Vladímir Xúkhov
enginyer rus
Vladímir Grigórievitx Xúkhov (Влади́мир Григо́рьевич Шу́хов) (1853- 1939) fou un dels més importants enginyers europeus de la seva època. Va liderar, juntament amb Buckminster Fuller, Frei Otto i Frank Gehry l'avantguarda en arquitectura de formes orgàniques.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1853 Gràivoron (Rússia) |
| Mort | 2 febrer 1939 (85 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Tècnica Estatal Bàuman Imperial Moscow Technical School (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Enginyeria civil, indústria del petroli, oleoducte, terminal petrolífer, craqueig catalític, construcció i construcció |
| Ocupació | inventor, enginyer militar, físic, enginyer, arquitecte, fotògraf, científic |
| Ocupador | Warsaw–Vienna railway (en) Branobel (en) |
| Membre de | |
| Moviment | Constructivist architecture (en) |
| Professors | Pafnuti Txebixev |
| Artistes relacionats | Alexandre Bari |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
| Lloc web | shukhov.ru |
Xúkhov primer utilitzava en l'arquitectura la construcció en la forma de l'hiperboloide. Entre els seus projectes es poden citar la Torre de Xúkhov per a l'estació radiofònica Xàbolovskaia a Moscou, ponts, estacions, torres hiperbòliques, pavellons per a exposicions, entre d'altres.
Vegeu també modifica
Bibliografia modifica
- Ingegnere rivoluzionario : Vladimir Grigorevich Shújov, 1853-1939 Arxivat 2008-03-28 a Wayback Machine.
- Elizabeth Cooper English: “Arkhitektura i mnimosti”: The origins of Soviet avant-garde rationalist architecture in the Russian mystical-philosophical and mathematical intellectual tradition”, a dissertation in architecture, 264 p., University of Pennsylvania, 2000.
- L'art de l'ingenieur Arxivat 2006-10-04 a Wayback Machine. : d'Antoine Picon. PP. 123–4. Paris : Centre Georges Pompidou : Le Moniteur, c1997. Publication associated with the exhibition : L'art de l'ingenieur, at the Centre national d'art et de culture Georges Pompidou, 25 June-29 setembre 1997. Includes bibliographical references and index. Loeb Design: Ref TA9.A771997. ISBN 2-85850-911-5.
- "Fausto Giovannardi:Vladimir G. Shukhov e la leggerezza dell'acciaio" Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine., Borgo San Lorenzo, 2007.
- Rainer Graefe Arxivat 2007-11-22 a Wayback Machine.: “Vladimir G. Šuchov 1853-1939 - Die Kunst der sparsamen Konstruktion.”, S.192, Stuttgart, DVA, 1990, ISBN 3-421-02984-9. [1]
- Peter Gössel, Gabriele Leuthäuser, Eva Schickler: “Architecture in the 20th century”, Taschen Verlag; 1990, ISBN 3-8228-1162-9 and ISBN 3-8228-0550-5
- Karl-Eugen Kurrer, "The History of the Theory of Structures: From Arch Analysis to Computational Mechanics", 2008, ISBN 978-3-433-01838-5
Enllaços externs modifica
