Vocal mitjana anterior arrodonida

La vocal mitjana anterior arrodonida és un tipus de so vocàlic utilitzat en algunes llengües. L'Alfabet Fonètic Internacional no disposa de cap símbol específic per a la representació d'aquesta vocal, articulada a mig camí entre la semitancada [ø] i la semioberta [œ] (el motiu és que no hi ha cap llengua coneguda que contrasti aquests tres sons). Generalment s'utilitza ‹ø›, i si cal precisió pot indicar-se amb diacrítics (o bé amb el diacrític d'abaixada [ø̞] o bé el de pujada [œ̝]).

Vocal mitjana anterior arrodonida

ø̞
œ̝
Número AFI	310 430
Codificació
Entitat (decimal)	ø​̞
Unicode (hex)	U+00F8 U+031E
X-SAMPA	2_o or 9_r
Braille
So
noicon font · ajuda

Aquesta vocal es dona en molt poques llengües, com l'hongarès, el turc o el finès. Igualment pot ocorre en anglès neozelandès com una variant de /ə/ o /ɜ/, tot i que l'articulació és quelcom centralitzada.

En català estàndard no existeix aquest so, no obstant això es dona en català septentrional (per influència francesa i occitana). Habitualment sol aparèixer com una variant de ‹e› o com al·lòfon de ‹u› davant de consonants palatals.

Característiques

Triangle vocàlic de l'AFI
Anterior Quasi- anterior Central Quasi- posterior Posterior Tancada •iy •ɨʉ •ɯu •ɪʏ •ɪ̈ʊ̈ ʊ •eø •ɘɵ •ɤo •e̞ø̞ •əɵ̞ •ɤ̞o̞ •ɛœ •ɜɞ •ʌɔ •æ ɐ •aɶ •äɒ̈ •ɑɒ Quasitancada Semitancada Mitjana Semioberta Quasioberta Oberta
Els parells de vocals són: no arrodonides–arrodonides

• L'altura vocàlica és mitjana, això significa que la llengua es col·loca entre una vocal semitancada i una vocal semioberta.
• La posteriotat vocàlica és anterior, això vol dir que la llengua es col·loca el més cap endavant possible sense arribar a crear una constricció que faria considerar-la una consonant.
• L'arrodoniment vocàlic és comprimit, és a dir s'articula amb els llavis premuts cap enfora.

Ocorre en

Llengua		Mot	AFI	Significat	Notes
Anglès	Nova Zelanda	bird	[bø̞̈ːd]	'ocell'	Centralitzada; pot ser semioberta. Vegeu la fonologia de l'ànglès
Català	Català septentrional	fulles	[ˈfø̞jəs]	'fulles'	Es pot trobar en manlleus i interferències de l'occità i el francès. Vegeu la fonologia del català
Finès		rölli	[rø̞lːi]	'gespa comuna'	Vegeu la fonologia del finès
Hongarès		öl	[ø̞l]	'matar'	Vegeu la fonologia de l'hongarès
Turc		göz	[ɟø̞z]	'ull'	Vegeu la fonologia del turc

Bibliografia

• Recasens i Vives, Daniel. Fonètica descriptiva del català: Assaig de caracterització de la pronúncia del vocalisme i consonantisme del català al segle XX. 2a edició. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1996 (Biblioteca Filològica, XXI). ISBN 9788472833128 [Consulta: 13 febrer 2009]. 
• Iivonen, Antti; Harnud, Huhe «Acoustical comparison of the monophthong systems in Finnish, Mongolian and Udmurt». Journal of the International Phonetic Association, 35, 1, 2005, p. 59–71. DOI: 10.1017/S002510030500191X.
• Roca, Iggy; Johnson, Wyn. A Course in Phonology. Blackwell Publishing, 1999. 
• Szende, Tamás «Illustrations of the IPA:Hungarian». Journal of the International Phonetic Alphabet, 24, 2, 1994, p. 91–94.
• Zimmer, Karl; Orgun, Orhan. «Turkish». A: Handbook of the International Phonetic Association: A guide to the use of the International Phonetic Alphabet. Cambridge University Press, 1999, p. 154–158. ISBN 0-521-65236-7.