Vitali Guínzburg
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Vitali Làzarevitx Guínzburg (en rus: Вита́лий Ла́заревич Ги́нзбург) (Moscou, 1916 - Moscou, 2009) fou un físic, astrofísic i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2003 per les seves contribucions a la teoria dels superconductors i els superfluids.
Biografia modifica
Va néixer el 4 d'octubre de 1916 a la ciutat de Moscou. Va estudiar a la Universitat Estatal de Moscou, on es llicencià en física el 1938 i es doctorà el 1942. Des de l'any 1940, treballa a l'Institut Lebedev de Física de Moscou, institut pertanyent a l'Acadèmia Russa de Ciències, i fou entre els anys 1971 i 1988 successor d'Ígor Tamm al capdavant del Departament Teòric. Des de 1945, és professor a temps parcial de la Universitat Estatal de Nizhny Nóvgorod, i des de 1968 de l'Institut de Física i de Tecnologia de Moscou.
Des de 1971, és membre de la delegació estrangera de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències; des del 1981, de l'Acadèmia Nacional Americana de Ciències; i des de 1987 de la Royal Society de Londres.
Morí el 8 de novembre de 2009 a Moscou (Rússia), a l'edat de 93 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria, segons va manifestar Irina Presnyakova, portaveu de l'Acadèmia Russa de Ciències.
Recerca científica modifica
Els seus camps de recerca inclouen la física de la matèria condensada, la física del plasma i l'astrofísica. En matèria condensada, destaquen les seves contribucions a la teoria de la superconductivitat (desenvolupada amb Lev Davidovich Landau), transicions de fase i ferroelectricitat; en la física del plasma, la teoria de propagació d'ones, sincrotró i radiació de transició; i en astrofísica una teoria sobre l'origen dels raigs còsmics, així com la teoria d'emissió de ràdio dels púlsars.
Durant la dècada del 1950, va involucrar-se en el projecte soviètic de la bomba d'hidrogen.
Premis i distincions modifica
- Orde del Mèrit de 1a classe (4/10/2006) – per la seva destacada contribució al desenvolupament de la ciència nacional i molts anys de fructífera tasca
- Orde del Mèrit de 3a classe (3/10/1996) – per destacats èxits científics i la formació de personal qualificat
- Orde de Lenin
- Orde de la Bandera Roja del Treball (2)
- Orde de la Insígnia d'Honor (2)
- Medalla per la Tasca Meritòria durant la Gran Guerra patriòtica de 1941-1945
- Medalla d'Or Lomonóssov (1995) - pels èxits destacats en els camps de la física teòrica i l'astrofísica
- Medalla d'Or Vavilov (1995) - per una tasca destacada en la física, incloent-hi una sèrie d'articles sobre la teoria de la radiació de manera uniforme per fonts mòbils
- Premi Nobel de Física (2003) (compartit amb el seu compatriota Aleksei Alekséievitx Abrikóssov i el nord-americà Anthony James Leggett) - per la seva contribució pionera a la teoria de la superconductivitat i superfluïdesa
- Premi Wolf (1994/1995)
- Premi Lenin (1966)
- Premi Stalin (1953)
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitali Guínzburg |
- «Vitali Guínzburg» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.