Władysław Orlicz

matemàtic polonès

Władysław Orlicz (Okocim, 24 de maig de 1903 - Poznań, 9 d'agost de 1990) va ser un matemàtic polonès.

Infotaula de personaWładysław Orlicz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Władysław Roman Orlicz Modifica el valor a Wikidata
24 maig 1903 Modifica el valor a Wikidata
Okocim (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1990 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Poznań (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Junikowo, AZ-2-L-07 52° 23′ 10″ N, 16° 50′ 10″ E / 52.38609°N,16.835982°E / 52.38609; 16.835982 Modifica el valor a Wikidata
President Societat Polonesa de Matemàtiques
1977 – 1979
← Roman SikorskiJacek Szarski → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (1929–1930)
Universitat de Lviv (1923–1926)
Universitat Politècnica Nacional de Lviv (1920–1921) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaZ teorji szeregów ortogonalnych  (1928 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEustachy Żyliński i Hugo Steinhaus Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnàlisi funcional, topologia i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, topòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia Polonesa de les Ciències (1948–1974)
Universitat Adam Mickiewicz de Poznań (1937–1974)
Universitat Politècnica Nacional de Lviv (1931–1937)
Universitat de Lviv (1923–1929)
Exèrcit polonès (1921–1922) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsAntoni Łomnicki Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra polonesosoviètica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralZbigniew Ciesielski, Lech Maligranda, Marek Karpinski, Lech Drewnowski, Julian Musielak, Andrzej Alexiewicz, Józef Meder, Feliks Barański, Victor Bogdan, Jerzy Albrycht, Ryszard Leśniewicz, Eustachy Tarnawski, Stanislaw Knapowski, Roman Taberski, Wanda Matuszewska, Quan-Fu Ci, Dobiesław Bobrowski, Zbigniew Polniakowski, Jerzy Radecki, Henryk Ratajski, Marian Jarosz, Jadwiga Pawłowska, Henryk Wiśniewski, Zbigniew Ratajczak, Adam Wachułka, Maria Filar, Jurand Ryterski, Aleksander Waszak, Bogdan Kotkowski, Henryk Sampławski, Franciszek Klorek, Barbara Firlej, Stanisław Szufla, Iwo Labuda, Przemysław Kranz, Czesław Bylka, Ryszard Serafin, Wojciech Friedrich, Danuta Jach i Jaroslaw Ciemnoczołowski Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeZofią Krzysikówną
ParesFranciszek Orlicz i Maria Rossknecht
Premis

Vida i Obra modifica

El seu pare va morir quan ell només tenia quatre anys i, anys després, la família es va traslladar a Lwów (actual Lviv a Ucraïna) on ell va acabar els estudis secundaris.[1] El 1920 va ingressar a l'Escola Politècnica de Lwów, però aviat va interrompre els estudis per participar a la guerra poloneso-soviètica al costat dels nacionalistes polonesos.[2] En retornar, es va matricular a la universitat de Lwów, per estudiar matemàtiques amb els professors Hugo Steinhaus i Stefan Banach, entre altres. El 1928 va obtenir el doctorat, amb una tesi dirigida per Steinhaus.[3]

Des de 1922 fins a 1929 va ser assistent de docència a la universitat i el curs 1929/30 va fer ampliació d'estudis a la universitat de Göttingen.[4] El 1931 va retornar a Lwów per a ser professor de l'Escola Politècnica fins al 1937 en que va ser nomenat professor de la universitat de Poznań,[5] on va fer la resta de la seva carrera acadèmica, excepte el període de la Segona Guerra Mundial, fins que es va jubilar oficialment el 1974, tot i que va continuar participant al seminari de matemàtiques de la universitat.[6] A partir de 1948, va compaginar la docència amb la seva dedicació a l'Acadèmia Polonesa de les Ciències.

Les seves recerques principals van ser en els camps de l'anàlisi funcional i la topologia. Els espais d'Orlicz, una generalització natural dels espais de Lebesgue, porten el seu nom perquè va ser el primer en caracteritzar-los en la dècada dels 1930's.[7] La fama que li va donar aquest descobriment va ser contraproduent, perquè durant l'època comunista, i quan vivia en un petit apartament com molts altres polonesos, en va sol·licitar de les autoritats un de més gran i la resposta va ser que li van denegar perquè ell ja tenis "els seus propis espais".[8] També va fer importants aportacions en l'estudi de la convergència en els espais de Banach[9] i va establir un teorema sobre convergència incondicional.[10]

Referències modifica

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Władysław Orlicz
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Władysław Orlicz» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Maligranda, Lech. «Władysław Orlicz». Instytut Matematyczny - Polskiej Akademii Nauk. [Consulta: 23 juliol 2021]. (anglès)
  • «Biografia prof. Władysława Orlicza». Uniwersytet im. Adama Mickiewicza w Poznaniu. [Consulta: 23 juliol 2021]. (polonès)
  • «W przestrzeni Orlicza». Życie Uniwersyteckie - Uniwersytet im. Adama Mickiewicza w Poznaniu, 2017. [Consulta: 23 juliol 2021]. (polonès)
  • «Władysław Roman Orlicz». Leksykon Matematyków Polskich. [Consulta: 23 juliol 2021]. (polonès)
  • «Wladyslaw Orlicz». MATEpristem - Università Bocconi. [Consulta: 23 juliol 2021]. (italià)