Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2020-21 (I)/Grup 1

Integrants del grup i tema

A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

• MariaCodina
• Pau Andrés Pinto
• Maria Prunera Torrent
• Edgar Mas Meneses - Emasm96

Tema escollit pel grup: Classe intel·ligent (Smart classroom)

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
5. Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
6. Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.

Tasca	Responsable	Setmana 1	Setmana 2	Setmana 3	Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments)	Edgar Mas Meneses	07/10/2020	11/10/2020 14/10/2020 16/10/2020	18/10/2020 21/10/2020 23/10/2020	28/10/2020
Elements de l'artícle a modificar	tots	07/10/2020
Documentació	tots de manera individual		11/10/2020
Anàlisi i síntesi	tots de manera individual		14/10/2020
Publicació al taller	tots		16/10/2020
Revisió	tots			18/10/2020
Verificació	Maria Codina Forcada			21/10/2020
Notificació al professor	Pau Andrés Pinto			23/10/2020
Publicació a Viquipèdia	Maria Prunera				28/10/2020

EDICIÓ DEL TEXT A INTEGRAR SOBRE CLASSE INTEL·LIGENT A LA VIQUIPÈDIA

Nou índex de contingut.

1. Definició.

2. Història.

3. Característiques.

4. Rols i competències dels agents implicats.

5. Avantatges i inconvenients.

6. Projectes de classes intel·ligents al món.

7. Referències.

Definició

L’aula intel·ligent és una comunitat d’aprenentatge que té com a objectiu principal el desenvolupament de la intel·ligència i dels valors dels alumnes. Aquests, planifiquen, realitzen i regulen el seu propi treball, sota la mediació dels docents, per mitjà de mètodes didàctics diversificats i tasques autèntiques, avaluats pels alumnes i mestres, en un espai multi ús obert, tecnològicament equipat i organitzat segons els principis de la qualitat total en la gestió.

L'aula intel·ligent és una metodologia educativa que fou creada per Felipe Segòvia que va començar a aplicar-se en els Col·legis Internacionals SEK l’any 1995. Es caracteritza per la promoció de l'autonomia i el foment de la investigació en els alumnes, i persegueix el desenvolupament de la comprensió profunda dels conceptes mitjançant projectes i reptes aplicats a la realitat.

Aquest model educatiu utilitza mètodes d'ensenyament basats en la indagació, la reflexió, la discussió i el treball cooperatiu, i concep a professor com un mediador que situa l'alumne en el centre de l'experiència d'aprenentatge, promou la seva autonomia i responsabilitat. Pensa en l'avaluació com un instrument formatiu, i té molt en compte l'impacte del disseny de l'espai sobre l'experiència d'aprenentatge.

Història

L’any 1995 Felipe Segovia Olmo, al capdavant de la Institució SEK-aula intel·ligent, exposava els punts de com entenia una classe intel·ligent. Un espai obert on treballar per projectes i en grups, amb uns horaris i un projecte curricular flexibles i que el mitjà pel procés d’ensenyament aprenentatge fossin les noves tecnologies. Però sobretot, clamava un canvi de model educatiu que respongués a la realitat actual i que preparés als estudiants per a la vida professional i social.

Anys després, l'any 1997, el grup Future Computing Environments de l'Institut de Tecnologia de Georgia, Estats Units, va elaborar un projecte amb la intenció d'estudiar a fons la omnipresència de l'ús d'ordinadors en l'educació. Es tractava d'una classe prototipada amb un entorn i amb unes infraestructures capaces d'enregistrar una classe ordinària d'universitat. Aquest tipus de classe intel·ligent tenia com a principal objectiu evitar el "note-taking" per tal de capturar millor l'atenció de l'estudiant i facilitar-li així la informació transmesa a classe submergint-lo al complet en un ambient d'ensenyament i aprenentatge.

Gros (2016) evidencia i defineix la importància del disseny tecnològic a l’hora de crear un aprenentatge òptim. De la mateixa manera, l’autora relata que l’aprenentatge intel·ligent va directament relacionat amb el concepte TEL (technology-enhanced learning), molt utilitzat a Europa. En general, dona importància al lloc en concret en què l’aprenentatge té lloc. En aquest cas, la ubicació en temps real és essencial per adaptar-se a les necessitats i al context situacional de l’aprenent. Chen et al. (2016) citat per Gros (2016), manifesten en torn al concepte smart learning, que assegura la fusió entre la pedagogia i la tecnologia amb la intenció de crear un entorn ric en evidències de canvis, habilitats en continu desenvolupament i transferides directament als aprenents.

Característiques

El College Roorkee, de la Índia (novembre 2016) publica les característiques de l'aula intel.ligent:

• Aprenentatge adaptatiu: es respecta el ritme d’aprenentatge dels alumnes i la forma en què se senten més còmodes, adaptant-se a les seves necessitats.
• Aprenentatge col·laboració: s’aprèn millor mitjançant la col·laboració, ja que es desenvolupa el pensament crític.  L’aprenentatge col·laboració redefineix la relació tradicional alumne-professor a l’aula.
• Dispositius informàtics: els ordinadors estan fàcilment disponibles a les aules, ja que són eines essencials per als estudiants i una oportunitat de millorar metodològica pels docents.  
• Respecte mutu: docents i alumnes han de continuar respectant-se tot i haver canviat els rols.  Els professors haurien d’animar els estudiants a parlar amb confiança i valorar les seves opinions.
• Avaluacions basades en el rendiment: els professors realitzen regularment avaluacions basades en el rendiment mitjançant diversos mètodes que no es limiten a les proves. Poden ser mitjançant la realització de qüestionaris i enquestes.
• Aprenentatge centrat en l’alumne: a les aules intel·ligents, els professors fan el paper de facilitadors i orienten i ajuden els estudiants a pensar críticament, tenint ben presents les seves habilitats i els seus estils d’aprenentatge.
• Els estudiants assumeixen la responsabilitat del seu aprenentatge: a mesura que se'ls anima a participar activament en el seu propi aprenentatge, es converteixen en responsables primers d’ell.
• Els estudiants comprenen i segueixen les regles i els procediments: l’entorn d’aprenentatge està planificat i ben organitzat i els estudiants en coneixen tots els detalls.

I el mateix centre, en la mateixa publicació, anomena els objectius que porta implícits l'aula intel.ligent:

• Ajudar els professors a afrontar nous reptes i desenvolupar les capacitats i el rendiment dels estudiants.
• Permet als professors accedir a recursos curriculars pedagògicament sòlids i visualment rics, així com a contingut i informació multimèdia que motivi als alumnes.
• Permet als professors expressar les seves opinions i assegurar que tots els nens assoleixin els continguts.
• Fer reals els conceptes abstractes, fent-los més comprensibles.
• Tenir un ensenyament interactiu i en viu per elaborar i comparar diferents objectes i percepcions cap als conceptes particulars
• Dissenyar un mòdul de classe intel·ligent que permeti als alumnes visualitzar el concepte amb imatges i animacions.
• Avançar cap al desenvolupament on es prioritzi l’assoliment dels estudiants.
• Fer que l’aprenentatge sigui una experiència agradable per als estudiants. Activitats i jocs per facilitar el procés d’aprenentatge.
• Instruir simultàniament estudiants de manera virtual i presencial.
• Millorar el pensament creatiu en el procés d’aprenentatge per visualitzar els conceptes i les pràctiques amb models i demostracions.
• Optimitzar l’ús de llibres electrònics, revistes electròniques, protocols, documentals, etc.
• Personalitzar el contingut segons l’esquema de treball de l’escola i proporcionar la facilitat per actualitzar el contingut.

Per altra banda trobem segons Saini i Goel (2019) els següents elements que formen part d'una classe intel·ligent:

• Televisors i projectors per mostrar imatges, vídeos, gràfics i les activitats realitzades pels alumnes.
• Sensors de detecció de gestos que faciliten la manipulació de les diapositives des de qualsevol punt.
• Sistema de reconeixement de veu que fa possible canviar de diapositiva a partir de paraules clau.
• Sistema d’interacció multimodal que detecta el tacte i el gest per interactuar amb dispositius informàtics.
• Telèfons intel·ligents per mostrar presentacions i per compartir material.
• Robots programats per presentar continguts de manera interactiva i respondre preguntes als alumnes.
• Pissarres interactives que permeten escriure en un espai compartit.
• Tecnologies que faciliten la interacció entre dispositius, com ara Bluetooth, sensors Bluetooth de baixa energia, WIFI, WLAN, LAN, 3G, 4G i LTE, que permeten detectar la localització dels estudiants, identificar l’adreça MAC que estan utilitzant i enviar-los materials depenent de quina formació estiguin fent.
• Sistema de notificacions que avisa els estudiants sempre que hi ha canvis al material del curs.
• Sistemes d’indexació i recuperació automàtica que permeten accedir a vídeos a partir de paraules clau.
• Realitat augmentada per crear entorns d’aprenentatge més realistes.
• Tècniques d’assistència biomètrica, targetes intel·ligents, escàner d’empremtes digitals i sistema de reconeixement facial que permet registrar l’assistència.
• Sensors que controlen la temperatura, la humitat, la qualitat de l’aire i l’acústica.

Bautista y Borges (2013), van establir els principis en què ha de basar-se una classe intel·ligent. Aquests són:

• Flexibilitat de l'organització espacial: la distribució ha de permetre canviar les agrupacions de l’alumnat, per tal de fomentar l'aprenentatge cooperatiu.
• Adaptabilitat: l’espai pot adaptar-se a cada moment i cada aula. Aquest espai, ha de permetre atendre la diversitat i afavorir l'educació inclusiva.
• Comoditat: han d'incloure’s elements per realitzar diferents activitats amb comoditat: sofàs i coixins per llegir o escoltar música, per exemple.
• Multiplicitat: fa referència a l'ús de diversos tipus d'estímuls i recursos. Cal que sigui un espai on l’alumne tingui accés a diferents fonts d’informació.
• Connectivitat: l’espai ha de disposar d’una connexió a Internet sense fils i de qualitat, que permeti aprofitar al màxim el potencial dels dispositius mòbils tant dins com fora de l’aula.
• Personalització: les classes intel·ligents permeten crear espais personalitzats d’aprenentatge entre els docents i l’alumnat. És important que alumnes i professors tinguin un elevat sentiment de pertinença a l’espai i les seves dinàmiques.
• Ordre i organització: cal crear una disposició ordenada dels espais i recursos per desenvolupar totes les activitats d’ensenyament i aprenentatge.
• Apertura: l'aprenentatge ha d'anar més enllà de l'espai de l'aula i dels horaris assignats. Per aquest motiu, la classe intel·ligent ha d’estar connectada amb l’exterior.
• Seguretat: tant el professor com l’alumnat han de sentir-se segurs a l’aula. És important que la configuració de l’espai ajudi a evitar accidents físics, i que l’accés a la informació a través d’Internet es porti a terme de manera segura.  

Bautista i Borges (2019) van afegir més tard un desè principi a la seva llista: la sostenibilitat.

• Sostenibilitat: els elements que formen una classe intel·ligent han de ser respectuosos amb el medi ambient.

El vincle entre la classe intel·ligent i la sostenibilitat, de fet, s'ha demostrat que va més enllà de la cura pel medi i té també incidència en facilitar metodologies per a l'educació en desenvolupament sostenible.

Rols i competències dels agents implicats

Sánchez i Campos(2016) parla de les competències clau que facilita la metodologia que promou l'aula intel.ligent:

• (CMCT) Competència matemàtica i competència bàsica en ciències i tecnologia: l’aula intel·ligent fa possible que els docents apropin el món físic a les seves aules. Permet el disseny de session dinàmiques i interactives on l’aula es transforma en un nucli de preguntes i descobriments on els estudiants es senten inspirats a aprendre i explorar mitjançant la vivència d’experiències desde la tecnologia.
• (CSC) Competència Social i Cívica: l’estudiant interactua desde la seva posició exerceix lideratge i és un membre actiu de la comunitat mitjançant la participació i la comunicació de les seves propostes.
• (CCLI): Competència en Comunicació Lingüística: els estudiants milloren la seva comprensió lectora i incrementen la seva capacitat d’anàlisi crític dels textos a través d’un context visual creat pels professorat, fent més senzill els material.
• (CD): Competència digital: a través de l’ús de les TIC.
• (CAA): Competència d’aprendre a aprendre: l’aula intel·ligent afavoreix que l’estudiant conegui les seves pròpies possibilitats i debilitats en relació a la utilització de les tecnologies com a part del procés educatiu, i li dóna un punt de partida a partir del qual pot créixer en el plànol personal.
• (SIEE): Competència de sentit de la iniciativa i esperit emprenedor: a través de la utilització de les TIC, l’estudiant aprèn a tenir un criteri propi en les eleccions que fa, i s’inicia en la transformació de les seves pròpies idees en accions.

Felipe Segovia Olmo (1995) descriu el paper que ha de tenir el docent i el rol de l'alumne dins una aula intel.ligent.

El paper del docent és:

• Planificar
• Diagnosticar els punts forts i els febles
• Motivar
• Presentar les tasques partint dels coneixements previs
• Promoure la comprensió, la retenció i l’aplicació dels coneixements
• Procurar la personalització i el control de l’aprenentatge
• Afavorir el traspàs d’informació
• Promoure el treball cooperatiu

El paper de l'alumne és:

• Participació personal activa en l’aprenentatge
• Organitzar i planificar les tasques i els processos necessaris
• Automotivació
• Responsabilització dels èxits i els resultats negatius
• Utilització de les estratègies  i habilitats adients a cada procés
• Aplicar els coneixements per a la seva consolidació
• Transferir els coneixements a altres contexts
• Liderar el propi aprenentatge

Felipe Segovia també va descriure els trets característics del mestre a l’hora d’exercir la docència:

• Treball en equip
• Aprendre dels companys
• Dissenya situacions noves d’aprenentatge
• Participa i col·labora en totes les fases del procés educatiu
• Elimina tasques rutinàries improductives
• Utilitza la dinàmica de grups
• Es perfecciona com a educador i participa en cursos de formació permanent
• Planifica bé les activitats i dona sentit a les tasques
• Es creatiu, innovador i investigador
• Avalua i és avaluat en funció dels resultats
• Està motivat pels èxits dels alumnes i se sent realitzat
• Passa de transmissor de coneixement a guia del procés educatiu

Projectes de classes intel·ligents al món

Arreu del món hi ha un gran nombre d'universitats i centres educatius que han apostat per les classes intel·ligents adoptant noves maneres d’utilitzar la tecnología en quant als processos d’ensenyament/aprenentatge, i en els processos de desenvolupament de continguts. Alhora, hi ha estudis que asseguren que les aules tecnològiques, gràcies als recursos multimèdia, promouen l’intercanvi d’informació, un debat més ampli i un assoliment més sòlid de les matèries.

Algunes de les institucions que formen part d’aquests projectes son: la UOC, l’Universitat d’Utah, l’Universitat de Harvard, l’Universitat de Washington, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona d’entre d’altres.

La UOC junt amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de VIC i la Universitat Simón Bolívar, han portat a terme un projecte sobre Smart Classroom., on més de 2000 alumnes i mestres experimenten amb les aules del futur. El que pretén és trobar el disseny més òptim dels espais educatius per adaptar-se a les noves metodologies. En aquest sentit, els investigadors han demanat l’ajuda dels mestres, dels alumnes i de les famílies perquè els traslladen les seves percepcions en tres dimensions, la dimensió ambiental, la pedagògica i la digital perquè pensen que aquestes 3 dimensions s’han d’avaluar i treballar conjuntament.

Aquest projecte proposa aules que tinguin més cura pel medi ambient, més adaptables als diferents tipus d’aprenentatges i més flexibles a l’hora d’organitzar-se. En Guillermo Bautista, director del projecte, comenta que aquestes aules les utilitzen xiquetes i xiquets d’infantil fins a batxillerat.  Són flexibles i per tant canvien depenent del tipus d’activitat o d’aprenentatge que es dóna en cada situació educativa. Compten amb una pantalla interactiva mòbil que es pot utilitzar, moure o amagar, i amb un mobiliari polivalent que permet diferents tipus d’agrupacions i d’organitzacions.

A Perú a l’IE Coronel José Joaquín Inclán, van decidir millorar els aprenentatges dels seus alumnes, adaptant-se a l’aula intel·ligent i van obtenir els següents resultats:

• Ràpida adaptació de l’aula intel·ligent entre estudiants i professors.
• Major interès dels estudiants en les matemàtiques, ciències i comunicació.
• Millor pronunciació de l’anglès i major participació a l’aula.
• Major nivell en la realització de tasques i millors treballs.
• Millor cerca d’informació i interès en els problemes de la comunitat.
• Major participació de les famílies en la institució educativa.

Per altra banda, l’aula tecnològica de l’ “Instituto Politécnico Osvaldo Herrera” va ser la primera que hi va haver a Cuba, fruit d’una donació realitzada a finals de l’any 2015 per una empresa xinesa TRACEBoard.

A l'any 2009, el sistema educatiu a l'Índia, marcat per l'aprovació del dret fonamental a l'educació, acaben mirant també cap a les aules intel·ligents. Per tant, s'observa com de manera global les classes intel·ligents estan sorgint arreu del món, complementant de manera gratificant el procés educatiu.