Wenzel Anton
Wenzel Anton, Príncep de Kaunitz-Rietberg (en txec: Václav Antonín z Kounic a Rietbergu), alemany: Wenzel Anton Fürst von Kaunitz-Rietberg) (1711 –1794) va ser un diplomàtic i un home d'Estat del Sacre Imperi Romanogermànic.[1] El 1764 va ser fet príncep com a Reichfürst von Kaunitz-Rietberg i el 1776 príncep del Regne de Bohèmia.
  | |
| Nom original | (de) Wenzel Anton Kaunitz |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 2 febrer 1711 Viena |
| Mort | 27 juny 1794 (83 anys) Viena |
| Ambaixador d'Àustria a França | |
| | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Política i diplomàcia |
| Ocupació | polític, diplomàtic, col·leccionista |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Ernestine Gräfin Starhemberg (en)  (1736–1749) |
| Fills | Joseph Clemens von Kaunitz-Rietberg (en) , Dominik Andreas Kaunitz-Rietberg-Questenberg (en) , Ernst Christoph von Kaunitz-Rietberg (en) , Franz Wenzel von Kaunitz |
| Pares | Maximilian Ulrich von Kaunitz i Maria Ernestine Francisca von Rietberg |
Premis | |
Signatura  | |
 | |
La família Kaunitz era una antiga família de nobles de Bohèmia que descendien del Ducat de Troppau, del castell Slavkov (Austerlitz) de Moràvia. Estudià dret i diplomàcia a Viena, Leipzig i Leyden.
L'any 1735, va ser nomenat conseller àulic de l'Imperi (alemany: Reichshofrath). El març de 1741, va ser enviat en missió diplomàtica a Florència, Roma, i Torí, i l'agost de 1742 va ser nomenat ambaixador d'Àustria a Torí. Kaunitz va ser de fet cap de governs d'Àustria.[2][3]
El 1748, va ser el representant del Sagrat Imperi Germànic al Congrés d'Aquisgrà que va cloure la Guerra de Successió Austríaca. A contracor va acabar signant el resultant Tractat d'Aquisgrà pel qual Àustria perdia Silèsia. Glatzf Kaunitz també va ser ministre d'afers estrangers (1753-1793) i canceller d'estat. Kaunitz va patrocinar les arts i l'educació.[4]
Referències modifica
- ↑ Kaunitz-Rietberg, W.A.; Beer, A. Joseph II., Leopold II. und Kaunitz: Ihr Briefwechsel (en alemany). W. Braumüller, 1873 [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ Michael Ott. Wenzel Anton Kaunitz.
- ↑ William J. McGill (1968), 'The roots of policy: Kaunitz in Italy and the Netherlands, 1742–1746', in: Central European History, 1:2, pp. 131–149.
- ↑ Kaunitz, Wenzel Anton.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Wenzel Anton |