Virginal
El virginal és un instrument musical de corda pinçada i tecla.[1] Va tenir la seva esplendor durant el segle xvi i xvii als Països Baixos i Anglaterra. La ciutat d'Anvers fou un dels centres més importants en la fabricació de virginals.[1] La paraula prové del llati virginalis, de virgo, «noia» perquè eren principalment les noies que el tocaven.[2][3]
 | |
| Tipus | instrument de corda pinçada, cítara de caixa i instrument de teclat  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 314.122-6-8 |
.jpg)
Segons Roland de Candé fins al segle xvii el nom de virginal a Anglaterra designava tots els instruments de tecla i corda pinçada. El virginal té una sola corda per tecla, a diferència del clavecí.[4]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Virginal |
- ↑ 1,0 1,1 «virginal». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «virginaal». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès) (Diccionari etimològic: l'origen dels nostres mots). Utrecht/Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 994. ISBN 90-6648-312-1.
- ↑ «virginal²». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ de Candé, Roland; Andrès, Ramón. Diccionario de instrumentos musicales (en castellà).