Walden 7
El Walden 7 és un edifici emblemàtic del Taller d'Arquitectura, localitzat al municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Condomini  | |||
| Arquitecte | Ricard Bofill i Leví Anna Bofill i Levi | |||
| Construcció | XX (1973-75) | |||
| Ús | edifici residencial | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Darreres tendències | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Just Desvern (Baix Llobregat) | |||
| Localització | Carretera Reial | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 29 juny 1987 | |||
| Id. IPAC | 19298 | |||
El projecte va néixer l'any 1970, com un intent de materialitzar una utopia. L'edifici va ser dissenyat per un grup de treball interdisciplinari format per enginyers, psicòlegs, filòsofs i arquitectes, entre els quals hi havia Anna i Ricard Bofill Leví, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.[1] El 1973 es va fer el projecte de l'obra i el 1975 va ser finalitzat.[2]
Descripció modifica
Situat on abans s'ubicava la Fàbrica de Ciments Sansón, representà un impacte enorme sobre l'entorn per les seves dimensions i la desmesurada potència de la seva volumetria d'immens vidre mineral. La seva alçada depassa els 40 metres i té quinze plantes. El projecte, monumentalista, barroc i experimental, calia entendre'l dins del projecte global inicial més ampli i també dins la trilogia que forma amb la gran xemeneia de formigó i amb el Taller d'Arquitectura. Es compon de cèl·lules agrupables de 30m². Té 70 estudis d'una cèl·lula, 23 estudis més 27 apartaments de dues cèl·lules, 174 apartaments de tres cèl·lules i 74 de quatre, aquests dos darrers grups formant dúplex. Representa la primera fase d'un projecte més ambiciós, que tindria 71.000m² i capacitat per a uns 3.000 habitants.[2]
El Walden està format per divuit torres que es desplacen des de la vertical de la seva base formant una corba i prenent contacte amb les torres contigües. El resultat és un laberint vertical amb set patis interiors comunicats en horitzontal i en vertical. La façana davantera té una forma semblant a una gran lletra «M». En canvi, en la façana posterior s'hi veu una doble «O». Els habitatges es formen unint mòduls sensiblement quadrangulars de 30 m², podent-se crear des d'un estudi d'un sol mòdul fins a l'habitatge més gran, de quatre mòduls, en diferents nivells.
Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria. Sembla que amb elles es pretén trencar amb les línies rectes de l'edifici. La combinació de les línies rectes amb les circulars és constant en tot l'edifici. Tot i que l'exterior de l'edifici és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. De color blau són les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).
Història modifica
Amb un pressupost notablement menor que els habitatges socials de l'època i un finançament atípic, el Walden 7 s'aixeca com un monument i un punt de referència de Sant Just Desvern. Hi ha aproximadament 446 pisos i hi resideixen uns 1.000 veïns. L'edifici pretenia posar en pràctica la teoria de la Ciutat en l'espai. És com tot un barri que a més de tenir una extensió horitzontal també la té vertical. En total, l'edifici té 16 pisos (incloent-hi la terrassa), i la superfície edificada total és de 31.140 m².
Es van fer evidents greus defectes en la construcció quan les rajoles de tota la façana van començar a caure. La promotora havia fet fallida. L'ajuntament es va negar a declarar l'edifici en ruïna, i es va quedar amb els terrenys propietat de la promotora que quedaven lliures per a finançar l'alt cost de la reparació, que va costar uns 1.000 milions de pessetes (6 milions d'euros). El 1995 es va inaugurar la rehabilitació de l'edifici, que es va lliurar de les xarxes de protecció i la imatge degradada que havia donat durant els darrers anys.
Trenta anys més tard, «moltes persones han reformat l'interior dels pisos, però es manté el concepte original», explica l'alcalde, que afegeix que «la comunitat comparteix les il·lusions però manté la individualitat». L'associació de veïns del Walden és avui dia una de les més actives del municipi.
Galeria d'imatges modifica
-
Entrada principal -
Vista dels balcons -
Vista dels passadissos al voltant d'un pati
Referències modifica
- ↑ «Walden 7 - Història». [Consulta: 30 desembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Walden 7». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 març 2015].
Bibliografia modifica
- Solé, Josep Lluís; Amigó, Jordi. Walden 7 i mig. Ajuntament de Sant Just Desvern, 1995.
- Parradimas, Ignacio «Walden 7 la utopía de una comunidad autónoma». Hogar y Arquitectura [Madrid], 177, 1976, p. 21–30.
- Miró i Rufà, Josep Maria «Walden 7». Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo [Barcelona], 111, p. 13–31.
- «Walden 7 par lui même». Arquitecturas Bis [Barcelona], 8, 1975, p. 30–32.
- «Walden 7 by Taller de Arquitectura: Ricardo Bofill». GA House [Barcelona], 1, 1976, p. 18–35.
- «Walden 7. Una realización de arquitectura con nuevas propuestas sobre viviendas». Jano Arquitectura [Barcelona], 34, 1976, p. 50–53.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walden 7 |
- Lloc web oficial
- Walden 7 – Habitatges Ricard Bofill Arxivat 2009-12-19 a Wayback Machine.
- Waldenites - Reportatge 30 minuts – TV3 3alacarta
- Edifici Walden – Col·legi d'Arquitectes de Catalunya