Wenzel Anton, Príncep de Kaunitz-Rietberg (en txec: Václav Antonín z Kounic a Rietbergu), alemany: Wenzel Anton Fürst von Kaunitz-Rietberg) (1711 –1794) va ser un diplomàtic i un home d'Estat del Sacre Imperi Romanogermànic.[1] El 1764 va ser fet príncep com a Reichfürst von Kaunitz-Rietberg i el 1776 príncep del Regne de Bohèmia.

Infotaula de personaWenzel Anton

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Wenzel Anton Kaunitz Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 febrer 1711 Modifica el valor a Wikidata
Viena Modifica el valor a Wikidata
Mort27 juny 1794 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Viena Modifica el valor a Wikidata
Ambaixador d'Àustria a França
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica i diplomàcia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, col·leccionista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMaria Ernestine Gräfin Starhemberg (en) Tradueix (1736–1749) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoseph Clemens von Kaunitz-Rietberg (en) Tradueix, Dominik Andreas Kaunitz-Rietberg-Questenberg (en) Tradueix, Ernst Christoph von Kaunitz-Rietberg (en) Tradueix, Franz Wenzel von Kaunitz Modifica el valor a Wikidata
ParesMaximilian Ulrich von Kaunitz Modifica el valor a Wikidata  i Maria Ernestine Francisca von Rietberg Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

La família Kaunitz era una antiga família de nobles de Bohèmia que descendien del Ducat de Troppau, del castell Slavkov (Austerlitz) de Moràvia. Estudià dret i diplomàcia a Viena, Leipzig i Leyden.

L'any 1735, va ser nomenat conseller àulic de l'Imperi (alemany: Reichshofrath). El març de 1741, va ser enviat en missió diplomàtica a Florència, Roma, i Torí, i l'agost de 1742 va ser nomenat ambaixador d'Àustria a Torí. Kaunitz va ser de fet cap de governs d'Àustria.[2][3]

El 1748, va ser el representant del Sagrat Imperi Germànic al Congrés d'Aquisgrà que va cloure la Guerra de Successió Austríaca. A contracor va acabar signant el resultant Tractat d'Aquisgrà pel qual Àustria perdia Silèsia. Glatzf Kaunitz també va ser ministre d'afers estrangers (1753-1793) i canceller d'estat. Kaunitz va patrocinar les arts i l'educació.[4]

Referències modifica

  1. Kaunitz-Rietberg, W.A.; Beer, A. Joseph II., Leopold II. und Kaunitz: Ihr Briefwechsel (en alemany). W. Braumüller, 1873 [Consulta: 28 juliol 2023]. 
  2. Michael Ott. Wenzel Anton Kaunitz. 
  3. William J. McGill (1968), 'The roots of policy: Kaunitz in Italy and the Netherlands, 1742–1746', in: Central European History, 1:2, pp. 131–149.
  4. Kaunitz, Wenzel Anton. 

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wenzel Anton