Permet el disseny de session dinàmiques i interactives on l’aula es transforma en un nucli de preguntes i descobriments on els estudiants es senten inspirats a aprendre i explorar mitjançant la vivència d’experiències desde la tecnologia.
  • (CSC) Competència Social i Cívica: l’estudiant interactua desde la seva posició exerceix lideratge i és un membre actiu de la comunitat mitjançant la participació i la comunicació de les seves propostes.
  • (CCLI): Competència en Comunicació Lingüística: els estudiants milloren la seva comprensió lectora i incrementen la seva capacitat d’anàlisi crític dels textos a través d’un context visual creat pels professorat, fent més senzill els material.
  • (CD): Competència digital: a través de l’ús de les TIC.
  • (CAA): Competència d’aprendre a aprendre: l’aula intel·ligent afavoreix que l’estudiant conegui les seves pròpies possibilitats i debilitats en relació a la utilització de les tecnologies com a part del procés educatiu, i li dóna un punt de partida a partir del qual pot créixer en el plànol personal.
  • (SIEE): Competència de sentit de la iniciativa i esperit emprenedor: a través de la utilització de les TIC, l’estudiant aprèn a tenir un criteri propi en les eleccions que fa, i s’inicia en la transformació de les seves pròpies idees en accions.

Felipe Segovia Olmo (1995)[2] descriu el paper que ha de tenir el docent i el rol de l'alumne dins una aula intel.ligent.

El paper del docent és:

  • Planificar
  • Diagnosticar els punts forts i els febles
  • Motivar
  • Presentar les tasques partint dels coneixements previs
  • Promoure la comprensió, la retenció i l’aplicació dels coneixements
  • Procurar la personalització i el control de l’aprenentatge
  • Afavorir el traspàs d’informació
  • Promoure el treball cooperatiu

El paper de l'alumne és:

  • Participació personal activa en l’aprenentatge
  • Organitzar i planificar les tasques i els processos necessaris
  • Automotivació
  • Responsabilització dels èxits i els resultats negatius
  • Utilització de les estratègies  i habilitats adients a cada procés
  • Aplicar els coneixements per a la seva consolidació
  • Transferir els coneixements a altres contexts
  • Liderar el propi aprenentatge

Felipe Segovia[2] també va descriure els trets característics del mestre a l’hora d’exercir la docència:

  • Treball en equip
  • Aprendre dels companys
  • Dissenya situacions noves d’aprenentatge
  • Participa i col·labora en totes les fases del procés educatiu
  • Elimina tasques rutinàries improductives
  • Utilitza la dinàmica de grups
  • Es perfecciona com a educador i participa en cursos de formació permanent
  • Planifica bé les activitats i dona sentit a les tasques
  • Es creatiu, innovador i investigador
  • Avalua i és avaluat en funció dels resultats
  • Està motivat pels èxits dels alumnes i se sent realitzat
  • Passa de transmissor de coneixement a guia del procés educatiu

Avantatges i inconvenients modifica

Projectes de classes intel·ligents al món modifica

Arreu del món hi ha un gran nombre d'universitats i centres educatius que han apostat per les classes intel·ligents adoptant noves maneres d’utilitzar la tecnología en quant als processos d’ensenyament/aprenentatge, i en els processos de desenvolupament de continguts. Alhora, hi ha estudis que asseguren que les aules tecnològiques, gràcies als recursos multimèdia, promouen l’intercanvi d’informació, un debat més ampli i un assoliment més sòlid de les matèries.

Algunes de les institucions que formen part d’aquests projectes son: la UOC, l’Universitat d’Utah, l’Universitat de Harvard, l’Universitat de Washington, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona d’entre d’altres.[9]

La UOC junt amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de VIC i la Universitat Simón Bolívar, han portat a terme un projecte sobre Smart Classroom.[10], on més de 2000 alumnes i mestres experimenten amb les aules del futur. El que pretén és trobar el disseny més òptim dels espais educatius per adaptar-se a les noves metodologies. En aquest sentit, els investigadors han demanat l’ajuda dels mestres, dels alumnes i de les famílies perquè els traslladen les seves percepcions en tres dimensions, la dimensió ambiental, la pedagògica i la digital perquè pensen que aquestes 3 dimensions s’han d’avaluar i treballar conjuntament.

Aquest projecte proposa aules que tinguin més cura pel medi ambient, més adaptables als diferents tipus d’aprenentatges i més flexibles a l’hora d’organitzar-se. En Guillermo Bautista, director del projecte, comenta que aquestes aules les utilitzen xiquetes i xiquets d’infantil fins a batxillerat.  Són flexibles i per tant canvien depenent del tipus d’activitat o d’aprenentatge que es dóna en cada situació educativa. Compten amb una pantalla interactiva mòbil que es pot utilitzar, moure o amagar, i amb un mobiliari polivalent que permet diferents tipus d’agrupacions i d’organitzacions.[10]

A Perú a l’IE Coronel José Joaquín Inclán[11], van decidir millorar els aprenentatges dels seus alumnes, adaptant-se a l’aula intel·ligent i van obtenir els següents resultats:

  • Ràpida adaptació de l’aula intel·ligent entre estudiants i professors.
  • Major interès dels estudiants en les matemàtiques, ciències i comunicació.
  • Millor pronunciació de l’anglès i major participació a l’aula.
  • Major nivell en la realització de tasques i millors treballs.
  • Millor cerca d’informació i interès en els problemes de la comunitat.
  • Major participació de les famílies en la institució educativa.

Per altra banda, l’aula tecnològica de l’ “Instituto Politécnico Osvaldo Herrera” va ser la primera que hi va haver a Cuba, fruit d’una donació realitzada a finals de l’any 2015 per una empresa xinesa TRACEBoard.[12]

A l'any 2009, el sistema educatiu a l'Índia, marcat per l'aprovació del dret fonamental a l'educació, acaben mirant també cap a les aules intel·ligents. Per tant, s'observa com de manera global les classes intel·ligents estan sorgint arreu del món, complementant de manera gratificant el procés educatiu.[5]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Felipe Segovia Olmo (marzo, 2011.  El aula inteligente : nuevas perspectives. Madrid : Espasa-Calpe, D. L. 2003 )
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «La Institución SEK presenta evidencias empíricas del impacto diferencial de su innovador marco pedagógico» (en castellà), 27-11-2019. [Consulta: 18 octubre 2020].
  3. Classroom 2000. Future Computing Environments Group. Georgia Institute of Technology. Cc.gatech.edu.  https://www.cc.gatech.edu/fce/c2000/overview/
  4. 4,0 4,1 Gros, Begoña «The design of smart educational environments» (en anglès). Smart Learning Environments, 3, 1, 2016-12, pàg. 15. DOI: 10.1186/s40561-016-0039-x. ISSN: 2196-7091.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Dr. V.K. Maheshwari, Ph.D | Philosophical commentary on issues of today» (en anglès americà). [Consulta: 18 octubre 2020].
  6. Saini, Mukesh Kumar; Goel, Neeraj «How Smart Are Smart Classrooms? A Review of Smart Classroom Technologies». ACM Computing Surveys, 52, 6, 10-12-2019, pàg. 130:1–130:28. DOI: 10.1145/3365757. ISSN: 0360-0300.
  7. 7,0 7,1 Guillermo Bautista, Federico Borges Smart Classrooms: Innovation in formal learning spaces to transform learning experiences, 2013.
  8. Sànchez, M; Campos, L (2016). La mejora de los aprendizajes desde el aula inteligente. Experiència en la IE Coronel José Joaquín Inclán. Congreso iberoamericano de ciencia, tecnología, innovación y educación.
  9. Kelly, R. (2006). 101 Best Practices >> Smart Classroom. Campus Technology. Recuperat el 10 d’Octubre de 2020 de:  https://campustechnology.com/Articles/2006/11/101-BEST-PRACTICES--Smart-Classroom.aspx?Page=1
  10. 10,0 10,1 Bautista, G. (2019). Más de 2000 alumnos y profesores prueban el aula del futuro. Actualitat UOC. Recuperat el 10 d’Octubre de 2020 de: https://www.uoc.edu/portal/es/news/actualitat/2019/235-aulas-del-futuro.html
  11. Sànchez, M; Campos, L (2016). La mejora de los aprendizajes desde el aula inteligente. Experiència en la IE Coronel José Joaquín Inclán. Congreso iberoamericano de ciencia, tecnología, innovación y educación.
  12. «ESPECIAL: Aulas inteligentes en Cuba, la tecnología para dinamizar el conocimiento | Spanish.xinhuanet.com». [Consulta: 18 octubre 2020].