Viquipèdia

Waiting for the Sun (àlbum)

àlbum de The Doors

Waiting for the Sun és el tercer àlbum d'estudi de la banda de rock americana The Doors, publicat al 1968. Com en els seus anteriors treballs, la producció va anar a càrrec de Paul A. Rothchild i va ser publicat per Elektra Records. Va ser l’únic àlbum de la banda en aconseguir arribar al número 1 de la llista Billboard 200.[1]

Infotaula d'àlbumWaiting for the Sun
Tipusàlbum d'estudi
ArtistaThe Doors
Publicat3 juliol 1968
Gènererock psicodèlic, rock
Durada32:49
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaElektra Records
ProductorPaul A. Rothchild
Formatestríming de música Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
← Strange Days
(1967)
The Soft Parade
(1969) →
Spotify: 0qZTwrunzX3LG45PvRghmh Discogs: 45365 Allmusic: mw0000193597 Modifica el valor a Wikidata

Enregistrament modifica

Waiting for the Sun inclou el segon numero u de la banda, «Hello, I Love You», una de les cançons de Jim Morrison que encara li restaven d’una remesa de melodies de 1965. La van tocar per Aura Records aquell any, juntament amb «Summer’s Almost Gone», abans que Robbie Krieger s’afegís a la banda. Sobre ella, es va al·legar que el riff principal i la melodia vocal havien estat robades a Ray Davies, de la cançó de The Kinks «All Day and All of the Night». Tot i que la banda ho va negar, Davies va assegurar que al final The Doors li va pagar drets d'autor pel tema.[2]

La producció de Paul A. Rotchild va donar lloc a múltiples preses com a conseqüència del seu creixent perfeccionisme, cosa que va suposar un problema pel grup. El fet que Morrison va augmentar el seu consum d’alcohol també va causar tensions i dificultats a l’estudi, fins al punt que John Densmore va abandonar una sessió frustrat pel seu comportament.[3][4]

La banda va provar d’incloure l’èpica «The Celebration of the Lizard», que hauria d’ocupar tota la segona cara. La idea d’ampliar els temes de forma lliure, que ja havien portat a terme abans amb «The End» i «When the Music’s Over», els atreia, però no van poder connectar la música amb la lletra (que va ser inclosa a l'àlbum original).[5]

Publicació modifica

Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic      

[6]

American Songwriter      

[7]

Encyclopedia of Popular Music      

[8]

The Great Rock Discography 9/10[9]
MusicHound Rock 4/5[10]
Rolling Stone      
The Rolling Stone Album Guide      

[11]

Slant Magazine      

[12]

Sputnikmusic 5/5[13]
The Village Voice B−[14]

El llançament va ser el 3 de juliol de 1968 i al cap d’un mes ja havia aconseguit el número 1 a la llista Billboard 200 i la certificació de disc d’or. L’any 1987 va aconseguir la categoria de disc de platí.[15]

Per promocionar el disc es van escollir com a senzills «The Unknown Soldier», que va arribar a la posició 39 de la llista Billboard Hot 100, i «Hello, I Love You», que es va convertir en el segon senzill de la banda en aconseguir el numero 1 de les llistes, després que «Light My Fire» ho aconseguís l’any anterior.[1]

Llista de cançons modifica

Totes les cançons foren escrites i compostes per The Doors. 

Cara 1
Núm. Títol Durada
1. «Hello, I Love You»   2:22
2. «Love Street»   3:06
3. «Not to Touch the Earth»   3:54
4. «Summer's Almost Gone»   3:20
5. «Wintertime Love»   1:52
6. «The Unknown Soldier»   3:10
Cara 2
Núm. Títol Durada
1. «Spanish Caravan»   2:58
2. «My Wild Love»   2:50
3. «We Could Be So Good Together»   2:20
4. «Yes, the River Knows»   2:35
5. «Five to One»   4:22

Personal modifica

Informació provinent de l'edició original d'Elektra de 1968.[16]

The Doors modifica

Músics addicionals

  • Douglas Lubahn – baix, baix elèctric a «Spanish Caravan»
  • Kerry Magness – baix a «The Unknown Soldier»
  • Leroy Vinegar – baix acústic a «Spanish Caravan»

Producció modifica

Llistes modifica

Àlbum

Any Llista Posició Setmanes llista
1968 Billboard 200[17] 1 41

Senzills

Any Senzill (Cara A / Cara B) Llista Posició Setmanes llista
1968 «The Unknown Soldier» / «We Could Be So Good Together» Billboard Hot 100[17] 39 8
1968 «Hello, I Love You» / «Love Street» Billboard Hot 100 1 12

Certificacions modifica

País Certificació Unitats venudes
Estats Units (RIAA)[18] Platí 1.000.000^
Regne Unit (BPI)[19] Or 100.000^
Canadà (Music Canada)[20] Platí 100.000^
Alemanya (BVMI)[21] Or 250.000^
França (SNEP)[22] 2 x Or 200.000^
^ Indica vendes basades només en la certificació.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «The Doors» (en anglès americà). [Consulta: 3 maig 2023].
  2. ↑ Deevoy, Adrian «The Kinks’ Ray Davies: Brexit is ‘bigger than the Berlin Wall’» (en anglès). The Guardian, 11-05-2017. ISSN: 0261-3077.
  3. ↑ Kielty, Martin KieltyMartin. «Robby Krieger Recalls Doors’ Battle With ‘Waiting for the Sun’» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2023].
  4. ↑ published, Alan Paul. «The Doors' Robby Krieger Sheds Light — Album by Album — on One of Rock’s Most Mysterious Bands» (en anglès), 08-01-2016. [Consulta: 3 maig 2023].
  5. ↑ Swanson, Dave SwansonDave. «How the Doors Scored Their Only No. 1 With 'Waiting for the Sun'» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2023].
  6. ↑ Unterberger, Richie. «The Doors – Review». Arxivat de l'original el 22 desembre 2014. [Consulta: 20 desembre 2014].
  7. ↑ «The Doors: The Doors — 50th Anniversary Deluxe Edition». American Songwriter. April 6, 2017 – via Thedoors.com. 
  8. ↑ Larkin, Colin. Encyclopedia of Popular Music. 5th. Omnibus Press, 2011, p. 2006. ISBN 978-0-85712-595-8. 
  9. ↑ Strong, Martin C. «The Doors». A: The Great Rock Discography. 7th. Canongate U.S., 2004. ISBN 1841956155. 
  10. ↑ MusicHound Rock: The Essential Album Guide. Farmington Hills, MI: Visible Ink Press, 1999, p. 358. ISBN 1-57859-061-2. 
  11. ↑ «The Doors: Album Guide». rollingstone.com. Arxivat de l'original el January 6, 2013. 
  12. ↑ Cinquemani, Sal (April 18, 2007). «The Doors: The Doors | Album Review». Slant Magazine. Arxivat de l'original el August 11, 2012. 
  13. ↑ Phillips, Ian. «Review: The Doors – The Doors». Sputnikmusic, 01-10-2015. [Consulta: 21 juny 2022].
  14. ↑ Christgau, Robert «Christgau's Consumer Guide to 1967». The Village Voice [Nova York], 20-12-1976, p. 69 [Consulta: 22 juny 2013].
  15. ↑ «Gold & Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 3 maig 2023].
  16. ↑ «Waiting For The Sun». [Consulta: 3 maig 2023].
  17. ↑ 17,0 17,1 «The Doors» (en anglès americà). [Consulta: 15 agost 2022].
  18. ↑ «Gold & Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2022].
  19. ↑ «BRIT Certified» (en anglès). [Consulta: 14 gener 2023].
  20. ↑ «Gold/Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 14 gener 2023].
  21. ↑ «Datenbank: BVMI». [Consulta: 14 gener 2023].
  22. ↑ «InfoDisc : Les Certifications Officielles d'un Artiste depuis 1973 (Argent, Or, Platine, Diamant)». [Consulta: 14 gener 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Waiting_for_the_Sun_(àlbum)&oldid=32970254»