Vocal oberta posterior no arrodonida
so vocàlic
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La vocal oberta posterior no arrodonida és un fonema que es representa a l'AFI amb el símbol [ɑ] (una lletra grega alfa), sovint simplificat com una A cursiva.
| ɑ | |||
|---|---|---|---|
| Número AFI | 305 | ||
| Codificació | |||
| Entitat (decimal) | ɑ | ||
| Unicode (hex) | U+0251 | ||
| X-SAMPA | A | ||
| Kirshenbaum | A | ||
| Braille |  | ||
| |||
| So | |||
.svg)
Apareix en algunes de les llengües més parlades del món, com l'àrab, el noruec, el persa i alguns dialectes de l'alemany, l'anglès, i el francès, entre altres.
Característiques modifica
- És una vocal perquè no hi ha cap interrupció en el pas de l'aire
- L'articulació és posterior, ja que la llengua tira cap enrere per produir-la
- És un so obert, perquè la boca s'obre al màxim per deixar passar l'aire
- La boca roman oberta amb els llavis estirats, per això no és arrodonida
- És un so oral perquè no surt aire pel nas
En català modifica
En català aquest so apareix com a variant posterior de la vocal /a/ a final de mot en alguns dialectes.[1]
Referències modifica
- ↑ Rafel i Fontanals, Joaquim. Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional (pdf). Barcelona: Insitut d'Estudis Catalans, 1999, p. 14.