Walter Benjamin
Walter Benedix Schönflies Benjamin (Berlín, 15 de juliol de 1892 - Portbou, 26 de setembre de 1940)[1] fou un assagista, crític literari, traductor i filòsof alemany, d'origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt.
Evolucionà d'una inclinació inicial cap al misticisme jueu vers el materialisme històric de la seva etapa madura, aportant una perspectiva original a la filosofia marxista. Com a erudit literari, a més de nombrosos assaigs, entre els quals destaquen "L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica" (1935) i "Tesis sobre la filosofia de la història" (1940), fou conegut per les seves traduccions d'Honoré de Balzac, Marcel Proust i Charles Baudelaire. La seva obra La tasca del traductor és un referent de la teoria de la traducció.
Biografia modifica
Benjamin nasqué a Berlín al si d'una família d'origen jueu benestant. Era el més gran dels tres fills d'Emil Benjamin i Pauline Schönflies. El seu pare havia estat banquer a París abans d'anar-se'n cap a Alemanya, a Berlín, on treballava com a venedor d'antiguitats. Ell mateix, a les seves reflexions, recordà amb tendresa els contes que sa mare li contava, els quals li serviren com a base per a una de les seves teories: «el poder de la narració i de la paraula sobre el cos». En aquesta obra reflexionà sobre la relació que els contes estableixen entre la tradició i l'actualitat. El 1902 Benjamin entrà a l'escola Kaiser Friedrich[1] a Berlin Charlottenburg, i acabà l'Institut 10 anys després. Aleshores es traslladà a la Universitat, on estudià literatura i psicologia. Va apropar-se a les idees socialistes, va unir-se a la Freie Studentenschaft i va col·laborar en publicacions republicanes. En aquella època també fou influït per Nietzsche. Durant tota la seva vida va considerar que el judaisme representava el màxim grau de l'espiritualitat.[2]
El 1912 Benjamin viatjà a Itàlia. El 1914, amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, es volia enrolar a l'exèrcit, però va ser rebutjat,[3] i quan s'hauria pogut allistar va fingir una malaltia per evitar-ho.[3][4] El mateix any començà a traduir Baudelaire. El 1915 es traslladà a la Universitat Ludwig Maximilian de Múnic on conegué Rainer Maria Rilke i Gershom Scholem. El mateix any escrigué un article sobre Friedrich Hölderlin.
El 1917 es va traslladar a la Universitat de Berna, on conegué i es casà amb Dora Kellner (1890-1964). També hi va conèixer Ernst Bloch. L'any següent tindria un fill, Stefan Rafael (1918-1972). El 1919 Benjamin aconseguí el seu doctorat cum laude amb l'assaig Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik (El concepte de la crítica d'art dins el romanticisme alemany), on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d'art. L'any següent tornà a Berlin amb els seus pares, que se separarien el 1921. El mateix any va publicar l'assaig "Zur Kritik der Gewalt (Cap a la crítica de la violència)". En aquesta època Benjamin es va familiaritzar per primera vegada amb Leo Strauss, i es va mantenir un admirador de Strauss i de la seva obra durant tota la seva vida.[5][6][7] El 1922 tornaria a marxar, aquest cop a la Universitat de Heidelberg on provà d'exercir la carrera acadèmica. Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt: Ursprung des deutschen Trauerspiels (Origen de la tragèdia alemanya, 1928).
El 1928 Benjamin publicà Einbahnstraße (Carrer de sentit únic) i Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany). El 1929, conegué Bertolt Brecht i Asja Lacis, aleshores assistent seva, a Berlín. Benjamin es divorcià el 1930.
Evitant l'emergent poder del Partit nazi i les creixents activitats de les SA, l'any 1932 passà uns mesos a Eivissa, on va escriure Crònica berlinesa. Treballà també en diferents projectes, recollits en el volum titulat Històries i relats: un conjunt de proses ambientades a l'illa, entre les quals destaca la titulada Suite eivissenca. Després anà a Niça. Durant una segona estada a Eivissa —d'abril a setembre de 1933— revisà la traducció al francès d'Infància berlinesa -resultat final de Crònica berlinesa-, realitzada pel seu amic Jean Selz. Va mantenir, des de la seva residència a Sant Antoni de Portmany, una important correspondència amb G. Scholem, que en el seu llibre Història d’una amistat dona nombroses notícies d'aquestes dues estades a l'illa.
Després de l'assalt de Hitler al Reichstag, el 1933, i la persecució dels jueus i intel·lectuals d'esquerres, Benjamin cercà refugi a Svendborg, amb Bertolt Brecht, i a Sanremo, amb la seva exdona, però finalment hagué d'emigrar a París. Començà a col·laborar amb Theodor Adorno i Max Horkheimer rebent ajut de l'Institut für Sozialforschung, i establí amistat també amb Georg Lukács.
Més tard marxaria a Nova York. Retrobà d'altres intel·lectuals i artistes alemanys refugiats a París i esdevingué gran amic de Hannah Arendt, Hermann Hesse i Kurt Weill. El 1936 publicà Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la seva reproductivitat tècnica).
El 1937 Benjamin treballà en el seu llibre El París del Segon Imperi amb Baudelaire. A més, conegué Georges Bataille i s'adscrigué al College of Sociology. El 1938 feu la darrera visita a Bertold Brecht a Dinamarca. Hitler tragué la ciutadania alemanya als jueus i Benjamin va ser empresonat tres mesos en un camp prop de Nevers.
El gener de 1940 Benjamin tornà a Paris i escrigué el seu darrer i inconclòs llibre Geschichtsphilosophische Thesen (Tesi sobre la filosofia de la història).
Mort modifica
Al juny 1940, la Wehrmacht entrà a França. Ell marxà a Lorda un dia abans de l'arribada de l'exèrcit alemany a París. A l'agost, Benjamin obtingué un visat als Estats Units gràcies a la intercessió de Max Horkheimer. Després d'una breu estada a Marsella, es dirigí finalment cap a la Catalunya del Nord. Arribà a Portvendres el 25 de setembre amb l'objectiu de travessar la frontera. Allà rebé l'ajuda de Hans i Lisa Fittko, dos antinazis alemanys, que l'ajudarien a passar cap a l'altra banda del Pirineu clandestinament. Amb tot no aconseguí mai arribar a Portugal, aleshores estat neutral, travessant l'Estat espanyol. El seu grup, guiat per Lisa Fittko, fou arrestat per les autoritats franquistes que indicaren que se'ls hauria de reconduir a l'estat francès.
Als 48 anys, Walter Benjamin morí el 26 o 27 de setembre de 1940 a Portbou (Alt Empordà, Catalunya) en estranyes circumstàncies, a conseqüència d'una sobredosi de morfina a la seva cambra de l'Hotel de Francia. Diverses fonts han atribuït la seva mort a un suïcidi davant la situació desesperada en la qual es trobava. Benjamin pensava que el pas del seu grup a través de la frontera seria negat. És possible que a causa del suïcidi de Benjamin a la resta del grup li fou permès travessar la frontera l'endemà. Un article de Stuart Jeffries titulat Did Stalin Killers liquidate Walter Benjamin (The Observer 8 de juliol de 2003) afirma que Benjamin fou assassinat per agents secrets estalinistes.
Tot i la presència del memorial de Walter Benjamin al cementeri de Portbou, aquest no conté les restes de l'escriptor, ja que la tomba original encara no s'ha localitzat. A tall d'homenatge un monument de l'escultor israelià Dani Karavan, anomenat Passages, fou erigit en aquesta població el 1994.[8]
Obres modifica
Algunes de les seves obres són:
- Traduït al català
- Sobre el concepte d'història ("Über den Begriff der Geschichte", 1940), Barcelona: Flâneur, 2019. Ttraducció de l'alemany de Marc Jiménez Buzzi i del francès d'Arnau Pons. ISBN 978-84-09-12585-2 [9][10][11]
- Infància a Berlín cap al 1900 ("Berliner Kindheit um neunzehnhundert", 1938), Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2012. Traducció d'Anna Soler Horta. ISBN 9788417833411[12]
- Diari de Moscou (Barcelona: La Magrana, 1987), traducció de Ricard Wilshusen.
- L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica: tres estudis de sociologia de l'art ("Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit", 1935), Barcelona: Edicions 62, 1983. Traducció de Jaume Creus.
- Art i literatura (1976, Vic: Eumo, 1984) i reeditat com a Art i literatura de masses (Salt: Edicions del Reremús, 2020), traducció d'assaigs per Antoni Pous i Argila[13][14][15][16]
- en alemany
- Ursprung des deutschen Trauerspiels (L'origen del drama barroc alemany / 1928)
- Einbahnstraße (Carrer de sentit únic / 1928, aforismes, 83 pàgines)
- Der Surrealismus. Die letzte Momentaufnahme der europäischen Intelligenz (El Surrealisme. L'última instantània de la intel·ligència europea / 1929, assaig de 15 pàgines)
- Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L'obra d'art en l'era de la reproductibilitat tècnica / 1936)
- Berliner Kindheit um neunzehnhundert (Infància a Berlín pels volts del 1900 / 1950 publicada pòstumament. Apunts o assaig autobiogràfic)
- Geschichtsphilosophische Thesen (Tesis sobre la filosofia de la història (o, literalment, Tesis historicofilosòfiques) / 1959, publicada pòstumament. Col·lecció d'assaigs sobre la filosofia de la història.)
Bibliografia modifica
Alguns articles sobre Walter Benjamin en català o en traducció al català:
- «Parts I & II: Parlar de Walter Benjamin», George Steiner, publicat originalment a Benjamin Studies/ Studien 1, 2003, p. 13-23, ara al bloc de l'editorial Flâneur de Barcelona, en traducció de David Cuscó i Escudero.
- «Infància i memòria en Walter Benjamin»[Enllaç no actiu], Julián Marrades, L'Espill núm. 52, primavera 2016, p. 41-53.
- «Walter Benjamin i el concepte d'història. Walter Benjamin es veia a si mateix com un "drapaire que recollia les deixalles de la història per a llegir en elles la destinació del seu temps"», Enric Umbert-Rexach, Núvol. El digital de cultura, 23-01-2020.
- Michael Löwy: Walter Benjamin. Avís d'incendi. Barcelona: Editorial Flâneur, propera publicació (2021?).
- Altres articles sobre Walter Benjamin al bloc de l'editorial Flâneur (Barcelona).
- etc., etc.
- vegeu també més avall a les seccions de «Referències» i «Enllaços externs».
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Witte, Bernd. Walter Benjamin: An Intellectual Biography (English translation). Detroit, MI: Wayne State University Press, 1991, p. 9. ISBN 0-8143-2018-X.
- ↑ Witte, Bernd. (1996) Walter Benjamin: An Intellectual Biography. New York: Verso. pp. 26–27
- ↑ 3,0 3,1 Jay, Martin «Walter Benjamin, Remembrance, and the First World War». Review of Japanese Culture and Society, 11/12, 1999, pàg. 18–31. ISSN: 0913-4700. JSTOR: 42800179.
- ↑ Eilenberger, Wolfram. Time of the magicians : Wittgenstein, Benjamin, Cassirer, Heidegger, and the decade that reinvented philosophy, 2020, p. 91–94. ISBN 978-0-525-55966-5. OCLC 1127067361.
- ↑ Jewish philosophy and the crisis of modernity (SUNY 1997), Leo Strauss as a Modern Jewish thinker, Kenneth Hart Green, Leo Strauss, page 55
- ↑ Scholem, Gershom. 1981. Walter Benjamin: The Story of a Friendship. Trans. Harry Zohn, page 201, page 79
- ↑ The Correspondence of Walter Benjamin and Gershom Scholem, 1932–40, New York 1989, page 155-58
- ↑ Casellas, Irene «Mort a la frontera». Presència [Barcelona], núm. 2013, 24-09-2010, p. 28-29. GI-143-1965.
- ↑ «Herbes murmuradores» Eva Vàzquez, El Punt Avui, 13 gener 2020. [Consulta: 2021-02-08].
- ↑ «Una edició modèlica» Arxivat 2021-11-30 a Wayback Machine., Gustau Muñoz, L'Avenç, núm. 467, abril 2020. [Consulta: 2021-02-08].
- ↑ «Walter Benjamin i el concepte d'història. Walter Benjamin es veia a si mateix com un "drapaire que recollia les deixalles de la història per a llegir en elles la destinació del seu temps"», Enric Umbert-Rexach, Núvol. El digital de cultura, 23-01-2020. [Consulta: 2021-02-08].
- ↑ Serrahima, Xavier. «Walter Benjamin. Infància a Berlín cap al 1900». El Núvol, 08-10-2013. [Consulta: 8 febrer 2021].
- ↑ Benjamin, Walter; Pous i Argila, Antoni (traductor); Carbonell, Manuel (editor). Art i literatura. Eumo, 1976 (1984), p. 142 (Col·lecció Reduccions Núm. 5). ISBN 9788476020685.
- ↑ Obra d'Antoni Pous a l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Accedit el 14-03-2021].
- ↑ Fitxa biografia d'Antoni Pous, Ramon Farrés, Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN Català, núm. 19, abril 2015. [Accedit el 14-03-2021].
- ↑ Fitxa del llibre Art i literatura de masses a la pàgina d'Edicions del Reremús. [Accedit el 14-03-2021].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Benjamin |
- www.walter-benjamin.org Arxivat 2011-03-04 a Wayback Machine.
- Walter Benjamin al web de l'xtec, Joan Ducrós, Corpus Literari > obres d'autors estrangers > autors.
- Dossier Walter Benjamin a Filosofia i pensament, Ramon Alcoberro, amb la col·laboració de Júlia Torres i Canela.
- Visita guiada als espais històrics de Portbou resseguint les passes i la memòria de Walter Benjamin, a Art Neutre?
- Presentació multimèdia: Walter Benjamin, vida i pensament, fugida, l'ajuda per escapar del feixisme i la seva mort a Portbou., Camí Walter Benjamin.
- Portbou i Walter Benjamin, Fundació Angelus Novus per a l'estudi de les Arts, la Història i el Pensament, Casa Walter Benjamin, Portbou.